L'Àngel Torrent i Puig, fundador del taller i grues El Globo de Girona.

L'Àngel Torrent i Puig va néixer a Llorà, un poble agregat a Sant Martí de Llemena, a l'extrem de la comarca del Gironès limítrof amb la Garrotxa, l'any 1933. Completats els estudis bàsics, a onze anys d'edat feia de pastor de vaques a Sant Martí de Llemena. També va treballar a bosc, en l'extracció de llenya i producció de carbó. Aquestes activitats, d'una gran duresa, cal posar-les en relació amb el context d'aquells anys, la immediata postguerra, uns anys extremament difícils.

L'any 1949, a setze anys d'edat va entrar d'aprenent de mecànic al Garatge Internacional de la plaça Calvet i Rubalcaba de la ciutat de Girona. Aquest garatge, molt important aquells anys, era propietat del senyor Manel Planas, fill també de Llorà. Ocupaven un edifici que havia estat una antiga caserna de l'exèrcit i reparaven autos i camions, en compraven i venien i oferien el servei de pupil·latge de vehicles: autos, camions i autocars.

L'any 1952 el senyor Baulenas, un conegut empresari de Granollers dedicat a la compravenda de camions, va comprar el Garatge Internacional al senyor Planas. El senyor Baulenas, en qualitat de nou amo, va canviar-li el nom del Garatge Internacional a Garatge Baulenas. L'edifici que ocupaven a la plaça Calvet i Rubalcaba era insuficient per atendre tots els serveis que oferien. Aleshores van traslladar el taller a un local del carrer Figuerola, a tocar del passeig de la Devesa de la ciutat de Girona, que havia estat una sala de festa i ball que se'n deia El Globo. 

A la dècada dels anys 1950 l'activitat principal del taller de can Baulenas de Girona era la transformació de camions procedents de l'exèrcit per atendre la demanda de camions. Es compraven camions en les subhastes que convocava l'exèrcit i els reforçaven i reparaven. També compraven xassissos i muntaven camions sencers: l'acoblament del motor, el diferencial, una cabina, la part elèctrica, etc. Amb aquesta activitat es feien els diners aquells anys. 

L'any 1953, a vint anys d'edat el senyor Torrent va haver de fer el servei militar a la ciutat de Barcelona. Llicenciat de les obligacions militars, va reprendre l'ofici de mecànic al taller Baulenas de Girona. En aquell temps el Garatge Baulenas va ser nomenat representant dels autos Simca a les comarques gironines. Aquests cotxes s'importaven segons les quotes assignades prèviament. Per aquest motiu, el senyor Torrent va estar-se un mes a la fàbrica que Simca tenia a prop de París en un curs de formació de mecànics.

El senyor Baulenas residia a Granollers i estava al davant del negoci de compravenda de camions que tenia a la capital del Vallès Oriental. A Girona tenia un encarregat al capdavant del garatge però no anava pas a l'hora. Aquest fet era un autèntic maldecap.

Al cap d'un temps l'Àngel Torrent canvia d'aires i treballa de xofer a Transports Mateu, de Girona, que tancaven llurs camions al garatge Baulenas. Al senyor Torrent li van confiar un camió Ford que muntava un motor Massé dièsel, una còpia sense miraments del motor Berliet, amb un canvi de cinc marxes i carrossat amb una caixa de fusta per a transports generals. Amb el Ford traginava sacs de farina produïda per la Farinera Teixidor de Girona, ubicada en un edifici modernista projectat per l'arquitecte Rafael Masó, una construcció de l'any 1910, als flequers i pastissers de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet. 

Al cap de dos anys l'Enric Vergés, gerent del taller Baulenas de Girona, va proposar-li a l'Àngel Torrent de traspassar-li el negoci del taller del carrer Figuerola. Sabien que el senyor Torrent era molt treballador, complidor, honrat i excel·lent mecànic. El traspàs incloïa la clientela del taller i el compromís de donar-li feina. Després de barrinar-ho l'any 1966 van acordar el traspàs i va ser el propietari, amb un altre soci, del taller mecànic de can Baulenas de Girona. Va plegar de conduir camions a Transports Mateu. 

La primera decisió del senyor Torrent va ser canviar-li el nom del negoci: Taller El Globo. Tothom coneixia la sala de festa El Globo, molt popular, o sabia perfectament on era. Van continuar les reparacions de camions i cotxes. 

L'accelerada motorització de Catalunya, que a les comarques gironines s'accentuava pels turistes que envaïen La Costa Brava en el bon temps, va ser la causa que apareguessin les grues que remolcaven els vehicles espatllats. Les reparacions a la carretera presentaven, cada dia que passava, un risc major per l'augment del trànsit.

El primer servei de grua a Girona va prestar-lo en Josep Casals, fill de Salt i per motiu El Cigarro, amb un taller al passeig de la Devesa de Girona. Aquest servei els pocs gruistes que hi havia al país el prestaven les vint-i-quatre hores del dia.

L'Àngel Torrent va disposar de la segona grua per a remolcar vehicles a Girona. Era un camió d'en Fontsaveu, l'estanquer del poble de Llorà i alhora ordinari que cobria la línia de Llorà i Sant Esteve de Llemena a Girona. Segons la documentació de Trànsit era un Chevrolet, per bé que el camió sencer -motor, transmissió, cabina- era d'un Ford. Coses d'aquells anys. La ploma va construir-la el senyor Torrent a cops de mall. Al cap d'un temps van acoblar-li un motor dièsel Barreiros, com s'estilava aleshores. La única fotografia que el senyor Torrent conserva de la seva primera grua: 

El segon camió grua del Taller El Globo va ser un Barreiros Saeta. Aquest camió procedia del Ministeri d'Obres Públiques. L'Àngel Torrent va comprar-lo al desballestador Millan de Girona. Li va muntar la grua d'autofabricació que equipava el Chevrolet. Aquest camió al cap d'uns anys va vendre'l a Grues Peix, del carrer Indústria de Ripoll. Va ser la primera grua de Can Peix. Fotografies d'aquest Barreiros Saeta a l'exterior de la nau que Grues Peix té al polígon industrial Rocafiguera de Ripoll:

El tercer camió de la casa va ser un Barreiros 4220 comprat usat a Construccions Rubau-Tarrés. Era un camió meravellós, d'una gran potència i fiabilitat. El tallet RAN va construir-li una grua amb un argue que li permetia d'arrossegar camions i autocars. Al cap d'uns anys el Barreiros va vendre'l a Grues Girona SA. Aquesta empresa va vendre'l altre cop a un gruista d'Olesa de Montserrat.

El Barreiros 4220 va ser substituït per un camió Volvo de tres eixos comprat a Holanda. Aquest camió, procedent de l'exèrcit, muntava una grua damunt del xassís. El taller RAN va acoblar-li les preses de força. Va donar també un resultat magnífic, òptim. Fotografia del camió Volvo amb la grua que muntava:

 

Un cop jubilat el senyor Torrent l'any 1999, a seixanta-cinc anys d'edat, va vendre el Volvo a l'empresa Grues Viñolas SL de Vidreres:

Un tractor amb llur remolc de la família Torrent:



I el cotxe familiar dels anys 1990, un Ford Orion:

Grues Globo va ser una empresa molt coneguda a Girona i pobles del voltant. El senyor Torrent és molt treballador i cobria el servei de grua tots els dies de l'any les vint-i-quatre hores. L'empresa Autocars Olivet sempre va confiar a Grues Globo el remolcament de llurs autocars: eren complidors i molt professionals.

Fotografia del grup d'afeccionats que vam aplegar-nos el passat 25 de maig a l'Hostal de la Nuri, a Sant Gregori; de dreta a esquerra: en Pere Liu, l'Àngel Torrent i Puig, en Joan Brugués, en Martirià Brugada i en Joan Mercader davant de la porta del menjador de l'hostal:

Agraïm al senyor Àngel Torrent la seva biografia i història del seu taller i servei de grues que girava amb el nom de El Globo, amb què aprofundim en les empreses de grues de les comarques gironines, de gran importància per ser les carreteres de Girona, bàsicament la carretera Nacional II, una de les principals artèries europees. 

Biografia d'en Joan Viñolas i Palahí, fundador de Grues Viñolas de Vidreres (La Selva).

Els automobilistes i l'activitat del transport necessita del servei de grua per remolcar els vehicles avariats i accidentats. El serveis de grues va sorgir amb els vehicles de tracció mecànica. El seu desenvolupament i creixement és paral·lel a l'expansió de la circulació dels vehicles a motor per les carreteres del país. 

Les primeres grues van aparèixer al país d'una manera improvisada. Era fruït de la necessitat de retirar els vehicles espatllats i accidentats a les carreteres. I molt sovint, els primers que van dedicar-s'hi eren mecànics i ferrers espavilats que van fabricar-se les seves pròpies grues.  És el cas a Girona del senyor Pallí que va prestar els primers serveis amb una grua d'autofabricació que funcionava amb politges. 

Amb l'esclat constructor d'hotels, cases i apartaments turístics que van sofrir els pobles costaners de Girona en els anys 1960 i 1970, l'epileg del qual ha estat la construcció massiva d'habitatges a la primera dècada del segle XXI, el serveis de grues va ampliar-se i especialitzar-se en el sector constructor i transport de maquinària. També van sorgir empreses especialitzades en el transport de maquinària per a indústries. Les comarques gironines acullen una forta indústria multisectorial de caràcter familiar i altament especialitzada que disposa d'una gran capacitat exportadora. 

A les comarques gironines hi ha unes quantes empreses especialitzades en el servei de grues, l'àmbit territorial d'actuació de les quals està perfectament definit. En el darrer tram de la carretera Nacional II que discorre per la comarca de l'Alt Empordà, una carretera amb molta circulació i que registra una alta taxa d'accidents, molts dels quals amb víctimes mortals, hi treballa l'empresa Grues Padrosa. Una de les primeres empreses gironines que va prestar aquest servei amb aquest Opel Blitz que encara conserva perfectament restaurat:



Avui dia Grues Padrosa disposa de dos camions Kenworth per la retirada dels camions de gran tonatge i autocars espatllats i accidentats al darrer tram de l'autopista AP-7 i la carretera Nacional II. Molts camioners, per estalviar-se el peatge de l'autopista AP-7, opten per circular per la Nacional II, que constitueix una insultant i lamentable manifestació de la gasiveria i menyspreu del Ministeri de Foment espanyol respecte de les inversions i millores a les carreteres de la seva titularitat que travessen el nostre país.

Les dues grues Kenworth de Grues Padrosa aparcades a la central de Llers (Alt Empordà):



A Girona hi va haver d'altres gruistes de molta anomenada. És el cas de Grues Globo, que treballaven les vint-i-quatre hores del dia amb grues muntades sobre senzills camions, que eren gairebé tots els vehicles d'aquells anys, i arrossegaven camions i autocars de gran tonatge.

També cal portar a col·lació el Taller Jacint Blanch de Palau-sacosta, un antic municipi de la comarca del Gironès annexat a Girona els primers anys de la dècada del 1960, que treballava amb un Pegaso 1060 que més endavant, quan va plegar, va anar a petar a Grues Font de Figueres. Aquest Taller tenia una nau molt gran que afrontava amb els carrers paral·lels de Sant Miquel i Santiago del barri de Palau-sacosta. I aquest taller mecànic juntament amb el d'en Josep Casals del carrer Güell al sector de la Devesa eren en els anys 1960 i 1970 els dos tallers principals de Girona de reparacions de camions.

El Pegaso 1060 grua fotografiat en una intervenció, la recollida d'un auto caigut al riu Ter, a la carretera de La Bisbal d'Empordà en el tram del barri del Pont Major de Girona. Aquesta fotografia integra el fons de l'Arxiu Municipal de Girona:

 

Auto Remolcs Girona SA també oferia el servei de recollida de camions i autocars amb un Pegaso 140 que més endavant va ser substituït per un Pegaso 1065 Europa; ambdós camions eren conduïts per en Gironès, un bon amic d'en Josep Llenas. A la ciutat de Girona hi trobem l'empresa Grues Pallí, ja citada, una de les més antigues del sector i que operava al començament amb grues produïdes per l'enginy i habilitat del senyor Pallí.

El tram de la carretera Nacional II que discorre per la comarca de La Selva hi ha l'empresa Grues Viñolas, que, com les altres empreses esmentades, també és de caràcter familiar i ha experimentat amb els anys un gran creixement. Han ampliat la flota de vehicles i comprat d'altres empreses que remolcaven vehicles. 

Grues Viñolas va ser fundada pel senyor Joan Viñolas Palahí. Nascut el 30 de novembre de 1930 al poble de Sant Dalmai, integrat dins del municipi de Vilobí d'Onyar, a la comarca de La Selva, a quinze anys d'edat completats els estudis elementals marxava cada dia a la ciutat de Girona amb bicicleta -els dies que plovia i nevava obria un paraigües per aixoplugar-se- per fer d'aprenent de mecànic a can Vilosa, un taller especialitzat en tractors del barri de Palau.

Completada la seva formació a can Vilosa, l'any 1954 el senyor Viñolas va obrir un taller mecànic al seu poble, Sant Dalmai. Hi reparava tota mena de vehicles de tracció mecànica: motocicletes, automòbils, furgons i camions, autocars i maquinària agrícola.

L'any 1963 el senyor Viñolas comença el servei de grua obrint un taller al trencant de la Caldes de Malavella, al peu de la carretera Nacional II. Aquells anys aquesta carretera ja registrava un intens trànsit de vehicles perquè connectava Barcelona i Girona i La Costa Brava que aleshores es consolidava com a acreditat espai turístic.

Va començar a prestar el servei de remolcament de vehicles amb un camió Ebro B45 comprat usat a Transports Domingo, de Cassà de la Selva, una gran empresa de transports molt antiga que disposava d'una gran flota de camions als anys 1930 i 1940, integrada principalment per camions nord-americans Chevrolet i Ford, que treballava per les indústries sureres de Cassà de la Selva.

Fotografies del camió Ebro B45, de color blanc, comprat a Transports Domingo per remolcar vehicles avariats i accidentats a les carreteres de la comarca de La Selva i que el senyor Viñolas està restaurant:





Grua nord-americana que muntava aquest Ebro B45 amb un volant acoblat d'un vehicle Nazar: 



Els turistes que gaudien de la Costa Brava i els camions espanyols i estrangers que creuaven la frontera havien de circular forçosament per la carretera Nacional II atès que l'autopista AP-7 encara no havia entrat en funcionament. Era la principal via de trànsit de les mercaderies que s'importaven i exportaven per carretera. Les taronges del País Valencià i els productes manufacturats  catalans eren exportats per la carretera nacional II. Els emprenedors del país ben aviat van adonar-se de la importància d'aquesta carretera i de la riquesa que es generava al seu voltant.

Al trencant de Caldes, en Joan Viñolas hi tenia per veí el Parador de Caldes, un bar-restaurant promogut pel senyor Joan Brugués i Prat on hi paraven els autocars carregats de turistes procedents de l'aeroport de Perpinyà que s'aturaven per prendre un mos i beure un refresc. També gastaven les seves divises en la compra de souvenirs. Constituïa una parada obligada abans d'arribar als hotels de les poblacions costaneres de la Costa Brava com Lloret de Mar i Tossa de Mar. Hi havia caps de setmana que al parador de Caldes s'hi aturaven més de vint autocars atapeïts de turistes. Anys feliços en què els diners rajaven i corrien alegrement.

El senyor Francesc Feliu i Perpinyà, titular d'un petit taller mecànic a Salt (Gironès) va comprar a principis dels anys 1960 dos autocars, un Pegaso i un Henschel, que treballaven conjuntament amb en Joaquim Pujadas per l'empresa Olivetrans SA en serveis discrecionals de transport de turistes des de l'aeroport de Perpinyà fins a La Costa Brava, un negoci rodó des de principis dels anys 1960 fins l'any 1967, que, arran de l'obertura de l'aeroport de Girona-Costa Brava i la ferotge competència d'altres  empreses va decaure. Aleshores, el senyor Feliu va vendre's els autocars i decideix d'obrir a principis de la dècada dels anys 1970 un taller mecànic al trencant de Caldes de Malavella especialitzat en la reparació de motors dièsel d'autocars i camions.

L'any 1970 el senyor Viñolas abandona el trencant de Caldes i s'instal·la en el tram de la carretera Nacional II que discorre dins del municipi de Vidreres. Va edificar una nau que acollia el garatge per les grues i les oficines a la part superior:

En aquells anys s'amplia la flota de vehicles per atendre els serveis que sol·licitaven. El senyor Viñolas va comprar en camió Ebro D350 i va construir-li una plataforma amb prou longitud per transportar un Dodge Dart, un dels autos més grossos d'aquells anys. Més endavant va comprar el senyor Viñolas un altre camió Ebro E.

D'aquells anys és aquest Jeep Viasa mixt per remolcar un vehicle i transportar persones amb una grua acoblada marca Mega, un pistó amb una cadena i ganxo, ferramenta habitual en els tallers mecànics dels anys 1970 i 1980:  

  

També es va comprar aquest camió Barreiros 4220 de segona mà a Transports Casadevall d'Anglès. Originalment, aquest Barreiros estava carrossat amb un bolquet:

Aquest Barreiros muntava una grua produïda pel Taller Manuel Ventura de Vilablareix, especialitzat en la fabricació de maquinària agrícola -remolcs per treballs forestals, arades, pales per a tractors- i ocasionalment grues. El Barreiros Saeta de can Millán, el principal desballestador de Girona, també equipava una grua fabricada pel Taller Manuel Ventura:

Un altre de les grues que conserva el senyor Viñolas és un Pegaso 1061 que munta una grua Luna de fabricació espanyola:

En Pere Liu va adonar-se que el motor que equipa aquesta grua Luna és un Perkins, idèntic al dels camions i autocars Nazar, però modificat:

El Pegaso 200 al costat d'una grua Luna produïda a Osca:

Una grua en actiu és aquest Volvo de tres eixos amb una gran capacitat de càrrega i remolcatge:

En el proper article abordarem les grues que té actualment Grues Viñolas de Vidreres, una de les principals empreses de remolcament de les comarques gironines.