Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barreiros. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barreiros. Mostrar tots els missatges

dissabte, 19 d’octubre del 2013

Visita a Lleida: Transports Tarragona i Mudances J. Prieto i fills SL.

Avui ens hem trobat amb uns bons amics a la ciutat de Lleida. Hi eren en Luis El Colorao, de la Rioja, acompanyat de la seva filla, en Manolo Alfaro, Ebrocar, de Saragossa, i en Ricardo Palomas, un amfitrió excel·lent que ens ha mostrat alguns dels camions vells que encara hi ha a Lleida i els pobles del voltant. Sempre és un plaer de visitar de Lleida per gaudir dels camions que sap en Ricardo.

Amb en Ricardo visitem els polígons industrials de Lleida, on sempre hi ha algun camió interessant de retratar. Malgrat la greu crisi econòmica, les naus dels polígons presenten una ocupació acceptable. La crisi sembla que castiga més severament d'altres territoris com el camp de Tarragona o les ciutats industrials a tocar de Barcelona. Lleida té una indústria aixecada al voltant del sector agrícola, d'una gran especialització, molt competitiva i amb marques de reconegut prestigi.

Acompanyats d'en Ricardo Palomas hem visitat el polígon industrial del Segre, que acull la central de Transports Tarragona, una empresa fundada l'any 1955. A l'entrada del pati de la nau, damunt d'una torre metàl·lica hi ha instal·lada la cabina d'un Pegaso 1065 Europa amb els primers colors que lluïen els camions d'aquesta empresa, una agradable, elegant i encertada combinació de gris perla i blanc trencat a la part superior, decoració pròpia dels anys 1960. 

IMG_0007

IMG_0005

IMG_0010

IMG_0006

IMG_0009

Atès que la planxa dels vehicles Pegaso d'aleshores no tenia pas gaires tractaments anticorrosius i es rovellaven ràpidament, aquesta cabina ha recuperat els colors originals i també se l'ha sotmesa a un rigorós i complet tractament per assegurar la seva conservació per llur exposició a sol i serena. El clima de les terres de Ponent és molt humit a l'hivern i extremament calorós a l'estiu. Li és aplicable aquella dita de la gent d'Osona quan es refereix al clima de la plana de Vic: nou mesos d'hivern i tres d'infern.

En Ricardo Palomas, que coneix gairebé tots els camions vells de la comarca del Segrià, ens informa que Transports Tarragona encara té dues tractores Pegaso Troner amb aquesta mateixa combinació de colors, gris i blanca, per a transports de proximitat. Surten molt poc. Els nous conductors de l'empresa no els volen pas conduir aquests dos Pegasos. S'estimen més de conduir les noves tractores, més còmodes i pràctiques. 

A la ciutat del transport del polígon industrial del Segre, un aparcament a l'exterior, hi aparquen dos camions de l'empresa de mudances J. Prieto i fills SL, de la ciutat de Lleida. Són dos Barreiros de dos i tres eixos, que munten unes caixes de mudances produïdes per Carrosseries Racing de Lleida, comprats nous a Motormóvil SA, concessionari oficial Barreiros a la ciutat de Lleida. Goma publicitària de Carrosseries Racing:

IMG_0022

Els dos Barreiros de l'empresa Mudances i Transports J. Prieto i fills SL, de Lleida. El primer terme, el Barreiros de dos eixos amb clars mostres d'abandonament:

IMG_0019

IMG_0020

Aquest Barreiros de tres eixos, de xassís llarg i deu rodes, encara treballa. En Ricardo ens ha explicat que fa dos anys en Prieto va rebre l'encàrrec d'una mudança des de Lleida fins a Munic. Va travessar França i una part d'Alemanya amb aquest Barreiros de tres eixos. Quan s'aturava a les àrees de servei i benzineres, aquest Barreiros era el centre d'atenció de la resta de camioners i curiosos. Certament que una imatge gaire moderna del país no projectava però divertida i original, sens dubte que ho era:

IMG_0025

La llargada del xassís, les deu rodes i l'estilitzada caixa que munta li confereix una elegant aparença. Sentir el brogit del motor d'aquest Barreiros, al cap dels anys, és un espectacle meravellós per als qui ho saben apreciar: 

IMG_0026

La part posterior d'aquests dos camions Barreiros carrossats per Racing:

IMG_0029

L'empresa Biosca, de Lleida, que treballa en l'obra civil -enderrocs, rebaixos, aplanaments- té també un Barreiros coetani dels d'en Prieto, de tres eixos amb dos eixos davanters direccionals. En Ricardo ens comenta que feliçment és tancat a la nau de l'empresa, al costat d'un Pegaso 1090 Supercomet, de la primera sèrie, amb matrícula B-6XXXXX. Aquests vehicles són una petita mostra dels camions guardats als pobles del Segrià i les comarques veïnes. Hi destaca la col·lecció de camions del senyor Xavier Argelich, on hi sobresurt un Pegaso Z-207 completament restaurat.

Agraïm a en Ricardo Palomas, En Luis Maria Martínez, en Luis El Colorao per motiu, i en Manolo Alfaro el dia distret i aprofitat que hem passat plegats. Les distraccions que ens fa més agradable la vida.

dilluns, 29 de juliol del 2013

El Renault Gordini aparcat al davant del Bar Bilbao del carrer del Perill del barri de Gràcia de Barcelona.



La senyora Isart, dotada de grans coneixements de la cuina popular del país, va obrir l’any 1954 una fonda o casa de menjar al carrer del Perill del barri de Gràcia de Barcelona. Era el Bar Bilbao. Hi servien esmorzars, entrepans, tapes i menjar casolà. Les seves elaboracions haurien pogut ser recollides en el llibre El que hem menjat d'en Josep Pla.

Cada matí la senyora Isart comprava al mercat de l'Abaceria Central, a la Travessera de Gràcia, els ingredients per cuinar els menjars que oferia al bar. Sempre seleccionava productes de qualitat procedents dels pagesos del Baix Llobregat i el Maresme, productes de proximitat com ara se'ls anomena, i també de temporada. Un cop feta la compra, encenia els fogons i posava les olles i cassoles a escalfar per guisar els menjars casolans que servia per dinar. Ben aviat aquesta fonda va guanyar notorietat i prestigi entre els veïns del barri per la qualitat que oferia.

Al Bar Bilbao s’hi congregaven comensals de procedència diversa atrets per la cuina que guisava la senyora Isart. Hi havia treballadors, petits comerciants, oficinistes i professionals liberals. En aquell ambient bigarrat i popular els dinars es combinaven amb els cigarros i puros i les converses sobre futbol, particularment del Barça.

Una de les fotografies penjades a les parets del Restaurant Bilbao és la que us presentem en aquest article: la façana de l’establiment a principis dels anys 1970 amb un Renault Gordini aparcat al seu davant. El Gordini és conegut com el cotxe de les vídues, pels accidents provocats per la seva gran velocitat combinada amb els problemes d’estabilitat per causa de la disposició del motor, a la part posterior, i el xassís estret. Al vidre de la porta s'hi reflecteix un taxi Seat 1500, el taxi per antonomàsia a la Barcelona grisa i trista dels anys 1960 i 1970. Aquests taxis generalment equipaven uns motors dièsel Matacas, Perkins i Barreiros:

IMG_7183


IMG_7185

Aquesta fotografia, d'un gran tipisme, il·lustra perfectament com eren els bars en aquest país en la dècada dels anys 1960 i 1970. La màquina expenedora de tabac penjada a l'entrada de l'establiment, un tendal decrèpit i recollit i la xapa rodona de la Coca-Cola de color vermell que imitava el tap dentat de les ampolles d'aquesta coneguda beguda refrescant. En Pere Valls Isart, fill de la mestressa i actual propietari, guixava els vidres amb els productes que oferien:

Avui dia el carrer del Perill, on s'ubica aquest establiment, és un carrer per a vianants. La restricció del trànsit rodat ha portat tranquil·litat i descans als veïns del carrer, fet que contrasta amb altres zones del barri envaïdes pel soroll, la brutícia i la deixadesa més absoluta i repugnant.

Sota la direcció del senyor Pere Valls i Isart, i fidel als coneixements, tradició i manera de fer de la seva mare, el Restaurant Bilbao ofereix un menjar tradicional i de molta qualitat basat en productes frescs de temporada. Als migdies hi ha un menú, absolutament recomanable, a un preu assequible. El tracte familiar i acollidor del personal de l'establiment és remarcable. Entrada actual del Restaurant Bilbao:

IMG_7186

El Restaurant Bilbao és freqüentat per gent de la cultura i dels espectacles. Era un dels espais preferits quan la Infanta Cristina i l'Inyaki Urdangarin festejaven. Molts dels personatges famosos que hi han menjat són retratats a les fotografies que atapeeixen les parets del local.

Edifici que acull el Restaurant Bilbao, a la cantonada dels carrers Perill i Venus, al barri de Gràcia. Abans de la restauració de l'immoble, executada uns anys enrere, era encara visible el forat causat per una bomba llançada des d'un vaixell feixista, per atemorir als barcelonins, que va impactar a la façana d'aquest edifici:  

IMG_7187

Si en teniu l'oportunitat, no la desaprofiteu i gaudiu de la cuina que ofereix el Restaurant Bilbao, un establiment que conserva l'esperit de les fondes tradicionals del país, una cuina menystinguda per alguns dels grans cuiners catalans d'anomenada i que cal reivindicar.  

dissabte, 9 de març del 2013

El camió Nazar A de la casa Coll Decoración de Barcelona.

No hi ha gaire bibliografia dels camions produïts a Espanya. Malauradament hi ha poca documentació a l'abast dels afeccionats sobre les empreses, marques i models dels camions anteriors a l'any 1936, principalment, Hispano Suiza i Elizalde. Tampoc existeix cap estudi sobre els camions importats en la dècada dels anys 1920 i 1930, majorment nord-americans, el número d'unitats venudes i els representants i concessionaris arreu de l'Estat espanyol. 

Entorn de les empreses productores de camions d'ençà dels anys 1940, creiem que solament hi ha un treball reeixit: el llibre publicat de la història dels camions Hispano Suiza i Pegaso, ben editat i que ofereix una documentació exhaustiva i completa. L'altre gran fabricant de camions de gran tonatge, Barreiros, té pendent un llibre complet que tracti tots els vehicles que van sortir de les cadenes de muntatge de la fàbrica de Villaverde. El llibre dels vehicles Barreiros, publicat per iniciativa de la fundació que vetlla pel seu llegat industrial, reflecteix poc tota la gamma de vehicles industrials produïts pel senyor Eduardo Barreiros i Chrysler España SA. La importància de Barreiros en la història de l'automoció espanyola és d'una tal magnitud que justifica la publicació d'un llibre semblant al de Hispano Suiza i Pegaso.

De Motor Ibérica SA, fabricant dels camions, furgonetes i tractors Ebro, hi ha un llibre d'autoedició el contingut del qual és certament millorable. És la única empresa que produïa vehicles des dels anys 1920 fins els anys 1980, quan la japonesa Nissan en pren el control. I amb tants anys d'història, hi ha molt de material per publicar un llibre de gran interès. Un altre fabricant espanyol de camions lleugers sota control estatal, Aeronáutica Industrial SA (AISA), tampoc existeix cap treball. Un panorama ombrívol.

Si ens endinsem en les empreses minoritàries, el panorama és completament erm. No existeix cap publicació sobre Sava, de Valladolid, llevat de les que hi ha en les publicacions de ENASA-Pegaso. Sobre Nazar i LAI-Karpetan de Saragossa i les empreses gallegues que fabricaven camions per treballs agrícoles i forestals no hi ha gaire res. Per aquest motiu el llibre Historia de la Industria Española de Automoción del senyor Manuel Lage i publicat per la Fundació Fitsa té tant d'interès.

Els llibres sobre els principals camions fabricats al llarg d'aquests darrers cents anys publicats per editorials estrangeres, gairebé tots en anglès, contenen referències molt succintes de les empreses espanyoles. Pegaso. Barreiros i Ebro-Motor Ibérica SA constitueixen una referència obligada. Per això ens ha congratulat que en el llibre Lastwagen der welt, d'en Peter J. Davies, s'inclogui una petita referència de la història dels camions Nazar il·lustrada amb una fotografia d'un Nazar A, el primer model comercialitzat, de l'empresa Coll Decoración de Barcelona:

IMG_4725

La informació de l'empresa Nazar continguda en aquest llibre d'en Peter J. Davies és d'una gran exactitud. Aquest camió Nazar, matriculat l'any 1962, equipava un motor Perkins. Muntava una caixa de fusta per a transports generals semblant a la dels remolcs agrícoles. Aquest article ens permet de recuperar un altre dels camions Nazar que van treballar en el país.

dimecres, 23 de gener del 2013

Les darreres tractores i les grues Liebherr de l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA (XVIII).

Aquest article recull els darrers vehicles de l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA de La Bisbal d'Empordà. El número 36 va ser una tractora Scania amb matrícula 6038-CGP. Dues fotografies d'aquesta tractora després de llur lliurament:

IMG_1719

IMG_1718

Aquesta fotografia amb la matrícula definitiva assignada:

IMG_1733

IMG_1722

Dins del garatge de l'empresa amb el semiremolc que arrossega:

IMG_1787

Una altre tractora Scania amb matrícula 0503-DKJ és el número 37:

IMG_1731

IMG_1775

El número 38 és una auto-grua Liebherr, de seixanta tones, amb matrícula E-4620-BDG, comprada el mes de juliol de l'any 2006:

IMG_1730

IMG_1729

IMG_1723

IMG_1712

Una tractora Man amb matrícula 4265-DWD, adquirida el mes d'octubre de l'any 2007 és el número 39:

IMG_1779

IMG_1780

IMG_1781

Transports Àngel Vilar de La Bisbal d'Empordà

Les dues tractores Scania i la Man al garatge de l'empresa:

IMG_1786


Una auto-grua de la casa Liebherr amb matrícula E-2338-DPJ, comprada el 25 de novembre de 2008, de noranta tones, és el número 40:

IMG_1544

Aquí finalitzem els articles dedicats a la història de l'empresa familiar Transports i Grues Àngel Vilar SA, la qual, al llarg dels seus dilatats anys d'activitat, ha tingut els vehicles més representatius de cada època. La diversitat d'oferta als anys 1960, amb els camions lleugers Ebro B-45, els escadussers Nazar saragossans, i els fallits Sava-Berliet val·lisoletans; els anys 1970 i 1980 amb la preeminència de Pegaso; i els anys 1990, amb la irrupció de les altres marques europees fabricants de camions.

divendres, 28 de desembre del 2012

Els camions de l'empresa MADERAS TARRADELLAS SA de Ripoll (1962-1976) i l'autocar Nazar d'AUTOS CAMPRUBÍ de La Pobla de Lillet (Berguedà).

La família Tarradellas procedeix d'Alpens, al cantó del Lluçanès. A la segona meitat dels anys 1950, el senyor Paulino Tarradellas va establir-se a Ripoll, una vila d'una gran vitalitat i prosperitat aquells anys per la indústria tèxtil i metal·lúrgica que acollia, on va fundar MADERAS TARRADELLAS SA, una empresa d'extracció de fustes dels boscos del Ripollès i llur transformació en taulons usats en la construcció d'edificis i equipaments de Barcelona i les ciutats properes que, en aquells anys de la segona meitat dels anys 1960, va registrar un gran creixement de la població. Aquesta empresa va treballar principalment en el desboscament dels boscos dels municipis del Ripollès. El negoci va continuar-lo llur fill Joan.

Per desboscar i transportar els taulons produïts en la serradora de l'empresa, al carrer Progrés de Ripoll, davant de l'estació del tren, MADERAS TARRADELLAS SA disposava d'una flota de camions. El senyor Joan Càmara, que està investigant els vehicles del Ripollès mitjançant els censos municipals de vehicles i llurs titulars, elaborats als efectes de girar el corresponent tribut, anualment actualitzats, ha obtingut la relació completa de camions d'aquesta empresa.

El cens de vehicles de l'Ajuntament de Ripoll de l'any 1967 consigna els següents camions de MADERAS TARRADELLAS SA:
- Camió Dodge de 5 Tn amb matrícula B-68858.
- Camió Horch de 6 Tn amb matrícula B-130591.
- Camió Pegaso de 10 Tn amb matrícula B-261987.
- Camió Pegaso de 10 Tn amb matrícula B-281406.
- Camió Pegaso de 10 Tn amb matrícula B-290603.
- Camió Nazar de 7 Tn amb matrícula B-295.338, que correspon a l'octubre de 1962.
- Camió Nazar de 7 Tn amb matrícula B-313024, que correspon al mes de març de 1963.

No disposem pas de fotografies dels camions de l'empresa MADERAS TARRADELLAS SA. En Joan Càmara ens ha informat que el manteniment i reparació d'aquests camions anava a càrrec del taller del senyor Jaume Pradell i Soler, representant dels vehicles Barreiros a la comarca del Ripollès.

Per causa del seu prestigi com a excel·lent mecànic, plenament acreditat, el senyor Jaume Pradell va fer una bona escampada de camions Barreiros pel Ripollès. Els clients els adquirien per la confiança del servei post-venda. S'explica l'anècdota que tan aviat com arribava un camió o autocar al seu taller, pel soroll del motor el senyor Pradell ja intuïa la pana que calia reparar. I s'equivoca pocs cops.

Atès que els camions de MADERAS TARRADELLAS SA eren per costum sobrecarregats, una pràctica molt estesa aquells anys, els treballs de manteniment i reparació dels camions al taller del senyor Pradell eren constants. A vegades, calia anar a bosc a reparar un camió espatllat. Quan es produïa aquest fet, el senyor Tarradellas proveïa de fato als mecànics que havien d'anar a bosc a reparar el camió espatllat. 

El senyor Càmara recorda que aquests dos camions Nazar muntaven la cabina B, idèntica al Nazar que us presentem, de l'empresa Transports Font, de Manlleu, carrossat amb una caixa de transports generals de fusta, quina fotografiat ens ha facilitat en Pere Liu i Vila, bon amic del senyor Font:

Camió Nazar de l'empresa Font de Manlleu (Osona)

Aquest camió Nazar B estava motoritzat amb un motor Perkins importat del Regne Unit, possiblement el millor motor disponible a Espanya aquells anys. En Pere Liu i Vila, cap de mecànics de la casa Nazar a les comarques gironines, recorda que a Girona en van córrer tres d'aquests camions amb el motor Perkins anglès.

Del cens de vehicles de l'Ajuntament de Ripoll de l'any 1971, de l'empresa MADERAS TARRADELLAS SA, hi havia aquests altres camions: 
- Camió Barreiros de 5,8 Tn amb matrícula GI-97757. 
- Camió Pegaso de 21 Tn amb matrícula B-784.939. 
- Camió Pegaso de 11 Tn amb matrícula B-788706.

El senyor Joan Càmara ens ha facilitat una dada de gran interès que també reportem. La matrícula de l'autocar Nazar de 36 places (35 places més la del conductor) que tenia l'empresa Autos Camprubí, de La Pobla de Lillet: GI-38913, del setembre de 1962. Autos Camprubí explotava juntament amb Autocars Mir, de Ripoll, la linia regular de la Pobla de Lillet-Gombrèn-Campdevànol i Ripoll. Catàleg de l'autocar Nazar de trenta-sis places que conserva el senyor Àngel Vilar, de la Bisbal d'Empordà:

IMG_1734

IMG_1735

Agraïm al senyor Joan Càmara les dades obtingudes del cens de vehicles de l'Ajuntament de Ripoll, el qual és extensiu al senyor Pere Liu per la fotografia del camió Nazar de l'empresa Transports Font, de Manlleu, atesa la dificultat de trobar material d'aquesta mena. 

dilluns, 17 de desembre del 2012

Alguns accidents que van patir els camions Bedford de l'empresa Transports Josep Hereu de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

Que alguns camions d'una empresa amb la història i la importància de Transports Josep Hereu, que disposava d'uns quants vehicles, es veies implicat en algun accident és consubstancial a aquest ofici. Els Bedfords de la dècada dels anys 1950 no van ser aliens a aquest fet. I en Josep Hereu conserva unes fotografies de dues bolcades del camió Bedford matriculat a Madrid. En aquest cas, el Bedford va bolcar en un petit marge. La mercaderia fou carregada a un altre Bedford de l'empresa:  

IMG_2564

IMG_2570

IMG_2565

Aquest Bedford va tenir una altre bolcada:

IMG_2569

IMG_2567

IMG_2568

Probablement la mercaderia que transportaven, constituïda pel bales de taps de suro, era un risc evident de patir una bolcada per la seva alçada i poc pes. Davant d'un sot, freqüent en aquelles carreteres, hi havia el risc que el camions bolquessin. Tanmateix, recuperat el vehicle, el reparaven al Garatge Boada de Santa Coloma de Farners i tornava a treballar. 

En el proper article abordarem els camions que l'empresa Transports Josep Hereu va tenir als anys 1960. Els primers Barreiros.  

dissabte, 15 de desembre del 2012

El GMC comprat l'any 1948 per l'empresa Josep Hereu per atendre transports generals.

Sant Feliu de Guíxols va trobar en la indústria productora de taps de suro un gran suport per superar les adversitats derivades de la maltempsada Guerra Civil Espanyola i la misèrrima postguerra. El gruix principal de la producció de taps de suro es destinava a l'exportació, sense que l'afectés gaire la poca demanda del depauperat mercat espanyol i català. Aquestes empreses precisaven de transportistes que els proveïssin de matèria primera i traginessin la mercaderia acabada. Els productes manufacturats del suro, que pesen molt poc, requerien de camions amb unes àmplies caixes per a encabir-hi la mercaderia voluminosa. 

Aquest fet va determinar la compra d'un camió gros pels transports de productes manufacturats del suro. L'única empresa espanyola que aleshores produïa camions a l'Estat Espanyol era Pegaso. La compra d'un Pegaso precisava d'una gran inversió econòmica que limitava molt els clients potencials delerosos de disposar d'un vehicle en condicions. L'alternativa, aquells anys, de recórrer a camions estrangers importats no era factible.

En aquesta tessitura, els senyors Hereu van comprar un camió GMC, de fabricació nord-americana, procedent d'una subhasta de l'exèrcit. Un cop adjudicat el camió, el van portar al carrosser Josep Vert i Planas, de Torroella de Montgrí, de molta anomenada aquells anys, que va procedir a una profunda transformació. La construcció d'una caixa de fusta amb uns laterals i una marquesina per estibar bé la carrega i la restauració de la cabina. Fotografies del camió GMC de l'empresa Transports Josep Hereu, de Sant Feliu de Guíxols, carrossat a Can Vert:

IMG_2532

IMG_2203

 IMG_3642

IMG_2530

El GMC ben estibat de bales plenes de taps de suro cap al port de Barcelona, on eren embarcades als vaixells amb destí a d'altres països:

IMG_2539

IMG_2536

Participant en la festa de Sant Cristòfol amb la caixa i la marquesina plena de la quitxalla asseguda:

IMG_2533

El GMC carregat de caixes amb una alçada considerable. Cal suposar amb fonament que en la carretera per on discorria el trajecte no hi havia cap pont:

IMG_2534

IMG_2535


IMG_2537

IMG_2538

Els camions nord-americans que els transportistes adquirien principalment en les subhastes que convocava l'exèrcit espanyol, els ministeris i d'altres organismes, estaven equipats amb motors de benzina. Els transportistes els remotorizaven amb motors dièsel de les marques Perkins i Barreiros. 

En la propera crònica abordarem els primers camions que l'empresa de transports Josep Hereu va estrenar a partir de l'any 1950: uns Bedfords amb motors de benzina.