Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sarquella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sarquella. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 de novembre del 2013

Taller de planxa i pintura Soler de Tossa de Mar.

La feina d'hoteler en un municipi turístic com Tossa de Mar era -i és- purament estacional. Es concentra principalment a l'estiu: juny, juliol, agost i setembre. A la tardor, l'hivern i els primers mesos de primavera els hotels són tancats. 

Aquest fet li permetia al senyor Pere Soler de compaginar dues feines: l'hotel a l'estiu i el taller de planxa i pintura la resta de l'any. El concepte de vacances, per ell i molts catalans d'antany, era inexistent. Es treballava tot l'any i es descansava solament els diumenges i festes assenyalades: Nadal, Setmana Santa i la Mare de Déu d'Agost.

Fa anys, la temporada hotelera era més llarga que no pas ara. Avui dia, el canvi de costums i la crisi econòmica que ha erosionat greument el poder adquisitiu de les famílies ha reduït la temporada estival. Les pernoctacions als hotels han minvat progressivament. Un grup de turistes alemanys allotjats a l'Hotel Tarull de Tossa de Mar fotografiats al costat de l'autocar amb què viatjaven:

IMG_0534

El senyor Pere Soler sempre ha estat un manetes, molt hàbil i destre treballant el ferro i d'altres metalls. Per aquest motiu, quan disposava de temps lliure reparava i pintava la planxa d'alguns vehicles de Tossa de Mar. 

El senyor Soler pintant amb una pistola el camionet de la recollida de la brossa del municipi enmig del carrer. Avui dia aquesta estampa és impossible per les ordenances municipals que han restringit cada cop més les activitats que abans es realitzaven lliurement al carrer:

IMG_0536

En Joan Brugués té un record perfecte de quan a Banyoles, en els anys 1940 i principis de 1950, amb molts pocs vehicles a les carreteres, els carrossers Sarquella i Bertran construïen i reparaven les carrosseries encarregades en un cantó de la carretera general que conduïa de Girona a Olot i que creuava el poble de punta a punta. Ni l'Ajuntament ni la policia local i la Guàrdia Civil els hi van prohibir als carrossers aquesta ocupació de part de l'espai públic. Prou feina que tenien aquells anys els amos i els treballadors en guanyar-se la vida. Les dones apedaçaven les xarxes de pesca a les platges i els artesans del calçat i vímet també treballaven d'una manera natural i inventerada al carrer. 

Per atendre la feina de planxa i pintura el senyor Soler va aixecar una nau als afores del poble, a la Carretera de Llagostera 58, que disposava de tota la maquinària per reparar planxa i forns per pintar-la. Les fotografies que guarda la família Soler palesa la diversitat de treballs que executaren al taller. 

El repàs d'una carrosseria d'autocar estil jardinera construït damunt d'un xassís Ebro per al servei intern d'un càmping. El senyor Joan Brugués va observar que el frontal de l'Ebro és una còpia tosca de les carrosseries dels autocars Van Holl d'aleshores produïdes a Saragossa:

IMG_0521

Aquesta ambulància Seat 1500 accidentada també va anar a parar al taller d'en Pere Soler:

IMG_0537

Un curiós auto restaurat de planxa i pintura al taller de can Soler:

IMG_0548

El Seat 600, el cotxe espanyol més popular de tots els temps, repassat de planxa:

IMG_0547

Un Pegaso 1035 del distribuïdor de cerveses Damm de Tossa de Mar carrossat per en Terradas de Riudarenes i repassat de pintura al taller Soler:

IMG_0545

IMG_0543

La caixa del camió no entrava per la porta del taller. Més d'un carrosser havia construït una carrosseria de camió i autocar que després, un cop enllestida, no sortia per la porta per les seves dimensions:

IMG_0544

Dos autos dels anys 1980 dipositats al Taller Soler després d'haver patit un accident:

IMG_0540

IMG_0541

IMG_0542

A mitjans dels anys 1980 el Taller Soler de planxa i pintura es converteix en concessionari oficial de la casa Renault a Tossa de Mar. Amb la  condició de concessionari oficial es va haver d'ampliar el taller per l'exposició dels vehicles nous i d'ocasió que s'oferien:

IMG_0549

La família Soler sempre ha participat intensament en les festes locals de Tossa de Mar. El Land Rover grua del taller fotografiat en una festa ben engalanat:

IMG_0525

IMG_0530

IMG_0520

El Land Rover amb els colors identificadors de la marca Renault:

IMG_0531

IMG_0532

També adquiriren un Nissan Patrol per a l'ús del taller i altres activitats: anar a collir bolets, un costum molt arrelat al país a la tardor, i sortides i excursions en els mesos d'estiu:

IMG_0519

IMG_0527

El Nissan Patrol abonyegat per la runa del sostre esfondrat del garatge del carrer Tarull. És el garatge on Transports Soler hi tancava llurs camions:

IMG_0524

El Nissan fotografiat davant del taller Soler que encara repara planxa i pintura:

IMG_0514

Abandonada la representació dels autos Renault l'any 2003, el Taller Soler ha tornat a la seva activitat original de reparació de planxa i pintura. En aquest cas li és de plena aplicació el proverbi català de Volta el món i torna al Born. I ja ens disculparà la família Soler, de Tossa de Mar de tota la vida, que acabem  aquest article amb un refrany ben barceloní.

dijous, 21 de juliol del 2011

Empreses agregades d'Olivetrans SA (I).

L'empresa OLIVETRANS SA fou constituïda pel senyor Joan Brugués i Prat i altres transportistes de viatgers de les comarques gironines cap a l'any 1962, coincidint amb el desvetllament de l'activitat turística a la Costa Brava. Tenia el domicili social a Caldes de Malavella (La Selva).

Inicialment OLIVETRANS SA s'anomenava Verdaguer, Brugués, Olivé TRANSPORTES SL. Posteriorment va modificar-se el nom societari a VBOLIVETRANS SL. Finalment, cap al 1964 va denominar-se per sempre més OLIVETRANS SA, en referència al darrer dels socis, el senyor Olivé, i ensems, va transformar-se en una societat anònima.

L'objecte social d'OLIVETRANS SA era el transport per carretera de viatges, principalment de turistes que gaudien de les vacances a la Costa Brava. La feina principal era la recollida de turistes, principalment anglesos, a l'aeroport de Perpinyà-Ribesaltes (el Rosselló) els divendres, dissabtes i diumenges per a dur-los als respectius hotels. La temporada forta d'activitat d'OLIVETRANS SL era a la primavera i l'estiu.

El senyor Joan Brugués recorda que els anys 1965-1967 va arribar a comptar-hi 23 autocars aparcats a l'aeroport de Perpinyà -conegut com La Llavanera- que treballaven per a OLIVETRANS SA, entre vehicles propis i d'agregats a aquesta empresa. Els viatges a l'aeroport de la capital del Rosselló van finalitzar amb l'inauguració i entrada en funcionament de l'aeroport Girona-Costa Brava l'u d'abril del 1967.

Els agregats eren empreses d'autocars que treballaven per a OLIVETRANS SA transportant turistes des de l'aeroport de Perpinyà fins a la Costa Brava i els tornaven altre cop a aquest aeroport cop finalitzades les vacances.

En aquestes properes cròniques tractarem les empreses agregades que treballaven per OLIVETRANS SA transportant turistes anglesos des de l'aeroport de Perpinyà-Ribesaltes fins a la Costa Brava i el retorn a aquest aeroport de La Llavanera.

