Els vehicles històrics que conserva ENDESA a Barcelona i algunes fotografies de llur fons fotogràfic.

Amb en Xavier Castells hem visitat la nau de la Zona Franca de Barcelona on es conserva el fons documental i tota la maquinària, utillatges i uns vehicles de dues empreses elèctriques catalanes ja desaparegudes, avui dia integrades dins d'ENDESA: Forces Elèctriques de Catalunya SA (FECSA) i l'Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA (ENHER), aquesta darrera propietat de l'INI. Ens va rebre en Sergi Treviño, el conservador d'aquest material de gran valor històric.

El primer vehicle conservat és un camió GMC, de benzina, que FECSA tenia assignat a La Val d'Aran per a atendre els serveis de la companyia. Era un vehicle molt valorat atès que tenia la capacitat per a pujar el material carregat per les costes i els pendents de muntanyes, a l'hivern, completament nevades gràcies als tres eixos motrius. A l'estiu, aquests serveis es podien realitzar amb altres camions o amb animals, bàsicament mules. Per aquest motiu, havia d'estar sempre en bones condicions mecàniques.

Aquests GMC van ser importats per FECSA a començaments dels anys 1950 per a destinar-los als serveis de l'empresa. En Joan March i Ordinas, el propietari de l'empresa, tenia prou influències per a assolir una quota d'importació dels camions i maquinària que necessita FECSA. Aquests béns havien de satisfer-se en divises, en uns anys que l'estat espanyol no n'hi havia pas. Per a burlar el nombre de vehicles permesos en les quotes d'importació, també s'importaven vehicles sencers desmuntats que figuraven com a peces de recanvi. Un cop importats, les peces eren muntades i es disposava d'uns quants vehicles més.

En Xavier Castells fotografiat davant de la porta de la cabina del camió GMC, amb els llums davanters canviats respecte a llur col·locació original:

D'aquest vehicle és remarcable que és completament original. La porta posterior de la caixa està vinclada pel pes dels pals de fusta i les torres d'alta tensió desmuntades que havia transportat, que sobresortien. Sota aquesta porta hi ha una caixa per a dipositar-hi eines. També disposava d'unes alces i uns seients per a transportar-hi treballadors. Encara es guarda la factura original de la compra d'aquest GMC, prova de la meticulositat administrativa de FECSA:

El segon camió que integra aquest fons és un Pegaso que va pertànyer a ENHER. Estava a la central de El Pont de Suert, i treballava per les diverses estacions elèctriques construïdes al llarg del riu de la Noguera Ribagorçana. Els baixos del camió presenten podrits per la sal que es llençava a les carreteres de la comarca de l'Alta Ribagorça a l'hivern. Després va estar uns anys a la central de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, abans de ser dipositat a la nau de la Zona Franca de Barcelona.

Aquest camió originalment formava part dels famosos Pegasos que havien d'exportar-se a Egipte pel concurs internacional convocat pel govern egipci i que havia guanyat ENASA. Els vehicles sobrers que no van poder-se exportar, van haver de ser venuts a Administracions i organismes públics, extensiu també a una empresa de l'Institut Nacional d'Industria com ho era ENHER. Per aquest motiu les instruccions del vehicle són escrites en àrab i en anglès. Munta una caixa fabricada per les carrosseries Barbany del barri del Bon Pastor de Barcelona.

El tercer camió és un Ebro D150 amb cabina doble. Està pintat amb el color verd fosc propi dels camions de FECSA dels anys 1970 i començaments del 1980. Estava destinat als serveis de tota mena de l'empresa. Indubtablement, camions d'aquesta classe amb cabina doble són molt escassos:

En aquesta nau també hi ha dos Land Rovers, curt i llarg, destinats als serveis de FECSA:

També hi ha una furgoneta Ebro F275, amb el color verd clar característic. La darrera ITV passada és de l'any 1990:

Un altre dels vehicles guardats és aquest Jeep Furgó, un vehicle dissenyat per a circular per a zones rurals:

Un Seat 132, per als directius de l'empresa, un cotxe de representació de finals dels anys 1970 i començaments del 1980:

Una furgoneta Renault 4, molt popular aquells anys:

Una moto Bultaco destinada a l'estació elèctrica de Vilallonga de Ter, a la Vall de Camprodon:

Un compressor de la marca Atlas Copco:




Un carro amb una escala de gran alçada, muntada a sobre:



Un carro del servei d'extinció d'incendis:

ENDESA, com a successora tant de FECSA com ENHER, conserva el fons documental d'aquestes dues empreses elèctriques catalanes que inclou uns arxius fotogràfics molt interessants i de gran valor històric. Us oferim un petit tast o mostra que publicarem successivament en properes cròniques.

Aquestes quatre fotografies pertanyen a l'arxiu d'ENHER. Aquesta empresa, segurament pel fet de ser propietat de l'Institut Nacional d'Indústria, tenia una flota amb nombrosos camions Pegaso, empresa pública també de l'INI. La primera fotografia, de caràcter publicitari, hi ha un Pegaso amb un remolc. Segurament que fou tramesa per ENASA per a mostrar els camions que fabricava:

Un Pegaso d'ENHER amb la seva caixa de fusta. Aquesta empresa tenia una flota prou important de Pegasos:

Un Pegaso d'ENHER obrint-se pas enmig d'un camí entre parets de neu a la Ribagorça:

Un Pegaso 200 amb cisternes de ciment que transportava el ciment produït a la planta de Xerallo:

Unes fotografies d'època d'uns Pegasos transportant maquinària per a les estacions elèctriques d'ENDESA escampades arreu de l'Estat espanyol:

Aquest bloc vol agrair l'amabilitat dispensada per en Sergi Treviño, conservador del fons d'ENDESA, per a redactar aquesta crònica i les properes que es publicaran aviat.

L'Ebro D150 de l'Emili Badia "Trumfet" de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental).

L'Emili Badia i Soler, en "Trumfet" com és conegut arreu, és fill de Sant Feliu de Codines (1945). El seu pare, en Felip Badia i Flaquer, pagès d'ofici, va néixer l'any 1900 a Can Maspons de Bigues i Riells, un mas del segle XVII amb capella pròpia que havia estat propietat d'en Francesc Maspons i Anglasell, destacat jurista defensor del dret civil català. Llur mare, la Francisca Soler i Llívia, era nascuda a Sant Feliu de Codines.

La branca materna de l'Emili Badia s'havia dedicat des del segle XVIII a la compravenda de patates, cereals, adobs i pinsos. Aquest tubercle s'anomena trumfa en algunes contrades catalanes, com Camprodon i Molló, al Ripollès. Per això, la família Soler era coneguda com a "Trumfet", sobrenom que va heretar l'Emili Badia. Ja en la primera guerra dels carlins, la família era coneguda amb aquest sobrenom per aquesta activitat comercial.

L'Emili Badia, de ben jove, va fer de tractant de patates, cereals, adobs i pinsos. Marxava fins a Planoles (Ripollès) on s'estava a la pensió de Can Sunyer, avui dia tancada, comprant les collites de patates que posteriorment venia als majoristes de Barcelona i Granollers com el senyor Isidre Pucurrull. Aquestes majoristes venien les collites al seu torn al minoristes de Barcelona, Granollers i altres ciutats industrials. També comerciava amb pagesos de la Cerdanya, estant-se a l'hotel Terminus. Es desplaçava en tren perquè en aquells anys no tenia carnet de conduir. Els tractes amb les patates va permetre-li de conèixer al senyor Berrier, un important propietari i productor de patates del bufet, de Puigcerdà.

L'Emili Badia també comprava les famoses patates del bufet als pagesos de la plana de Vic. Concretament als senyors Capdelacreu i Vidal, majoristes de patates. La terra i el clima de Vic dóna unes collites abundoses de patates del bufet, d'excel·lent qualitat i gust.

La branca materna de l'Emili Badia, propietaris rurals amb finques i masos, s'havia dedicat a la compravenda de patates. Per culpa de diversos encontres que es succeïren des de les guerres carlines fins a la guerra civil de l'any 1936-1939, van haver-se de vendre les terres i les masies. Per aquesta causa, la mare de l'Emili, la Francisca Soler i Llívia, va haver de treballar de ben jove a la fàbrica tèxtil Roca Umbert de Sant Feliu de Codines, fins a llur jubilació, als setanta anys d'edat.

L'Emili Badia simultaniejava la feia de tractant de patates amb el treball de cambrer els caps de setmana i els mesos d'estiu. Havia treballat pels restaurants Can Vidal i l'hostal del Sol de Sant Feliu de Codines, La Masia de l'Ametlla del Vallès, propietat de la família Roca, Can Duran de Palau-Solità i Plegamans, el balneari Broquetas de la plaça del Lleó de Caldes de Montbui, l'Hotel Ritz de Barcelona, el Castell de Peralada, el balneari Blancafort de La Garriga i el Restaurant de Sant Miquel del Fai, ubicat en un indret de gran bellesa. Els estius treballava als hotels Monterrey i Santa Marta de Lloret de Mar. Fotografia de l'Hotel Broquetas:



Postal de Sant Miquel de Fai, amb els saltants del Tenes i del Rossinyol:



Vers l'any 1961, ven patates i alhora és representant de pinsos, cereals, adobs, arrossos La Fallera, Nomen, Ducal de Pego (Marina Alta), Pals de Girona i Montsià.

L'any 1965 esdevé representant dels pinsos, cereals i adobs "Picart" de Sant Pere de Vilamajor, empresa d'uns seus cosins. L'any 1971 assoleix la representació de "Piensos Bajo Ebro", de Tortosa, propietat del senyor Ángel Rodríguez Miralles, un gran tractant de fruits secs -ametlles i avellanes- que va ampliar el negoci al pinso per al bestiar amb la compra d'un cooperativa de pagesos. En aquells anys, l'Emili Badia tenia dues furgonetes Citroen.

Retrat de l'Emili Badia l'any 1966, amb vint-i-un anys:



L'Emili Badia damunt d'una seva moto:



Per a atendre les comandes de "Piensos Bajo Ebro", l'Emili Badia va comprar l'any 1971 un camió Ebro D150 al concessionari oficial de Vic, Germans Rovira SA, per un preu de 450.000 pessetes. Era un camió molt valent i fiable que aguantava les sobrecàrregues. També va comprar un solar i va construir-hi un magatzem al carrer doctor Fleming de Sant Feliu de Codines dedicant-se a la compravenda de patates, pinsos, adobs, arrossos i llegums.

L'Emili Badia carregant el camió Ebro al magatzem de la seva propietat al carrer doctor Fleming a mitjans dels anys 1970:





Al cap d'uns anys, va vendre aquest camió Ebro a un senyor de Caldes de Montbui i tanca del negoci de patates. L'any 1976 comença a vendre patates pel Vallès Oriental treballant amb un important majorista de Granollers, el senyor Isidre Pucurull i Estrada, un bon amic seu.

Cap a l'any 1985, l'Emili Badia es dedica a la venda ambulant de roba pels mercats setmanals de diverses viles catalanes com Solsona, Guissona, Moià, Artés, Bigues i Riells, Vilafranca del Penedès, Arbúcies i Ripoll, entre d'altres.

L'any 1999 entra a treballar a l'Hotel Broquetas com a cambrer:



També treballa al restaurant de Sant Miquel del Fai, en enllaços:



L'Emili Badia amb uns companys de professió:



Per la seva feina, l'Emili Badia va tenir una bona relació amb en Pedro, un viatjant dels VINS PRAVI, de Manresa. Aquesta empresa tenia una flota de camions que repartia vins per pobles de diverses comarques catalanes. Un camió Ebro de Vins Pravi distribuint caixes de vi a la plaça Josep Umbert Ventura de Sant Feliu de Codines:



Avui dia, l'Emili Badia gaudeix d'una merescuda jubilació després d'haver-se dedicat tota la vida a l'activitat comercial i de restauració.