Paisatges de l'Alta Ribargorça i la Val d'Aran continguts en els quaderns fotogràfics de ENHER.

Als quaderns fotogràfics conservats de l'empresa ENHER hi trobem fotografies d'alguns dels racons més bells del Pirineu de Lleida una part del qual, la conca del riu Noguera Ribagorçana, era objecte d'explotació i aprofitament per aquesta empresa pública per a la producció elèctrica amb la construcció d'embassaments.

La primera fotografia seleccionada correspon a l'estany Llong, d'origen glacial, inclòs dins de l'àmbit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Per la dreta hi treu el nas un Land Rover de l'empresa. Actualment és un dels parcs catalans més visitats per la bellesa dels paisatges que ofereix:

També hem seleccionat les fotografies d'uns pobles a finals dels anys 1940. L'interés principal d'aquestes fotografies rau en què els pobles presenten un estat primigeni, sense les intervencions urbanístiques que en alguns casos, en anys posteriors, van alterar la seva fisonomia per sempre més:

Una palanca per poder passar d'una riba a l'altre, passera de taulons habitual als pobles catalans construïts a la riba d'un riu:

Un poble bastit damunt d'un cingle que li conferia protecció i defensa davant de possibles atacs:

Un altre poble aixecat en una planura, al costat d'extensos camps de cereals, fotografiat abans de la seva desaparició sota les aigües d'un embassament:

Imatge plàcida de les aigües encalmades d'un embassament que convida a la tranquil·litat:

Tres fotografies d'Arties, a la Val d'Aran, construït al costat del riu Garona, que vertebra aquest territori. El poble presentava el mateix aspecte i estructura que en els segles anteriors:

El massís del Montardo des de Arties:

En el proper article que recull una petita part del gran arxiu fotogràfic de l'empresa ENHER, que ara pertany a la Fundació Endesa, descobrirem uns viatges realitzats pels responsables de l'empresa a Castilló de Sos.

Reparacions i construccions de carrosseries en el taller de CARROSSERIES VERT de Girona (1962-1980).

A finals dels anys 1950, amb la millora de la situació econòmica, en Josep Vert va prendre una decisió de gran importància. La construcció d'un modern taller per a la fabricació i transformació de carrosseries i reparacions de planxa als afores de la ciutat de Girona. El senyor Vert, capdavanter en la construcció de carrosseries metàl·liques seguint les innovacions dels carrossers francesos, va adoptar el nom comercial de VERTMETAL per a les carrosseries que fabricava. 

En l'entrevista del periodista Joan Trillas al senyor Vert publicada al diari El Punt, hi exposava els motius de llur trasllat de Torroella de Montgrí a Girona: la facilitat en trobar personal qualificat i les comunicacions de la ciutat de Girona en uns anys en què la xarxa de carreteres era insuficient i precària. Segurament que el local de Torroella de Montgrí era petit per poder atendre tots els encàrrecs de feina que es van produir a finals de la dècada del 1950 i, més accentuadament, a partir dels anys 1960.

La construcció d'aquest taller amb unes oficines i habitatges a la part superior va suposar una gran inversió per a la família Vert. El seu prestigi i una clientela fidelitzada per la qualitat de les carrosseries metàl·liques que fabricaven eren la millor garantia per tirar endavant. Són els anys que s'abandona poc a poc la construcció de carrosseries d'autocars centrant el negoci en les carrosseries de camions  i carrosseries especialitzades com les caixes frigorífiques i aparadors ambulants. 

La llicència d'activitat per a la fabricació i transformació de carrosseries per autocars, camions i furgons, i reparacions de planxa de tota mena, se li va concedir al senyor Vert el dia 7 de desembre de 1961. Atès que les obres de construcció de la nau van endarrerir-se, es va ampliar el termini per a l'inici d'aquesta activitat fins el 17 d'octubre de 1962. Els mesos de gener i febrer de 1962 es va començar l'activitat industrial en aquesta nau.   

Fotografia del taller rectangular de CARROSSERIES VERT a la ciutat de Girona. En primer pla, la nau rectangular i, al fons, les oficines i els habitatges:

Furgons Sava amb unes carrosseries d'aparador ambulant al costat del taller. Al fons, l'edifici alçat que acollia les oficines i els habitatges:

Les oficines de Carrosseries Vert amb el carrer pendent de completar-se la urbanització:



El carrer on afrontava el taller de Can Vert, amb un furgó carrossat estacionat al mig:



Dos Land Rover amb caixes de repartiment de begudes davant del taller de Carrosseries Vert:

Fotografies de l'interior de la nau de Carrosseries Vert, un espai diàfan amb dues portes per l'accés i eixida dels vehicles. Camions Pegaso 1031 i Z-206 que havien de ser carrossats:

Construcció d'unes carrosseries a mida sobre uns furgons Sava-Austin:



Camions, furgons i autos dins de la nau:



Uns operaris treballant dins del taller de Can Vert:

El 10 d'abril de 1980 va jubilar-se el senyor Josep Vert i Planas i el 30 d'abril de 1980 va cessar l'activitat industrial de Carrosseries Vert al taller de Girona. Sobre les causes del tancament de l'empresa, n'hi ha dues de principals: la greu crisi econòmica d'aquells anys i la competència ferotge que les grans empreses com ENASA-Pegaso imposaven als petits carrossers que exigia un gran capital i inversió per poder carrossar vehicles, amb l'ofegament que això suposava per a les petites empreses. Agraim al senyor Miquel Graells i Vilarrodona i a en Jordi Planas la informació sobre el senyor Vert i l'empresa carrossera que va fundar.

Fotografies del cos de bombers d'Olot (Garrotxa).

Un amic d'en Pere Liu, bomber professional en actiu, disposa de quatre retrats del cos de bombers de la ciutat d'Olot datades en èpoques diferents. 

La concentració industrial implantada a Olot, on les fàbriques tèxtils eren preeminents, van comportar la creació d'un cos de bombers equipat amb les eines més modernes disponibles en aquell moment. La finalitat era una actuació ràpida i eficaç en el supòsit d'un incendi en un habitatge o qualsevol de les indústries que hi havia aleshores, construïdes dins del nucli urbà d'Olot, circumstància que n'agreujava el risc en cas d'incendi per llur propagació a les edificacions limítrofs. Al segle XIX i la major part del segle XX no existien pas els polígons industrials allunyats del nucli urbà talment com els coneixem nosaltres actualment.

Aquest cos de bombers també prestava servei, en cas d'un incendi, a d'altres pobles propers de la comarca de la Garrotxa que no disposaven per raons pressupostàries d'un cos de bombers amb la capacitat i els mitjans del d'Olot. Era una manera eficaç d'exercir Olot la condició de capital de la comarca de la Garrotxa. El primer retrat correspon a un carro de bombers:

Dos camions del cos de bombers davant de l'hostal de la Figa, a l'entrada del poble de Castellfollit de la Roca. Déu n'hi do del nombre de bombers que integraven el cos:

Exhibició d'una de les màquines que tenia el cos de bombers d'Olot, possiblement una bobina per a produir llum:

Filera dels vehicles del cos de bombers d'Olot l'any 1983, amb les vehicles que hi havia aquells anys: un Land Rover, camió Avia equipat per Magirus, un Pegaso Comet, un camió Barreiros 4245, que destacada per la seva lletjor, i un Ebro P-200 equipat amb una escala:

Volem agrair al senyor Pere Liu la recerca infatigable que està realitzant per recuperar els protagonistes de la història del transport al nostre país.

Més carrosseries construïdes per l'empresa Caba de Sabadell (i VI).

Més carrosseries construïdes per Carrosseries Caba als anys 1960. Un Land Rover amb una caixa, de l'empresa sabadellenca Transports Corbalan, que treballava principalment per empreses tèxtils de Sabadell:

Un camió Ebro B45 carrossat per encàrrec de l'empresa de tints i aprests SOLER-TORELLA SA, de Sabadell:

Un altre Ebro B45, carrossat amb una caixa, fotografiat dins de la nau de Carrosseries Caba de Sabadell, de l'empresa de tints i aprests ENRIQUE CASANOVAS ARGELAGUET SA, un client important de Can Caba:

Un altre Ebro B45 carrossat per encàrrec d'una empresa tèxtil sabadellenca:

Carrosseries Caba tenia capacitat per construir tota mena de carrosseries per a camions i autocars. Un Ebro B45, el camió lleuger més popular de la primera meitat dels anys seixanta, carrossat amb una caixa de distribució i repartiment de begudes:

Construcció d'una caixa metàl·lica per una empresa tèxtil sobre un camió Avia, fotografiat dins de la nau de Carrosseries Caba:

Caixa muntada sobre un camió Avia de l'empresa Transports Corbalan de Sabadell:

Una de les darreres caixes metàl·liques construïdes per Carrosseries Caba, per encàrrec de l'empresa tèxtil APRESTOS JULIÀ SA, muntada sobre un camió Ebro D550:  

 

 

Volem agrair a la família Caba Arnella la difusió del fons fotogràfic de les carrosseries construïdes per Carrosseries Caba a la dècada dels anys 1960, un país molt més industrialitzat que no pas avui dia.

Carrosseries construïdes per Can Caba de Sabadell als anys 1950 i 1960 (IV).

Malgrat que Carrosseries Caba produïa moltes caixes per camions que treballaven per les empreses tèxtils sabadellenques, també construïen carrosseries per autocars, una activitat que en Salvador i llur fill Pere Caba dominaven i excel·lien.

Una mostra de l'excel·lencia assolida per Carrosseries Caba en la fabricació de carrosseries d'autocars és aquest bell i elegant autocar carrossat l'any 1957 sobre un xassís Hispano Suiza amb motor GMC, per l'empresa Autocars Misser de Barcelona: 

 

 

 

 

Amb la millora de l'economia catalana a partir de l'any 1960 arran dels efectes del Pla d'estabilització econòmic aprovat l'any 1959, les empreses tèxtils de Sabadell van augmentar les inversions, producció i personal.

L'augment de la producció industrial també afectava els transportistes que treballaven per aquestes empreses. Carrosseries Caba va carrossar al llarg dels anys 1960 molts camions per empreses tèxtils: la construcció de caixes de fusta. 

Caixa construïda l'any 1960 per un camió Sava del senyor Joan Moix, de l'empresa tèxtil  HILATURAS DE LANA SA, de Sabadell:

Un altre camió carrossat per Carrosseries Caba l'any 1960, un Ebro de l'empresa sabadellenca Lanifil SA:

Caixa muntada sobre un camió Sava de l'empresa Transports Cunillé de Sabadell, l'any 1960:

Camió Sava de l'empresa tèxtil Salvó & CIA, de Sabadell, de tints i aprests, carrossat per Can Caba l'any 1961:

Se'n van vendre força de camions Sava a Sabadell a principis dels anys 1960. Un camió que mai va estar a l'alçada de les expectatives dipositades en aquesta empresa que fabricada amb la marca Sava i sota llicència, camions de l'acredita i prestigiosa Austin-BMC anglesa.

Caixa de fusta construïda sobre un Land Rover de l'empresa sabadellenca Transports Corbalan l'any 1963:

Continuarà.