Antics transportistes de la ciutat de Girona: records d'en Joan Mercader i d'en Martirià Brugada (II).

Continuem el recull de transportistes de la ciutat de Girona amb una de les grans empreses de Transports de la segona meitat del segle XX, TRANSPORTS ANGELATS, propietat del senyor Josep Angelats. La família Angelats va dedicar-se al transport a les dècades dels anys 1920 i 1930 amb uns espaterrants camions importats dels Estats Units. Alguns transportistes vells de Girona encara recorden un bell White amb un imponent capó que aixoplugava el motor, de tres eixos i farcit de cromats. Als anys 1940 va comprar camions Pegaso sent un dels principals clients de can Forné, concessionari oficial Pegaso a la ciutat de Girona. Va ser el primer transportista gironí que va tenir Pegasos Z-206 i 1060, de dos eixos, amb remolc. Un Pegaso Z-206 que tenia TRANSPORTS PEIPOCH, de Campdevànol, una de les principals empreses de transport ripollesa que treballava per La Farga Casanova SA, model amb què treballava TRANSPORTS ANGELATS proveït d'un remolc:



TRANSPORTS ANGELATS va adquirir l'AGÈNCIA RIU cap a l'any 1962 aproximadament, ocupant el garatge i el magatzem que aquella agència de transports tenia a la Gran Via de Jaume I de Girona. Aquest local es va cremar a principis dels anys 1970 i van haver de traslladar-se a un altre local del carrer Francesc Eiximenis. Fotografies del local i uns camions de TRANSPORTS ANGELATS cremats, dipositades a l'arxiu municipal de la ciutat de Girona :













TRANSPORTS ANGELATS tenia una de les millors flotes de camions, pintats tots de color verd fosc -en aquells anys molts camions eren pintats de color verd fosc- que prestaven el servei de la paqueteria de Girona a Barcelona i transports generals per a empreses i a províncies.  Pel repartiment i recollida de la paqueteria disposaven de quatre camions petits, dos Barreiros i dos Mercedes Benz.

Cap a la meitat dels anys 1970, i per causa de la crisi del petroli, el senyor Angelats juntament amb els amos de TRANSPORS BUFÍ, TRANSPORTS VIDAL I FÀBREGA i TRANSPORTS TERRADAS, recaders de Girona a Barcelona, van agrupar-se i van fundar TRANSPORT GIRONA SA. Un camió Volvo amb remolc de TRANSPORT GIRONA SA fotografiat a la carretera C-17, a la sortida de Ripoll:



Un Volvo d'aquesta empresa retratat al centre de Ripoll, just davant de la Casa de la Vila:

També hem d'anotar TRANSPORTS MATEU I MATEU, els fundadors de la qual, els germans Mateu, procedien del poble de Cassà de la Selva. Va arribar a ser una de les principals empreses de transport espanyoles els anys 1960 i principis del 1970. A finals dels anys 1970 va presentar una suspensió de pagaments que va comportar la liquidació i tancament de l'empresa. 

AUTOCARS VILA tenia dos camions molt antics. L'un era un Ford de disset cavalls que conduïa en Siset, el nebot de l'amo. Aquesta empresa tenia la línia regular de Girona a Sant Feliu de Guíxols que, al cap d'uns anys, van vendre a l'empresa LA HISPANO HILARIENCA.

AUTOCARS ISIDRO I PEDRO GIRALT, propietat dels germans Isidre i Pere Giralt, cobrien amb autobusos propis la línia regular de viatgers de Girona a Sarrià de Ter i viceversa. Tenien el garatge on guardaven els autobusos al passeig de la Devesa de Girona. Amb el darrer autocar que aquesta empresa va comprar, nou, un Henschel amb matrícula GI-39440, prestaven serveis d'excursions. Un cop mort l'Isidre, l'empresa va girar amb el nom AUTOCARS PEDRO GIRALT. Aquesta empresa disposava d'un taller propi on llurs treballadors van carrossar un autobús amb matrícula B-36XXX, amb moltes finestres de vidre com s'estilava aleshores.

TRANSPORTS JOAN FERRER DALGÀ feia el transport de l'empresa tèxtil Manufacturas Antonio Gassol SA, una de les més grosses de les comarques gironines. El pare del senyor Ferrer era també transportista. Era una empresa familiar que treballava amb camions d'ençà dels anys 1920. En Joan Ferrer sempre va treballar amb camions Pegaso; va tenir una tractora Ebro P-270-T, un model escassíssim. El darrer camió va ser una tractora Mercedes Benz. El garatge era al passeig de la Devesa de Girona. Un Pegaso 1095 de TRANSPORTS JOAN FERRER:



Una tractora Ebro P-270-T i un Pegaso Comet fotografiats al moll de càrrega de l'empresa Manufacturas Antonio Gassol SA:



Una tractora Pegaso 2080 amb un semiremolc d'un sol eix:



I un dels darrers camions que va tenir aquesta empresa, una tractora Mercedes Benz:



TRANSPORTS BARTOLOMÉ PADILLA va tenir primerament un Pegaso Z-207 Barajas i, més endavant, un Barreiros Azor que muntava un bolquet. Plegat del sector de la construcció va comprar un Barreiros doble direcció de tres eixos que treballava per compte de l'empresa TRANSPORTS BARNADAS traginant paper de l'empresa Torras Hostench.

TRANSPORTS CABALLER, del carrer del Carme, va tenir dos camions Ebro C550 carrossats amb unes plataformes. I TRANSPORTS MANUEL LÓPEZ MARTÍNEZ va començar amb un camió Nazar amb bolquet que va substituir per un Pegaso 200 també carrossat amb un bolquet, amb matrícula GI-102.284, que treballava per l'empresa constructora AGUSTÍ MASOLIVER SA (AMSA) de Banyoles.

La relació de transportistes que van operar a la ciutat de Girona anys enrere continuarà en el proper article. 

Visita al garatge de la companyia LA HISPANO HILARIENCA SA al polígon industrial de Salt (Gironès).

Acompanya'ts d'en Joan Brugués i d'en Miquel Patinyo, vàrem visitar ahir divendres en Joan Fauria, fill de Sant Hilari Salcalm, al garatge que l'empresa LA HISPANO HILARIENCA SA té al polígon industrial de Salt (Gironès). En Joan Fauria (esquerra) i en Joan Brugués:

La HISPANO HILARIENCA SA és una de les companyies de transports de viatgers per carretera més antigues de les comarques gironines. Còmodament asseguts en un dels despatxos de l'empresa, en Joan Fauria ens va explicar algunes anècdotes i records que conservava de quan conduïa autocars, particularment dels anys immediatament posteriors a l'acabament de la Guerra civil el 1939, anys extremament difícils.

Un dissabte de primers dels anys 1940, fent el servei de mercats des de Sant Julià de Vilatorta i Folgueroles a Vic, molt important i concorregut aquells anys, va tenir onze explosions dels pneumàtics. Les rodes senzillaven explotaven per la seva pèssima qualitat. Atès que no hi havia pneumàtics, amb dos o tres gomes feien un pneumàtic. S'adobaven els pneumàtics nous car no n'hi havia pas disponibles al mercat. Aquest era l'estat de coses aquells anys.

Entre Sant Julià de Vilatorta i Espinelves hi havia el Coll del Bruc, amb un pendent considerable, avui dia desfigurat pel traçat de l'Eix Transversal. La pujada del Coll del Bruc amb un vell i rònec Chevrolet que equipava un gasògen era impossible quan anava carregat d'usuaris que tornaven de mercat. Els usuaris baixaven del Chevrolet i pujaven el coll caminant; arribat al capdamunt, tornaven a pujar a l'autocar. Ningú no rondinava pas puix era la cosa més normal aquells anys.

La conducció dels Pegasos 125, amb el volant a la dreta i una direcció molt dura, no era pas una empresa fàcil. La carretera de Breda a Sant Feliu de Buixalleu passava pel Coll de n'Orri, amb uns quants revolts molts tancats. Un dels conductors de la Hispano, baixet i enèrgic, arribat als revolts del Coll de n'Orri, s'aixecava i conduïa l'autocar dempeus.

Un Hispano Suiza de la HISPANO HILARIENCA SA, retratat per en Josep Bancells, amb una matrícula ben curiosa: GI-7000.

Aquest autocar, carrossat per en Joan Queralt i Dalmau, que més endavant fundaria INDCAR, se l'anomenava popularment el "Caimán", per una cançó que es va posar de moda aquells anys: 

Abandonem els records de setanta anys enrere i tornem als temps moderns i actuals. Uns quants autobusos que cobreixen les línies de transports urbanes de Girona aparcats dins del garatge de Salt: 

 

Uns microbusos de LA HISPANO: 

Un autocar de La HISPANO, carrossat per Noge, al pati del garatge de Salt: 

Garatge i oficines, a la part superior, del garatge de LA HISPANO HILARIENCA SA a Salt, a tocar de l'autopista AP-7:

D'esquerra a dreta, en Joan Fauria, en Miquel Patinyo i en Joan Brugués, instants abans d'acomiadar-nos de la profitosa i interessant visita al garatge de LA HISPANO, en què vam tenir de cicerone el senyor Fauria:

Properament exposarem la història d'aquesta coneguda, important i popular empresa gironina. Agraïm al senyor Joan Fauria la amabilitat amb que ens va acollir a LA HISPANO HILARIENCA SA.