Les novetats que hi hagué l'any 1963 foren precedides per la presentació, l'estiu de 1962, del camió Karpetan de set tones que Lerma Autobastidores Industriales SA construïa a la seva fàbrica de Saragossa. Era equipat amb el popular motor Perkins Hispania P-6, amb sis cilindres en línia i 4.730 cm3 que rendia vuitanta-tres cavalls de potència.
Lerma Autobastidores Industriales SA, promoguda pel senyor Juan Lerma Leon, en un primer moment havia intentat entrar en el segment dels camions de més tonatge, el qual estava dominat per Pegaso i en menor mesura per Barreiros. Aquesta primera ofensiva, amb els camions Albatros, fou en va, no tingué pas èxit. Les vendes magres dels camions Albatros equipats amb motors dièsel Henschel Sura el forçaren a canviar d'estratègia. Resolgué d'intentar penetrar en el mercat de camions de sis a vuit tones, aleshores molt cobejat. Amb l'objectiu d'assaltar aquest segment començà la fabricació l'agost de 1962 del camió Karpetan de set tones.
El setembre de 1962 la revista Velocidad portava la notícia del llançament i fabricació del Karpetan de set tones equipat amb el motor dièsel Perkins P-6.
La notícia destacava la modernitat i confort de la cabina: un gran vidre davanter panoràmic d'una sola peça, l'aïllament antitèrmic i antisonor amb què era dotat, seient del conductor regulable i equip complert de calefacció. Els comandaments eren agrupats, d'ús fàcil i a l'abast del conductor. L'espai de conducció del Karpetan:
El lloc de conducció, atapeït de botons, no donava pas gaire sensació de modernitat l'any 1962. Equip de calefacció del Karpetan:
Pel que fa als elements, el Karpetan incorporava un doble circuit de fre amb dos calderins i tubs independents a les rodes davanteres i posteriors que reduïa el perill que una fuita d'aire comprimit eliminés tota possibilitat de frenar del camió. Llur preu, en versió xassís cabina, de 379.000 pessetes, era considerat una mica car però obeïa als elements de seguretat i la moderna cabina que equipava. Els dos calderins que muntaven el Karpetan:
El setembre de 1962 la revista Velocidad portava la notícia del llançament i fabricació del Karpetan de set tones equipat amb el motor dièsel Perkins P-6.
La notícia destacava la modernitat i confort de la cabina: un gran vidre davanter panoràmic d'una sola peça, l'aïllament antitèrmic i antisonor amb què era dotat, seient del conductor regulable i equip complert de calefacció. Els comandaments eren agrupats, d'ús fàcil i a l'abast del conductor. L'espai de conducció del Karpetan:
El lloc de conducció, atapeït de botons, no donava pas gaire sensació de modernitat l'any 1962. Equip de calefacció del Karpetan:
Pel que fa als elements, el Karpetan incorporava un doble circuit de fre amb dos calderins i tubs independents a les rodes davanteres i posteriors que reduïa el perill que una fuita d'aire comprimit eliminés tota possibilitat de frenar del camió. Llur preu, en versió xassís cabina, de 379.000 pessetes, era considerat una mica car però obeïa als elements de seguretat i la moderna cabina que equipava. Els dos calderins que muntaven el Karpetan:
La fabricació del Karpetan no suposà pas la renúncia i abandonament de la marca Albatros, de camions, tractores i autocars, posicionada en un segment superior. Els vehicles Albatros eren equipats amb motors Henschel Sura que l'empresa Motores Sura SA produïa a l'Hospitalet del Llobregat. El senyor Lerma era accionista de Motores Sura SA. Camions Albatros exposats a la fira de Barcelona. Un Henschel alemany i un Albatros:
Un Albatros en versió xassís equipat amb un motor Henschel Sura:
Una tractora Albatros amb el semiremolc enganxat:
Autocars Albatros:
La fluïda col·laboració entre Lerma Autobastidores Industriales SA (LAI) i Motores Sura SA, afavorida en haver-hi accionistes comuns, comprenia el subministrament de motors i la compra conjunta de peces i materials. Les carrosseries que muntaven els autocars Henschel Hispania eren construïdes per LAI a Saragossa. I les semblances de les cabines dels camions Karpetan, Albatros i Layetan produïts per LAI amb la dels camions Henschel Hispania i Rubel, que compartien molts elements mecànics i proveïdors, eren construïdes pel mateix taller de Cornellà del Llobregat.
Camions Henschel Hispania presentats a Barcelona l'any 1963, la cabina dels quals era molt similar a la del model Karpetan:
La revista Velocidad l'any 1963 informava que l'any anterior Ebro fou el camió que tingué un major nombre de vendes. I en l'extrem oposat, el camió menys venut fou Karpetan. En el període comprès de l'agost al desembre de 1962 només foren matriculades vint-i-tres unitats. Això significa cinc unitats per mes, Un fiasco considerable. Sobre aquest fet potser n'hi hauria molt a parlar ja que aquells anys hi havia molta més demanda de vehicles que oferta disponible.
Els camions Nazar, Henschel Hispania-Rubel i Karpetan, de vida efímera, van passar sense pena ni glòria. Tres projectes industrials que no van reeixir. Tampoc han deixat una petja significativa en la història de l'automoció espanyola a conseqüència, en part, de la gran projecció de Pegaso. Nazar potser és la que ha guanyat un cert reconeixement els darrers anys. No s'ha fet públic cap estudi que tracti sobre les causes d'aquestes tres fallides empresarials produïdes en pocs anys de diferència.
Agraïm al senyor Antoni Vendrell els articles apareguts en la revista Velocidad amb relació dels camions Karpetan que hem recollit en aquesta nota. No tenen més pretensió que recollir un fet.
Agraïm al senyor Antoni Vendrell els articles apareguts en la revista Velocidad amb relació dels camions Karpetan que hem recollit en aquesta nota. No tenen més pretensió que recollir un fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada