Autocars Farners Bus SA de Santa Coloma de Farners (La Selva): la consolidació de l'empresa (VII).

En els anys 1930 el senyor Francesc Obradors i Fitó fundà un taller dedicat a les reparacions, transformacions i construccions de carrosseries de fusta. En el curs de la Guerra Civil, Carrosseries Obradors fou militaritzada: reparava i construïa vehicles militars, principalment camions i ambulàncies. La militarització de l'empresa comportà que llurs treballadors tinguessin la condició de militars.

A principis dels anys 1940 Carrosseries Obradors s'especialitzà en la reconstrucció, modificació i fabricació de carrosseries d'autocars. Foren un dels nombrosos tallers que reconstruïren aleshores amb els pocs mitjans disponibles els escassos vehicles conservats de la Guerra Civil Espanyola. 

Malgrat l'aïllament de l'estat espanyol i les poques importacions que s'autoritzaven, una activitat sense risc que enriquí unes quantes persones afectes a la dictadura militar, el senyor Obradors fou molt receptiu a les innovacions que en el món de les carrosseries d'autocars es produïa a la resta de països europeus. Per aquesta raó a principis dels anys 1950 produïren la primera carrosseria metàl·lica. I l'any 1962 oferiren el primer autocar autoportant integral. 

Els anys 1970, 1980 i 1990 foren d'una intensa activitat industrial causada en part per la bona acollida que el model S'Agaró, síntesi afortunada d'una evolució anterior, tingué entre els transportistes. Després es produí un fatal esllanguiment de l'activitat productiva d'Obradors. 

Per atendre el trasllat de turistes el senyor Bosch augmentà la flota de Farners Bus SA amb l'adquisició de dos autocars carrossats per Obradors: un Pegaso de dos eixos i un Scania de tres eixos i dos pisos que oferia una gran capacitat: 

L'autocar Pegaso carrossat per Obradors, comprat pel senyor Bosch usat, una mecànica que coneixia i li agradava, amb els primers colors que lluïa la carrosseria:

Aquest autocar pintat amb el color gris que s'imposà als vehicles de Farners Bus SA anys més tard:

Per atendre la feina del transport de turistes i els serveis addicionals d'aquesta activitat, ja exposats en les cròniques precedents, el senyor Bosch resolgué de comprar, també d'ocasió, un autocar Scania de tres eixos amb dos pisos, carrossat a Manresa per Obradors i que era de l'empresa Autocars Rovira de Sant Hipòlit de Voltregà:



Els colors originals que presentava la carrosseria d'aquest autocar quan fou comprat: 

Aquest autocar amb la pintura grisa clara que presentaven la resta dels autocars de la casa:



















El Scania al costat del Pegaso Stergo comprat a Autocars Giralt d'Amer:

El Scania i el Pegaso Stergo amb un microbús Iveco per atendre els serveis de trasllat de turistes; els tres vehicles pintats de gris clar:

Obradors fou un carrosser molt fi i elegant. Les seves carrosseries presentaven unes línies modernes i encertades. També tenien cura dels detalls. Les dues crisis econòmiques d'aquestes darreres dècades (la de la primera meitat dels anys 1990 i la que esclatà l'any 2008 i encara es perllonga), que ha provocat la desaparició d'alguns importants carrossers catalans, ha reduït l'activitat productiva d'Obradors a la mínima expressió. 

Continuarà.

Camions exposats al Saló de l'automòbil de Barcelona a principis del 1970: fotografies d'en Josep Llenas i text d'en Miquel Patinyo.

L'afició del meu amic Josep Llenas als camions neix d'acompanyar, un cop completats els estudis bàsics a l'edat de catorze anys, el seu pare en els viatges arreu de Catalunya amb el seu Pegaso 125 dièsel transportant tot tipus de mercaderies. 

Aquesta afició va impulsar en Josep a visitar cada any el saló de l'automòbil que es celebrava a la Fira de Mostres de Barcelona. Li agradava de  veure i fotografiar les novetats que presentaven els fabricants. Els nous models de camions, la majoria dels quals, de fabricació espanyola, i també dels carrossers. 

En Josep va fotografiar alguns dels camions exposats als Salons de l'Automòbil que va visitar, com ho és aquest saló celebrat a principis de la dècada del 1970. Fotografia de l'avinguda de la Reina Maria Cristina; al capdamunt, el Palau Nacional, l'edifici més important de l'exposició internacional de mostres del 1929 que avui dia acull el Museu Nacional d'Art de Catalunya:

L'estand dels camions Barreiros, aleshores controlada per Chrysler España SA. Hi va haver un gran desplegament de mitjans per la presentació de les noves cabines dissenyades pel senyor Mario Gamarra:

Un autocar Barreiros amb carrosseria Vanholl:



Els camions Mack també van participar-hi al Saló amb un estand més petit:





Un dels camions que exposava la casa Man:

L'estand dels camions Pegaso, molt espectacular i efectista, amb els cabina quadrada dissenyats per l'italià Aldo Sessano, una de les més modernes aleshores: 

Un autocar Pegaso carrossat per Obradors de Manresa per l'empresa Viajes Torremolinos:



Una tractora Scania:



I una tractora d'un altre fabricant suec, Volvo:

En Josep Llenas també va fotografiar camions com aquest Pegaso 1065 amb un remolc d'un eix carregat de troncs pelats: 

Aquest Pegaso era de l’empresa POSTES Y MADERAS SA (PYMSA), de Manresa. Transportaven pals per la Telefonica SA i les companyies elèctriques. Recordo que cap a l’any 1985 en tenien, pel cap baix, uns cinc Pegasos 1065 Europa amb remolcs extensibles en funció de la llargària de la càrrega que transportaven. Algun d’aquests Pegasos duia muntada sobre la cabina una grua HIAB plegada. Eren curiosos de veure’ls per la carretera.

Avui dia aquesta empresa encara existeix. POSTES Y MADERAS SA treballa en el transport de pals amb uns moderns camions Scania.

A principis dels anys 1970, el Saló d'Automòbil que es celebrava a Barcelona centrava l'atenció principalment envers els dos grans fabricants de camions, Pegaso i Barreiros. Les vendes i quota de mercat de les empreses estrangeres era testimonial. El preu de compra d'un camió estranger més els aranzels que havien d'abonar-se impedia que la majoria de transportistes els podessin adquirir. Per si fos poc, cal comptar amb les quotes d'importació que limitava el nombre anual d'unitats que podien importar-se. 

Amb aquestes perspectives, els estands dels grans fabricants europeus que avui dominen el mercat espanyol de camions -Mercedes Benz, Volvo, Man i Scania- eren esquifits en relació als estands dels dos fabricants espanyols.