En Jaume Pujol Figueras va néixer a Igualada l’any 1922. Era un home fort i valent. La família Pujol, que venia de pagès, tenia una vaqueria al carrer de la Soledat d’Igualada. El senyor Pujol no tenia ni tan sols permís de conduir motocicletes, circumstància però que no fou cap impediment per associar-se amb el senyor Josep Talavera Caralt, en Ros de motiu, per treballar en el transport. L'antic hotel i restaurant Amèrica d'Igualada, arran de l'antiga carretera nacional II:
El senyor Pujol, l’activitat principal del qual era la venda de llet munyida de les seves vaques, comprà, amb el senyor Talavera, cap a l’any 1950, un petit camió per fer transports generals de proximitat. Era un Panhard francès. Aquest Panhard, la porta del qual s’obria a contramarxa, i tenia panes sovint, fou reconstruït sencer l’any 1960. En Ramon Pujol Figueras, amb el qual no hi tenia cap parentiu malgrat la coincidència dels cognoms, un mecànic excel·lent, meticulós i fi, li muntà un motor dièsel Henschel fabricat a l’Hospitalet de Llobregat per Motores Sura SA amb llicència alemanya. Aquest nou motor dièsel donà un bon rendiment. També se li muntà una nova caixa de fusta que construí un carrosser del poble d’Ardèvol, a la comarca del Solsonès, Carrosseries Palou. Feia transports generals, principalment, per les empreses tèxtils d’Igualada i dels pobles del voltant. Al cap d’uns anys fou desballestat.
El segon camió que compraren els senyor Pujol i Talavera fou, d’ocasió, un GMC equipat amb un motor dièsel Barreiros. Després de treballar-hi uns quants anys, fou desballestat. Eren camions molt fatigats mecànicament.
El tercer camió fou un Studebaker, al qual, el Garatge Central d’Igualada li acoblà un motor dièsel Perkins. El fet és que es treballava molt però s’arreplegaven pocs diners. Els guanys eren minsos. Una part dels beneficis de l’activitat del transport eren per fer front a les factures de les reparacions mecàniques dels camions. Un dels inconvenients de treballar amb camions vells.
A finals dels anys 1950, principis del 1960, els dos socis, els senyors Pujol i Talavera, van fer companyia amb dos germans, l’Aniceto i en Francisco Enrich Aribau. El primer camió que comprà la nova societat fou un Pegaso 140 dièsel d’ocasió que era d’un transportista d’Igualada que feia la ruta de Barcelona a Madrid, en Blas Asensio. Li van haver de canviar la caixa, comprada d’ocasió, atès que la que muntava era poc pràctica pel transport que feien. Aquest Pegaso, al cap d’uns anys, també fou desballestat. Els dos germans aviat van abandonar la societat.
L’any 1962 va irrompre en el mercat el Pegaso Comet. Fou una gran novetat estètica i mecànica. Era, a més a més, un camió que a penes tenia panes. Les coses, en el món del transport, començaven a canviar. El senyor Pujol i els seus socis s’adonaren ben aviat que amb els camions vells amb què treballaven no anaven enlloc. Gastaven molt diners en la reparació de les panes que els camions sovint tenien. Inconvenients de treballar amb camions vells.
El garatge on tancaven els camions era en el carrer Soledat 71 d’Igualada. Era l’antiga vaqueria de la família Pujol, reformada. L’antiga porta principal d'entrada, apte per un carro, i la porta d'accés a la botiga de venda de la llet van desaparèixer per donar pas a un gran porta que permetia l’accés i la sortida dels camions.
Aleshores el senyor Pujol prengué una decisió de risc a causa del cost econòmic que comportava. Per recomanació d’en Ramon Pujol, que era un bon amic seu i hi tenia una gran confiança, i n’era el representant a Igualada, comprà un camió Henschel de catorze tones importat d’Alemanya. Tenia el tracte fet amb el Garatge Martí de Vilafranca del Penedès, que era concessionari oficial, de comprar un Pegaso 165. El comercial de Pegaso no se’n sabia pas avenir que comprés un Henschel.
Un camió Henschel importat d'Alemanya, al costat d'un Albatros, exposats en l'estand que Lerma Autobastidores Industriales SA (LAI), constructor del segon, tenia en la fira de mostres de Barcelona:
El Henschel muntava un motor de dos-cents cavalls de potència. Corria que se les pelava. No hi havia pas cap camió de fabricació espanyola que li pogués plantar cara. Era un gran camió. Fou carrossat a Auto Remolque Ponts, propietat del carrosser Sorribes. Com tots els camions Henschel, també els Henschel Hispania que en Ramon Pujol muntava en el seu taller d’Òdena, tenien un distingit volant blanc.
Al cap d’uns anys se li acoblà un tercer eix acerbi posterior perquè tenia un motor amb prou potència per portar més càrrega. També fou pintat de color vermell amb la publicitat de l’aigua mineral Vichy Catalan de Caldes de Malavella, per la qual hi treballaven, compaginant-ho amb altres transports, per compte d’un magatzem de begudes d’Igualada. Vichy Catalan pagava la feina de pintar els camions per la propaganda que li proporcionava en circular els vehicles per les carreteres.
En Josep Talavera va vendre la seva participació en la societat als senyors Julio Navarro i Antonio Estruch. Aquest darrer conduí un temps el Henschel de catorze tones. Portaven cereal del moll de Barcelona a Igualada.
