Trobada a Manlleu de motocicletes Sanglas i ensems uns camions clàssics que han participat en les cavalcada de Reis que han tingut lloc aquesta nit en el país.

Aquest matí ha tingut lloc a Manlleu la trobada de motocicletes Sanglas, esdeveniment que fa anys que es celebra. Un homenatge als fundadors d'aquest constructor català de motocicletes desapareguda, la família dels quals era oriünda de Manlleu, a la comarca d'Osona. La humitat que hi havia en aquell punt de la plana de Vic no ha estat un impediment perquè els afeccionats, proveïts amb llurs vehicles clàssics, hagin acudit a l'encontre. També hi han assistit dos bons amics, en Toni Arimany i en Ramon Manonellas amb els seus vehicles, un autobús Pegaso amb carrosseria Setra Seida que fou d'una companyia de la localitat que feia línies regulars i serveis discrecionals, l'Empresa Pous, i un petit camió Ebro C. Un col·leccionista de Tona que posseeix un magnífic Ebro B45 amb una caixa de fusta per a transports generals, l'estat del qual és completament original, també hi ha fet via. Un bon esmorzat de forquilla ha acompanyat la trobada i revifat els ànims dels assistits atuïts per la boira pesada i melangiosa.

Publicitat d'un autobús Pegaso Setra Seida, matriculat el mes de gener de 1970:

Els vehicles congregats a trobada de Manlleu que ha tingut lloc avui:

I aquesta nit, en tots els pobles i ciutats del país, han comparegut els Reis d'Orient. Els Reis i els patges han desfilat a bord de les vistoses i engalanades carrosses en les cavalcades organitzades, plenes de gom a gom de nens acompanyats dels seus pares esperant els regals que els hi deixaran en les seves cases. I en algunes cavalcades, acompanyant les carrosses reials, uns camions clàssics ben restaurats les tancaven carregats de regals, pulcrament embolicats, que aquesta nit meravellosa seran dipositats a les cases. A Manlleu, un bonic Pegaso Comet de l'empresa Transports Nord, de Torelló, ha traginat en la cavalcada alguns dels regals que rebrà la canalla: 

I també a Sant Feliu de Codines, un Ford de l'empresa Transports Vallcorba, de l'any de la picor, tancava la cavalcada ben carregat de regals que els Reis d'Orient descarregaran per la felicitat de la mainada.



Finalment, en una punta del país, a Figueres, capital de la comarca de l'Alt Empordà, com és costum, un vell camió Opel amb un motor dièsel de la casa Ebro que substituïa l'original, de Transports Padrosa, conduït per en Pere Padrosa, carregat de regals, ha omplert de felicitat els més menuts. Fotografies del camió Opel, que fou una grua que remolcava vehicles espatllats i accidentats, facilitades per l'Anna Padrosa Pierre:









És un fet satisfactori que en les cavalcades disperses arreu de país cada cop hi ha més camions clàssics que carreguen els regals que seran repartits pels Reis d'Orient en la nit màgica del cinc de gener.

Grues muntades damunt de Pegasos.

El mes de març es produeix el canvi d'estació. Malgrat les darreres urpades de fred que el març a vegades presenta, abandonem i ens acomiadem del feixuc i trist hivern i encetem la primavera, amb els seus dies presidits per més llum solar i la temperatura més suau i agradable. El mes que poc a poc la natura reneix deixondint-se de l'hivern. Hi ha l'activitat tènue i vacil·lant dels primers insectes, el vol nocturn dels muricecs, l'arribada de les orenetes i els brots dels arbres.

Els humans també participem de l'alegria primaveral. És l'època que encetem les sortides i escapades els caps de setmana després de l'aturada forçosa imposada per l'hivern. Un ritual que comença amb la Setmana Santa i s'estén fins ben entrat el setembre. A la primavera es celebrem les primeres comunions i proliferen les trobades i encontres de vehicles clàssics de tota mena. 

Les sortides els caps de setmana arreu del país proporciona a vegades troballes inesperades que us alegren el dia. Fa uns dies, a l'aparcament públic que hi ha davant de la rotonda de Vulpellac que condueix a Peratallada, en Miquel Patinyo retratà un Pegaso Comet completament original i que presenta un estat de conservació òptim, talment s'aprecia en les fotografies que li féu:

Aquest Pegaso Comet ben segur que fa molts anys que és del mateix propietari. Manté la matrícula original de la dècada de 1970 sense normalitzar amb el GE castellà de Girona en lloc del GI oficial, propi i genuí. El bolquet fou segurament construït per la família Fluvià. Llurs bolquets són apreciats per la seva qualitat i resistència. També munta una grua Valman que construïa l'empresa Pedro Manero Talleres Valman SA de Saragossa. Les grues Valman eren un bon producte de fabricació espanyola. El constructor suec Hiab SA, inventor de la grua d'auto-càrrega, emprengué una política de creixement basada en la compra d'altres fabricants europeus de grues. Una de les empreses que comprà a Espanya, que tenia un bon nom i prestigi i extensa xarxa comercial i servei post-venda, fou Pedro Manero Talleres Valman SA.

Hiab posà al dia les grues saragossanes Valman; una mera actualització tecnològica. Hiab, en una manifestació d'especialització productiva per plantes, assignà a la fàbrica de Saragossa la construcció de les grues de major capacitat de càrrega, fet que palesa l'alta qualificació del seu personal atesa la complexitat industrial que la producció d'aquesta mena de grues requereix.   

A la demarcació de Girona el representant de les grues Valman era el senyor Jaume Jifra, amb un taller a Sant Julià de Ramis. I el representant de la sueca Hiab era la família Fluvià, propietària de Bolquets Fluvià SL. La desaparició de Valman a favor de Hiab comportà que la família Fluvià esdevingués representant de les grues italianes Fassi. Aquesta empresa familiar italiana ha fet aquests darrers anys un gran esforç tecnològic i de qualitat que els hi ha permès d'equiparar llurs grues amb els dos principals constructors europeus, la sueca Hiab i la austríaca Palfinger. A més, la família Fluvià presta un excel·lent servei post-venda.

El segon Pegaso que hem trobat el mes de març ha estat aquest Tecno carrossat amb un bolquet i que munta una grua. Aparcat a Valldoreix, era carregat amb pals que les empreses subministradores de serveis públics instal·len a les urbanitzacions i sectors rurals. Ocultada enmig dels pals carregats, no hem pogut pas esbrinar la marca de la grua que munta el Pegaso:

La cabina d'aquest Pegaso, successor del Comet, és completament podrida, oxidada. Un fet semblant fóra impensable aleshores en qualsevol cabina d'un altre constructor europeu. Difícilment una cabina d'un camió Man, Mercedes Benz, Volvo o Scania produïda en la segona meitat dels anys 1980 tenia un tal nivell de podrits. Un vici que Pegaso mai sabé resoldre satisfactòriament: 

Com s'aprecia en aquesta goma, el camió fou comprat o en feia el manteniment el Garatge Baulenas SL, concessionari oficial Pegaso a Granollers:

I el tercer Pegaso que hem trobat aquest mes de març aparcat en un voral de la carretera d'Alpens a Berga, en el tram urbà que discorre dins del municipi de Borredà, davant del restaurant Self Dervi, ha estat un Tecno 1223 amb acerbi i una grua forestal amb la seva cadira i el comandament incorporat:

És poc habitual avui dia trobar-se un camió Pegaso dedicat a treballs forestals. ENASA, l'empresa de capital públic que fabricava els camions del cavall alat fa vint-i-tres anys que desaparegué. I quant a la grua, moltes de les grues forestals que munten els camions del país s'han importat de Finlàndia. La importància del sector forestal al país escandinau propicià el sorgiment d'uns quants constructors de grues forestals d'una gran qualitat i solvència. 

Trobada de Nadal a Alcarràs: la visita del desballestament de camions d'en Quimet (IV).

Continuarem la visita al desballestament d'en Quimet, a Soses, contemplant els camions dipositats. Un espai ocupat per distints models del constructor holandès Daf. La cabina de color groc que munta el camió en primer pla remet al gran fabricant britànic Leyland. És un dels llegats industrials de Leyland, un cop desapareguda i comprada per Daf: 

Un Pegaso cabina quadrada:

Aquest Pegaso 1061 de l'empresa Transports i Grues Salto SL de Rubí ens agradà força. Munta una grua de la casa Luna i presenta, exteriorment, un bon estat de conservació. Aquests camions, per regla general, no feien pas gaires quilòmetres. Sembla mentida que l'any 2015 hom es pugui trobar en un desballestament un camió Pegaso de les darreries dels anys 1960 en aquest estat. Atès que és un vehicle que presenta un gran interès i és perfectament recuperable -està sencer i disposa de totes llurs peces-, creiem que el seu lloc és a l'entrada de l'establiment, junt a la resta de camions que es venen. És, sense cap mena de dubte, una de les peces més interessants que ara per ara té en Quimet:

Les restes d'un camió italià dotat d'un considerable capó davanter. Llevada la caixa, es manté el xassís i la cabina:

Tot d'una, superat el Pegaso 1061 i endinsant-nos al centre de l'establiment, aparegué un tros de terra pla on s'acumulaven, amuntegades i en filera, cabines i més cabines de camions Pegaso. Les fotografies que us presentem són prou eloqüents. En aquesta primera imatge, quatre cabines de Pegasos cabina quadrada de distintes versions i models. La primera cabina, sense fer-nos forts, sembla ben bé d'un Pegaso Tecno:

Una altre cabina d'un Pegaso acompanyada de la d'un Ebro del model E:

Les restes de quatre camions espanyols: tres Pegasos, dos cabina quadrada i un Troner, i la cabina de l'Ebro E:

Dues cabines Pegaso, d'un cabina quadrada i d'un Pegaso Comet:





La segona cabina procedeix d'un Pegaso cabina quadrada fixe que fou de Grues Lleida SA:



Cabines i més cabines de Pegasos:



La cabina d'un Pegaso Comet que conserva tots els vidres:



La cabina d'un Pegaso i la d'un Dodge:



Filera de cabines de camions espanyols:



Cabina d'un Pegaso Tecno:



I la cabina d'un Dodge d'una empresa de transports de Badalona:





Dues cabines de Pegasos, un Tecno i un Troner, i de dos Ebros:

Interior d'un Pegaso Comet, la mida de la qual, atenent als paràmetres actuals, es ridícula, insignificant, lil·liputenc,

Tal vegada, a causa de l'influx causat per la boira que prodigava una paisatge evanescent, en Xavier Maraña, que ens acompanyava en la visita, manifestà la fal·lera que hi ha per produir més i més camions perquè desprès acabin desballestats, xafats, desfets, esbudellats en qualsevol cementiri de vehicles. Aquesta reflexió que formulà, i que és aplicable a tots els béns que consumim, té una base sòlida i certa. Aquest fenomen s'ha accentuat en les darreres dècades amb l'obsolescència programada. El gran repte que tenim plantejat és respondre eficaçment al cost mediambiental causat per la producció massiva de béns i el posterior tractament com a residu sòlid.  

La impressió que causava l'abundor de cabines de camions, algunes soltes i d'altres adherides als xassissos, era la d'un camp de batalla després de la contesa amb els cossos inerts escampats arreu. Les cabines dels camions se'ns afiguraven caps separats de la resta del cos, en aquest cas, el xassís del camió, pelat, despullat sense la caixa. Un espectacle grandiós, èpic, incommensurable. 

Continuarà.

Recull d'imatges del parc de vehicles de la ciutat de Còrdova en els anys 1970.

Procedent d'una guia turística de la ciutat de Còrdova que té la família Carbonell Rodés, de Sant Feliu de Codines, hem seleccionat unes poques imatges que contenen vehicles. Aquest fet permet de fer-nos una idea concreta i exacta de quin era el parc de vehicles que tenia una capital de província espanyola de segona fila.

La primera imatge correspon a l'arc del rei Felip II i el pont romà, amb uns quants camions de les cases Barreiros, Pegaso i Ebro que hi circulen pel seu davant:

Un mercat ambulant muntat en una plaça porticada amb els vehicles que posseïen els marxants. Una furgoneta Mercedes Benz L319D produïda a Barcelona per Enmasa, un furgó amb caixa de la casa Tempo que Barreiros fabricava sota llicència a llur fàbrica de Madrid, un motocarro Vespa, una fugoneta DKW Auto Union que Imosa  construïa a Vitòria i un Ebro de la sèrie C fabricat a la planta que Motor Ibèrica SA tenia a l'avinguda Icària de Barcelona:

Dos autocars retratats al centre de la ciutat de Còrdova:

Un Seat 1500 de color negre, el vehicle oficial per antonomàsia de les distintes administracions públiques espanyoles existents aleshores: 

Dos Seats 600, amb llurs baques i pintats amb els tons propis d'aquells anys, estacionats en una plaça porticada que reflecteix la riquesa arquitectònica d'aquesta ciutat andalusa:

El centre de Còrdova, amb llurs comerços, terrasses i alguns vehicles estrangers de l'incipient turisme estranger que assaboria l'extraordinari patrimoni arquitectònic i monumental de Còrdova i altres ciutats i pobles d'aquella regió del sud d'Espanya fuetejada per una emigració massiva:

Els parc de vehicles que tenia Còrdova a principis dels anys 1970 era anàleg al de la resta del país. Hi havia poques diferències car gairebé tots els vehicles procedien de fàbriques espanyoles. I l'oferta era, per força, limitada.