La tractora Magirus Deutz de Transports Pujol de Sant Feliu de Codines.

El problema principal dels transportistes espanyols que operaven per Europa eren les panes que patien els seus camions. Si la reparació exigia el canvi de peces mecàniques, el camió estava aturat uns quants dies fins l'arribada del recanvi d'Espanya. La xarxa comercial de Pegaso a l'estranger era molt justa i la de Barreiros insignificant.

Endemés, els Pegasos i els Barreiros van ser uns camions d'un època i que tenien sentit en unes circumstàncies molt concretes. Quan els transportistes espanyols treballaven per Europa s'adonaven de la diferència entre les vehicles nacionals i els de la resta de països europeus.

Davant d'aquest fet, i per substituir els camions Barreiros Super Azor, en Josep Pujol va compra una tractora Magirus Deutz amb tres eixos que arrossegava un semiremolc. Era el vehicle ideal per treballar per Europa. Magirus Deutz era un camió alemany d'una fiabilitat acreditada que equipava un motor potent i disposava d'una xarxa de concessionaris i tallers de reparació pertot Europa. També disposava d'una gran cabina per trajectes de llarga distància. El Magirus fotografiat a Sant Feliu de Codines:

El semiremolc Fruehauf transformat per l'empresa Carrosseries Vic SA, que oferia una gran capacitat de càrrega:

Aquest Magirus cobria rutes nacionals i internacionals, principalment per França i Itàlia: 





El Magirus Deutz en una carretera espanyola. El contrast entre la xarxa europea de carreteres i autopistes i l'espanyola era palesa:







El Magirus Deutz fotografiat a Beziers:







El Magirus al port de Gènova. Al seu costat un Pegaso:





El Magirus sortint de les entranyes d'un transbordador atracat al port de Barcelona:







Continuarà.

El Barreiros Halcon de Transports Pujol de Sant Feliu de Codines: les primeres rutes arreu d'Espanya.

TRANSPORTS PUJOL va experimentar una forta embranzida amb la incorporació a l'empresa d'en Josep Pujol i Vallcorba, fill de l'Antoni i de la Maria. En Josep va entrar a l'empresa coincidint amb el gran tomb que va experimentar el país arran de la implantació del Pla d'Estabilització Econòmica l'any 1959.

La bonança econòmica derivada de la nova política econòmica, amb una tímida liberalització, i el creixement subsegüent, van impulsar els primers transports per tot l'Estat Espanyol, principalment pel País Valencià, on hi havia un dinàmic teixit de petites empreses familiars i una notable producció agrícola, i Madrid, la capital de l'Estat beneficiada del centralisme que va implantar-se a principis del segle XVIII amb els Borbons i que s'ha mantingut inalterat fins als nostres dies. 

Al tombant dels anys 1960, TRANSPORTS PUJOL traginava les mercaderies que havia cobert de sempre. Des de Sant Feliu de Codines i voltants, cap a Barcelona, baixaven productes agrícoles i les lleteres que fabricava l'empresa Vallcorba plenes de llet procedent de les granges de Sant Feliu de Codines i dels pobles propers. També baixaven patates que produïen en Felip Badia i Flaquer i llur fill Emili, de Can Trumfet, en una finca de Bigues i Riells. Són uns anys que encara hi havia demanda de fusta i l'activitat de desemboscar era intensa.

En Josep Pujol va decidir de comprar un camió Barreiros Halcon i va carrossar-lo amb una caixa de fusta per transports generals. En aquells anys, solament es podia comprar un Pegaso o un Barreiros. Al mercat, no hi havia més oferta disponible. En Josep Pujol va optar per Barreiros, una marca en què sempre hi confiaria:

Els camions de Can Pujol els tancaven en un garatge de Sant Feliu de Codines. L'Emili Badia, en Trumfet, els greixava i repassava els nivells a canvi de vint-i-cinc pessetes per camió. Amb aquest capital, l'Emili ja en tenia prou per anar al cinema i prendre's un refresc.

Amb aquest Barreiros Halcon TRANSPORTS PUJOL va fer viatges per tot l'Estat Espanyol. Malgrat que era una cabina de reduïdes dimensions, sense llit per acotxar-se i descansar, es transportava mercaderies on calgués per aquelles carreteres de l'època. Un viatge de Barcelona a Madrid, les dues ciutats més importants d'Espanya, era en aquells anys una odissea. A Catalunya, havent sortit de Barcelona hi havia el port del Bruc, amb llurs revolts tancats; al cap de pocs quilòmetres, per penetrar a la comarca de la Segarra i el pla de Lleida hom es trobava el port de la Panadella; quan s'entrava a l'Aragó, traspassat el riu Cinca, calia superar el port de Fraga, molt costerut. Aquells motors tan justets, patien de valent.

Aquest Barreiros Halcon també li permetia a Transports Pujol d'atendre els clients que tenia a Sant Feliu de Codines i a Barcelona. És el cas de l'empresa tèxtil Permanyer Vilanova. Li transportava el teixit de roba que produïa a la fàbrica de Sant Feliu de Codines als magatzems tèxtils del carrer de Trafalgar i la Ronda de Sant Pere de Barcelona que venien a l'engròs. Dues fotografies del Barreiros del Barreiros Halcon a la carretera general de Madrid a València:

El Barreiros Halcon aturat a un d'aquells restaurant de l'època, sòrdids, infectes i misèrrims, desproveïts de tota gràcia, de nom exòtic -Restaurante Oasis- i amb la propaganda de Coca-Cola. A l'autovia de Castelldefels, fins no fa gaire anys, encara n'hi havia uns quants d'aquests restaurants on s'hi aturaven els escombriaires de Barcelona i l'Hospitalet del Llobregat quan anaven o tornaven de l'abocador del Garraf, ja clausurat: 

El camió ben estibat. Calia aprofitat el viatge al màximum. I les autoritats de l'època eren més permissives que no pas actualment:

El Barreiros Halcon aturat en una carretera general espanyola de principis dels anys 1960. El trànsit encara era molt baix. L'activitat econòmica tot just s'havia desvetllat:

A la dècada de 1960, en Transports Pujol va ampliar la flota amb la compra de camions Barreiros per atendre els serveis de transport que li demandaven. Van ser uns anys molt bons pel transports, en contrast amb el que succeeix avui dia.