Els lectors d’aquest bloc de certa edat que han residit a Barcelona o en els municipis limítrofs han de recordar els desballestaments que hi havia al costat de mar del tram de l’autovia de Castelldefels que discorre entre la plaça Cerdà, situada en un extrem de Barcelona, i el barri de Bellvitge, en el municipi de l’Hospitalet del Llobregat. Aquells desballestament, sòrdids i tenebrosos, que acumulaven vehicles verticalment, posats en una de les entrades principals de la ciutat de Barcelona, de contemplació obligada per als usuaris de l’aeroport del Prat, enlletgia ostensiblement la imatge de la capital de Catalunya. Reforçaven la imatge d’una Barcelona grisa i decrèpita afavorida i projectada per la dictadura franquista. La plaça Cerdà en la dècada de 1970, travessada de viaductes:
Amb l’adveniment de la democràcia i les noves competències que els Ajuntaments assumiren en matèries com l’urbanisme i les activitats, de gran transcendència social, a les darreries de la dècada de 1970 i principis de 1980, l’Ajuntament de l’Hospitalet del Llobregat impulsà la reurbanització d’aquell sector. Redactats i aprovats els plans urbanístics requerits i declarats els desballestaments incompatibles amb els nous usos del sòl, llurs titulars foren indemnitzats i les activitats cessades. Amb l’extinció dels desballestaments es reurbanitzà aquell sector de l’Hospitalet amb nous espais lliures, moderns edificis amb usos diversos, centres comercials i l’ampliació del recinte de la Fira de Barcelona.
En el curs de les darreres dècades han entrat en vigor normatives exigents per el funcionament i la implantació de nous desballestaments de vehicles. Amb l’objectiu d’evitar la contaminació que els olis, combustibles i grasses dels vehicles en desús i que cal desballestar causen al sòl, subsòl i els aqüífers, els plans urbanístics i les normatives ambientals imposen condicions severes per autoritzar la implantació i funcionament d’aquestes activitats. Amb l’aplicació d’aquesta normativa han desaparegut els desballestaments en sòls agrícoles i en els límits de les ciutats tan corrents fins fa uns quants anys.
Aquest control ambiental també incideix en activitats implantades en sòl no urbanitzable com són les plantes d'àrids i graveres, generalment properes als rius. Fins fa pocs anys era corrent l’acumulació de vehicles vells -camions i maquinària pesada- en les graveres. La pèrdua i filtració dels olis i combustibles d’aquests vehicles constituïa un risc cert per al sòl, subsòl i cursos d’aigua limítrofs. L’Administració competent obligà als titulars de les activitats, mitjançant l’advertiment de la imposició de sancions econòmiques per la comissió d’infraccions administratives, a retirar aquests vehicles i portar-los a desballestaments autoritzats.
Aquesta intensa intervenció administrativa de posar ordre a les activitats, intensificada en les activitats de major risc ambiental, tanmateix no arriba a tot el país. No hi ha prou personal especialitzat per controlar eficaçment tot el territori. Aquest fet propicia que en finques agrícoles i espais rurals i forestals poc transitats hi hagi encara vehicles vells que no han estat objecte de la incoació de cap expedient administratiu resolt amb l’ordre de llur retirada. Un exemple d’aquest fet és la descoberta, per l’amic Jordi Ibars Casas, que ha tingut la gentilesa d’enviar-nos les fotos, d’una vella furgoneta DKW, completament oxidada i espoliada, en una finca agrícola de fruiters del municipi de Serós, a la comarca del Segrià:
Matrícula de la DKW (B-227435), completament oxidada. Produïda a Vitòria per IMOSA, matriculada a Barcelona, aquesta DKW anà a parar al Segrià on treballà en una finca agrícola:
Una DKW amb matrícula provisional de Barcelona, participant en la benedicció de la festa de Sant Cristòfol, en els primers anys de la dècada de 1960:
De tot plegat s’infereix que la major part de vehicles vells que hi ha escampats al país es troben a pobles petits, masos i graners. L’espai que ocupen no és pas cap inconvenient i tampoc fan nosa. Les descobertes de vehicles vells que hem consignat en aquest espai confirmen aquest fet. Agraïm al senyor Jordi Ibars les fotografies d’aquesta furgoneta DKW la qual conserva llur matrícula original de Barcelona, circumstància apreciable pels nombrosos afeccionats a aquest singular vehicle d’origen alemany i que tan popular fou en el nostre país.
