Encontre dels Amics del Transport i del Club de Vehicles Històrics de Lleida a Osona.

Enguany la trobada que el mes de desembre celebren conjuntament Els Amics del Transport i el Club de Vehicles Històrics de Lleida s'ha desplaçat fins a la comarca d'Osona, al centre del país. Les edicions anteriors havien tingut lloc al Segrià i a les comarques limítrofs. El punt d'encontre era a Alcarràs, localitat que acull el museu privat de camions clàssics que la família Herguido ha creat, i punt de partida de les diferents activitats que s'han celebrat en el curs dels darrers anys, d'una gran amenitat i interès.

El canvi d'ubicació de l'encontre tenia una raó de pes que ho justificava. Visitar els camions clàssics que el senyor Arimany ha adquirit els últims anys i els vehicles de tota mena -motocicletes, automòbils, jeeps i camions- que el senyor Parramon posseeix. Anunciat l'esdeveniment el senyor Jordi Riera ha dissenyat dos cartells de la trobada que incorpora uns quants assistents. El primer cartell recull el santuari de la Mare de Déu de la Gleva, a les Masies de Voltregà:

I el segon cartell incorpora com a element principal el porró de vi que remet o evoca l'activitat imprescindible en qualsevol trobada d'aquesta mena, un bon esmorzar de forquilla:

El nombre d'assistents a la trobada s'ha incrementat en comparació amb les edicions anteriors. Han comparegut afeccionats de les quatre províncies del país, també un procedent del poble de Fonts, a la comarca del Cinca Mitjà, en José Manuel Sanz Monclús, acreditat col·leccionista de camions. De Reus, capital del Baix Camp, els senyors Sales, pare i fill, i en Jordi Ramos Ortiz; de Girona, en Miquel Patinyo Bartomeu i en Pere Liu Vila; de la comarca del Segrià, han comparegut en Claudi Herguido Fo, en Josep Maria Sisó Serra, en Jordi Ibars Casas, en Gonzalo Latorre Ratés i l'Emilio Vera Rodríguez; de Barcelona, en Xavier Castells Quintana amb llur senyora i l'Arcadi Galbas Guixé; de Sant Feliu de Codines, en Joan Vallcorba Pomier amb la seva muller; els senyors Prades, pare i fill, recaders del poble de Cardedeu; en Ramon Manonellas Cirera de Mollet del Vallès i en Carles Amils Xampró de Torelló; els dos amfitrions de la trobada, osonencs, l'Antoni Arimany Piella i en Francesc Parramon Benítez. Del Club de Vehicles Històrics de Lleida han assistit llur president, l'Antoni Pomés Tosquella amb la seva esposa, Maria Jesús Freixa Palau, i el senyor Jordi Riera Palmés, a bord de dos automòbils clàssics, un Porsche 911 i un Alfa Romeo perfectament restaurats.

Com és corrent en aquest mes de l'any, la plana de Vic tenia un cel baix, una boira lleugera que intermitentment cobria desigualment alguns punts, amb una humitat persistent que es filtrava al cos i causava una fredor empipadora i constant. Els amics vinguts del Segrià, acostumats a la boira hivernal, no han fet pas escarafalls de la humitat que ho amara tot i les gotes d'aigua que regalimen pertot. En canvi pels amics que procedien de Reus, amb un clima més sec i tonificant, amb un Citroen Tiburon les molèsties eren més palpables. 

Dos integrants dels Amics del Transport, el senyor Joan Vallcorba Pomier acompanyat de llur esposa, i  el senyor Ramon Manonellas Cirera, matiners de mena, s'han desplaçat fins a Vic, des de Sant Feliu de Codines i Mollet del Vallès, per la carretera C-17, amb dos camions clàssics, un Ford matriculat abans de la guerra civil i un Ebro C de la segona meitat del 1960. Dos molt bons mecànics, enamorats de llur professió que han aprofitat una part del seu temps lliure per restaurar els dos camions la presència dels quals ha afegit interès i al·licient a l'encontre. Faltava, per completar l'escena, el Nazar B que té el senyor Xavier Castells, promotor, amb el senyor Arimany, de l'encontre osonenc.

El Ford, estibat de saques, seguit de l'Ebro en direcció cap a Vic per l'autovia C-17, travessant el poble del Tagamanent; al fons, a l'altre cantó de la carretera, la casa de la Vila: 

El senyor Xavier Castells, l'ànima de l'encontre, amb un cartell a la mà, en el trencant de la carretera que condueix al poble de Santa Eulàlia de Riuprimer:

El senyor Riera, a bord del seu Alfa Romeo clàssic, amb la colla d'Amics del Transport que venien del Segrià, els senyor Claudi Herguido, Josep Maria Sisó, Jordi Ibars, Gonzalo Latorre i Emilio Vera, aturats en la benzinera de l'Eix Transversal que hi ha a tocar de Vic:

A les nou del matí, amb puntualitat suïssa, tots els assistents a la trobada eren a la base que l'empresa Transports Arimany Piella SL té a Vic. Abans d'embarcar a l'autocar Pegaso que fou de l'empresa Pous de Manlleu, restaurat per l'Antoni Arimany, per esmorzar al restaurant can Pairot a Santa Cecília de Voltregà, hi ha hagut una estona per visitar els camions clàssics concentrats a la base: els dos camions vinguts de Sant Feliu de Codines i Mollet del Vallès més els dos Pegasos comprats pel senyor Arimany, un Pegaso 1065 Europa adquirit a La Rioja i una tractora Pegaso 200 que fou de la casa Fruehauf, conegut i acreditat constructor de semiremolcs. 

El Ford del senyor Vallcorba i l'Ebro del senyor Manonellas: 

El Ford, que el senyor Vallcorba ha reconstruït de cap a cap, carregat de saques:

La restauració del Ford ha estat una labor titànica. El vehicle, abandonat a sol i serena una pila d'anys, només conservava la cabina, absolutament oxidada, i poca cosa més. Tots els elements mecànics aprofitables havien desaparegut. Ha estat una reconstrucció en tota regla com les que es practicaren en els anys 1940 amb vehicles abandonats i perduts per causa de la guerra civil. El resultat és meravellós.

El camió Ebro C, que munta un bolquet, també fou objecte d'una intensa restauració per part del senyor Manonellas. El vehicle, abandonat al port de Barcelona, al ras i amb la salabror dels molls, tenia la planxa de la cabina esgavellada: 

La porta del conductor del Ford:

L'autocar Pegaso que ha transportat els assistents a les distintes activitats programades. La primera, un bon esmorzar al restaurant can Pairot de Santa Cecília de Voltregà: 

 

El Pegaso 1065 que el senyor Arimany comprà a La Rioja, unitat que presenta una gran semblança amb una que tingué el seu pare en la dècada de 1970, ha estat objecte d'un intens procés de restauració portat a cap en un taller de Manlleu. El resultat, apreciable per la comparació de les dues fotografies, és admirable i estimulant. És un encert, en la nostra opinió, que la restauració hagi recuperat el color blanc trencat que les cabines d'aquest model tenien de fàbrica, fidelitat de colors extensible al xassís i les llantes. Els ornaments, quants menys n'hagi, millor.

El Pegaso Europa fotografiat en ocasió de l'encontre que ha tingut lloc avui a Osona:

L'altre camió que els assistents han tingut ocasió de conèixer ha estat una tractora Pegaso 200, matriculada a Madrid l'any 1965, que fou de la casa Fruehauf, comprada aquesta tardor. Llur adquisició, essent una unitat que equipa les llantes d'aranya còncaves i conserva molt elements originals, ha estat una oportunitat ben aprofitada:

 

La tractora Pegaso 2011 en un full publicitari d'Empresa Nacional d'Autocamions SA (ENASA) és gairebé idèntica a la unitat que ha comprat el senyor Arimany: el color blanc trencat de la cabina i un blauet grisós a les llantes d'aranya, el xassís i el tanc de combustible.

Uns quants assistents embarcats al cotxe, a punt per ingerir un esmorzar de forquilla que té com element principal les carns cuites a la brasa, un bon vi, cafè i licor, acompanyat d'una animada i distesa conversa:

El senyor Antoni Arimany conduint el Pegaso amb carrosseria Setra Seida a la recta de Malla, on es provaven en la primera meitat dels anys 1950 els automòbils Pegaso, en direcció al restaurant can Pairot: 

Arribada i descarregada dels assistents a l'aparcament del restaurant can Pairot de Santa Cecília de Voltregà:

A can Pairot, s'ha produït un esmorzar animat que ha durat més d'una hora. Els assistents, ben entaulats, no trobaven el moment d'alçar-se per participar en la següent activitat. 

Sortida, amb els estomacs reposats, a visitar la fàbrica can Sanglas de Manlleu. La senyora Maria Jesús Freixa Palau i el senyor Jordi Riera Palmés a punt d'accedir als seus vehicles per marxar en direcció a Manlleu:

L'autocar del senyor Arimany marxa cap al Museu Industrial del Ter:

A dos quart d'una del migdia ha principiat la visita al Museu Industrial del Ter, l'antiga fàbrica can Sanglas, en un marge del riu Ter, a Manlleu. El senyor Antoni Pomés Tosquella, president de l'Associació de Vehicles Històrics de Lleida a l'entrada del museu: 

El museu, que ocupa l'antiga fàbrica de filatura de can Sanglas, convenientment adaptada, exposa d'una manera clara i didàctica l'ús de l'aigua del riu Ter per produir fil de cotó mercès a l'energia hidràulica que impulsava el funcionament de la maquinària. A l'entrada, un gran mural de ferro dibuixa el curs del riu Ter, des de Ripoll fins a l'embassament de Sau, identificant les fàbriques i colones tèxtils, gairebé una trentena, implantades en aquest espai fluvial. Les fàbriques s'emplaçaven en els nuclis urbans i les colònies estaven isolades, desvinculades de qualsevol ciutat o poble. El guia ha explicat amb detall les causes del desenvolupament i implantació de les fàbriques en aquest tram del riu Ter, les conseqüències socials que va comportar a Osona i la causa de llur decadència i extinció. La darrera fàbrica tèxtil del riu Ter, ubicada a la colònia Rusiñol, va tancar les portes definitivament l'any 2009. 

Les fàbriques tèxtils s'implantaren al marge del riu Ter, intensament aprofitat per la indústria tèxtil i els molins, a partir de la segona meitat del segle XIX, en un context advers per causa de la inestabilitat causada per les guerres carlines que assolaren el país. La causa de llur implantació fou aprofitar l'energia hidràulica que el riu proporcionava incessantment i fugir de les reivindicacions i conflictes socials i laborals que els treballadors industrials de la ciutat de Barcelona plantejaven. 

La implantació de les fàbriques tèxtils a les comarques d'Osona i del Ripollès causà el sorgiment del treballador sotmès a unes condicions laborals estrictes. La major part dels treballadors procedien del món rural, eren pagesos i camperols. Els amos, per abaratir els costos de producció, contractaven dones i infants que cobraven uns jornals inferiors. Aquest fet es mantingué fins a les limitacions progressives imposades en la legislació laboral que reduí les jornades i incrementà l'edat mínima de treball.

La intensa producció tèxtil afavorí el sorgiment d'activitats econòmiques accessòries com la reparació i construcció de maquinària, amb dos grans fabricants, la Societat Anònima Serra a Manlleu i Bracons i  Riera a Roda de Ter, el transport del cotó importat d'Egipte i els Estats Units desembarcat al port de Barcelona i la distribució del fil produït, i els torns de fusta que es fabricaven a la vall del Ges, principalment a Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló. 

El museu conté dues turbines restaurades que funcionaven per l'aigua del riu Ter conduïda a través d'un canal. Aquest canal patí danys molt greus a conseqüència del gran aiguat de l'any 1940 que causà una tragèdia al poble de Torelló. També incorpora maquinària de filar produïda pel Taller Serra i Bracons i Riera. Hi ha la secció de la lluita contra els incendis, una de les grans amenaces de les fàbriques tèxtils. La darrera secció aborda la història de Manlleu, amb un recull fotogràfic i documents de la repressió franquista, una motocicleta Sanglas, construïda per uns descendents del fundador de la filatura visitada, i dues maquetes, d'aquesta fabrica i de la colònia Rusiñol també a Manlleu. Una visita recomanable per fer-se una idea concreta del pes que la indústria tèxtil tingué a Catalunya. 

Els propietaris de les fàbriques i de les colònies tèxtils desaparegudes mantenen les concessions administratives de desviament i canalització de l'aigua del Ter amb la qual produeixen mitjançant les turbines electricitat que venen a les companyies subministradores a un preu superior en estar tal activitat subvencionada. Una activitat lucrativa sense riscs ni gaires costos productius.

Dues imatges de la visita guiada al Museu Industrial del Ter:





Funcionament de la turbina principal de la fàbrica amb l'aigua canalitzada procedent del riu Ter:

El canal d'aigua que impulsa la turbina principal de la fàbrica, la qual estigué en funcionament fins l'any 1940. Els danys que l'aiguat causà al canal aturaren el funcionament de la turbina. L'intent de posar-la en funcionament l'any 1963 no reeixí pas: 

Una de les seccions del museu versa sobre les mesures i mitjans per combatre el foc, un risc corrent en les fàbriques de filatures:

Aquest espai està presidit per un camió de bombers de la casa Renault de l'any 1927, que incorpora una escala:

El senyor Xavier Castells, assegut, i el senyor Carles Sales, dret:





Lloc de conducció del camió Renault, amb el volant posat a l'esquerra:





Campana del camió, accionada manualment per un bomber, per sol·licitar preferència en la circulació i placa de la casa Biosca de Barcelona que equipà els elements de lluita contra el foc:





Un carro amb un cossi de transport d'aigua i una bomba manual per impulsar-la:

Motocicleta Sanglas, que fou de la Guàrdia Urbana de Barcelona, fabricada al barri del Poblenou per uns descendents del fundador de la fàbrica de can Sanglas de Manlleu:

La darrera secció del Museu Industrial del Ter aborda la història de la vida quotidiana de Manlleu i les principals institucions i establiments fabrils, com empreses de transports, taxistes i cotxes de línia, associacions i entitats de tota mena, partits polítics, alcaldes i regidors dels distints Ajuntaments constituïts, escoles com el col·legi dels Germans de la Doctrina Cristina, La Salle, fabricants, líders sindicals, pagesos, fulls i revistes, fàbriques de tota mena, l'esperança i les il·lusions suscitats amb l'adveniment de la Segona República, el daltabaix causat per la Guerra Civil i les conseqüències funestes de la postguerra amb les delacions i judicis sumaríssims, la immigració dels anys 1960. Dues fotografies d'aquest espai, dos cotxes de línia aparcats dins llur garatge i un furgó d'un fabricant de gasoses local:

Uns quants assistents que han visitat la fàbrica museïtzada de can Sanglas, davant la façana que dóna accés a la instal·lació, retratats un cop acabada la visita:

A les dues del migdia, acabada la visita al Museu Industrial del Ter, els assistents han pujat a bord de l'autocar del senyor Arimany que els ha conduït fins al restaurant Els Estudis al municipi de Malla. S'han acomiadat els senyors Pomés, Freixa i Riera, membres del Club de Vehicles Històrics de Lleida en haver d'organitzar aquesta nit el sopar de Nadal de l'entitat.  Uns han marxat i uns altres s'hi han afegit. Al dinar s'han incorporat en Jordi Costa, transportista del poble del Mallol, a la comarca de la Garrotxa i els senyors Josep Llimós i Fina Casaponsa, matrimoni que tingué el servei de recaderia de Ripoll a Barcelona fins llur jubilació fa uns pocs anys. 

L'anècdota del dinar l'ha protagonitzat un dels amfitrions de la trobada, el senyor Francesc Parramon. En atacar amb avidesa un suculent plat que li han servit, el ganivet s'ha escapat percudint i fregant uns dits de la mà. Una incidència menor que ha estat resolta amb eficàcia i rapidesa per una cambrera jove i eixerida. La pràctica manifestada per la cambrera de l'establiment acredita que aquest fet és relativament corrent entre els clients i comensals. Un petit ensurt que no li ha impedit al senyor Parramon de consumir les viandes servides, les postres, el cafè i la preceptiva copa:

Resulta profitós i amè les trobades centrades en interessos comuns, en aquest cas, el món del transport i els camions clàssics o, per ser exactes, vells. Els assistents hi intercanvien informació de tota mena. La situació i evolució previsible del sector amb la competència ferotge i el preu del combustible i retribucions dels viatges, les novetats de vehicles industrials presentades pels fabricants, la qualitat i tracte dels tallers oficials, els camions clàssics en venda i els preus que en demanen i les transaccions produïdes. Aquest fet i el temps desagradós de la plana de Vic el mes de desembre ha allargat la sobretaula fins a quarts de sis, un cop el sol havia desaparegut rere les serres i la nit emergia ràpidament.

Tres bons amics vinculats professionalment al món del transport, fotografiats després del dinar i l'inacabable sobretaula, a punt de marxar cap a la darrera activitat de la trobada programada, la visita a la nau de Transports Canigó SL de Manlleu: d'esquerra a dreta, en Miquel Patinyo Bartomeu, en Claudi Herguido Fo i en Josep Maria Sisó Serra:

Refent el mateix trajecte del matí per visitar el Museu Industrial del Ter, el Setra Seida ha enfilat la C17 per arribar a la nau que Transports Canigó SL té al polígon industrial de Manlleu i veure els dos camions vells que hi té tancats, un camió Pegaso Comet de la primera sèrie, amb el tablier al mig, damunt del túnel del motor, equipat amb una grua Luna i que fou de l'empresa Transports Cristobal de Sabadell, i un Ebro C550 que munta un bolquet. Dues fotografies del Pegaso Comet amb el característic tablier al mig, reminiscència del Leyland Comet:

Publicitat de l'interior de la cabina del Pegaso Comet amb el tablier al mig, circulant en una carretera que figura que és la de les Costes del Garraf que comunica Castelldefels i Sitges:

En Claudi Herguido amorrat a un Iveco Trakker de Transports Canigó SL i abraçat per en Carles Amils. En Carles Amils ha treballat uns quants anys amb un Iveco de quatre eixos que munta una grua amb resultats ben satisfactoris. En Claudi Herguido, una mica refractari al constructor italià, s'estima més treballar amb camions alemanys i suecs. En aquesta matèria, n'hi ha per tots els gustos. Ben segur que les mans que condueixen els vehicles hi tenen un paper principal en llur conservació:

A quarts del vuit del vespre, l'autocar ha transportat els assistents fins a la base de l'empresa Transports Arimany Piella SL a Vic. Eren les vuit del vespre. Encara hi ha hagut ocasió de veure els camions clàssics allà concentrats. Un cop els assistents a bord de llurs vehicles han marxat cap els seus domicilis, la trobada ha acabat. Haurem d'esperar l'any vinent. Els dies curts de sol del mes de desembre han limitat les activitats que es podrien haver fet a Vic. De camions vells esgavellats, com s'aprecia en aquesta fotografia, n'hi ha uns quants per visitar:

S'ha d'agrair l'esforç esmerçat pel senyor Castells promovent aquest encontre a la plana de Vic i la càlida acollida que els senyors Arimany i Parramon, en qualitat d'amfitrions, han tingut devers tots els assistents. Un repte difícil de superar per als promotors del proper encontre. També cal agrair les fotografies dels senyors Castells, Pomés i Ibars que il·lustren aquest article.

El primer autobús interurbà Nazar Ocell Blau que tingué en Joaquim Puig Casadellà del poble de Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà).

En Joaquim Puig i Casadellà va néixer l'any 1920 a Valldevià, un petit poble que forma part del municipi de Vilopriu, a la comarca del Baix Empordà. Treballador i amb empenta va comprar a en Pere Badosa, del poble d'Albons, la línia regular de servei de passatgers entre Bellcaire d'Empordà i Girona, la qual es prestava tots els dies de la setmana, llevat dels diumenges, i també els cotxes. Li adquirí igualment els serveis de mercats. El garatge era al carrer Nord 14 de Bellcaire d'Empordà, en la part posterior de la casa que la família Puig tenia en la localitat.

El senyor Puig, amb un cotxe marxava de Bellcaire d'Empordà a un quart de vuit del matí i arribava, generalment, a les nou del matí a la parada que tenia a la plaça de Sant Agustí de Girona, davant del restaurant La Marina. Els primers anys, sortia de Girona a les cinc de la tarda i solia arribar a Bellcaire d'Empordà cap a les set del vespre. Al cap d'uns anys, d'acord amb els peticions dels usuaris de la línia que volien dinar a casa, marxava de Girona a les dotze del migdia en lloc de les cinc de la tarda.

La línia regular de viatgers de Bellcaire d'Empordà a Girona, titularitat d'en Joaquim Puig, parava en els següents pobles: Bellcaire d'Empordà, Albons, Viladamat, l'Arbre Sec, Ventalló, l'encreuament de Valldavià, Saus, Camallera, Llampaies, Orriols, Viladasens, Cervià de Ter, Medinyà, Sant Julià de Ramis i Girona.

Els serveis de mercats que realitzava el senyor Puig eren els següents: els dilluns, la línia de Bellcaire d'Empordà i Albons fins a Torroella de Montgrí. Els dimarts no hi havia servei de mercats. Els dimecres, malgrat tenir la concessió per desplaçar-se al mercat de Banyoles, de gran importància i anomenada aquells anys, desistí de fer tal servei. Els dijous anaven al mercat de Figueres des de Bellcaire d'Empordà passant per Albons, Viladamat, l'Arbre Sec, Torroella de Fluvià, Vilacolum i La Bomba. Els divendres anava a La Bisbal d'Empordà mitjançant dues línies diferents: una sortia de Bellcaire d'Empordà a través d'Albons, Tor, La Tallada, Verges, Ultramort, Parlavà, Casavells i Corçà; l'altre partia de Foixà i seguia per Rupià i Parlavà. L'autocar de retorn a Foixà sortia a les onze del matí de La Bisbal d'Empordà, i l'autobús de Bellcaire d'Empordà partia a les dotze del migdia de La Bisbal d'Empordà. Els diumenges feia serveis discrecionals de tota mena.

El manteniment i reparacions mecàniques dels cotxes del senyor Puig eren confiats al mecànic Josep Bellapart del poble de Verges. I els bonys i colps de les carrosseries eren reparats per en Josep Plaja i Font, de Torroella de Montgrí, cunyat d'en Joaquim Puig, planxista i carrosser.

El senyor Puig tingué tres autobusos interurbans Nazar. El primer Nazar, un Ocell Blau, fou comprat nou al concessionari oficial de Girona. Disposava de trenta-cinc places i llur matrícula era GI-54350. Un bon amic de Segovia, l'Ángel Martin Duque, posseïdor d'uns quants camions clàssics admirablement ben restaurats i que participa de la difusió d'aquest constructor saragossà, ens ha enviat una fotografia trobada a internet del primer Nazar del senyor Puig retratat a la parada que tenia davant del restaurant La Marina de la plaça de Sant Agustí de Girona:

Amb aquest Nazar prestava en règim d'exclusivitat el servei discrecional dels viatges de la "Orquestra Caravana" de Torroella de Montgrí. També havia transportat la cobla "Els Montgrins" de Torroella de Montgrí. I ocasionalment, de tant en tant, també havia fet algun viatge per la cobla "La Principal de la Bisbal". Aquest autocar Nazar patí un accident que causà llur desballestament i la transmissió de la targeta de transport.

El segon Nazar que tingué el senyor Puig, amb una capacitat de vint-i-cinc places, fou comprat d'ocasió al senyor Joan Presas de Torroella de Montgrí. Cobria el servei de línies regulars i serveis  discrecionals. Aquest cotxe, que conduïa en Joaquim Puig, tingué un accident a Serra de Daró. Estigué una colla d'anys abandonat a l'era d'una masia de l'Escala fins que fou desballestat. La documentació del vehicle fou transmesa a un tercer.

El tercer autocar Nazar, un altre Ocell Blau, el comprà el senyor Puig d'ocasió. Tenia la matrícula GI-63313. Aquest cotxe era d'un transportista de Palafrugell que no va abonar les lletres de canvi girades. Davant tal impagament, en Lluís Costa, que era el representant oficial a Girona, li va fer una oferta de venda al senyor Puig que acceptà. 

El Nazar fou comprat per a cobrir tots els serveis que prestava en Joaquim Puig: el transport de soldats del campament militar de Sant Climent Sescebes fins a Manresa passant per la carretera de Cantonigrós, recargolada i de gran bellesa; els serveis discrecionals que sortien, incloent-hi el transport de turistes; les línies regulars i els serveis de mercats que n'era titular i també el transport de les Orquestres Caravana i La Principal de Llagostera.

Aquest cotxe patí un aparatós accident a Sant Hilari Sacalm. El dimecres 26 de juliol de 1974 transportà la cobla La Principal de Llagostera per participar a un aplec sardanista a Sant Hilari Sacalm. El senyor Eleuteri Viñas, veí d'Albons, conduïa el vehicle. S'adonà que els frens fallaven. En l'intent de trobar un taller per reparar-los, quan circulava pel carrer Tres Creus, els frens van deixar de funcionar. El Nazar accelerà sense control i xocà violentament contra un arbre. El conductor havia encastat el vehicle contra l'arbre per aturar-lo. El resultat de la cursa desbocada fou arbres arrencats, tres cotxes destrossats i danys en el jardí de l'hotel Ripoll. El senyor Viñas resultà greument ferit. Les cames li van quedar enganxades entre els ferros de la carrosseria del vehicle. Mai més va tornar a conduir cap vehicle. L'acompanyant va patir ferides lleus.

Fotografia del Nazar accidentat que aparegué al diari Los Sitios:



El cotxe, accidentat, fou dipositat força anys al pati del garatge del carrer Nord 14 de Bellcaire d'Empordà. La targeta de transport fou venuda a un transportista i el motor a un barquer de l'estany de Banyoles.

Tant de bo que algun dia aparegui alguna fotografia del segon autocar Nazar que tingué el senyor Puig. En l'imprevisible món d'internet, com ha succeït ara amb el primer cotxe Nazar, és possible.

Fotografies dels furgons Nazar B produïts per Otero Scale Models.

Els responsables d'Otero Scale Models, el maquetista asturià que guanya en qualitat en les successives reproduccions que produeix, fet reconegut pels afeccionats i especialistes en aquesta matèria, ha difós i compartit les miniatures dels furgons Nazar B, en versió tancada i mixta, muntats i acabats. El resultat, apreciable en les fotografies facilitades de les dues maquetes, és sublim, d'un gran detallisme, precisió, realisme i perfecció. Un treball admirable. 

El furgó Nazar B amb carrosseria metàl·lica tancada:

La disposició dels llums posteriors de les dues versions d'aquest model, incorpora el llum verd aleshores obligatori:

Detall de la llanta, el pneumàtic, l'estrep i la calandra amb el tap de la boca del radiador:

La maqueta del furgó mixt, reproducció exacta d'una unitat recuperada a Canet lo Roig, poble de la comarca del Baix Maestrat, restaurada meticulosament per un col·leccionista asturià:

L'estrep en la part posterior del pas de roda identifica que la unitat reproduïda correspon a la segona versió d'aquest model. La primera versió tenia l'estrep en la part davantera del pas de roda:

Detall del parabrisa corbat, la calandra del radiador pintada en blanc i el lloc del conductor i l'acompanyant, amb el volant, els seients i el túnel del motor:

fotografia de la família dels vehicles Nazar produïts per Otero Scale Models que esperem que s'engrandeixi ben aviat amb més models: el camió Nazar A de sis tones, amb caixa de fusta i vela i en versió xassís, llençats l'any 2013, i les dues furgonetes B en producció:

Seria de la més gran utilitat per contribuir a la difusió dels vehicles industrials produïts a l'estat espanyol que Otero Scale Models prosseguís reproduint-los a escala. Particularment de les marques i models menys coneguts i difosos. I amb relació a Nazar la reproducció d'alguns dels models que produí compta amb les unitats que un destacat col·leccionista asturià ha aplegat i restaurat. Una col·lecció única i de gran valor històric que s'allunya de les modes i llocs comuns presents en d'altres col·leccions de camions. L'autocar Ocell Blau és un dels models susceptibles de ser reproduïts a escala. Llur bellesa ho justifica plenament.

Tant de bo que aquests maquetistes asturians afrontin el repte de reproduir camions i autocars poc coneguts. El camió Karpetan que Lerma Autobastidores Industriales SA produí a Saragossa és una proposta que formulem des d'aquest espai. També els camions Sava, singularment el SH, tindria un gran interès. 

Els interessats en comprar qualsevol de les dues maquetes del furgó Nazar B poden fer la comanda fins a final de mes. Atès que el termini es breu i venç aviat, cal afanyar-se.

La creu del port de l'Ordal a l'antic traçat de la carretera nacional 340.

Catalunya, país abrupte i muntanyós en què les vies de comunicació, magres i escarransides, han jugat un paper principal, hi havia uns quants punts que eren parada obligatòria per als qui hi transitaven amunt i avall. Alguns d’aquests indrets on s’hi aturaven camioners, usuaris d’autocars de línia i serveis discrecionals, viatjants i famílies que es desplaçaven en turismes particulars, han estat reportats en aquest espai.

El lloc de parada habitual més conegut del país segurament és la Panadella, sorgit sobre la carretera nacional II, a la confluència de les províncies de Barcelona, Tarragona i Lleida, que era la porta d’accés al pla de Lleida venint de Barcelona o, procedent de Lleida, l’entrada, per la comarca de l’Anoia, a la zona industrial i densament poblada de Barcelona.

Antic nucli de cases que constituïa el veïnat de La Panadella, en el municipi de Montmaneu: 

Tres imatges de l'hotel Bayona amb la benzinera i el primer garatge adossat a l'edifici principal. Deliciosa publicitat dels pneumàtics Pirelli instal·lada sobre la coberta de la benzinera:

Garatge exterior de l'hotel Bayona, a l'altra banda de la carretera nacional II, delimitat per un mur de pedra i unes arcades:







Façana de l'hotel Bayona:



Construcció del garatge gran de l'hotel Bayona:

Un altre espai de gran popularitat i renom, al centre del país, fou el de Les Quatre Carreteres, al municipi de Tona, on hi paraven els vehicles que circulaven per l’antiga nacional 152 que unia Barcelona amb Puigcerdà a través de Granollers, Vic, Manlleu, Ripoll i la collada de Toses. Una epopeia en els anys 1950 i 1960 amb els precaris vehicles que hi havia aleshores. A les Quatre Carreteres, com també a la Panadella, hi havia un bon hostal amb habitacions obert les vint-i-quatre hores del dia que despatxava menjars a qualsevol hora, un taller mecànic per atendre les panes corrents que els vehicles tenien i una benzinera per proveir-se de carburant i lubricants.

Distintes imatges de l'hostal 4 Carreteres de Tona, que recull les reformes i ampliacions de l'establiment. Primer edifici que acollia l'Hostal amb el restaurant a la planta baixa i les habitacions en les dues plantes superiors. Al fons, a l'esquerra, la benzinera:

L'hostal amb l'ampliació executada:



Part posterior de l'hostal 4 Carreteres:



La benzinera en les dècades de 1960 i 1970:






Explanada adossada a l'hostal destinada a l'aparcament de vehicles:

La carretera nacional 340 era un altre via de comunicació de gran importància que unia Barcelona i Tarragona per l’interior, travessant el Baix Llobregat i el Penedès, fins que l’entrada en funcionament de l’autopista AP-7, que desviava el trànsit per Martorell i Sant Sadurní d’Anoia, estalvià els usuaris de la carretera 340 el tràngol de creuar el port de l’Ordal amb les cues que es formaven per travessar el poble de Vallirana i els revolts semicirculars que, en direcció al Penedès, conduïen fins al capdamunt del coll, amb la seva creu al cim.

La creu de l'Ordal en dues imatges dels anys 1960:

Dues imatges de la creu del coll de l'Ordal extretes d'internet: 

L’estat espanyol, que és el titular d’aquesta carretera, en el curs dels anys ha fet poques millores. La variant de Vallirana, reclamada insistentment pels veïns, està aturada des de fa anys malgrat les promeses i compromisos dels distints governs espanyols. El tram que hi ha entre Vallirana i el poble de l’Ordal, conserva, llevat del cim de la muntanya on s’aixeca una creu, el mateix traçat que la carretera presentava en la dècada de 1950. Circular-hi evoca el traçat que les carreteres oferien en la immediata postguerra.

Les poques millores introduïdes en aquest tram de la carretera nacional 340 han eliminat els revolts tancats que hi havia al cim del port de l’Ordal. Els usuaris de la carretera no gaudeixen de la creu del coll de l’Ordal en circular-hi per un punt ample i recte situat sota el símbol religiós. Si hom vol accedir-hi ha de desviar-se del traçat actual i arribar fins a la creu. Els qui coneixen bé la carretera, en haver-hi passat en els seus anys de glòria i esplendor, tenen un coneixement precís i exacte del lloc on és troba la creu que corona el coll. Si l’ocasió és favorable, es disposa de temps i es vol remembrar els temps pretèrits, és del tot aconsellable arribar-se fins a la creu del coll de l’Ordal, present en dues fotografies de la dècada de 1960 i 1970 que retraten el punt més alt del port.

El senyor Xavier Castells, transportista jubilat de Barcelona, i el senyor Ramon Manonellas Cirera, mecànic jubilat de Mollet del Vallès, que avui marxen des de Barcelona per participar en la trobada de vehicles clàssics que tindrà lloc aquest cap de setmana a Alcanyís, a bord respectivament d’un petit camió Nazar B i un Ebro C, han enfilat, tal com feien els transportistes en la dècada de 1960, quan els dos camions que posseeixen foren matriculats, el port de l’Ordal. Coronat el cim s’han aturat a la creu del coll, des d’on han gaudir de les vistes panoràmiques que aquest indret privilegiat ofereix. Cal lamentar la poca conservació d’aquest espai per la manifesta falta d’interès de les administracions competents.

El Nazar B i l'Ebro C dels senyors Castells i Manonelles a Mollet del Vallès, abans de partir cap a Alcanyís per la carretera nacional 340 i trencar, a l'alçada de Reus, cap a la carretera nacional 420 que condueix a destí pel Pradell de la Teixeta, Falset, Gandesa, Mora la Nova i Calaceit:

El Nazar i el Ebro al costat de la creu del port de l'Ordal:

Els qui els hi agrada sortir els caps de setmana, ara que som a la tardor i s’acosta l’hivern amb els dies curts de llums solar, poden circular pel tram de la carretera nacional 340, comprès entre Vallirana i l’Ordal, i visitar la creu del Coll de l’Ordal. En acabat, tenen al seu abast els restaurants que hi ha oberts al poble de l’Ordal, que és la porta de la comarca de l’Alt Penedès, país de vinya, venint del Baix Llobregat. Aquests establiments fan la funció que La Panadella i l'Hostal Quatre Carreteres compleixen als qui circulen per la carretera nacional II i la C-17.