Dies enrere els principals diaris catalans -La Vanguardia, El Periódico, El Punt-Avui i l'ARA- van publicar sengles articles commemoratius del setanta-cinquè aniversari dels bombardeigs indiscrimats que l’aviació italiana amb base a Mallorca va realitzar sobre Barcelona els dies 17, 18 i 19 de març de 1938.
Aquests bombardeigs, que afectava la població civil, van causar gairebé mil víctimes mortals. I més enllà de la desmoralització de la població i dels soldats republicans mobilitzats al front que patien per les famílies que havien deixat a la reraguarda, que era l'objectiu principal, aquests bombardeigs continuats durant tres dies seguits va evidenciar que la República Espanyola havia perdut definitivament la Guerra Civil Espanyola. L’evidència es va imposar dramàticament.
Els bombardeigs del mes de març del 1938 sobre Barcelona són també recordats per un fet casual de conseqüències terribles. Una de les bombes llençades per un avió italià va impactar en un camió de l’exèrcit republicà carregat de trilita que transitava per l’avinguda de les Corts Catalanes, a l’alçada del carrer Balmes, al centre de Barcelona i a prop de la plaça de Catalunya.
L’explosió causada per la trilita combinada amb la bomba italiana va aterrar els edificis circumdants i un tramvia que passava per allà en aquell precís moment. Hom va especular que aquella explosió era causada per una bomba experimental. La realitat era completament diferent. Una greu negligència –autoritzar el transport d’una matèria com la trilita, altament explosiva, pel bell mig de la ciutat de Barcelona- unida a una casualitat –els bombardeigs aeris continuats per incrementar el terror i els danys durant tres dies- van ser la causa d’aquesta tremenda explosió mortal.
Un fet similar va ocórrer a la ciutat de Ripoll el dia 5 de febrer de 1939, a les acaballes de l'ocupació militar de l’exèrcit sollevat del general Franco sobre Catalunya, una obsessió malaltissa personal i de la dictadura que va instaurar. Barcelona havia caigut el 26 de gener i l’avanç de l’exèrcit feixista era imparable. L’exili de milers de persones, civils i militars, camí de l’exili, s’agreujava pels bombardeigs de l’aviació feixista sobre ciutats, carreteres i vies de tren. L’ensorrada de l’exèrcit republicà i de llur aviació, completament delmada, suposava bombardejar objectius civils sense cap perill.
Un d’aquests bombardeigs va tenir per escenari la ciutat de Ripoll. El dia 5 de febrer de 1939 uns avions van bombardejar la capital del Ripollès on s’hi amuntegaven un gran nombre de persones i vehicles que volien passar cap a França. També era un objectiu militar la línia del tren de Barcelona-Granollers-Vic-Ripoll-Puigcerdà. I la casualitat també va provocar un explosió terrible.
Uns soldats havien aparcat un camió carregat de trilitar al passeig Ragull, prop de la via del tren de Ripoll a Puigcerdà, camí de la frontera. Mentre eren dins d'una casa del passeig Ragull coneguda com can persianes, sense que calgui cap explicació sobre aquesta denominació popular, per esbargir-se amb unes bagasses, una de les bombes va caure fatalment sobre el camió causant una tal explosió que va aterrat completament la casa. Ni dels soldats ni de les marfantes no va cantar-se ni gall ni gallina.
Per fer-se una idea aproximada de la magnitud de l'explosió i dels danys causats us presentem l'estat d'una de les llantes del camió dipositada actualment al Museu Etnogràfic de Ripoll, fundat pel senyor Tomàs Raguer els primers anys del segle XX, i actualment ubicat a la casa Budallés, a tocar del monestir de Ripoll. El pare del senyor Florenci Crivillé, conservador del Museu Etnogràfic de Ripoll, va recollir-la després de l'explosió en l'indret on havia anat a espetegar, a la quinta forca:
L'espai que havia ocupat can Persianes als anys 1940 s'hi va construir una benzinera. Moderna estació de servei al passeig Ragull de Ripoll, a tocar de la via del tren de Barcelona-Vic-Puigcerdà:
Aquests bombardeigs, que afectava la població civil, van causar gairebé mil víctimes mortals. I més enllà de la desmoralització de la població i dels soldats republicans mobilitzats al front que patien per les famílies que havien deixat a la reraguarda, que era l'objectiu principal, aquests bombardeigs continuats durant tres dies seguits va evidenciar que la República Espanyola havia perdut definitivament la Guerra Civil Espanyola. L’evidència es va imposar dramàticament.
Els bombardeigs del mes de març del 1938 sobre Barcelona són també recordats per un fet casual de conseqüències terribles. Una de les bombes llençades per un avió italià va impactar en un camió de l’exèrcit republicà carregat de trilita que transitava per l’avinguda de les Corts Catalanes, a l’alçada del carrer Balmes, al centre de Barcelona i a prop de la plaça de Catalunya.
L’explosió causada per la trilita combinada amb la bomba italiana va aterrar els edificis circumdants i un tramvia que passava per allà en aquell precís moment. Hom va especular que aquella explosió era causada per una bomba experimental. La realitat era completament diferent. Una greu negligència –autoritzar el transport d’una matèria com la trilita, altament explosiva, pel bell mig de la ciutat de Barcelona- unida a una casualitat –els bombardeigs aeris continuats per incrementar el terror i els danys durant tres dies- van ser la causa d’aquesta tremenda explosió mortal.
Un fet similar va ocórrer a la ciutat de Ripoll el dia 5 de febrer de 1939, a les acaballes de l'ocupació militar de l’exèrcit sollevat del general Franco sobre Catalunya, una obsessió malaltissa personal i de la dictadura que va instaurar. Barcelona havia caigut el 26 de gener i l’avanç de l’exèrcit feixista era imparable. L’exili de milers de persones, civils i militars, camí de l’exili, s’agreujava pels bombardeigs de l’aviació feixista sobre ciutats, carreteres i vies de tren. L’ensorrada de l’exèrcit republicà i de llur aviació, completament delmada, suposava bombardejar objectius civils sense cap perill.
Un d’aquests bombardeigs va tenir per escenari la ciutat de Ripoll. El dia 5 de febrer de 1939 uns avions van bombardejar la capital del Ripollès on s’hi amuntegaven un gran nombre de persones i vehicles que volien passar cap a França. També era un objectiu militar la línia del tren de Barcelona-Granollers-Vic-Ripoll-Puigcerdà. I la casualitat també va provocar un explosió terrible.
Uns soldats havien aparcat un camió carregat de trilitar al passeig Ragull, prop de la via del tren de Ripoll a Puigcerdà, camí de la frontera. Mentre eren dins d'una casa del passeig Ragull coneguda com can persianes, sense que calgui cap explicació sobre aquesta denominació popular, per esbargir-se amb unes bagasses, una de les bombes va caure fatalment sobre el camió causant una tal explosió que va aterrat completament la casa. Ni dels soldats ni de les marfantes no va cantar-se ni gall ni gallina.
Per fer-se una idea aproximada de la magnitud de l'explosió i dels danys causats us presentem l'estat d'una de les llantes del camió dipositada actualment al Museu Etnogràfic de Ripoll, fundat pel senyor Tomàs Raguer els primers anys del segle XX, i actualment ubicat a la casa Budallés, a tocar del monestir de Ripoll. El pare del senyor Florenci Crivillé, conservador del Museu Etnogràfic de Ripoll, va recollir-la després de l'explosió en l'indret on havia anat a espetegar, a la quinta forca:
L'espai que havia ocupat can Persianes als anys 1940 s'hi va construir una benzinera. Moderna estació de servei al passeig Ragull de Ripoll, a tocar de la via del tren de Barcelona-Vic-Puigcerdà:
Solament desitgem que en aquests moments tan complicats que ens han tocat de viure, amb una greu crisi i una angoixa creixent per les incerteses que ens tenallen, escenari adient i temptador per a propostes demagògiques, no es tornin a repetir en aquesta Europa desorientada i declinant, aquesta mena d'episodis tràgics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada