Per bé que aquestes cròniques dedicades a l'activitat industrial d'en Josep Vert no presenten pas un ordre cronològic, com segurament hagués estat escaient, s'ha procurat de donar una visió global de tota la producció de carros, tartanes, carrosseries d'autocars, caixes de camions i reparacions i transformacions de tota classe que la família Vert va fabricar en funció de la demanda i necessitats de cada moment.
Catalunya, un país que va protagonitzar una gloriosa revolució industrial, va motoritzar-se ràpidament. També en el país es va desenvolupar una gran indústria del motor. Aquesta febril activitat productiva que abastava tots els sectors -el tèxtil, metal·lúrgic, químic, elèctric, automoció, ferroviari, maquinària- va ser possible pel salt que els artesans van realitzar amb la producció en massa. Coneixements ja n'hi havia. Va ser l'habilitat dels catalans del segle XVIII i XIX d'adoptar els avenços tecnològics que es desenrotllaven en d'altres països europeus.
D'aquesta manera, en els anys 1920 i 1930, el parc mòbil català feia patxoca. Durant els pocs anys del règim de la II República Espanyola el reviscolament del país va ser absolut, complet. Ja s'havien gaudit d'uns anys daurats quan els països europeus que lluitaven en la Primera Guerra Mundial compraven massivament bens de tota mena que produïa la indústria catalana.
Entre el 1914 i 1918 es va produir en el país una gran acumulació del capital reflectida en les elegants i senyorials façanes modernistes d'alguns edificis del barri de l'Eixample de Barcelona. Eren els anys que els catalans s'emmirallaven en la gloriosa Edat Mitjana, quan Catalunya, un estat independent i plenament sobirà, dominava la Mediterrània.
Durant els anys 1910 i 1920 es va continuar la producció de carros i tartanes paral·lelament a la motorització del país. De l'arxiu del senyor Vert, hem seleccionat les fotografies d'aquesta tartana produïda al taller del carrer Figueres de Torroella de Montgrí:
En l'entrevista que el senyor Vert va concedir a en Joan Trillas, periodista del diari EL PUNT, el gran progrés assolit en el període de la II República se'n va anar en orris per causa de la Guerra Civil. L'any 1939, acabat el conflicte armat, s'havia reculat molts anys enrere. I en aquell context, el desenvolupament de iniciatives empresarials presentava una gran dificultat.
Aquest fet va propiciar que els carros, tartanes i d'altres vehicles de tracció animal adquirissin un protagonisme a destemps. N'és un exponent aquest carro tancat construït per en Josep Vert per l'Ajuntament de Torroella de Montgrí l'any 1944. Es perceptible la qualitat i detallisme que caracteritzaven les produccions de Carrosseries Vert:
Catalunya, un país que va protagonitzar una gloriosa revolució industrial, va motoritzar-se ràpidament. També en el país es va desenvolupar una gran indústria del motor. Aquesta febril activitat productiva que abastava tots els sectors -el tèxtil, metal·lúrgic, químic, elèctric, automoció, ferroviari, maquinària- va ser possible pel salt que els artesans van realitzar amb la producció en massa. Coneixements ja n'hi havia. Va ser l'habilitat dels catalans del segle XVIII i XIX d'adoptar els avenços tecnològics que es desenrotllaven en d'altres països europeus.
D'aquesta manera, en els anys 1920 i 1930, el parc mòbil català feia patxoca. Durant els pocs anys del règim de la II República Espanyola el reviscolament del país va ser absolut, complet. Ja s'havien gaudit d'uns anys daurats quan els països europeus que lluitaven en la Primera Guerra Mundial compraven massivament bens de tota mena que produïa la indústria catalana.
Entre el 1914 i 1918 es va produir en el país una gran acumulació del capital reflectida en les elegants i senyorials façanes modernistes d'alguns edificis del barri de l'Eixample de Barcelona. Eren els anys que els catalans s'emmirallaven en la gloriosa Edat Mitjana, quan Catalunya, un estat independent i plenament sobirà, dominava la Mediterrània.
Durant els anys 1910 i 1920 es va continuar la producció de carros i tartanes paral·lelament a la motorització del país. De l'arxiu del senyor Vert, hem seleccionat les fotografies d'aquesta tartana produïda al taller del carrer Figueres de Torroella de Montgrí:
En l'entrevista que el senyor Vert va concedir a en Joan Trillas, periodista del diari EL PUNT, el gran progrés assolit en el període de la II República se'n va anar en orris per causa de la Guerra Civil. L'any 1939, acabat el conflicte armat, s'havia reculat molts anys enrere. I en aquell context, el desenvolupament de iniciatives empresarials presentava una gran dificultat.
Aquest fet va propiciar que els carros, tartanes i d'altres vehicles de tracció animal adquirissin un protagonisme a destemps. N'és un exponent aquest carro tancat construït per en Josep Vert per l'Ajuntament de Torroella de Montgrí l'any 1944. Es perceptible la qualitat i detallisme que caracteritzaven les produccions de Carrosseries Vert:
Estand de Carrosseries Vert de la Fira Provincial de Mostres de Girona que es va celebrar l'octubre de l'any 1946. La depauperació del país per causa de la Guerra Civil i la demencial política econòmica autàrquica és ben visible:
A Barcelona, fins l'any 1964 algun transportista del Poblenou va usar carros i cavalls. I als pobles, fins a les darreries dels anys 1960, alguns traginers i recaders usaven de carros i cavalls pel repartiment de la paqueteria dins del nucli urbà del respectiu poble. Eren uns vehicles aptes per circular pels carrers estrets dels pobles i ciutats del país. No fa tants anys que hem abandonat la tracció animal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada