Primer encontre o trobada de vehicles clàssics a La Panadella celebrat el 14 de maig de 2017: els camions i autocars (II).

EL diumenge 14 de maig de 2017 ha vingut el gruix dels expedicionaris convocats a aquest encontre i que voluntàriament volien participar-hi. Arribats principalment del cantó de Barcelona i Lleida, per proximitat i càrrega simbòlica, s’han aplegat una bona pila de vehicles: motocicletes, automòbils de tota mena i concepció, jeeps, furgonetes i furgons, camions i autocars. Ben arrenglerats, talment s’aprecia en aquestes dues fotografies panoràmiques, feien molt de goig: 

Nosaltres ens hem adreçat directament a saludar al senyor Jordi Riera, un dels organitzadors de l’encontre i alhora participant amb dos vehicles, un Ford A de l'any 1928 i un camió Volvo que, amb més de dos milions i mig de quilòmetres recorreguts, treballa cada dia. En Jordi Riera i en Joan Mercader, de Sant Julià de Ramis, al costat del camió Ford A:

Més fotografies del camió Ford A amb el seu bolquet, construït pel senyor Manuel Ibáñez, de Barcelona, amb un establiment al carrer Viladomat, i que presenta un forma arquejada en la part inferior per evitar l'acumulació d'àrids i terres:

 

El Ford del senyor Riera, que fou recuperat d'un desballestament de l'Hospitalet del Llobregat i restaurat amb pulcritud i detallisme, acompanyat de més vehicles clàssics coetanis:

Altres camions que han participat en aquest meravellós encontre. El Ebro B45 de Transports Titu de Valls, el Nazar del senyor Castells i un dels dos Volvos que té el senyor Riera:

 

I camions de distintes èpoques que també s'han aplegat a aquesta trobada:

Tres dels quatre camions que han dut els senyors Herguido:

Un dels camions exposats que més interès suscità fou el Sava-Berliet, l'exposició del qual fou aprofitada per alguns afeccionats per conservar un record familiar de la trobada:

El quart camió de ca l'Herguido, un Barreiros Super Azor restaurat amb la brillantor que defineix els treballs del senyor Carlos Tomàs, carregat amb uns plafons publicitaris i aparcat davant de l'antiga carretera nacional II:

La presència de Pegasos ha estat majoritària. El Pegaso 1065 del senyor Palau de Barcelona, un homenatge als camioners i transportistes del país:

El Pegaso 200 i el Avia d'en Toni Ceballos:





L'altre Pegaso 200 congregat a l'encontre, d'en Jordi Ros, de Mataró:

El darrer camió clàssic que ha participant en l'encontre, un Steyr fabricat a Àustria i que tingué un ús militar (fotografia col·lecció Sr. Xavier Castells Quintana); a llur esquera, una tractora Man del senyor Garro:

I uns quants autocars que també han comparegut a aquest encontre, el primer dels quals, un microbús de l'empresa Sagalés de Caldes de Montbui:

L'autobús Pegaso carrossat per Setra Seida d'en Toni Arimany que fou de l'empresa Pous de Manlleu, adquirida per Sagalés de Caldes de Montbui:

Un autocar Pegaso Comet del senyor Miquel Gamon:



Microbús Romeo fabricat per Fadisa a Àvila i que pertany al Sr. Gamon:



Autobús Pegaso procedent de Barcelona:

La trobada ens ha permès un retrobament amb uns quants amics que els hi havíem perdut la pista. Els dos Tonis de Igualada, en Toni Rica i en Toni Tomás, i en Jordi Llop Lladó, de Mataró. També hem aprofitat l'avinentesa per saludar a en Carlos Tomàs Roure, un dels millors planxistes del país, i en Joan Mercader, de Sant Julià de Ramis. Un altre bon al·licient de l’encontre, completament imprevist i absolutament satisfactori.
 

L’encontre ha tingut una organització perfecta, modèlica, de caràcter prussià, a càrrec de la senyora Maria Jesús Palau Freixa, del Club de Vehicles Clàssics de Lleida. Acompanyada d’uns quants membres de l’entitat, acreditava els participants en l’encontre lliurant-los les acreditacions i material propi d’aquesta mena d’esdeveniments: adhesius, diplomes, records i els dorsals, cartolines penjades als vehicles que anuncien l’encontre que té lloc. Ha avisat, a l’hora exacte, els assistents que emprenguessin la marxa cap a Montmaneu. No hi hagut cap error, cap badada, cap omissió. Tot s'ha desenvolupat d’una manera perfecte, exacta, precisa, com un rellotge suís. Fet Admirable, infreqüent en el país i que cal consignar.

Els assistents a l’encontre han esmorzar abundantment en el restaurant de l’Hotel Bayona, en un espai reservat per tal finalitat. Els visitants, per l’aglomeració que s’ha produït entre les deu i les onze del matí, s’han repartit com bonament han pogut entre els dos restaurants oberts al públic que servien atrafegadament les comandes. 

Els dos restaurants de La Panadella, el Bayona i el Parada, i el taller Nogués al mig dels dos acreditats establiments: 

Continuarà.

Les exposicions itinerants celebrades sobre Carrosseries Caba de Sabadell: fotografies de carrosserirs d'autos, furgons i camions construïts per Salvador Caba i Valls (IV).

L'any 1932 en Salvador Caba construí per l'Ajuntament de Sabadell la carrosseria amb llurs interiors d'una ambulància sobre un xassís Ford, la qual fou retratada davant de l'agència oficial de Sabadell situada a l'avinguda Massagué: 

El 1933 fou un any de major rendiment. Pel senyor Barrachina de Sabadell construïren una carrosseria d'autocar amb els interiors i l'entapissat, que muntaren damunt d'un xassís Chevrolet. Per l'empresa Trullàs i Palau de Terrassa construïren un furgó sobre un xassís Ford: 

També produïren una carrosseria per un auto Delage propietat del senyor Gorina, vehicle que fou retratat al carrer Vila Cinca, abans Foment. Per Sagalés, una de les empresa de transports de viatgers més antigues de Catalunya, construí una carrosseria per un autocar Gilford anglès per la línia regular de Barcelona a Moià que discorria per Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines i Castellterçol. Disposava de la matrícula B-43743: 

El 1934 es reconstruí la carrosseria d'un auto Packard, propietat del senyor Genny. També construïren una altre ambulància per l'Ajuntament de Sabadell. Per l'empresa tèxtil Acabats Desmond construïren la carrosseria d'un furgó damunt d'un xassís Ford; es conserva una fotografia d'aquest furgó acabat enregistrada davant de l'agència oficial Ford de Sabadell a l'avinguda Massagué. Pel senyor Miquel Martí, un dels clients més antics de can Caba i d'una gran fidelitat, el senyor Salvador Caba construí una carrosseria d'autocar, amb els interiors i l'entapissat, per un xassís Ford. 

També carrossà aquell any convuls un autocar Hispano Suiza per l'empresa Tramvies de Mataró, el qual vehicle fou destinat a la línia regular de Mataró a Granollers. Pel senyor Roqueta de Tona, propietari d'Autos Tona, construí la carrosseria d'un autocar per un xassís Dodge Brothers. I per La Vallesana SA, una empresa de Castellar del Vallès que sempre confià en les carrosseries Caba, construí una carrosseria d'òmnibus per un xassís Mercedes Benz destinat a la línia de Barcelona a Artés. Llur matrícula era B-4782X.

Interior i seients sumptuosos d'un òmnibus produït per la família Caba en la primera meitat dels anys 1930:

Continuarà.

Una notícia luctuosa: el tancament del carrosser Noge d'Arbúcies (La Selva).

Si bé aquest bloc té per objectiu de recuperar petits retalls de la història del transport per carretera a Catalunya, particularment dels protagonistes d'aquesta epopeia amb els seus records i vivències, i llurs vehicles, en ocasions també tractem temes d'actualitat. I en aquesta ocasió, la notícia que reportem és sens dubte lamentable. 

Si Detroit, la capital del motor dels Estats Units ha tingut els tres grans fabricants de vehicles -General Motors, Ford i Chrysler-, Arbúcies, la capital de la indústria carrossera catalana, també ha disposat de tres grans empreses: Ayats, Beulas i Noge.

El carrosser Noge, d'Arbúcies, ha anunciat aquesta setmana el tancament definitiu de l'empresa amb l'extinció de tots els contractes de treball. Un veritable gerro d'aigua freda per al poble d'Arbúcies ateses les repercussions molt negatives que tindrà tant pels treballadors directament afectats pel tancament de l'empresa com per les empreses auxiliars que treballaven per Noge.

Noge, empresa fundada l'any 1964 i actualment presidida pel senyor Miquel Genabat, s'havia especialitzat les darreres dècades en la producció de carrosseries per autocars amb uns dissenys agosarats i innovadors i uns preus molt competitius i ajustats. Aquesta combinació, en un segment de mercat que senyoreja el carrosser basc Irizar, li va permetre a Noge d'assolir una presència significativa en el mercat espanyol. A diferència dels altres dos grans carrossers d'Arbúcies, Beulas i Ayats, Noge va centrar-se preferentment en el mercat espanyol.

Anys enrere, i per atendre la gran demanda de carrosseries, va realitzar una gran inversió destinada a la compra de maquinària i disseny de nous productes. N'és l'exponent més clar el model Titanium, una carrosseria llampant i moderna que incorpora els darrers avenços en l'apartat de seguretat i tecnologia.

Tanmateix l'abrupte ensorrada de les comandes procedents del mercat espanyol l'any 2008, arran de la greu crisi econòmica internacional agreujada per la incapacitat del govern espanyol de donar-li una resposta adequada i eficaç, va provocar que Noge s'hagués d'acollir el concurs de creditors l'any 2010.

El concurs de creditors, que va ser aixecat l'abril de l'any 2011 després de signar-se un conveni amb la major part dels creditors, va exigir una profunda reestructuració de l'empresa amb la reducció de la plantilla i un control de costos que passava per centrar-se en els productes més rendibles. Tanmateix, l'agreujament de la crisi econòmica espanyola, amb una important reducció de les comandes de carrosseries, van empitjorar els comptes de l'empresa.

Noge ha produït aquests darrers anys carrosseries per autobusos urbans. L'objectiu era compensar la poca demanda d'autocars procedent del sector privat, les empreses i els autònoms, amb la venda a Ajuntaments i altres administracions públiques locals d'autobusos urbans i interurbans.

Tanmateix, el dèficit públic de totes les Administracions Públiques espanyoles, encapçalat pel govern central amb un malbaratament de recursos públics que provoca feredat, i que ha exigit l'adopció de mesures dràstiques de reducció de les despeses públiques imposades per la resta de països europeus, amoïnats per la solvència de l'estat espanyol en el compliment de la devolució dels crèdits internacionals atorgats més els interessos meritats, han arruïnat en part aquest darrera possibilitat.

Els Ajuntaments i les altres administracions locals també han patit aquest ajust draconià amb la suspensió i anul·lació de les inversions destinades a la renovació de les flotes d'autobusos urbans i interurbans. És significatiu al respecte que l'Empresa Municipal de Transports de Madrid, el client més important d'aquests vehicles, no hagués adquirit cap autobús carrossat per Noge l'any 2012. Aquesta situació, completament insostenible, ha comportat el tancament definitiu de Noge, un dels tres grans carrossers d'Arbúcies. Fotografies d'autocars carrossats per Noge:

Autobusos urbans i interurbans amb carrosseries Noge:







El senyor Joan Brugués recorda l'animació d'Arbúcies els matins dels dissabtes dels anys 1970, aleshores laborables. A primera hora del matí els treballadors feien treballs de manteniment i neteja de la maquinària, peces i instal·lacions en les naus on produïen les carrosseries i en els tallers auxiliars que fabricaven components. A mig matí, acabada la feina, gaudien d'un esmorzar de forquilla i ganivet. Els bars d'Arbúcies eren plens a vessar de treballadors que compartien taula i confidències. Eren uns anys que hi havia feina i el diner circulava. Amb els marits distrets, les dones aprofitaven per anar a comprar i a la perruqueria. la vivacitat de la vida social a Arbúcies aquells anys era absoluta.

Poc a poc aquell món va esllanguir-se. Els treballs de manteniment dels dissabtes es van suprimir. I els esmorzars pantagruèlics als bars, restaurants i fondes d'Arbúcies van convertir-se en un record. El tancament de Noge confirma les greus dificultats que pateixen els carrossers catalans.

Creiem que un dels problemes principals de Noge ha estat la dependència excessiva del mercat espanyol, que, per bé que important, és volàtil i imprevisible, talment es va palesar l’any 2008. En canvi, Ayats i Beulas han fet grans esforços per exportar gran part de la producció de les carrosseries que produeixen. Esperem que sigui el darrer carrosser que ha de tancar portes per causa de la crisi econòmica que patim.

Algunes de les carrosseries d'òmnibus més reeixides produïdes per en Salvador Caba (i II).

Un cop completat l'aprenentatge de l'ofici de carrosser a la casa d'en Mateu Marrugat, un acreditat constructor de carros, tartanes i carrosseries de fusta de Barcelona, en Salvador Caba l'any 1918 va establir-se pel seu compte amb l'obertura d'un taller al barri de la Creu Alta de Sabadell. 

Atès que l'any 1918 va ser econòmicament difícil per l'acabament de la Primera Guerra Mundial i Sabadell ja tenia uns quants constructors de carros i tartanes de prestigi amb una clientela consolidada i fidel, en Salvador Caba va especialitzar-se en la producció de carrosseries de fusta per vehicles a motor. Ell prou bé que sabia que el futur eren els vehicles amb motor d'explosió. 

Aquesta especialització, de la qual en va ser capdavanter a Sabadell, va permetre a en Salvador Caba de construir les primeres carrosseries de fusta d'òmnibus que van circular per Sabadell. Pel seu prestigi, també va carrossar alguns òmnibus Hispano Suiza d'una empresa que cobria les línies de la Creueta del Coll i el Carmel, uns barris costeruts i allunyats del centre de Barcelona. Una de les primeres carrosseries construïdes sobre un òmnibus amb rodes massisses:

Aquest òmnibus amb totes les portes obertes. No hi havia passadís central i cada filera de seients disposava de la seva porta:



Un òmnibus per l'empresa La Vallesana destinat a la línia regular de Castellar del Vallès a Sabadell:

Un altre carrosseria construïda per en Salvador Caba. Aquells anys els retrats dels autocars acabats per ser lliurats als clients els realitzaven fotògrafs professionals que sempre cercaven els llocs més adients per aquest encàrrec: 

Interior d'un òmnibus d'aquells anys:



Un altre òmnibus carrossat a petició d'una empresa del Bages:



Carrosseria construïda sobre un Gilford que cobria la línia regular de Barcelona a Moià:

Una altre carrosseria produïda per a l'empresa LA VALLESANA SA, un dels grans clients d'en Salvador Caba. Es percep clarament que l'escenari de la fotografia ha estat meticulosament seleccionat:

Un retrat d'en Salvador Caba i Valls:

En la propera crònica abordarem les carrosseries produïdes per en Pere Caba i Bedós, que, com el seu pare, va ser extremament pulcre, honrat i perfeccionista.