Aquest Henschel trencà el cigonyal del motor. En Ramon Pujol Figueras desmuntà el motor i va soldar el cigonyal. El motor va funcionar mig any fins que tornà a petar definitivament. No hi havia res a fer. El motor havia fet més d’un milió de quilòmetres, fet, en aquells anys, extraordinari, inusual. Li fou muntat un motor i un canvi de marxes de bola Pegaso. Era un bon motor però no tirava pas tant com el motor alemany original. Tampoc el diferencial estava compassat amb el motor i el canvi de marxes. No passava més de setanta quilòmetres per hora però tenia prou força per superar qualsevol costa, pendent.
Aquest camió, que donà un gran rendiment, un cop venut el motor Pegaso a la Hispano Igualadina, la família Pujol el tingué tancat una colla d’anys en un garatge. Un bon dia, un ferroveller se l’endugué i desaparegué.
El sisè camió que compraren, per mediació d’en Ramon Pujol, fou un altre Henschel, de deu tones, també importat d’Alemanya, amb menor capacitat de càrrega. El carrosser Sorribes de Ponts li construí i muntà una caixa de fusta per transports generals. Amb aquest Henschel portaven de l’escorxador Fribin de Binèfar, pells i cuirs per les adoberies d’Igualada. També portaven pells dels escorxadors de Madrid.
Aquest Henschel, al cap d’uns anys, el comprà en Ramon Pujol Figueras, que tenia una empresa de camions amb grues per remolcar camions avariats i accidentats, Grues Igualada. Li muntà una grua al Henschel.
En Josep Pujol, el fill d’en Jaume, recorda dos camions Henschel Hispania produïts per Motores Sura SA amb llicència alemanya. El primer, fou de Transports Pericales d’Igualada. I el segon, carrossat amb un bolquet, fou d’una guixera propera a Tous. Aquests dos camions van desaparèixer aviat. Els tingueren pocs anys llurs amos. I per la confiança que suscitava el senyor Ramon Pujol, el servei mecànic del qual era molt valorat, va muntar diversos motors Henschel Sura a camions de la comarca de l’Anoia, un dels quals, el Nazar B que tingué el senyor Puig. Biguetes Ravell SL de Vilanova del Camí i Transports Costa de Lleida van tenir dos camions Henschel de deu tones importats d’Alemanya. Biguetes Ravell SL, el Henschel, el tingué pocs anys. Camió Henschel Hispania exposat a la Fira de mostres de Barcelona:
Els Henschels que tingué el senyor Pujol foren uns camions magnífics. El primer Henschel, de catorze tones, basculant el bolquet, bolcà dos cops. Els materials amb què era construït el xassís eren d’una tal qualitat que s’adreçava amb una grua. En canvi, els Barreiros i Dodge que van tenir uns anys més tard, si el xassís es torcia o doblegava a causa d’una bolcada, per adreçar-lo calia desmuntar la caixa i portar-lo a Castelló, on hi havia un especialista en aquesta matèria, la reparació del qual era una proesa.
Després compraren successivament camions Barreiros i Dodge. El primer, fou un Barreiros 2626 comprat a Motor Tàrrega, coneguts del senyor Jaume Pujol. Proporcionà un bon rendiment. Fou un camió molt satisfactori. El següent camió fou un altre Barreiros 2626 amb un bolquet que construí Auto Remolque Ponts SL. El tercer fou un Dodge de tres eixos de fàbrica, el qual, a Pamplona, abans de ser carrossat, li fou acoblat un quart eix de la casa Axemad. L’ultim Dodge, carrossat per Auto Remolque Ponts SL, tenia quatre eixos de fàbrica.
Va arribar un moment que els senyor Julio Navarro i Antoni Estruch volien establir-se pel seu compte. Aleshores, de comú acord amb el senyor Pujol, van dissoldre la societat i repartir els camions. El primer Barreiros 2626 fou venut. El senyor Estruch s’adjudicà el segon Barreiros 2626 que equipava un bolquet. El senyor Navarro es quedà el Dodge de quatre eixos de fàbrica. I el senyor Pujol li correspongué el Dodge de tres eixos amb un quart eix Axemad i el segon Henschel, que al cap de poc temps va vendre al senyor Ramon Pujol, per l’ús de camió grua. Per substituir el Henschel comprà d’ocasió, a Girona, un Barreiros de quatre eixos. El segon Barreiros 2626:
El Dodge 300 amb quatre eixos de fàbrica:
En Josep Pujol Gubern, fill d’en Jaume, havia estudiat electricitat aplicada als vehicles. Va provar un any el treball de conduir camions, l’ofici de transportista. Estigué un any conduint camions. Era casat de poc. Amb els Barreiros del pare treballava per Gràfiques Jorba. Feien la ruta de A Corunya. Tornaven amb terra per fer adob. Marxava els diumenges a la tarda. També transportaven cava, que pesava molt, a A Corunya ja que tenien el retorn garantit amb la càrrega d’adob.
Al cap d’un any va decidir de muntat un taller d’electricitat per l’automòbil, Autoelèctric Pujol SL. La va encertar plenament. El taller, que ara porta el seu fill Josep, té un gran prestigi i reconeixement a Igualada per la qualitat del servei. Tenen sempre una gran càrrega de feina.
L’any 1985, als seixanta-tres anys, el senyor Jaume Pujol es va jubilar. Va vendre’s els dos camions que tenia. Agraïm al senyor Josep Pujol l’exposició de la història de l’empresa de transports del seu pare que hem recollit en aquest article, una empresa singular per haver tingut dos camions Henschel alemanys, un fet insòlit aleshores que deriva de la confiança que en Ramon Pujol, mecànic molt apreciat, tenia entre els transportistes de la comarca de l’Anoia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada