Els automobilistes i l'activitat del transport necessita del servei de grua per remolcar els vehicles avariats i accidentats. El serveis de grues va sorgir amb els vehicles de tracció mecànica. El seu desenvolupament i creixement és paral·lel a l'expansió de la circulació dels vehicles a motor per les carreteres del país.
Les primeres grues van aparèixer al país d'una manera improvisada. Era fruït de la necessitat de retirar els vehicles espatllats i accidentats a les carreteres. I molt sovint, els primers que van dedicar-s'hi eren mecànics i ferrers espavilats que van fabricar-se les seves pròpies grues. És el cas a Girona del senyor Pallí que va prestar els primers serveis amb una grua d'autofabricació que funcionava amb politges.
Amb l'esclat constructor d'hotels, cases i apartaments turístics que van sofrir els pobles costaners de Girona en els anys 1960 i 1970, l'epileg del qual ha estat la construcció massiva d'habitatges a la primera dècada del segle XXI, el serveis de grues va ampliar-se i especialitzar-se en el sector constructor i transport de maquinària. També van sorgir empreses especialitzades en el transport de maquinària per a indústries. Les comarques gironines acullen una forta indústria multisectorial de caràcter familiar i altament especialitzada que disposa d'una gran capacitat exportadora.
A les comarques gironines hi ha unes quantes empreses especialitzades en el servei de grues, l'àmbit territorial d'actuació de les quals està perfectament definit. En el darrer tram de la carretera Nacional II que discorre per la comarca de l'Alt Empordà, una carretera amb molta circulació i que registra una alta taxa d'accidents, molts dels quals amb víctimes mortals, hi treballa l'empresa Grues Padrosa. Una de les primeres empreses gironines que va prestar aquest servei amb aquest Opel Blitz que encara conserva perfectament restaurat:
Avui dia Grues Padrosa disposa de dos camions Kenworth per la retirada dels camions de gran tonatge i autocars espatllats i accidentats al darrer tram de l'autopista AP-7 i la carretera Nacional II. Molts camioners, per estalviar-se el peatge de l'autopista AP-7, opten per circular per la Nacional II, que constitueix una insultant i lamentable manifestació de la gasiveria i menyspreu del Ministeri de Foment espanyol respecte de les inversions i millores a les carreteres de la seva titularitat que travessen el nostre país.
Les dues grues Kenworth de Grues Padrosa aparcades a la central de Llers (Alt Empordà):
A Girona hi va haver d'altres gruistes de molta anomenada. És el cas de Grues Globo, que treballaven les vint-i-quatre hores del dia amb grues muntades sobre senzills camions, que eren gairebé tots els vehicles d'aquells anys, i arrossegaven camions i autocars de gran tonatge.
També cal portar a col·lació el Taller Jacint Blanch de Palau-sacosta, un antic municipi de la comarca del Gironès annexat a Girona els primers anys de la dècada del 1960, que treballava amb un Pegaso 1060 que més endavant, quan va plegar, va anar a petar a Grues Font de Figueres. Aquest Taller tenia una nau molt gran que afrontava amb els carrers paral·lels de Sant Miquel i Santiago del barri de Palau-sacosta. I aquest taller mecànic juntament amb el d'en Josep Casals del carrer Güell al sector de la Devesa eren en els anys 1960 i 1970 els dos tallers principals de Girona de reparacions de camions.
El Pegaso 1060 grua fotografiat en una intervenció, la recollida d'un auto caigut al riu Ter, a la carretera de La Bisbal d'Empordà en el tram del barri del Pont Major de Girona. Aquesta fotografia integra el fons de l'Arxiu Municipal de Girona:
Auto Remolcs Girona SA també oferia el servei de recollida de camions i autocars amb un Pegaso 140 que més endavant va ser substituït per un Pegaso 1065 Europa; ambdós camions eren conduïts per en Gironès, un bon amic d'en Josep Llenas. A la ciutat de Girona hi trobem l'empresa Grues Pallí, ja citada, una de les més antigues del sector i que operava al començament amb grues produïdes per l'enginy i habilitat del senyor Pallí.
El tram de la carretera Nacional II que discorre per la comarca de La Selva hi ha l'empresa Grues Viñolas, que, com les altres empreses esmentades, també és de caràcter familiar i ha experimentat amb els anys un gran creixement. Han ampliat la flota de vehicles i comprat d'altres empreses que remolcaven vehicles.
Avui dia Grues Padrosa disposa de dos camions Kenworth per la retirada dels camions de gran tonatge i autocars espatllats i accidentats al darrer tram de l'autopista AP-7 i la carretera Nacional II. Molts camioners, per estalviar-se el peatge de l'autopista AP-7, opten per circular per la Nacional II, que constitueix una insultant i lamentable manifestació de la gasiveria i menyspreu del Ministeri de Foment espanyol respecte de les inversions i millores a les carreteres de la seva titularitat que travessen el nostre país.
Les dues grues Kenworth de Grues Padrosa aparcades a la central de Llers (Alt Empordà):
A Girona hi va haver d'altres gruistes de molta anomenada. És el cas de Grues Globo, que treballaven les vint-i-quatre hores del dia amb grues muntades sobre senzills camions, que eren gairebé tots els vehicles d'aquells anys, i arrossegaven camions i autocars de gran tonatge.
També cal portar a col·lació el Taller Jacint Blanch de Palau-sacosta, un antic municipi de la comarca del Gironès annexat a Girona els primers anys de la dècada del 1960, que treballava amb un Pegaso 1060 que més endavant, quan va plegar, va anar a petar a Grues Font de Figueres. Aquest Taller tenia una nau molt gran que afrontava amb els carrers paral·lels de Sant Miquel i Santiago del barri de Palau-sacosta. I aquest taller mecànic juntament amb el d'en Josep Casals del carrer Güell al sector de la Devesa eren en els anys 1960 i 1970 els dos tallers principals de Girona de reparacions de camions.
El Pegaso 1060 grua fotografiat en una intervenció, la recollida d'un auto caigut al riu Ter, a la carretera de La Bisbal d'Empordà en el tram del barri del Pont Major de Girona. Aquesta fotografia integra el fons de l'Arxiu Municipal de Girona:
Auto Remolcs Girona SA també oferia el servei de recollida de camions i autocars amb un Pegaso 140 que més endavant va ser substituït per un Pegaso 1065 Europa; ambdós camions eren conduïts per en Gironès, un bon amic d'en Josep Llenas. A la ciutat de Girona hi trobem l'empresa Grues Pallí, ja citada, una de les més antigues del sector i que operava al començament amb grues produïdes per l'enginy i habilitat del senyor Pallí.
El tram de la carretera Nacional II que discorre per la comarca de La Selva hi ha l'empresa Grues Viñolas, que, com les altres empreses esmentades, també és de caràcter familiar i ha experimentat amb els anys un gran creixement. Han ampliat la flota de vehicles i comprat d'altres empreses que remolcaven vehicles.
Grues Viñolas va ser fundada pel senyor Joan Viñolas Palahí. Nascut el 30 de novembre de 1930 al poble de Sant Dalmai, integrat dins del municipi de Vilobí d'Onyar, a la comarca de La Selva, a quinze anys d'edat completats els estudis elementals marxava cada dia a la ciutat de Girona amb bicicleta -els dies que plovia i nevava obria un paraigües per aixoplugar-se- per fer d'aprenent de mecànic a can Vilosa, un taller especialitzat en tractors del barri de Palau.
Completada la seva formació a can Vilosa, l'any 1954 el senyor Viñolas va obrir un taller mecànic al seu poble, Sant Dalmai. Hi reparava tota mena de vehicles de tracció mecànica: motocicletes, automòbils, furgons i camions, autocars i maquinària agrícola.
L'any 1963 el senyor Viñolas comença el servei de grua obrint un taller al trencant de la Caldes de Malavella, al peu de la carretera Nacional II. Aquells anys aquesta carretera ja registrava un intens trànsit de vehicles perquè connectava Barcelona i Girona i La Costa Brava que aleshores es consolidava com a acreditat espai turístic.
Va començar a prestar el servei de remolcament de vehicles amb un camió Ebro B45 comprat usat a Transports Domingo, de Cassà de la Selva, una gran empresa de transports molt antiga que disposava d'una gran flota de camions als anys 1930 i 1940, integrada principalment per camions nord-americans Chevrolet i Ford, que treballava per les indústries sureres de Cassà de la Selva.
Fotografies del camió Ebro B45, de color blanc, comprat a Transports Domingo per remolcar vehicles avariats i accidentats a les carreteres de la comarca de La Selva i que el senyor Viñolas està restaurant:
Grua nord-americana que muntava aquest Ebro B45 amb un volant acoblat d'un vehicle Nazar:
Els turistes que gaudien de la Costa Brava i els camions espanyols i estrangers que creuaven la frontera havien de circular forçosament per la carretera Nacional II atès que l'autopista AP-7 encara no havia entrat en funcionament. Era la principal via de trànsit de les mercaderies que s'importaven i exportaven per carretera. Les taronges del País Valencià i els productes manufacturats catalans eren exportats per la carretera nacional II. Els emprenedors del país ben aviat van adonar-se de la importància d'aquesta carretera i de la riquesa que es generava al seu voltant.
Al trencant de Caldes, en Joan Viñolas hi tenia per veí el Parador de Caldes, un bar-restaurant promogut pel senyor Joan Brugués i Prat on hi paraven els autocars carregats de turistes procedents de l'aeroport de Perpinyà que s'aturaven per prendre un mos i beure un refresc. També gastaven les seves divises en la compra de souvenirs. Constituïa una parada obligada abans d'arribar als hotels de les poblacions costaneres de la Costa Brava com Lloret de Mar i Tossa de Mar. Hi havia caps de setmana que al parador de Caldes s'hi aturaven més de vint autocars atapeïts de turistes. Anys feliços en què els diners rajaven i corrien alegrement.
El senyor Francesc Feliu i Perpinyà, titular d'un petit taller mecànic a Salt (Gironès) va comprar a principis dels anys 1960 dos autocars, un Pegaso i un Henschel, que treballaven conjuntament amb en Joaquim Pujadas per l'empresa Olivetrans SA en serveis discrecionals de transport de turistes des de l'aeroport de Perpinyà fins a La Costa Brava, un negoci rodó des de principis dels anys 1960 fins l'any 1967, que, arran de l'obertura de l'aeroport de Girona-Costa Brava i la ferotge competència d'altres empreses va decaure. Aleshores, el senyor Feliu va vendre's els autocars i decideix d'obrir a principis de la dècada dels anys 1970 un taller mecànic al trencant de Caldes de Malavella especialitzat en la reparació de motors dièsel d'autocars i camions.
L'any 1970 el senyor Viñolas abandona el trencant de Caldes i s'instal·la en el tram de la carretera Nacional II que discorre dins del municipi de Vidreres. Va edificar una nau que acollia el garatge per les grues i les oficines a la part superior:
Completada la seva formació a can Vilosa, l'any 1954 el senyor Viñolas va obrir un taller mecànic al seu poble, Sant Dalmai. Hi reparava tota mena de vehicles de tracció mecànica: motocicletes, automòbils, furgons i camions, autocars i maquinària agrícola.
L'any 1963 el senyor Viñolas comença el servei de grua obrint un taller al trencant de la Caldes de Malavella, al peu de la carretera Nacional II. Aquells anys aquesta carretera ja registrava un intens trànsit de vehicles perquè connectava Barcelona i Girona i La Costa Brava que aleshores es consolidava com a acreditat espai turístic.
Va començar a prestar el servei de remolcament de vehicles amb un camió Ebro B45 comprat usat a Transports Domingo, de Cassà de la Selva, una gran empresa de transports molt antiga que disposava d'una gran flota de camions als anys 1930 i 1940, integrada principalment per camions nord-americans Chevrolet i Ford, que treballava per les indústries sureres de Cassà de la Selva.
Fotografies del camió Ebro B45, de color blanc, comprat a Transports Domingo per remolcar vehicles avariats i accidentats a les carreteres de la comarca de La Selva i que el senyor Viñolas està restaurant:
Grua nord-americana que muntava aquest Ebro B45 amb un volant acoblat d'un vehicle Nazar:
Els turistes que gaudien de la Costa Brava i els camions espanyols i estrangers que creuaven la frontera havien de circular forçosament per la carretera Nacional II atès que l'autopista AP-7 encara no havia entrat en funcionament. Era la principal via de trànsit de les mercaderies que s'importaven i exportaven per carretera. Les taronges del País Valencià i els productes manufacturats catalans eren exportats per la carretera nacional II. Els emprenedors del país ben aviat van adonar-se de la importància d'aquesta carretera i de la riquesa que es generava al seu voltant.
Al trencant de Caldes, en Joan Viñolas hi tenia per veí el Parador de Caldes, un bar-restaurant promogut pel senyor Joan Brugués i Prat on hi paraven els autocars carregats de turistes procedents de l'aeroport de Perpinyà que s'aturaven per prendre un mos i beure un refresc. També gastaven les seves divises en la compra de souvenirs. Constituïa una parada obligada abans d'arribar als hotels de les poblacions costaneres de la Costa Brava com Lloret de Mar i Tossa de Mar. Hi havia caps de setmana que al parador de Caldes s'hi aturaven més de vint autocars atapeïts de turistes. Anys feliços en què els diners rajaven i corrien alegrement.
El senyor Francesc Feliu i Perpinyà, titular d'un petit taller mecànic a Salt (Gironès) va comprar a principis dels anys 1960 dos autocars, un Pegaso i un Henschel, que treballaven conjuntament amb en Joaquim Pujadas per l'empresa Olivetrans SA en serveis discrecionals de transport de turistes des de l'aeroport de Perpinyà fins a La Costa Brava, un negoci rodó des de principis dels anys 1960 fins l'any 1967, que, arran de l'obertura de l'aeroport de Girona-Costa Brava i la ferotge competència d'altres empreses va decaure. Aleshores, el senyor Feliu va vendre's els autocars i decideix d'obrir a principis de la dècada dels anys 1970 un taller mecànic al trencant de Caldes de Malavella especialitzat en la reparació de motors dièsel d'autocars i camions.
L'any 1970 el senyor Viñolas abandona el trencant de Caldes i s'instal·la en el tram de la carretera Nacional II que discorre dins del municipi de Vidreres. Va edificar una nau que acollia el garatge per les grues i les oficines a la part superior:
En aquells anys s'amplia la flota de vehicles per atendre els serveis que sol·licitaven. El senyor Viñolas va comprar en camió Ebro D350 i va construir-li una plataforma amb prou longitud per transportar un Dodge Dart, un dels autos més grossos d'aquells anys. Més endavant va comprar el senyor Viñolas un altre camió Ebro E.
D'aquells anys és aquest Jeep Viasa mixt per remolcar un vehicle i transportar persones amb una grua acoblada marca Mega, un pistó amb una cadena i ganxo, ferramenta habitual en els tallers mecànics dels anys 1970 i 1980:
També es va comprar aquest camió Barreiros 4220 de segona mà a Transports Casadevall d'Anglès. Originalment, aquest Barreiros estava carrossat amb un bolquet:
Aquest Barreiros muntava una grua produïda pel Taller Manuel Ventura de Vilablareix, especialitzat en la fabricació de maquinària agrícola -remolcs per treballs forestals, arades, pales per a tractors- i ocasionalment grues. El Barreiros Saeta de can Millán, el principal desballestador de Girona, també equipava una grua fabricada pel Taller Manuel Ventura:
Un altre de les grues que conserva el senyor Viñolas és un Pegaso 1061 que munta una grua Luna de fabricació espanyola:
En Pere Liu va adonar-se que el motor que equipa aquesta grua Luna és un Perkins, idèntic al dels camions i autocars Nazar, però modificat:
El Pegaso 200 al costat d'una grua Luna produïda a Osca:
Una grua en actiu és aquest Volvo de tres eixos amb una gran capacitat de càrrega i remolcatge:
En el proper article abordarem les grues que té actualment Grues Viñolas de Vidreres, una de les principals empreses de remolcament de les comarques gironines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada