Agustí Masoliver SA de Banyoles - Pla de l'Estany (i XI).

Una de les notes que defineixen la trajectòria de l'empresa constructora AMSA de Banyoles és que, des de la seva fundació, sempre han treballat amb els millors vehicles i màquines d'obres públiques disponibles al mercat. Les fotos de les maquines que il·lustren aquest article ho posen de manifest:

Dues aplanadores, la primera amb una caldera de vapor i la segona equipada amb un motor dièsel:

Aquesta aplanadora de vapor, importada del Regne Unit i dipositada al port de Bilbao, trigà tres mesos en completar el trajecte fins a Banyoles:

AMSA fou capdavantera en l'ús, a les obres públiques, de camions que substituïen els carros de trabuc. En la primera meitat dels anys 1930 disposava d'una flota de camions Chevrolet considerable. L'any 1939, pocs mesos després del final de la Guerra Civil Espanyola, compraren dos camions Mercedes Benz importats d'Alemanya. Els gruix dels pocs camions que AMSA tingué en els anys 1940 procedia de la recuperació dels camions que els foren requisats en el curs de la guerra. També compraren algun camió capolat que el taller de l'empresa reconstruí de cap a cap. I el tercer camió nou que tingueren fou un Hispano Suiza comprat l'any 1947. 

En els primers anys 1950 compraren un camió Borgward importat d'Alemanya. I cap a la meitat de la dècada compraren dos camions Ford Thames que tingueren molts anys. Els Fords foren segurament els millors camions que es produïren en aquells anys d'autarquia i restriccions.

En la dècada de 1960, els anys del gran creixement econòmic i la progressiva normalització transcorreguts vint anys del final de la guerra, compraren quatre camions Barreiros Azor i Super Azor. En aquells anys, per atendre el gran nombre d'obres que executaven, compraren una tractora Daf matriculada a Madrid (M-4XXXXX); Motortracción SA, amb adreça a l'avinguda Infanta Carlota -avui dia avinguda Josep Tarradellas- de Barcelona, era el distribuïdor oficial a Catalunya. La tractora Daf, l'única unitat d'aquest model venuda a Girona i que constituïa una novetat considerable, al cap d'uns anys fou transformada en un camió rígid de dos eixos equipat amb una cisterna per regar. Compraren dos camions Barreiros Super Azor de dos eixos amb les matrícules GI-81499 i GI-81500, que foren numerats el 37 i 38. I tingueren una tractora Pegaso 2011 que era coneguda com l'Abeja Maya. 

Cap a l'any 1970 AMSA comprà de cop cinc camions Barreiros 2626; dotats d'un xassís escurçat, foren carrossats amb una caixa aïllant per transportar l'aglomerat en calent. També treballaren amb un Barreiros dúmper 6426V amb una caixa molt reforçada car carretejava pedra. L'últim Barreiros que tingueren fou un Saeta que muntava una cabina pintada de color verd; fou carrossat amb un bolquet que basculava pel costat. La tercera tractora que compraren fou un Pegaso 2080, un cabina quadrada fixe amb la matrícula GI-H. En els anys 1980 tingueren un Pegaso 1121 equipat amb una cisterna per regar i una tractora Dodge que tenia la matrícula GI-S.

Camió Daf carrossat amb una cisterna, que era una antiga tractora distribuïda per Motortracción SA de Barcelona (fotografies d'en Claudi Herguido) :

El Daf i el Barreiros Super Azor amb alguns dels afeccionats que s'aplegaren a la pedrera de can Silet:

El número 36 correspongué a un Barreiros Super Azor carrossat amb un bolquet i matrícula GI-73597:

Vehicle número 37 d'AMSA; un Barreiros Super Azor de xassís curt i carrossat amb bolquet, la matrícula del qual és GI-81499:   

D'ençà dels anys 1980, per renovar els camions Barreiros, AMSA ha comprat successivament camions Mercedes Benz. Adquiriren dos camions Mercedes Benz de dos eixos per substituir dos Barreiros Super Azor. I també compraren tres dúmpers Mercedes Benz 6x6 i quatre tractores. La seva flota està constituïda només per camions Mercedes Benz, el millor vehicle en el sector de les obres segons l'opinió qualificada de nombrosos especialistes i professionals del gremi.  

Uns quants bons amics que visitaren els camions vells que can Silet té a la seva pedrera propera a Girona, entaulats en un bon restaurant de Banyoles: En Pere Liu, en Claudi Herguido, en Fernando, en Xavier Pujol i en Joan Brugués, que exercí d'amfitrió:

Felicitem als responsables de l'empresa AMSA per la publicació del llibre que recull llur trajectòria en el curs de més de cent anys d'activitat, amb algunes de les obres que han executat, els vehicles i maquinària que han posseït i el personal, encarregats i gerents que hi ha treballat.

Aclariment sobre el llum verd posterior que equipaven els camions en la dècada de 1960.

En una crònica anterior exposàrem la restauració portada a cap per en Claudi i l'Eduard Herguido Fo, del municipi d'Alcarràs, d'un Barreiros Super Azor com a honorança a la figura del seu pare, en Mariano Herguido Abardia, que en tingué dos. Aquest camió és una reproducció fidel, també en els detalls més petits, del Barreiros que tingué el senyor Herguido.

Dues fotografies del Barreiros Super Azor de Transports Herguido d'Alcarràs: 

En la referida crònica exposarem que a la part posterior del camió, sota la caixa, els restauradors hi muntaren, a l'esquerra, un llum verd, talment s'aprecia en aquesta fotografia:



Afirmàrem que el llum verd posterior encès advertia els conductors dels vehicles que volien avançar que la carretera era lliure i l'avançament es podia fer. La seva funció era equiparable als semàfors que regulen la circulació.

Tanmateix, en Joan Mercader ens comentà que la informació sobre la utilitat dels llums verds posteriors del camions consignada en l'anterior article, era inexacta. El llum verd encès avisava al conductor del vehicle posterior que s'havia advertit la seva presència, i quan la circulació i tram de la carretera ho permetés, li facilitaria el pas encenent l'intermitent dret. El llum verd es limitava a manifestar, al vehicle que volia avançar, de la seva presència. Però l'avançament s'indicava amb l'intermitent dret.

El senyor Mercader també ens informà que tots els camions fabricats en els anys 1960 havien de dur instal·lat amb caràcter obligatori el llum verd posterior. I que la normativa que regulava el llum verd estigué en vigor des de principis dels anys 1960 fins l'any 1970 aproximadament. El primer camió que conduí, un Ebro B45 matriculat l'any 1962, tenia el llum verd posterior. Cap a l'any 1971, quan conduïa l'Ebro, l'encesa del llum verd havia caigut en desús.

Agraïm l'aclariment del senyor Mercader i esmenen la imprecisió continguda en la crònica dedicada al Barreiros Super Azor restaurat per en Claudi i l'Eduard Herguido, una restauració que solament pot qualificar-se d'excel·lent i superba des de qualsevol punt de vista.

La tractora Magirus Deutz de Transports Pujol de Sant Feliu de Codines.

El problema principal dels transportistes espanyols que operaven per Europa eren les panes que patien els seus camions. Si la reparació exigia el canvi de peces mecàniques, el camió estava aturat uns quants dies fins l'arribada del recanvi d'Espanya. La xarxa comercial de Pegaso a l'estranger era molt justa i la de Barreiros insignificant.

Endemés, els Pegasos i els Barreiros van ser uns camions d'un època i que tenien sentit en unes circumstàncies molt concretes. Quan els transportistes espanyols treballaven per Europa s'adonaven de la diferència entre les vehicles nacionals i els de la resta de països europeus.

Davant d'aquest fet, i per substituir els camions Barreiros Super Azor, en Josep Pujol va compra una tractora Magirus Deutz amb tres eixos que arrossegava un semiremolc. Era el vehicle ideal per treballar per Europa. Magirus Deutz era un camió alemany d'una fiabilitat acreditada que equipava un motor potent i disposava d'una xarxa de concessionaris i tallers de reparació pertot Europa. També disposava d'una gran cabina per trajectes de llarga distància. El Magirus fotografiat a Sant Feliu de Codines:

El semiremolc Fruehauf transformat per l'empresa Carrosseries Vic SA, que oferia una gran capacitat de càrrega:

Aquest Magirus cobria rutes nacionals i internacionals, principalment per França i Itàlia: 





El Magirus Deutz en una carretera espanyola. El contrast entre la xarxa europea de carreteres i autopistes i l'espanyola era palesa:







El Magirus Deutz fotografiat a Beziers:







El Magirus al port de Gènova. Al seu costat un Pegaso:





El Magirus sortint de les entranyes d'un transbordador atracat al port de Barcelona:







Continuarà.

El Barreiros Super Azor Gran Ruta de TRANSPORTS PUJOL de Sant Feliu de Codines.

Amb el Barreiros Halcon, Transports Pujol havia encetat les rutes per Espanya. La recaderia entre Sant Feliu de Codines i Barcelona i els transports d'àmbit provincial eren cosa del passat. Atès que la recaderia era una activitat que no interessava, els senyors Pujol van vendre-li la línia de recaderia i el camió Ebro B-45 amb què cobrien aquest servei a en Joan Salamaña, un altre transportista de Sant Feliu de Codines que feia de recader i treballava per empreses del municipi.  

El Barreiros Halcon era un camió una mica just de motor i tenia una cabina molt petita. Per atendre els transports arreu de l'Estat espanyol, cada cop més nombrosos, en Josep Pujol i Vallcorba va comprar un Barreiros Azor Gran Ruta, amb una caixa de fusta per transports generals fabricada per Carrosseries Vic, el seu carrosser de confiança. Disposava d'una vela que cobria la mercaderia.

La cabina d'aquest Barreiros, que derivava del Berliet francès, gaudia de molt bona acollida entre els transportistes espanyols. I llur amplitud la feia apte per transports de llargues distàncies. En Joan Pujol dins la cabina del Barreiros Super Azor Gran Ruta:

Als anys seixanta el món del transport i les relacions entre els camioners eren molt diferents d'avui dia. Era costum d'aturar-se a la carretera i fer-la petar amb altres companys de professió. En Joan Pujol acompanyat d'uns altres camioners aturat a un voral de la carretera:

També se li afegeixen altres companys amb els seus vehicles. En aquells anys en les rutes nacionals hi havia principalment camions Pegaso, Barreiros i alguns estrangers d'importació, com el Man dièsel retratat: 

El Barreiros a Casares, un poble de Màlaga. Una imatge habitual de la Espanya dels anys 1960 amb el pagès que es protegeix del sol amb una boina i el burret al seu darrera. El camàlic es carregava els feixos a l'esquena i usava una escala per enfilar-se a la caixa, una tasca que exigia paciència, temps i traça:

El Barreiros Super Azor fotografiat a Sant Feliu de Codines amb la placa TIR. El començament dels transports internacionals amb les rutes per països europeus:

El Barreiros Super Azor amb llantes trilex o d'aranya, i amb la placa TIR, acrònim de Transport International Routier, la finalitat del qual era la simplificació administrativa dels tràmits duaners entre els països adherits. Transports Pujol havia fet un pas més i realitzava rutes pels països europeus.

En Josep Pujol va treballar per TRANSPORTIR, una agència especialitzada en els transports internacionals i que tenia l'oficina a l'avinguda Marqués de l'Argentera 23 de Barcelona, davant de l'Estació de trens de França i prop del parc de la Ciutadella, que acull el palau del Parlament de Catalunya i del Zoo de la ciutat, al barri de la Ribera de Barcelona, on hi havia les oficines i establiments de les empreses de transport que operaven a Barcelona:

Per atendre els clients de Transportir, en Josep Pujol anava sovint al port de Barcelona per carregar i descarregar. Quan hi havia feina al port, tenia per costum de dinar en una fonda de la plaça de Sant Agustí Vell, al cor del barri de Ribera, de Barcelona, que freqüentaven alguns transportistes, on endrapaven una cuina popular i saborosa.

També es van iniciar els transports pels països europeus, principalment França i Itàlia. El Barreiros Super Azor fotografiat en diversos indrets d'Europa. Mentre es feia temps per complimentar els tràmits administratius, era una bona ocasió per fotografiar el camió:

Es cobrien transports internacionals i també serveis per l'Estat espanyol. El Barreiros fotografiat davant de les muralles de Àvila, a Castella:

Transports Pujol es va especialitzar en els transports internacionals. La internacionalització de l'economia catalana amb empreses exportadores que alhora precisaven de productes i maquinària estrangera permetia aquesta activitat.