El senyor Alberto Puerta visita els camions de la família Herguido a Alcarràs (Segrià).

Avui hi ha hagut festa grossa a ca l'Herguido, a Alcarràs. A primera hora del matí han comparegut a la nau on els germans Claudi i Eduard Herguido tanquen llurs camions, el senyor Alberto Puerta acompanyat de la seva esposa i d'un altre matrimoni. Aprofitant les vacances estivals, s'han aturat a Alcarràs per saludar a en Claudi Herguido i, de pas, visitar els tres Barreiros i el Sava-Berliet.

La gran amistat de l'Alberto Puerta amb en Claudi Herguido es va forjar en una trobada que tingué lloc a la Fundació Barreiros de Madrid fa uns mesos, en la qual també hi assistiren els senyors Mario Gamarra i Juan Gayà, dos homes de confiança d'Eduardo Barreiros. El senyor Barreiros els reclutà quan acabaven la carrera d'enginyeria industrial a mitjan de la dècada de 1950, un cop examinats i valorats llurs brillants expedients acadèmics. En aquella trobada, en la qual en Claudi Herguido hi assistí amb en Miquel Gamon, l'Alberto Puerta manifestà un viu interès en visitar els camions que la família Herguido posseeix.

Tal dit, tal fet. Avui dissabte el senyor Alberto Puerta ha pogut examinat detingudament els quatre camions. En Claudi Herguido, en qualitat d'amfitrió, també ha convidat a aquest encontre a tres bons amics seus: en Josep Maria Sisó, transportista d'Alcarràs i bon amic d'en Claudi des de la infantesa, en Gonzalo Latorre, col·leccionista d'automòbils, transportista i ensems un gran coneixedor en la història del transport en la demarcació de Lleida, tant de les empreses que hi ha hagut com dels vehicles amb què han treballat, i en Ricardo Palomas, bon amic, admirador dels camions Pegaso i també col·leccionista de cotxes i motocicletes.

A aquest encontre també hi ha estat present el senyor Luis Alberto Garrido Sanz amb llur esposa. El senyor Garrido descendeix d'una coneguda nissaga de transportistes de Medina del Campo, a la província de Valladolid, que treballà principalment en el transport de gra arreu d'Espanya. També és un acreditat coneixedor del món d'Eduardo Barreiros: la seva vida, els seus projectes empresarials, els vehicles que  produí, els entrebancs que patí, llurs èxits i llurs fracassos. La seva erudició sobre aquesta matèria, gairebé il·limitada, ha causat una gran admiració en els qui han assistit a aquest encontre. Usant un castellà cristal·lí i refulgent, el senyor Garrido ha exposat dades del més gran interès sobre els camions que el senyor Barreiros produí.

L'esquerra a dreta, en Luis Alberto Garrido Sanz, l'Alberto Puerta i en Claudi Herguido Fo:

En les restauracions dels tres camions Barreiros portades a cap per la família Herguido, l'assessorament del  senyor Garrido ha estat d'una gran utilitat i eficàcia. També llur recerca i posada a disposició de recanvis requerits per completar-les. Des d'aquest espai opinem que seria de la més gran utilitat per a les persones interessades en aprofundir en la història del constructor de vehicles Barreiros que el senyor Garrido escrivís els seus dilatats coneixements sobre aquesta matèria mercès a l'exhaustiva, meticulosa i eficaç labor d'investigació que ha fet pel seu compte des de fa una colla d'anys. Una contribució impagable per completar el mosaic de la història de l'automoció espanyola. Tant de bo aquest treball esdevingui un fet a l'abast dels afeccionats.

Després d'esmorzar a l'hostal Catalunya i Aragó de Soses, un establiment que era parada obligada dels transportistes que emprenien la ruta devers les Espanyes, el grup s'ha encaminat altre cop cap a la nau d'Alcarràs per conduir i provar els quatre camions. En Luis Alberto Garrido ha conduit un Barreiros empès per un entusiasme indescriptible. I l'Alberto Puerta, amb una educació exquisida, ha fotografiat i provat els camions que seran objecte d'uns articles per la revista en què treballa. Els que hi entenen opinen que les restauracions d'aquests camions són un treball d'una finor, pulcritud i perfeccionisme poc corrent. Una manifestació de la professionalitat admirable esmerçada per en Carlos Tomàs Roure en aquests treballs que cal consignar. Ras i curt, pura marqueteria.

L'Alberto Puerta fotografiant l'avanç imponent del Sava-Berliet:

 

En Claudi Herguido, per causa de la gran afinitat que sent per l'Alberto Puerta, li ha ensenyat un exemplar del llibre Combat de Nit escrit per en Josep Maria Espinàs, feliçment reeditat enguany per l'editorial La Campana. Aquest llibre, una joia literària, narra amb un gran realisme el viatge de Barcelona a Valladolid de dos xofers a bord de la cabina d'un Pegaso l'any 1958. L'any vinent, que s'escaurà el seixantè aniversari de llur publicació (1959), en Claudi Herguido projecta de reproduir el viatge a bord del Sava-Berliet circulant per carreteres secundàries i en desús, talment com feren fa seixanta anys els dos xofers dins aquell Pegaso 140 dièsel. Un homenatge als antics transportistes del país, molts dels quals desapareguts. Un projecte ben acollit per l'Alberto Puerta atesa la passió comuna que senten pel transport.

En Josep  Maria Espinàs flanquejat pels dos xofers amb els quals féu el viatge de Barcelona a Valladolid l'any 1958, viatge que fou recollit en el llibre Combat de Nit, davant del Pegaso dièsel 140 amb matrícula T-7440:

Ha estat un matí intens i aprofitat. Una trobada presidida per la gran cordialitat d'en Claudi Herguido i llurs amics amb l'Alberto Puerta. A veure si l'Eduard i en Claudi Herguido s'animen a restaurar un altre camió Barreiros, una marca que els col·leccionistes han tingut poc en compte a desgrat del paper que aquesta empresa tingué en el transport a Espanya d'ençà dels anys 1960 fins a la dècada de 1980.

Primer encontre o trobada de vehicles clàssics a La Panadella celebrat el 14 de maig de 2017: els camions i autocars (II).

EL diumenge 14 de maig de 2017 ha vingut el gruix dels expedicionaris convocats a aquest encontre i que voluntàriament volien participar-hi. Arribats principalment del cantó de Barcelona i Lleida, per proximitat i càrrega simbòlica, s’han aplegat una bona pila de vehicles: motocicletes, automòbils de tota mena i concepció, jeeps, furgonetes i furgons, camions i autocars. Ben arrenglerats, talment s’aprecia en aquestes dues fotografies panoràmiques, feien molt de goig: 

Nosaltres ens hem adreçat directament a saludar al senyor Jordi Riera, un dels organitzadors de l’encontre i alhora participant amb dos vehicles, un Ford A de l'any 1928 i un camió Volvo que, amb més de dos milions i mig de quilòmetres recorreguts, treballa cada dia. En Jordi Riera i en Joan Mercader, de Sant Julià de Ramis, al costat del camió Ford A:

Més fotografies del camió Ford A amb el seu bolquet, construït pel senyor Manuel Ibáñez, de Barcelona, amb un establiment al carrer Viladomat, i que presenta un forma arquejada en la part inferior per evitar l'acumulació d'àrids i terres:

 

El Ford del senyor Riera, que fou recuperat d'un desballestament de l'Hospitalet del Llobregat i restaurat amb pulcritud i detallisme, acompanyat de més vehicles clàssics coetanis:

Altres camions que han participat en aquest meravellós encontre. El Ebro B45 de Transports Titu de Valls, el Nazar del senyor Castells i un dels dos Volvos que té el senyor Riera:

 

I camions de distintes èpoques que també s'han aplegat a aquesta trobada:

Tres dels quatre camions que han dut els senyors Herguido:

Un dels camions exposats que més interès suscità fou el Sava-Berliet, l'exposició del qual fou aprofitada per alguns afeccionats per conservar un record familiar de la trobada:

El quart camió de ca l'Herguido, un Barreiros Super Azor restaurat amb la brillantor que defineix els treballs del senyor Carlos Tomàs, carregat amb uns plafons publicitaris i aparcat davant de l'antiga carretera nacional II:

La presència de Pegasos ha estat majoritària. El Pegaso 1065 del senyor Palau de Barcelona, un homenatge als camioners i transportistes del país:

El Pegaso 200 i el Avia d'en Toni Ceballos:





L'altre Pegaso 200 congregat a l'encontre, d'en Jordi Ros, de Mataró:

El darrer camió clàssic que ha participant en l'encontre, un Steyr fabricat a Àustria i que tingué un ús militar (fotografia col·lecció Sr. Xavier Castells Quintana); a llur esquera, una tractora Man del senyor Garro:

I uns quants autocars que també han comparegut a aquest encontre, el primer dels quals, un microbús de l'empresa Sagalés de Caldes de Montbui:

L'autobús Pegaso carrossat per Setra Seida d'en Toni Arimany que fou de l'empresa Pous de Manlleu, adquirida per Sagalés de Caldes de Montbui:

Un autocar Pegaso Comet del senyor Miquel Gamon:



Microbús Romeo fabricat per Fadisa a Àvila i que pertany al Sr. Gamon:



Autobús Pegaso procedent de Barcelona:

La trobada ens ha permès un retrobament amb uns quants amics que els hi havíem perdut la pista. Els dos Tonis de Igualada, en Toni Rica i en Toni Tomás, i en Jordi Llop Lladó, de Mataró. També hem aprofitat l'avinentesa per saludar a en Carlos Tomàs Roure, un dels millors planxistes del país, i en Joan Mercader, de Sant Julià de Ramis. Un altre bon al·licient de l’encontre, completament imprevist i absolutament satisfactori.
 

L’encontre ha tingut una organització perfecta, modèlica, de caràcter prussià, a càrrec de la senyora Maria Jesús Palau Freixa, del Club de Vehicles Clàssics de Lleida. Acompanyada d’uns quants membres de l’entitat, acreditava els participants en l’encontre lliurant-los les acreditacions i material propi d’aquesta mena d’esdeveniments: adhesius, diplomes, records i els dorsals, cartolines penjades als vehicles que anuncien l’encontre que té lloc. Ha avisat, a l’hora exacte, els assistents que emprenguessin la marxa cap a Montmaneu. No hi hagut cap error, cap badada, cap omissió. Tot s'ha desenvolupat d’una manera perfecte, exacta, precisa, com un rellotge suís. Fet Admirable, infreqüent en el país i que cal consignar.

Els assistents a l’encontre han esmorzar abundantment en el restaurant de l’Hotel Bayona, en un espai reservat per tal finalitat. Els visitants, per l’aglomeració que s’ha produït entre les deu i les onze del matí, s’han repartit com bonament han pogut entre els dos restaurants oberts al públic que servien atrafegadament les comandes. 

Els dos restaurants de La Panadella, el Bayona i el Parada, i el taller Nogués al mig dels dos acreditats establiments: 

Continuarà.

Celebració del dinar de Nadal a Alcarràs (Segrià) (i).

Els dies previs al dissabte 17 de desembre, que era el dia previst per la celebració del dinar a Alcarràs, trobada que incloïa diverses activitats, uns quants assistents que hi havíem d'assistir estàvem desficiosos per tal que arribés el dia. Estàvem delerosos per retrobar-nos amb els amics i participar en els actes programats. 

Ahir dissabte, el gran dia, mentre una tractora amb una góndola noliejada des d'Astúries acudí a Matajudaica per carregar els tres Nazars que foren d'en Joan Saló Borell, ens trobàrem tal com haviem convingut amb en Pere Liu i en Xavier Pujol davant del restaurant Viena de Vic, al peu de la carretera de Manlleu. A les vuit en punt del matí, amb la puntualitat suïssa que el defineix, ha arribat en Toni Arimany. Tots quatre, còmodament escarxofats en un espaterrant Range Rover, talment fossin uns ministres, hem marxat per l'Eix Transversal i la Nacional II cap a Alcarràs on els senyors Claudi i Eduard Herguido i el Club de Vehicles Històrics de Lleida, encapçalat per llur president, el Sr. Antoni Pomés Tosquella, han organitzat el segon dinar de Nadal. Ens plaïa molt de participar-hi.

A les deu en punt del matí, a la nau que la família Herguido té als afores del nucli urbà d'Alcarràs on hi tanquen els camions clàssics, hem coincidit amb una munió d'afeccionats als vehicles clàssics amb el ferm propòsit de gaudir de la presentació de dos camions Barreiros restaurats enguany. No veníem pas del Nord i del Sud com cantava en Lluís Llach en una popular cançó sinó de les quatre demarcacions del país. El grup més nombrós, per proximitat geogràfica i per la capacitat de mobilització que té el senyor Pomés i la seva muller, procedia de les comarques de Lleida. Uns quants afeccionats lleidatans han comparegut amb els seus vehicles clàssics, fet que ha engrandit l'esdeveniment. De Barcelona també ha comparegut una bona colla; enguany hem de destacar en Lluís i en Benet Pareja, bons amics de Granollers, el Sr. Palau i la seva senyora de Barcelona, i en Jordi Riera Palmer des del Penedès. Del cantó de Tarragona hem gaudit de la presència d'en Jordi Ramos i els senyors Sales que s'han desplaçat amb un superb Citroen Tiburon. Del cantó de Girona, ateses les dates i la distància, només han comparegut els bons amics Pere Liu i Xavier Pujol.

El Citroen Tiburon del senyor Sales, de Reus, i el Seat 850 Spyder d'en Ricard Palomas Negre:

Atès que aquests dies el clima de Lleida és insofrible, insuportable, els senyors Herguido han tingut la gentilesa i amabilitat de servir xocolata desfeta amb xurros amb la finalitat de mantenir l'escalfor corporal i reviscolar els ànims dels assistents després d'un llarg i feixuc viatge des de llocs d'orígen, just a les portes de Nadal. 

 

Consumit l'esmorzar dolç i calent, fruit de la generositat i acolliment que distingeix els senyors Herguido, s'han presentat els dos camions restaurats enguany. Dos Barreiros, un Super Azor que munta la cabina del model Gran Ruta, i un 2626, popularment conegut com el Yeye i que és fàcilment identificable pel color taronja butà amb què sortia pintada de fàbrica la cabina. Fou el primer camió Barreiros desenvolupat per Chrysler i donà, en general, un rendiment excepcional. Tots els transportistes que en tingueren o hi treballaren en serven un bon record i opinió. El seu llançament posà en evidència, creiem, l'obsolescència manifesta d'alguns models que produïa la seva competidora directa Pegaso. 

Els quatre Barreiros restaurats per en Claudi i l'Eduard Herguido: 

Si bé en Claudi Herguido ens expressà que feia més de quinze dies que la boira permanent que embolcalla la plana de Lleida havia impedit de gaudir de l'escalfor que a les darreries de la tardor i al pic de l'hivern proporciona el sol, ahir dissabte, casualment, la boira es dissipà i l'astre féu acte de presència. Fou una anècdota  meteorològic molt ben acollida pels soferts habitants de les comarques del pla de Lleida. Les cares de satisfacció que manifestaven donaven fe de la gaubança que tal presència els hi causà. Per als afeccionats que procedeixen de la resta del país, amb l'excepció d'en Toni Arimany que també pateix la boira vigatana, avesats a gaudir de la ració de sol diària, tal satisfacció ens desconcertà una mica.

Els quatre camions de la família Herguido exposats ahir dissabte al pati de la nau on són tancats. El primer, el Barreiros 2626:







En Claudi Herguido té un record ben viu del dia que veié per primer cop un Barreiros 2626. De ben petit acompanyà son pare a la fàbrica Borges de Tàrrega. Allà, a la cua per descarregar, hi havia un Barreiros 2626 d'un transportista castellà, nou. El Claudi, que accedí a la cabina, l'enlluernà el tablier amb els quatre rellotges i la modernitat de la cabina en comparació de la del Super Azor que conduïa son pare. Per aquest motiu, quan aquest camió fou dipositat en un desballestament del Segrià, en Claudi no dubtà pas en comprar-lo i restaurar-lo. Havia fet realitat un somni que acaronava d'ençà que era un vailet.

El primer camió que fou restaurat com un homenatge al senyor Mariano Herguido, el Barreiros Super Azor amb caixa de fusta i alces, igual que el que tingué:





El Sava Berliet, sens dubte el camió més prodigiós de la col·lecció i que suscità major admiració:







En Xavier Maraña, ben alegroi, al volant del Sava Berliet:



En Claudi Herguido amb el senyor Lluís Pareja, transportista jubilat que conduí en el curs de la vida professional uns quants Barreiros:



El Barreiros Super Azor equipat amb una cabina del model Gran Ruta, comprat per en Claudi Herguido per mediació d'en Jordi Ramos a un poble de les terres de l'Ebre. Sort n'hi hagué, per a culminar llur restauració, del suport prestat pel senyor Luis Alberto Garrido Sanz, de Medina del Campo, poble castellà atapeït d'història, el doctor Barreiros com es conegut arreu, que subministrà el parabrisa davanter que es necessitava. L'estat del motor d'aquest camió és excel·lent:

















El senyor Lluís Pareja, al volant del Barreiros Super Azor, recordava vivències de la seva professió de transportista:



Els assistents férem una fotografia del grup per immortalitzar una trobada que proporcionà grans satisfaccions:





A les 11 en punt del matí era l'hora de marxar a corre cuita. Ens esperaven al museu de la mina de Mequinensa. Era l'hora de tornar a tancar els camions a la nau i emprendre la marxa cap a l'Aragó:





El Sr. Castells al volant del Sava Berliet per tancar-lo dins la nau:







Un Citroen conduït pel senyor Pomés acompanyat per la seva senyora:



El Mercedes Benz d'en Miquel Gamon:



El reeiximent de les restauracions executades pels senyors Herguido parteixen de la selecció del planxista que ha reparat els cops i bonys, ha sanejat els podrits i ha pintat i reconstruït l'interior de la cabina. És en Carlos Tomás Roure, propietari del Taller Central d'Alcarràs. Aprengué l'ofici de ben jovenet i treballà en uns quants tallers de planxa i pintura fins que es posà pel seu compte. Cada restauració que ha fet per encàrrec dels senyors Herguido ha superant l'anterior. Una manifestació de perfeccionisme constant. La restauració del Barreiros 2626 es difícil de superar. Llur cabina té set capes de pintura de gran qualitat. Un acabat que aquest vehicle no tingué pas el dia que sortí, acabat, de la cadena de muntatge de la fàbrica de Villaverde.

I un detall curiós que cal consignar. La planxa més gruixuda i de més qualitat és la del Sava Berliet. Era importada de França i, per tant, tenia una qualitat impossible de trobar en qualsevol dels camions fabricats en aquells anys a l'estat espanyol. I quant als Barreiros, la planxa dels Barreiros Super Azor era més gruixuda i agraïda de treballar que no pas la del Barreiros 2626, produït per Chrysler, més prima i complicada de reparar. Més prima és sinònim de menys cost econòmic i menys pes.


Continuarà.