Un furgó Nazar B a Tomelloso (Ciudad Real).

El llançament l'any 1960 dels camions Nazar que produïa a Saragossa Talleres Nápoles SA fou acompanyada d'una gamma completa d'autocars, autobusos urbans i interurbans i furgons. Un dels primers camions Nazar A venuts a la demarcació de Barcelona, que muntava un motor Perkins Hispania,  fou comprat per l'empresa Transports Cotxarrera de Gironella. En aquesta fotografia el camió circulava amb la matricula verda provisional: 

La primera furgoneta Nazar A, que disposava d'una cabina basada en la dels camions, compartia també la mateixa calandra del radiador. A desgrat del disseny agradable i bufó que presentava, les seves vendes foren discretes. La versió de furgó tancat no tingué gaire requesta tal vegada per les reduïdes dimensions i poca capacitat de càrrega que donava. Algunes unitats, tal com es recull en aquesta fotografia de l'estand que l'empresa catalana de motors dièsel Matacas plantà a la fira de l'automòbil de Barcelona que tingué lloc l'any 1962, equipaven aquests motors pesats i lents:

Un furgó Nazar al costat d'un camió Nazar A equipat amb un motor Henschel Sura que Motores Sura SA produïa a l'Hospitalet del Llobregat:

Furgó Nazar A carrossat amb una caixa de fusta per transports generals que tingué Transports Cotxarrera en la dècada de 1960:

L'any 1963, dins del programa concebut per superar la suspensió de pagaments i incrementar les vendes, Nazar presentà a Saragossa una nova gama de camions i furgonetes d'una gran modernitat i distinció. Aquesta fotografia, que recull la presentació de la nova gamma de camions dotada amb les noves cabines, conté un camió Nazar A amb la nova calandra que incorporava el model B. Una manera com qualsevol altre de liquidar les unitats acumulades que no s'havien venut: 

El furgó B, que muntava només el motor Perkins Hispania i un canvi de marxes de la casa de Ribas de Barcelona, senzill, tosc i dur, era un vehicle que incorporava millores considerables en comparació del model anterior. Era més gros de mides i llur capacitat cúbica permetia que un adult, tenint en compte l'altura mitjana de la població espanyola en la dècada de 1960, es podés bellugar còmodament dins l'habitacle sense haver d'ajupir-se. 

En un context marcat per una competència ferotge en el sector de les furgonetes en què grans fabricants disposaven de vehicles competitius i populars com era el cas de Imosa-DKW, Fadisa i Sava-Austin, els responsables de Nazar encarregats del desenvolupament del projecte de les noves cabines optaren per una furgoneta de roda grossa que permetia un ús indistint en zones urbanes i rurals. Una concepció que també aplicava el furgó Sava produït a Valladolid sota llicència Austin. 

Les característiques que presenta aquest camió petit Sava Austin que conserva l'empresa Vins Roqueta de Manresa, amb les dimensions de les rodes i l'altura del xassís, destinat a la distribució de begudes, també hi és en el furgó Nazar B:

Les poques unitats de furgonetes i petits camions Nazar B descobertes els darrers anys s'han produït en petits pobles i comarques poc poblades on predominen les activitats agrícoles. La diversitat de carrosseries disponibles afavorí usos distints: petits camions per transports generals, furgons metàl·lics tancats i vehicles mixtes aptes per al transport de persones i mercaderies. La seva presència a les grans ciutats fou testimonial. Els clients optaven per vehicles més moderns i còmodes que, a més, disposaven d'una major xarxa comercial i servei post-venda.

Furgó Nazar B amb caixa metàl·lica tancada exposat a l'estand que el concessionari oficial del Maresme, Castellsaguer, muntà a Mataró. Amunt, un camió Nazar Super Set tones:

Furgó Nazar B d'un marxant de Girona dedicat a la venda ambulant de begudes i gelats:



Furgó Nazar B amb una carrosseria metàl·lica tancada:

Petit camió Nazar B equipat amb una grua per remolcar vehicles en pana que fou del Garatge Jaume I de Figueres, capital de la comarca de l'Alt Empordà:

Furgó Nazar B mixt, amb capacitat per transportar persones i mercaderies, matriculat a Barcelona que tenia un veí del poble de Canet lo Roig:

Enguany, al poble de Tomelloso, província de Ciudad Real, un desballestament anunciava la venda de peces d'un furgó Nazar B mixt allà dipositat. Malgrat estar molt malmès, conservava algunes peces aprofitables. És versemblant de suposar, per la matrícula de la part posterior, que estigué en actiu fins la dècada de 1990. El podrimener que presenta la carrosseria indueix a pensar que ha estat molt de temps al ras. L'absència de vidres és fruit del vandalisme que impera encara en aquest país.

Llur matrícula és CR-19266:

La presència d'aquest furgó Nazar a Tomellosa ens indueix a creure, amb cert fonament, que encara hi ha uns quants vehicles de la casa Nazar tancats en les extenses zones agrícoles d'Espanya.

Aquest article és un sentit i merescut homenatge a la figura del senyor Xavier Castells i Quintana, que un cop jubilat de la seva professió de transportista, ha comprat i restaurat un petit camió Nazar B. Per causa d'aquest projecte, coronat amb un gran èxit, ha esdevingut un dels grans propagandistes dels vehicles Nazar arreu de Catalunya i de l'estat espanyol. Moltes gràcies Sr. Castells per aquesta labor impagable. 

Un camió apedaçat dels anys 1950: la subsistència en uns anys particularment difícils.

En Luis Martínez, Luis el Colorao, sobrenom amb que és conegut, és un firaire d'Autol, a la Rioja. El seu pare ja es dedicava a la fira, compaginant-ho amb labors agrícoles a l'hivern. Ell i la seva muller Mamen han continuat amb aquest ofici per La Rioja, Navarra i Euskadi, on són molt estimats.

El pare d'en Luis va comprar el desembre de l'any 1986 un Pegaso 1061 al celler Rivero d'Arnedo per a treballar a la fira. Aquest camió havia estat matriculat el març del 1968 i estava equipat amb una caixa de carrosseries CALVO d'Arnedo per a transportar vi embotellat. Dues fotografies d'un altre Pegaso 1061 del celler Rivero que en Luis conserva:





En Luis va treballar amb aquest Pegaso 1061 fins a l'any 2008, guardant-lo en una nau a Rincón de Soto. Fou substituït per un Man i un Daf més moderns. Estat actual d'aquest camió, excel·lentment conservat, participant en un encontre de camions clàssics celebrat a Burgos l'any 2009 per iniciativa d'en Félix Alegre i altres seus amics:



En Luis és també un gran afeccionat als camions, particularment dels camions clàssics espanyols. Sempre duu la càmera preparada per a fotografiar els camions que es troba, havent reunit una notable col·lecció fotogràfica que publica en els fòrums especialitzats.

Setmanes enrere en Luis va publicar unes fotografies d'un camió trobat a Arnedo, que va generar un interessant debat. Uns afeccionats manifestaven que era un Barreiros TT 90.21; altres apuntaven la hipòtesi d'un Nazar. Sens dubte ha estat una troballa extraordinària atès que és la primera cabina d'aquesta mena que s'ha trobat.

Aquest camió pertanyia a una empresa de fustes de Bobadilla, a la Rioja, MADERAS AZOFRA. Per la informació facilitada, fou dipositat en un magatzem durant uns quaranta anys i l'han tret per l'enderrocament d'aquesta nau. És en venda als TALLERES ORESTES d'Arnedo.

Si hom es fixa en la matrícula i la combinació de peces que munta, crec que és un camió refet en els anys 1950 amb els magres mitjans aleshores disponibles. Originalment aquest camió havia estat matriculat en els anys 1930. Alguns detalls com els pedals o les llantes apunten a un Berliet. Segurament que a mitjans dels anys 1950 les peces originals del vehicle van fer figa. La feixuga postguerra amb unes carreteres velles, mal conservades i deficientment asfaltades, l'escassedat de pneumàtics, recanvis, olis, benzina i gasoil, i el costum de sobrecarregar-los, provocava un trinxament dels camions.











En aquells anys quan un vehicle capolava, hi havia dues alternatives: la compra d'un Pegaso, nou o de segona ma, amb una inversió molt important que la majoria de transportistes no podien atendre, o bé comprar un dels vehicle apedaçats que hi havia aleshores, muntat de peces de procedència diversa. Aquesta segona alternativa fou adoptada en aquest cas.

Crec que aquest camió és un Berliet sobre el qual va acoblar-se-li una cabina fabricava per TALLERES NÁPOLES SA de Saragossa, semblant a les que muntaven els primers camions Barreiros també construïdes per aquesta empresa saragossana; el para-xocs i el radiador també els muntaven els Barreiros d'aleshores; el motor era un Perkins, l'únic que hi havia disponible al mercat; i el diferencial, un Timken. Aquest gavadal de peces permetia disposa d'un camió durant uns quants anys.

Un camió Barreiros exposat a la fira de Lleida l'any 1959 que compartia elements amb aquesta cabina com el radiador i el para-xocs:





El disseny lateral d'aquesta cabina s'assembla al Pegaso 125, cabina basada en un anterior disseny d'un camió Hispano Suiza. Cabina d'un Pegaso de TRANSPORTS EDUARD PAU de Sant Feliu de Pallerols:





L'interior d'aquesta cabina és d'una senzillesa absoluta, talment es reflecteix en el tablier. Únicament hi ha allò indispensable.











Aquesta cabina era molt més moderna, pràctica i funcional que no pas la del Leyland Comet:







Tinc el convenciment que aquesta cabina fou dissenyada per en Vincenzo Angelino Gervasio, un napolità establert a Saragossa que va fundar diverses empreses carrosseres. Els trets d'aquesta cabina fabricada per TALLERES NÁPOLES serien desenvolupats en les cabines dels camions Nazar, molt modernes i reeixides a principis dels 1960. Camió Nazar de l'empresa TRANSPORTS COTXARRERA de Gironella.



A començaments dels anys 1960, l'experiència acumulada per TALLERES NÁPOLES en la construcció de cabines per a camions i autocars va permetre'ls-hi la fabricació de vehicles amb la marca NAZAR, que també equipaven principalment motors Perkins i diferencial Timken. Una altre fabricant de Saragossa de camions i autocars, LERMA AUTOBASTIDORES INDUSTRIALES (LAI), també va recórrer a aquesta solució per als vehicles que comercialitzava sota les marques KARPETAN i ALBATROS.

L'interés d'aquest camió, que ha arribat fins als nostres dies, rau en ser una mostra de les improvisacions i solucions imaginatives que calia atendre per a poder disposar d'un vehicle en aquells anys tan difícils. Malgrat els temps que estem vivint, incerts i complicats, tant de bo que es trobi un comprador que n'eviti llur desballestament.

TRANSPORTS COTXARRERA DE BERGA (BERGUEDÀ)

Avui ens endinsem en una de les empreses de transport de caràcter familiar més importants de la comarca del Berguedà, els orígens de la qual es remunten a començaments dels anys 1920, quan en Ramon Cotxarrera i Roura i un seu germà, del municipi de Gironella (Berguedà), van dedicar-se al transport per carretera amb un camió Rochet-Schneider. En aquesta fotografia de mitjans dels anys 1920, presa a Gironella, veiem al senyor Ramon Cotxarrera junt al primer camió de Can Cotxarrera:

Amb la mort del senyor Ramon Cotxarrera i Roura l'any 1929, va acordar-se la liquidació i extinció de l'empresa de TRANSPORTS COTXARRERA. L'any 1941, el senyor Marc Cotxarrera i Roma, fill del anterior, va reiniciar l'activitat del transport desplaçant-se diàriament des de Gironella fins a Barcelona en el carrilet per a atendre els encàrrecs de tota mena que rebia: els paquets petits els duia en un mocador de farcell; els embalums més grossos els facturava al vagó de càrrega del carrilet.

Aquest carrilet de Gironella arribava a l'estació de Magòria de la plaça d'Espanya de Barcelona, on el senyor Marc Cotxarrera descarregava els paquets que transportava, carregant-los en un carretó de ma i traslladant-los fins al carrer Carders número 12 de Barcelona, un edifici on hi havia l'Hostal de la Bona Sort, que era una central de traginers. Aquesta activitat va fer-la des de l'any 1941 fins a l'any 1947 aproximadament.

Cap a l'any 1948, malgrat les estretors de l'època, el senyor Marc Cotxarrera amb molta empenta, coratge i sacrifici va comprar a Barcelona un camionet marca ITALA, amb matrícula GI-5386. Aquest camionet era d'ocasió i ací el veiem fotografiat al carrer Trafalgar de Barcelona, encara amb llambordes.



Aquest ITALA era equipat amb un motor de benzina. Un cop el senyor Marc Cotxarrera va gosar de desplaçar-se amb aquest camionet des de Barcelona fins a Gironella, aturant-se diversos cops. En aquells anys, un viatge d'aquesta mena constituïa tota una proesa.

Vers l'any 1952, a Gironella s'inicia un cert desvetllament industrial amb un tímida represa de l'activitat econòmica. Aquesta circumstància va determinar la compra d'un carro i un cavall, en "Xito". En aquesta fotografia veiem en "Xito" agafat per les brides pel senyor Marc Cotxarrera i dos vailets damunt del carro: llur fill en Ramon Cotxarrera acompanyat d'un seu cosí, en Lluís Juncosa.



Al cap de poc temps, el senyor Marc Cotxarrera compra un carro i un cavall a Barcelona, llogant un senyor per a menar el carro i lliurar la paqueteria per Barcelona. L'any 1954, compra un camió CHEVROLET amb matrícula GI-5454, als TALLERS JORDÀ del carrer Mallorca de Barcelona, lliurant el camionet ITALA com a entrada.



Amb aquest camió CHEVROLET, equipat amb un motor de benzina, el senyor Marc Cotxarrera feia el transport diari des de Barcelona fins a Gironella, abandonant el transport en el carrilet.

L'any 1957 van importar-se uns motors dièsel de la marca Perkins fabricats a Anglaterra. Aquests motors eren d'una resistència, qualitat i estalvi de consum acreditats. Aquest any també van importar-se uns camions Steyr amb motor Henschel.

El senyor Marc Cotxarrera tenia gran interès en comprar un Perkins anglès ateses les prestacions i avantatges que li suposava, si bé hi havia el problema de la inversió que calia assumir, en uns moments encara particularment difícils degut a la situació econòmica del país. Davant d'aquesta tessitura, el senyor Cotxarrera va demanar el parer al senyor Josep Viladomiu, propietari d'una important indústria tèxtil, de Gironella, dedicada a la filatura i cotó, i alhora client de TRANSPORTS COTXARRERA. El senyor Viladomiu va donar-li ple suport en aquesta iniciativa.

Després de molt rumiar-s'ho, el senyor Marc Cotxarrera va comprar un motor Perkins dièsel anglès, que muntà al Chevrolet amb matrícula GI-5454. Amb aquest nou motor, el senyor Cotxarrera era el rei de la carretera desplaçant-se diàriament des de Gironella fins a Barcelona transportant producte tèxtil acabat de Can Viladomiu. Quan aquest Chevrolet fou desballestat, es va conservar el motor Perkins anglès i el canvi GMC de 5 marxes.

A finals dels anys 1950 continua la lenta represa econòmica, fet que va decidir al senyor Marc Cotxarrera la compra d'un camió Dodge anglès amb el volant a la dreta, als Tallers de Can Jordà, de Barcelona. Aquest Dodge era equipat amb un motor Perkins i una caixa de fusta. Llur matrícula era GI-7671.

Tota la mecànica d'aquest Dodge anglès fou repassada pels TALLERS BALLÚS, de Gironella. La cabina i la caixa de fusta fou recarrossada pels Tallers VILA CARRETER, també de Gironella (Berguedà). En aquesta segona fotografia, presa en la celebració de la festivitat de Sant Cristòfol, hi ha el Dodge completament recarrossat.

L'any 1959 es va comprar una furgoneta DKW al concessionari oficial MORROS, de Manresa (Bages), per a substituir el carro i el cavall de Gironella. Aquesta DKW muntava de fàbrica una caixa metàl·lica acanalada. En aquesta fotografia veiem al senyor Ramon Cotxarrera i Calveras amb llur germana Maria Dolors, a Manlleu, al costat de la DKW recent estrenada.

Aquesta DKW fotografiada a la antiga carretera nacional al seu pas per Gironella:

L'any 1961 es va decidir prescindir del carro i del cavall per al repartiment dels paquets a la ciutat de Barcelona, comprant-se un Isocarro amb matrícula B-146.907. Aquest Isocarro fou adquirit amb plataforma i caixa, la qual fou coberta amb tablex impermeable pels TALLERS VILA CARRETER de Gironella (Berguedà). Aquest vehicle fou destinat al repartiment i recollida de paqueteria per Barcelona. En aquells anys, l'empresa tenia la denominació de "Recadero Viuda de Ramon Cotxarrera".

A començaments dels anys 1960, Catalunya comença a gaudir dels efectes del Pla d'estabilització econòmica, amb una represa de l'activitat industrial i dels transports que calia atendre. L'any 1962 es decideix la compra d'un camió Nazar model A, equipat amb motor Perkins Hispania, comprat nou a la delegació de Barcelona ubicada al carrer Tapioles. La caixa de fusta fou construïda pels tallers VILA CARRETER, de Gironella. Llur matrícula era B-229.981.

En aquesta fotografia hi ha el camió Nazar, amb matrícula verda provisional, i la furgoneta DKW a la plaça General Mola número 13, de Gironella, seu de la delegació de TRANSPORTS COTXARRERA. Avui dia és la plaça de Pi i Margall, havent recuperat llur nom de sempre.

Una altre fotografia d'aquest camió Nazar a Gironella:

L'any 1964 aquest camió Nazar va patir un accident a la carretera entre Moià i Castellterçol, de resultes de la qual va malmetre's completament la cabina. Es va sol·licitar a l'empresa NAZAR una cabina nova i quina fou la sorpresa quan van rebre una cabina del model B en lloc del model A que li corresponia, l'estètica de la qual era molt diferent de la cabina original. En aquesta fotografia veiem aquest camió Nazar ja amb la cabina del model B.

El bon resultat que va donar el primer camió Nazar, va motivar la compra d'un segon camionet Nazar al concessionari oficial MOTORSOL de Barcelona, equipat amb un motor Perkins Hispania. Llur matrícula era B-305.214. També muntava una caixa de fusta fabricada pels tallers VILA CARRETER.

L'any 1964 es va comprar un altre camió NAZAR model A al concessionari oficial MOTORSOL de Barcelona, equipat també amb un motor Perkins Hispania. En aquesta fotografia veiem aquest camió Nazar a Gironella, el qual compartia alguns elements estètics de les cabines B com el radiador inferior. Llur matrícula era B-480972.

L'any 1966 TRANSPORTS COTXARRERA va adreçar una carta a l'empresa NAZAR exposant-los-hi que eren propietaris de tres camions Nazar, i tenien un motor Perkins original anglès i un canvi GMC de 5 marxes, sol·licitant-los-hi si aquest motor i canvi de marxes el podien muntar en un xassís i cabina Nazar nou.

L'empresa NAZAR de Saragossa va atendre la petició dels senyors Cotxarrera i van duur el motor Perkins i el canvi de marxes fins a la fàbrica Nazar, munta-lo en un bonic camió Nazar model B de 5,5 tones. Aquest camió fou conduït pel senyor Marc Cotxarrera i Roma. En aquesta fotografia del garatge de Can Cotxarrera, a Gironella, hi ha un Pegaso Comet i a la dreta es veu un xic aquest Nazar cabina B que va sortir nou de fàbrica amb un motor Perkins anglès i un canvi GMC.

TRANSPORTS COTXARRERA va decidir la compra de camions Nazar perquè equipaven motors Perkins, molt ben considerats aleshores. A més, s'ha de tenir present que durant la dècada de 1960 hi havia una llista d'espera superior als dos anys per al lliurament d'un camió Pegaso nou. També es va desestimar la compra de camions Barreiros atès que llurs motors no es podien comparar pas als Perkins Hispania.

L'any 1967 es va comprar un camió EBRO C nou al concessionari oficial de Gironella, BALLÚS SA, el qual veiem en aquesta fotografia presa el juliol de l'any 1967. Llur matrícula B-557.465:

En aquesta fotografia presa a Gironella l'any 1967, hi ha tres camions Nazar i el camió Ebro C:

Durant la dècada de 1960, la comarca del Berguedà tenia un important teixit industrial, bàsicament centrat en el tèxtil, la fusta i les mines de carbó. De les empreses tèxtils més importants cal destacar-ne SOCIEDAD ANÓNIMA VILADOMIU; MANUFACTURAS VILADOMIU SA; HILADOS Y TEJIDOS FUSTER SA, ubicada a la Colònia Bassacs; SOCIEDAD ANÓMIMA FABRIL DE GIRONELLA; TEXTIL MONEGAL SA, ubicada a l'Ametlla de Casserres; JOSÉ SANGLAS Y HERMANOS SA, ubicada a La Plana, en el municipi d'Avià; TÈXTIL COLONIA ROSAL SA, ubicada a la Colònia Rosal del municipi d'Olvan; MANUFACTURAS SAN SALVADOR SA, fàbrica que fou colgada per les aigues de l'embassament de La Baells i traslladada al poble de Sant Jordi del municipi de Cercs; TEXTIL GONFAUS SA, de Bagà; o les empreses del GRUP ESTEVA SA, constituïda per COMERCIAL TORRAS ESTEVA SA (Guardiola de Berguedà), HILATURAS ESTEVA SA d'Olvan, BAGÀ INDUSTRIAL SA (Bagà), FIBRAS HILADAS ESTEVA SA i MULTICOLOR SA (Bagà).

En quant a les principals industries de la fusta d'aquells anys, a Gironella hi havia MADERAS FÍGOLS, després MOBLES FÍGOLS, la qual fabricava mobles que van gaudir de bona acollida durant els anys 1970, i avui dia ja tancada; també MADERAS SOLER SA, comprada per MADERAS CUNILL SA (MACUSA); i MADERAS CADÍ SA, la qual carregava directament la mercaderia al carrilet.

Durant les dècades de 1960, 1970 i 1980, algunes d'aquestes importants industries de la comarca del Berguerdà eren clients de TRANSPORTS COTXARRERA, com la SOCIEDAD ANÓNIMA VILADOMIU, JOSÉ SANGLAS Y HERMANOS SA, totes les empreses que integraven el GRUP ESTEVA SA (HILATURAS ESTEVA SA, FIBRAS HILADAS ESTEVA SA, BAGÀ INDUSTRIAL SA, COMERCIAL TORRAS ESTEVA SA i MULTICOLOR SA), i MADERAS CUNILL SA (MACUSA).

A finals dels anys 1960, els camions Nazar van començar a patir sovint panes greus. El senyor Ramon Cotxarrera i Calveras creu que en part eren provocades per la sobrecàrrega que transportaven per a atendre les comandes i encàrrecs dels clients. Aleshores, es va palesar que calia renovar els camions Nazar de l'empresa, acordant-se l'any 1968 la compra d'un camió Pegaso Comet al concessionari oficial de Manresa, COMERCIAL MORROS, amb matrícula B-683737.

Fotografia d'aquest Pegaso Comet al garatge de TRANSPORTES VIUDA DE RAMON COTXARRERA, a Gironella, carregat de rebuig de carda tèxtil, la qual es tornava a passar per a treure'n la brutícia i regenerar el cotó. Aquest Pegaso Comet se li va muntar una caixa de fusta d'un camió Nazar que havia estat desballestat pel senyor Claudi Roca, de Gironella, degudament allargada i adaptada pels tallers VILA CARRETER.

Aquest Pegaso Comet just quan no havia circulat ni 3000 quilòmetres, se li va haver de canviar les camises i els pistons, reparació que fou coberta per la garantia. Cal dir que no va tenir cap incidència més i va donar un resultat excel·lent. Aquest Pegaso Comet fou substituït per un Barreiros 4220, adquirit de segona ma a Igualada. I aquest Barreiros també fou reemplaçat per un Mercedes Benz amb remolc i matrícula nova: BPS-XXXX.

L'any 1969 es va decidir la compra d'un altre camió Pegaso 1095 LDR (sigles que expressaven Llarg, Diferencial i Reductora), també al concessionari oficial de Pegaso COMERCIAL MORROS, de Manresa. Aquest Pegaso tenia mig metre més de caixa. La caixa de fusta també fou aprofitada d'un altre camió Nazar i adaptada pels tallers VILA CARRETER. Amb aquest Pegaso el senyor Ramon Cotxarrera i Calveras va fer un transport des del carrer Enamorats de Barcelona fins a la ciutat de Madrid.

L'any 1970 es va decidir la compra d'un camió EBRO D-150 al concessionari oficial BALLÚS, de Gironella, amb una caixa que oferia MOTOR IBÉRICA SA de fàbrica. Fou destinat a recollida i repartiment de paqueteria. Llur matrícula era B-827.200.

També a l'any 1970 es compra el primer PEGASO 1065 "Europa" al concessionari oficial MORROS, de Manresa, el qual muntava un motor amb 165 cavalls de potència. Cal destacar que sempre hi hagué una relació molt estreta entre els responsables de Can Morros i Can Cotxarrera. Aquest Pegaso 1065 tenia la matrícula B-879.485.

En aquesta fotografia veiem aquest Pegaso 1065 "Europa" a la fàbrica MADERAS CUNILL SA (MACUSA), de Gironella, carregat de fustes per una torneria de Banyoles (Pla de l'Estany). Cal destacar que tant la càrrega com la descarrega de la fusta es realitzava manualment, trigant unes 3 hores en carregar-lo, atès que aleshores no hi havia pas maquinària:



L'any 1971 es va comprar un camió EBRO D-450 al concessionari oficial BALLÚS, de Gironella: estava carrossat amb una caixa furgó que MOTOR IBÉRICA SA oferia de fàbrica. Aquest EBRO fou reemplaçat per un camió Mercedes Benz 1622, rematriculat d'Alemanya el 10 d'octubre de 1989 i donat de baixa el 31 de març de l'any 2005. Aquest Ebro també fou desballestat pel senyor Claudi Roca, de Gironella.

L'any 1975 es va adquirir un camió Pegaso 1100 al concessionari oficial MORROS, de Manresa. Se li va muntar la caixa de fusta que duia el camió Nazar model B de 5,5 Tones. Llur matrícula era B-0111-BL.

Cap a l'any 1976, es va comprar un altre Pegaso 1065, de segona ma, al concessionari oficial MORROS. Havia pertangut a un transportista de Cardona i muntava un bolquet COMELLAS, ideal per a descarregar la fusta mitjançant l'hidràulic. Llur matrícula era B-XXXX-H. Aquest camió fou substituït per un altre Pegaso 1135, amb cabina abatible, comprat a Granollers de segona ma, i del qual no se'n conserven pas fotografies.

L'any 1977 es va comprar un altre Pegaso 1065 "Europa" seminou, ofert pel concessionari MORROS, de Manresa, atès que el primer propietari se li havia fet petit i li calia un camió amb un caixa més grossa. Aquest Pegaso únicament tenia 40.000 quilòmetres i muntava un motor de 200 cavalls de potència. En Ramon Cotxarrera en recorda la rapidesa i potència que tenia quan el va conduir per primer cop des de Manresa fins a Gironella. Llur matrícula era B-0060-BX.

L'any 1977 també es va comprar una furgoneta Citroën de segona ma amb matrícula B-739989. En aquesta fotografia presa a finals dels anys 1970, a la plaça de Pi i Margall de Gironella, hi ha tota la flota dels camions de TRANSPORTS COTXARRERA: la furgoneta Citroën, l'Ebro D-150, el Pegaso 1100, els Comets i 1095, i als fons dos Pegasos 1065.



Tots aquests camions estigueren en actiu fins a finals dels anys 1980, quan foren substituïts per camions principalment Mercedes Benz, adquirits tant nous al concessionari oficial AUTOSUMINISTROS VIC, com importats de segona ma i rematriculats de diversos països europeus. En Claudi Roca s'encarregà de desballestar-los.

A començaments dels anys 1980, s'amplia la flota de vehicles amb un camió Barreiros amb remolc, de 300 cavalls de potència, adquirit de segona ma a un transportista de Mataró. Llur matrícula era B-XXXX-AX i fou donat de baixa per vell.

D'ençà dels anys 1990, TRANSPORTS COTXARRERA ha comprat bàsicament Mercedes Benz i Renault, dues marques que en Ramon Cotxarrera i Calveras valora especialment. Per exemple, es va adquirir un Mercedes Benz 1622, rematriculat de França, i amb matrícula B-8668-PG, el qual fou donat de baixa per accident; o un Man petit amb matrícula B-6693-MN, comprat de segona ma a un fuster de Berga l'any 1991 i desballestat a AUTOREC l'any 2005. També es va disposar de diverses furgonetes Nissan Trade per a la recollida i lliurament de paqueteria.

En aquestes fotografies de l'any 2005, hi ha diversos camions Mercedes Benz i Man que constituïen la flota d'aquesta empresa, en el pati exterior de l'empresa al polígon de la Valldan de Berga:











Fotografies preses el mes de març de 2010 amb l'actual flota de camions de TRANSPORTS COTXARRERA SA, constituïda per camions Mercedes Benz i Renault:































En quant a l'empresa, des dels anys 1940, va adoptar el nom comercial de "TRANSPORTES VÍUDA DE RAMON COTXARRERA". Cap a l'any 1973, se li va canviar el nom per "TRANSPORTS MARC COTXARRERA ROMA". I el mes de novembre de l'any 1987, es va transformar en una societat mercantil: "TRANSPORTS COTXARRERA SOCIETAT ANÒNIMA". A més, l'any 2002 van traslladar-se des de la seu de tota la vida a Gironella fins al polígon industrial de la Valldan, a la ciutat de Berga.

En aquesta fotografia es veu part de la façana d'una de les naus de TRANSPORTS COTXARRERA SA al polígon de la Valldan de Berga:



Amb la crisi industrial que va patir la comarca del Berguedà des dels anys 1970, TRANSPORTS COTXARRERA SA ha hagut de cercar nous clients i oferir serveis addicionals com uns moderns magatzems al polígon de la Valldan que permeten el lliurament als clients tant de la matèria prima per a treballar com atendre les comandes del transport i lliurament del producte final, amb un important estalvi de costos i temps per a les empreses que usen d'aquest servei. Ací hi ha diverses fotos amb moderns els magatzems de TRANSPORTS COTXARRERA SA al polígon de la Valldan a Berga.









TRANSPORTS COTXARRERA SA constitueix un clar exemple de l'evolució del transport a Catalunya d'ençà dels anys 1940: la feixuga represa en la postguerra amb els escassos mitjans d'aleshores; la consolidació en els anys 1960 i 1970 i l'oferta de nous serveis que externalitzen les empreses per a fidelitzar els clients i poder competir en un sector sobredimensionat.

Des d'ací, vull agrair les atencions dispensades pels senyors Ramon Cotxarrera i Lluís Juncosa per a poder redactar aquesta crònica d'una empresa que ha sabut afiançar-se en el temps mitjançant un servei de qualitat i noves prestacions dins del sector de la logística i la distribució.