La primera empresa agregada d'OLIVETRANS SA era en PLENACOSTA, de Santa Coloma de Farners. El senyor Brugués conserva una fotografia d'un autocar Henschel carrossat per en Sarquella, de Banyoles. La fotografia es presa al passeig del l'estany de Banyoles. Aquest disseny d'en Sarquella tenia un problema gros: el graó del mig de l'autocar provocava que alguns turistes anglesos s'hi fotessin de cap. Va haver d'instal·lar-se un llum vermell per advertir de l'existència i evitar els trucs al cap:

img069


La segona empresa fou ATLAS EXPRESO, de Barcelona, que tenia tres autocars, un Nazar i dos Avias. Nazar d'aquesta empresa, un model que se'n van vendre força unitats:

img068


La tercera empresa agregada d'OLIVETRANS SA fou FRAM de Tolosa de Llenguadoc, acrònim de Fer, Route, Air, Mer. Disposava d'una flota de Berliets per a transportar turistes d'agències de viatges angleses des de l'aeroport de Tolosa de Llenguadoc fins a La Costa Brava quan els avions no podien pas aterrar o enlairar-se a l'aeroport de Perpinyà, molt justet i de condicions mínimes.

img184


El senyor Joaquim Pujadas i Torrent, de Girona, propietari d'un Pegaso Z-207 "Barajas" amb carrosseria Monostral, també va treballar d'agregat per a OLIVETRANS SA. Llur fill, en Joaquim Rafart i Massó, fou soci d'OLIVETRANS SA:

fot529


La cinquena empresa agregada d'OLIVETRANS SA que treballava a l'aeroport de Perpinyà fou VERDAGUER, BRUGUÉS, OLIVÉ I ZAYAN SA, propietat de 4 socis, un dels quals era en Daniel Zayan, representant a l'estat espanyol de l'agència de viatges Global Overland, molt important aleshores.

Aquesta societat era titular d'un Sava amb un carrosseria espectacular de FACTORIAS ZANE SA, de Saragossa. El xòfer era en Pere. Aquest autocar fotografiat al garatge de can Olivet del carrer Canat de Banyoles (Pla de l'Estany):

img044

Fotografies d'aquest autocar, tot just estrenat, aparcat al parador de Caldes, al peu de la Nacional II:

img041

img043

img042

Continuarà.

divendres, 10 de setembre del 2010

Els autocars de Can Olivet: la dècada de 1960 (V)

Continuem amb els articles dedicats a difondre l'important arxiu fotogràfic que el senyor Joan Brugués conserva dels autocars de l'empresa BRUGUÉS OLIVET SA. Aquesta crònica correspon als autocars matriculats a Girona en els primers anys de la dècada del 1960.

A partir del 1960, l'empresa BRUGUÉS OLIVET SA adquireix principalment vehicles Pegaso per a autocars grans, i Avia i Sava per a autocars més xics. Són els anys del reviscolament econòmic en que els fabricants espanyols de vehicles -Pegaso, Barreiros, Sava, Avia i Ebro principalment- poden atendre la demanda existent. També són anys en que l'augment de la competència estimula la presentació de carrosseries amb uns dissenys moderns i bonics. Hi destaca el carrosser Ayats, d'Arbúcies.

En quant a la documentació dels vehicles, es percep una reordenació dels impostos que gravaven l'activitat del transport, conseqüència ineludible de la racionalitat fiscal imposada pel Pla d'estabilització econòmica de l'any 1959, la simplificació de la documentació administrativa, i l'augment de la demanda de viatges a Europa estimulat per la millora del nivell de renda experimentat a Catalunya en els anys 1960.


31) AUTOCAR PEGASO BARAJAS VIBERTI amb matrícula GI-31068.
Xassís i motor núm. 413.198 (Pegaso Comet).
HP: 34
Places: 41
Tara: 7.330 quilos; pes màxim 11.020 quilos.
Pneumàtics: 10,00 x 20
Carrosseria: JORSA Mataró
Data de matriculació: 5 de juny de 1961. Aquest autocar fou comprat pel senyor Joan Brugués i Prat, amb adreça al carrer Nord 117, de Banyoles, el 22 de desembre de 1977.
Aquest autocar fou el primer vehicle de GIRONABÚS SA. El va estrenar el senyor Collell de Bescanó.

