Recull d'imatges del parc de vehicles de la ciutat de Còrdova en els anys 1970.

Procedent d'una guia turística de la ciutat de Còrdova que té la família Carbonell Rodés, de Sant Feliu de Codines, hem seleccionat unes poques imatges que contenen vehicles. Aquest fet permet de fer-nos una idea concreta i exacta de quin era el parc de vehicles que tenia una capital de província espanyola de segona fila.

La primera imatge correspon a l'arc del rei Felip II i el pont romà, amb uns quants camions de les cases Barreiros, Pegaso i Ebro que hi circulen pel seu davant:

Un mercat ambulant muntat en una plaça porticada amb els vehicles que posseïen els marxants. Una furgoneta Mercedes Benz L319D produïda a Barcelona per Enmasa, un furgó amb caixa de la casa Tempo que Barreiros fabricava sota llicència a llur fàbrica de Madrid, un motocarro Vespa, una fugoneta DKW Auto Union que Imosa  construïa a Vitòria i un Ebro de la sèrie C fabricat a la planta que Motor Ibèrica SA tenia a l'avinguda Icària de Barcelona:

Dos autocars retratats al centre de la ciutat de Còrdova:

Un Seat 1500 de color negre, el vehicle oficial per antonomàsia de les distintes administracions públiques espanyoles existents aleshores: 

Dos Seats 600, amb llurs baques i pintats amb els tons propis d'aquells anys, estacionats en una plaça porticada que reflecteix la riquesa arquitectònica d'aquesta ciutat andalusa:

El centre de Còrdova, amb llurs comerços, terrasses i alguns vehicles estrangers de l'incipient turisme estranger que assaboria l'extraordinari patrimoni arquitectònic i monumental de Còrdova i altres ciutats i pobles d'aquella regió del sud d'Espanya fuetejada per una emigració massiva:

Els parc de vehicles que tenia Còrdova a principis dels anys 1970 era anàleg al de la resta del país. Hi havia poques diferències car gairebé tots els vehicles procedien de fàbriques espanyoles. I l'oferta era, per força, limitada.

Alguns camions vells a Eivissa

En Ferran Nogués, un bon amic del bloc i fotògraf de notables qualitats, ens envià fa temps les fotografies d'uns quants camions que retratà a Eivissa, on hi resideix amb la seva família. L'interior de l'illa d'Eivissa presenta encara paisatges d'una gran bellesa. Camps d'ametllers i conreats per l'home des de temps immemorials. La vegetació mediterrània adaptada a la poca pluviometria que aquesta terra aspre té hi lliga admirablement. 

El primer recull fotogràfic és d'un petit Barreiros Saeta equipat amb un bolquet metàl·lic. Aquest camionet, caçat enmig d'un camp, segons que digué el seu amo, un noi jove i eixerit, era destinat a l'ús agrícola dins d'una finca privada: traginava terra, sacs de llavors i adobs, ferramentes i els productes collits. Una imatge molt costumista de l'interior d'Eivissa que cada cop serà més improbable de veure. 

Tres fotografies del Barreiros Saeta captat des de perspectives distintes: 

El segon recull fotogràfic correspon a uns quants camions d'obres i un auto particular dipositats en una antiga sorrera de l'illa d'Eivissa, prop del mar. D'aquell dipòsit de camions desfets dir-ne desballestament sembla d'una hora lluny una exageració.  Més aviat sembla que abandonada que fou la sorrera i extingida l'activitat, els camions també foren abandonats. Eren camions vells i amortitzats que no valien cap preu, llevat del ferro que contenien.

En les quatre fotografies facilitades per en Ferran hi ha quatre Pegasos -un 1061 o bé el 200 com era conegut a Catalunya, un 1065 Europa i dos Comets-, dues cabines de dos camions Dodge-Barreiros, l'una desballestada i l'altre aixafada, i un Iveco-Magirus dúmper de tres eixos també trinxat:

El Pegaso 1061 flanquejat per dos Pegasos Comet:

Fa uns quants anys que rebérem aquestes fotografies si bé per una omissió injustificable no les hem difoses en aquest bloc fins avui. I creiem que aquestes fotografies presenten el triple interès que exposem.

En primer lloc, la qualitat objectiva que presenten per la capacitat i coneixements fotogràfics que té en Ferran Nogués, un interès que el seu pare, un altre bon fotògraf, li va saber inculcar de ben petit.  En segon lloc, una imatge que és molt difícil de veure a Eivissa avui dia per dos motius: la transformació de l'illa per la implantació i desenvolupament de zones urbanes i l'execució d'infraestructures de comunicació, i també per l'entrada en vigor i aplicació de la normativa de protecció dels sòls rústics que prohibeix l'abandonament de vehicles en aquests espais pels riscs que presenta en quant a la contaminació del subsòl.  I en tercer lloc, per saber que se n'ha fet avui dia de l'antiga sorrera que acollia aquests camions. De ben segur que els camions no hi són pas. Els anys anteriors el ferro era cobejat i es pagava generosament. I una pregunta pertinent: la sorrera encara hi és o mitjançant un pla urbanístic s'ha transformat en un sector urbà que acull usos residencials o d'altre classe?. Aquesta darrera possibilitat seria la més rendible per l'amo dels terrenys. Grans fortunes s'han creat a Espanya aquestes darreres dècades no pas pel treball, l'esforç i el risc del propi patrimoni sinó per la pura especulació: el canvi de classificació de terrenys de sòl no urbanitzable a urbanitzable amb les plusvàlues que operacions d'aquesta mena han generat, guanys que han engrandit els patrimonis d'uns pocs que disposaven d'informació privilegiada i coneixien els procediments per modificar la classificació del sòl. La destrucció del territori a les Illes Balears i al País Valencià en són la trista confirmació. 

Aquestes fotografies són el testimoni d'un temps i d'un lloc precís de l'illa d'Eivissa que hem difós per la gentilesa d'en Ferran Nogués.