Un Henschel Hispania que treballava en una pedrera de guix a El Saió (Anoia).

Pel que fa als camions produïts a Espanya en la dècada de 1960, període en què hi hagué una florida considerable de constructors de poca durada, els quals, gairebé no se’n conserven ni es coneixen fotografies, foren els Henschel Hispania produït de l’any 1963 a 1966. Aquests camions es produïren amb el nom comercial Henschel Hispania (1963 i 1964) i Rubel (1965 i 1966). Dos camions Henschel Hispania 11: 

Dos camions Rubel produïts per Motores Sura SA:

Dos autocars Henschel Hispania, el segon, de l'empresa Anònima Alsina Graells, amb una carrosseria produïda per Lerma Autobastidores Industriales:





Tot el què fa referència a la història de Motores Sura SA, constructor dels motors dièsel Henschel amb llicència i dels camions i autocars Henschel Hispania i Rubel, és un pur misteri. La ignorància és absoluta. No hi ha dades fiables i precises dels motors i models de vehicles produïts. Tampoc hi ha cap catàleg d’un camió o d’un xassís d’autocar Henschel Hispania. Sobre la història d’aquesta empresa qualsevol persona que hi tingui interès es belluga en la pura especulació, en la inseguretat permanent i sistemàtica.

Motores Sura SA sempre tingué vocació d’ocupar un lloc en el nínxol de mercat de camions de vuit a catorze tones i en el dels autocars grans. El seu projecte industrial no fou concebut per guanyar una posició en la categoria dels vehicles especials, com fou l’objectiu dels constructors de camions forestals i tot terreny que proliferaren a partir dels anys 1950 a Galícia, com Mafsa-IPV i Uro, vehicles que derivaven dels minúsculs camions italians OM tot terreny, i també el propòsit dels camions bascs TMU. Els constructors IPV i TMU han desaparegut. Urovesa manté la seva activitat amb l’especialització en els vehicles militars; un gruix important de llur producció és exportada. Publicitat i camions Mafsa-IPV:

























Publicitat i camions Uro:














Portada d'un catàleg d'un camió TMU forestal:



En comparació dels camions Babcock & Wilcox, que tingueren en la segona meitat dels anys 1950 una producció regular i foren escombrats pels Ford Thames, model que fou comercialitzat al cap de poc temps com Ebro B45, ara per ara hi ha menys fotografies dels camions Henschel Hispania i Rubel. Aquest fet sembla una anomalia. Només tenim constància de la fotografia d’aquest Henschel Hispania que fou d’un transportista, un tal Cantó, trobada casualment en una parada de venda de llibres i fotografies que hi havia en una fira de vehicles clàssics de Mollerussa:



Hi ha molta més documentació disponible dels camions Karpetan, Albatros i Layetan que Lerma Autobastidores Industriales (LAI) produïa a Saragossa que no pas dels Henschel Hispania, malgrat que ambdues empreses tenien una forta vinculació industrial amb el proveïment mutu d’elements: Motores Sura SA proveïa a LAI de motors dièsel i LAI produïa les carrosseries dels autocars Henschel Hispania. A diferència de Motores Sura SA, LAI tingué molta major presència en la premsa de l’època a causa d’una continuada i eficaç campanya publicitària. Presentació a Saragossa d'un camió Karpetan:



Presentació a Barcelona d'autocars i camions construïts per LAI, equipats amb motors Henschel Sura:






Per mediació dels senyor Antoni Vendrell, transportista jubilat d’Igualada, hem seguit la pista d’uns camions Henschels que es van vendre a la comarca d’Anoia en els anys 1960. En l’article anterior hem consignat els dos Henschels importats d’Alemanya que el senyor Jaume Pujol amb uns socis tingué en la dècada de 1960.

El senyor Ramon Pujol Figueras fou un mecànic molt apreciat a Igualada i els pobles propers que tenia un taller a Òdena on muntaven els camions i autocars Henschel Hispania i Rubel. La confiança que els transportistes dipositaven en el servei de reparació de vehicles del senyor Pujol afavorí la venda a la conca d’Òdena d’uns pocs camions i autocars Henschel Hispania, dels quals, n’era representant oficial.

La recerca sobre els Henschels Hispania que el senyor Pujol va vendre a la comarca d’Anoia del 1963 al 1966 només ha confirmat la venda d’un camió que fou de dos socis que explotaren una pedrera de guix a El Saió uns pocs anys.

A partir de l’any 1961 la construcció va arrencà amb una gran força. Hi hagué una febre constructora arreu de Catalunya. Barcelona i les ciutats industrials del seu voltant com Badalona, l’Hospitalet del Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Viladecans, Gavà; també capitals de comarca com Sabadell, Terrassa, Granollers, Mataró, Vic, Manresa; ciutats industrials com Rubí, Molins de Rei, Martorell, Igualada; i tota la costa catalana, encapçalada per Tarragona, des del nord fins a Salou, es disparà la construcció d’edificis de tota mena i de segones residencies.

La conca d’Òdena és una zona rica en guix de gran qualitat, apreciat pels enguixadors. Hi havia una dotzena d’empreses que produïen guix per la construcció, considerat i reconegut per la seva qualitat. Era un guix d’un color blanc molt intens i net. L’empresa Germans Casanovas d’Igualada, que tenia un forn a Òdena, per donar valor afegit al producte, produïa plaques de guix per sostres. Avui dia aquesta activitat s’ha gairebé extingit a la conca d’Òdena.

Dos amics s’associaren per explotar una pedrera de guix que hi havia a El Saió, a la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, abans d’arribar a Tous. El forn era a Les Casetes d’Òdena. Hi havia una forta demanda de guix i el negoci tenia unes bones perspectives.

A causa de la confiança i amistat amb el senyor Ramon Pujol i la garantia d’un bon servei post venda, fou comprat un camió Henschel Hispania amb un bolquet. Totes les gestions, inclosa la compra i acoblament del bolquet, se n’encarregà el senyor Pujol.

El Henschel Hispania feia molta patxoca. Una cabina ampla i còmoda, amb una bona visibilitat. A l’interior, ben acabat, hi destacava un volant blanc elegant. A Igualada, aleshores, era l'únic Henschel Hispania que hi havia. El prestigi de la marca Henschel fou també un al·licient per comprar-lo.

A la tarda, el Henschel Hispania transportava des de la pedrera, pedra de guix al forn morú que cremava a la nit. Al matí següent, a primera hora, la pedra cuita en el forn morú es trinxava en un molí i el guix molt s’ensacava. El Henschel, carregat amb quatre-cents sacs de guix, que pesaven deu tones, marxava a Barcelona a través del coll del Bruc. Els sacs de guix eren descarregats a l’estació de la Magòria, al barri de la Bordeta de Barcelona.

El Henschel Hispania va durar de Nadal a sant Esteve: va treballar només uns cinc anys. Mai va funcionar bé. Estava més temps al taller que no pas treballant. Treballava en una pedrera transportant deu tones de guix per camins de mal pas, un treball ardu que danyava els elements mecànics. Trencava molts paliers. Un cop, carregat el camió de sacs de guix, va sortir un pistó per la culata. Farts de panes, el camió fou donat de baixa i desballestat. Fou substituït per un Ebro de 4 tones.

Sembla ser que Transports Pericales, que transportava fruita i verdura, també tingué un Henschel Hispania, extrem que no hem pogut confirmar. Ara per ara, no sabem que a l’Anoia es matriculessin més camions d’aquesta marca ben desconeguda. Tampoc tenim cap notícia de més Henschels Hispania arreu del país.