Els propietaris d'aquest autocar foren cronològicament els següents: en Lluís Serra (Girona); en Joan Presas (Torroella de Montgrí); en Lluís Serra (empresa GIRONABUS SA); en Joan Brugués (Banyoles); en Pere Torrà (Roses) i en Jaume Terrades (Figueres).

img505

img503

El Pegaso Viberti fotografiat al davant del garatge de Can Olivet de Banyoles:

img504

Documentació administrativa:

img498

img499

img500

img501

img502



32) TURISME PLYMOUTH taxi amb matrícula GI-36.144.
Motor Barreiros.
Places: 8.
Carrosseria: Sarquella (Banyoles-Pla de l'Estany).
Color: blau clar.
Aquest vehicle fou adquirit en una subhasta convocada per l'exèrcit, donant-lo de baixa el desembre del 1970. El seu titular fou el senyor Joan Brugués i Prat, amb adreça al carrer Generalísimo 1, de Besalú (Garrotxa).

Dues fotografies del Plymouth equipat amb motor Barreiros preses al pont de Besalú:

img506

img507



33) AUTOCAR PEGASO COMET amb matrícula GI-43204.
Xassís núm. 530.033.
Motor núm. 52.500.304.
HP: 31.
Places: 42
Carrosseria: Jorsa de Mataró (Maresme).
Color: beix-vermell.
Aquest autocar fou matriculat el 25 de juny de 1963; es va vendre el 3 de desembre de 1968 al senyor Josep Roqueta i Prat, satisfent-ne 415.000 pessetes. Fou inscrit a nom del senyor Joan Brugués i Prat, amb adreça al carrer Generalisimo 1, de Besalú.

Dues fotografies de l'autocar Pegaso Comet preses al pont de Besalú (Garrotxa):

img508

img510

Dues fotografies d'un viatge a Basilea amb aquest autocar, on hi ha els senyors Joaquim Genís, Romualdo Faig, Aniceto Sala i en Joan Brugués.

img511

img509

Altres fotografies d'aquest autocar Pegaso Comet recarrossat, una pràctica prou habitual aleshores:

img513

img514

img512

img515



34) AUTOCAR MERCEDES amb matrícula GI-48371.
Xassís núm. 0319-173 360027
Motor núm. 636.934-10-01276
Places: 13
Data de matriculació: 10 de març de 1964.
Aquest autocar fou comprat el 1 de març de 1974 a la senyora Catalina Oriol, de Banyoles. Es va inscriure a nom de la societat BRUGUÉS OLIVET SA, amb domicili social al carrer Nord 67 de Banyoles. I es va vendre el 1 de juliol de 1976 al senyor Jaume Fontanet, de Santa Coloma de Farners (La Selva), inscrivint-se a nom de XEY CARS SA.

Fotografia presa al garatge de Can Olivet de Banyoles, on es veu parcialment aquest autocar Mercedes Benz:

img517

La senyora Joaquima Olivé fotografiada al Port d'Envalira (Andorra), davant de microbusos Mercedes Benz com els de Can Olivet:

img516



35) AUTOCAR NAZAR amb matrícula GI-53093.
Motor: Perkins
Places: 25
Carrosseria: Nazar de Saragossa.
Aquest Nazar fou comprat el 19 d'abril del 1977 al senyor Miquel Canal i Morató, d'Olot (Garrotxa). Fou venut al senyor Jaume Fontanet, de Santa Coloma de Farners. Fou recomprat l'any 1982 procedint-se al cap de poc temps a llur desballestament.

Fotografia d'aquest bonic Nazar mig desballestat a Banyoles:

img518