Els caps d’ENHER, una empresa de capital públic i
caràcter estratègic car produïa energia elèctrica, disposaven de prerrogatives
per raó del seu càrrec. Entre aquestes prerrogatives hi havia poder viatjar a l’estranger per motius
laborals. Una de les sortides dels responsables d’ENHER a l’estranger, a
Bèlgica concretament, va ser la negociació i compra d’una fàbrica de ciment,
la maquinària, forns i instal·lacions de la qual, convenientment desmuntades, van ser importades pel port de
Tarragona, transportades en tren i camions i muntades de nou a Xerallo.
La cimentera de Xerallo, a prop de La Pobla de
Segur, va estar operativa fins l’any 1973, quan, sense previ avís, se’n va acordar
llur tancament. Un cop per la comarca del Pallars Jussà, pobrament industrialitzada.
Actualment la baluerna desmuntada de la cimentera ofereix una imatge inhòspita,
fantasmal i tètrica a la vall on es posada. Solament ofereix interès per als
afeccionats a l’arqueologia industrial, una disciplina arrelada al nostre país.
Els responsables d’ENHER van poder gaudir d’algunes
escapades a l’estranger. El motiu era l’establiment de relacions comercials i
de col·laboració amb d’altres empreses europees del mateix sector i conèixer
com treballaven. Val a dir que aquestes empreses disposaven d’una maquinària i d’uns
mètodes de treball més moderns que no pas els aplicats, en general, a Espanya.
En un mercat tancat i protegit per aranzels i la fixació de quotes d'importació de béns, la productivitat i l’eficiència no
poden pas desenvolupar-se.
Pouant l’arxiu fotogràfic d’ENHER, propietat de la Fundació Endesa, absolutament magnífic, hem trobat les fotografies que els caps d’ENHER van complimentar a les acaballes del mes de juny de 1949 a una pedrera calcària de la localitzat francesa de Cambrai.
Talment s’aprecia en les fotografies, l’objectiu de la càmera era de retratar la maquinària que treballava en aquesta pedrera i els mitjans de transport de la matèria primera obtinguda. Aquest era, segons sembla, el autèntic motiu de la visita a aquesta pedrera: conèixer la maquinària que disposava aquesta mina i, concretament, com treballaven i la capacitat de les pales Pinguely, de fabricació francesa. Les primeres fotografies corresponen a una pala Pinguely que carrega la roca calcària en unes vagonetes:
Una altre pala equipada amb un motor dièsel que treballava en aquesta pedrera de Cambrai:
Aquesta visita a la pedrera de Cambrai va ser ben profitosa per als responsables d'ENHER. Al cap d'un any, el mesos de maig i juny de 1950, es van muntar un pala Pinguely que va treballar en la construcció de l'embassament d'Escales, una de les grans obres civils executada per ENHER en la primera meitat dels anys 1950 i que palesava llur capacitat per a escometre projectes de gran envergadura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada