divendres, 28 de febrer del 2014

Centre de Neteja de Camions del polígon Les Casasses de Vic (Osona).

Les cisternes de Transports Rosendo Quintana SA estan sempre immaculades, talment s'aprecia en aquestes fotografies del pati del garatge de l'empresa, al carrer Verdaguer 25 de Roda de Ter:



Una tractora i llur cisterna aparcada al pati del garatge un cop arribada de França:





Una altre tractora procedent d'un altre país europeu. Avui dia els camions de can Quintana van arreu dels països europeus transportant tota mena de productes alimentaris: 





Tres tractores de la casa. Les cabines Scania, de disseny italià, són realment belles, còmodes i encertades. La combinació de colors que llueixen els camions de can Quintana és d'una gran elegància i sobrietat. No hi ha cap manifestació xarona:



El transport de productes alimentaris en cisternes és molt delicat i per aquest motiu hi ha un gran intervencionisme administratiu per garantir la salut pública. L'exercici d'aquesta modalitat de transport requereix la concessió de nombrosos permisos expedits per les administracions públiques competents. Cal tenir les cisternes netes i desinfectades. També cal evitar de barrejar transports de líquids de procedència industrial amb els alimentaris, malgrat les neteges i desinfeccions, per prevenir riscs.

En el cas de l'empresa Transports Rosendo Quintana SA després de cada viatge la cisterna és sotmesa a un neteja interior i exterior molt completa, la qual s'executa al centre de neteja de camions (CENED) ubicat al carrer Susqueda 12 del polígon industrial Les Casasses de Vic, inaugurat l'any 2009, i que disposa de cinc pistes per atendre tres neteges diferents: dues pistes per netejar i desinfectar cisternes alimentàries i pulverulents; dues més per netejar camions amb caixes frigorífiques i industrials; i una pista per netejar camions equipats amb caixes pel transport d'animals vius, una modalitat que, a Osona, té una gran implantació. El rentat es realitza amb raspall i alta pressió. També netegen bolquets, formigoneres, grues, tractors, etc. Llur proximitat a la carretera C-17 i a l'eix transversal és un avantatge envers els camions de pas que coneixen la qualitat del servei del Cened.

Fotografia de part de les instal·lacions del centre de neteja de camions:  





Les cinc pistes disponibles al Cened:



Els capçals rotatoris per una neteja completa:





Les cinc pistes a l'altre cantó de la instal·lació:



La cura que Transports Rosendo Quintana SA té en quant a la netedat i desinfecció de llurs cisternes és un fet molt valorat pels seus clients. En aquest aspecte no s'estalvien pas mitjans. Un cop netejada la cisterna després de cada servei de transport, és precintada. Hi ha una reglamentació molt clara que s'aplica sempre. 

Per afavorir la comoditat als conductors, el cened disposa d'una sala d'espera amb televisió, dispensador de begudes i menjar i microones. També hi ha connexió a internet i dutxa i lavabo. S'han cobert totes les necessitats dels conductors mentre es netegen llurs vehicles.

Els senyors Quintana, pare i fill, acompanyats del senyor Xavier Castells davant d'una de les pistes del centre de neteja de camions de Vic, al carrer Susqueda 12:



La història de transport de la llet exercit per aquesta empresa familiar osonenca, que ha evolucionat cap el transport de productes líquids alimentaris, és extensiva a d'altres empreses catalanes d'aquest ram. Intentarem d'oferir-vos una visió completa dels transportistes de la llet de la comarca d'Osona i del Ripollès, molts dels quals malauradament desapareguts.

diumenge, 23 de febrer del 2014

El camió Babcock & Wilcox de l'Alt Empordà.

Babcock & Wilcox, empresa productora de material ferroviari, també de màquines de tren, calderes, tubs, grues, turbines, vàlvules, estructures metàl·liques per aplicacions civils, i engranatges, amb una fàbrica a Sestao, a tocar de Bilbao, produí als anys 1950 camions i tractors. Produïren pocs vehicles. La gamma de camions cobria des de les 4 tones fins a les 5'5 tones. 

Publicitat del camió Babcock dièsel aparegut al diari La Vanguardia amb el concessionari oficial a Catalunya, Romagosa i Companyia, societat en comandita, i la xarxa d'agents comercials estesa al país:



Els camions Babcock & Wilcox muntaven uns motors dièsel construïts sota llicència de les cases Burmesiter & Wain i la suïssa Sulzer. Els mecànics que treballaren aquests motors recorden que, atesa llur procedència marina, eren molt poc aptes per la carretera. I la raó és ben senzilla. A la mar, els motors treballen a revolucions constants; en canvi, a la carretera el canvi de revolucions del motor a través del canvi de marxes per adaptar la potència del motor a l'orografia de la carretera i la carrega que traginava, era constant. Tampoc hi havia gaire oferta de camions per escollir. Pegaso i poc més.

El senyor Joan Homs recorda que al port de Barcelona, on hi treballava l'empresa familiar de transports, als anys 1960 hi treballaven alguns camions Babcock. Esgotats els seus elements mecànics per l'esforç del transport general arreu de les carreteres, eren comprats per transportistes autònoms que treballaven al port descarregant la mercaderia dels vaixells. Traginaven bigues de ferro cap a Material y Construcciones SA (MACOSA), coneguda popularment com can Girona, pel cognom dels fundadors, i can Torras, dues empreses metal·lúrgiques del barri del Poblenou de Barcelona. També transportaven planxes metàl·liques cap a la SA BOSUGA, un carrosser del barri de Sant Andreu del Palomar establert més endavant a Montcada i Reixac. Eren viatges curts i per carreteres amb una orografia suau. Les mecàniques de fàbrica dels Babcock eren molt problemàtiques. La solució que s'imposava era de canviar el motor per un Perkins o un Barreiros. 

El representant oficial de la casa Babcock & Wilcox a Girona era l'Àngel Blanch, que més endavant ostentà  la representació de la casa Borgward; avui dia és el concessionari oficial Opel a la ciutat de Girona. També hi havia agents a les capitals de comarca de la província de Girona.

En Miquel Patinyo sap de tres camions Babcock & Wilcox al cantó de Girona. En Josep Lloret, un contractista de la ciutat de Girona especialitzat en la construcció de rasses per la instal·lació de col·lectors i canonades per empreses de serveis públics. En Robert, que tenia una serradora a Camallera, en tingué un per traginar fusta i transports generals que conduïa l'Enric Garagou de Bàscara. En Narcís Bota, de Riudarenes, que tenia una sorrera d'on extreia àrids que servia a les obres, en tingué un equipat amb un bolquet.

Un camió i llur bolquet d'en Narcís Bota reconstruït damunt d'un xassís pel carrosser Terradas de Riudarenes. Un dels primers camions del senyor Bota per transportar els àrids a les obres:



En la dècada del 1940 i 1950, el carrosser Terradas de Riudarenes feia tota mena de treballs, inclosa la construcció de carrosseries per autocars. La carrosseria d'aquest autocar produïda a can Terradas evidencia la semblança amb la cabina del camió reconstruït per encàrrec del senyor Narcís Bota. Els pocs materials disponibles aleshores imposava unes cabines estàndard, d'una gran senzillesa i simplicitat



Fa uns dies, en companyia d'en Pere Liu i d'en Miquel Patinyo ens arribaren fins a Santa Llogaia d'Àlguema, a Ferros Perich, un ferroveller molt conegut a l'Alt Empordà, per veure un camió Babcock & Wilcox. Placa d'aquest camió:



Emblemes incrustats als laterals del capó del motor:





Fotografies de la cabina d'aquest camió amb matrícula GI-29733:













A finals dels anys 1950 i fins l'any 1960 els responsables de la casa Babcock tenien pressa en vendre els camions produïts. La causa era ben senzilla. El llançament imminent del camió Ebro B45, amb la mateixa capacitat de càrrega i un motor molt més modern, fiable i econòmic, i per tant competència directa, arruïnava qualsevol expectativa comercial. 

Els responsables de can Perich ens informaren que el camió l'havien recollit en un camp proper a Figueres propietat de la família Duran, ben coneguda perquè regenta un concessionari de motos. Seguint aquest fil, en Miquel Patinyo descabdellà la història d'aquest Babcock, d'un gran interès. 

Aquest camió fou estrenat cap a l'any 1959 pels germans Eudald i Joan Brugat Peiró, de Vilabertran, productors de canyissos i teixits de bruc. Amb el Babcock, comprat al Garatge Ballart de la plaça de la Victòria, ara de Josep Tarradellas de Figueres, traginaven les mercaderies pròpies i també prestaven servei públic de transports generals. La caixa de fusta fixa que muntava fou construïda per en Comas, un carrosser del carrer de les Hortes de Figueres. Equipava un motor molt revolucionat que sovint trencava paliers i el cigonyal. L'aplicació d'un motor marí a la carretera fou un desastre.  

Per solucionar els problemes constants que causava el motor original del Babcock, el Garatge Ballart li muntà un motor Barreiros dièsel de sis cilindres. L'acoblament del  motor Barreiros al Babcock és un treball molt ben fet, una execució perfecta, obra de grans mecànics; dóna l'aparença que el motor fos de fàbrica. La família Brugat tingué el camió fins l'any 1976 quan fou venut a la família Cruanyes, titular d'una serralleria i construccions metàl·liques que li acoblà una grua fabricada per ells equipada amb dos cabrestants. Una grua molt ben feta. El Babcock no circulà per carretera; la grua era usada dins del taller per carregar i descarregar peces i desplaçament interns. Al cap d'uns anys, el Babcock fou comprat per Motos Duran, de Figueres. Dipositaren el camió amb llur grua en un camp per remenar pesos. 

Dues fotografies del Babcock amb la grua: 





Interior de la cabina del Babcock amb el tablier central, com era costum aquells anys. L'estat de la conservació de la cabina és prou bo. El volant és versemblant de suposar que procedeix d'un camió Nazar:



Tablier del Babcock amb els seus rellotges:



Placa del constructor de la cabina la Societat Anònima Bosuga de Montcada i Reixac:




Construccions Metàl·liques Societat Anònima Bosuga, acrònim del cognom dels fundadors, els senyors Bonet, Sunyer i Garriga, era un dels molts tallers del barri de Sant Andreu del Palomar que treballaven en l'estampació de cabines, peces i tota classe de carrosseries a redós de l'activitat generada al voltant de la fàbrica Pegaso, l'antiga Hispano Suiza de la família Mateu. S'especialitzaren en la fabricació de cabines i carrosseries. Un de llurs clients principals era Pegaso, per qui produïen les cabines del primer model -el 120 i 140- i la carrosseria de l'autocar Monocasco. Més endavant fabricaren les cabines del Pegaso Z-206 i 207 Barajas i del Comet. També produïren cabines del Pegaso 1065 Europa i l'estàndard del model 200 que muntaven els models 1060-1061, 1062, 1063, 1064, 1066 i 3060.

Al cap d'uns anys aixecaren una gran fàbrica a Montcada i Reixac on produïen cabines de camions pels principals fabricants espanyols com ENASA-Pegaso, Motor Ibérica SA-Ebro, Aeronàutica Industrial SA-Avia i les cabines dels Babcock & Wilcox, com la que munta aquest camió de Ferros Perich. Les famílies Sunyer i Garriga vengueren llurs accions al senyor Jaume Bonet i Presegué, l'altre soci, que sempre havia treballat en el sector de l'automoció. 

L'any 1963 Construccions Metàl·liques Societat Anònima Bosuga celebrà un acord comercial amb la sociedad nord-americana Wayne per la fabricació de carrosseries d'autocars. També fabricaven casetes metàl·liques per obres. La feina havia minvat perquè els constructors de camions produïen part de les seves cabines. El senyor Jaume Bonet, que va fundar Estampacions Sabadell l'any 1965, vengué l'empresa a Motor Ibérica SA l'any 1966. Siata, que fabricava petites furgonetes al polígon Entre Vies de Tarragona, fou comprada per Motor Ibérica SA l'any 1972. Motor Ibérica SA abandonà la producció de furgonetes a la planta de Tarragona i comença la producció de la furgoneta Ebro Siata 40 a la planta de Bosuga a Montcada i Reixac. Avui dia la planta pertany a Nissan.

El motor Barreiros dièsel de sis cilindres que equipa el Babcock. En Pere Liu i en Miquel Patinyo coincideixen que és un treball d'una gran qualitat:





La grua fabricada per les Construccions Metàl·liques Cruanyes de Figueres és un treball sòlid i molt ben acabat. Disposa de dos cabrestants: 



Un dels atractius d'aquest camió, segons la nostra opinió, són les transformacions experimentades al llarg dels anys: la substitució del volant original, el canvi del motor original per un Barreiros, la grua fabricada per can Cruanyes. Una mostra de les adaptacions i solucions de tota mena imposades per les circumstàncies d'aquells anys. Calia allargar la vida dels vehicles a desgrat de la poca qualitat que tenien.

El grup que ens aplegarem a la nau de Ferros Perich de Santa Llogaia d'Àlguema per gaudir del camió Babcock & Wilcox recuperat d'un camp de Figueres: 



Agraïm l'amabilitat amb què ens tractaren els responsables de l'empresa Ferros Perich per ensenyar-nos aquest camió, les vicissituds de la història del qual us hem exposat en aquest espai, i que esperem que sigui restaurat. Les poques unitats conservades fins els nostres dies i la seva importància en la història de l'automoció espanyola justifica amb escreix la seva recuperació.

Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter: el transport de la llet (i VIII).

Hem exposat en els articles anteriors dedicats a l'empresa Transports Rosendo Quintana que sempre treballaren amb camions Pegaso. Els primers temps tingueren una mica de tot -Sava, Nazar, Ebro i Pegaso- però després optaren decididament per la marca del cavall alat, relació comercial afavorida per la bona entesa que tenien amb Auto Subministres Vic SA, el concessionari oficial Pegaso-Sava a la comarca d'Osona. 

Transports Rosendo Quintana SA adquirí al concessionari oficial de l'Hospitalet del Llobregat una tractora Scania 141 que li correspongué el número 31. Aquesta tractora amb el semiremolc cisterna i amb placa verda fotografiada al pati de l'empresa, al carrer Verdaguer 25 de Roda de Ter: 



Aquest va ser el primer Scania dels que vindrien més endavant. Sempre més Transports Rosendo Quintana SA ha treballat amb camions Scania. Ha estat una fidelitat absoluta. Cap altre marca de camions ha entrat a can Quintana. Possiblement que sigui una de les empreses catalanes de transports més identificada amb la marca sueca. D'ençà de la compra de la primera tractora Scania, n'han tingut tota mena de models i configuracions. Un Scania de dos eixos carrossat amb una cisterna fotografiat en una masia on recollia la llet:



Després han arribat les modernes tractores Scania, molt ben acollides al mercat europeu. Una tractora Scania amb llur cisterna:



L'arribada d'aquestes tractores ha coincidit amb un canvi dels productes que transportaven. Si el transport de llet va ser la causa de la fundació de l'empresa, primer amb cantines i després amb cisternes, en els anys 1990 es produí una davallada progressiva del transport de llet en benefici del transport dels líquids alimentaris. Aquesta mena de transport, que realitzen arreu dels països europeus, és molt delicat. Després de cada transport -olis d'oliva, de gira-sol i de coco, xocolata, sucs- les cisternes són sotmeses a una completa neteja per higienitzar-les completament. Un cop netejades són precintades per seguretat. Les cisternes són netejades en una planta de neteja especialitzada en camions del polígon industrial Les Casasses, a Vic. 

Les cisternes, que abans compraven a la casa Indox, ara són produïdes per la casa Farcinox SA: 



Escalfador instal·lat en una cisterna per mantenir el producte alimentari transportat a una temperatura concreta i conservar-ne llurs qualitats i propietats:



Tractores Scania amb llurs cisternes Farcinox aparcades dins del garatge de Roda de Ter:









Un camió arribat d'un país europeu. Al cap d'unes hores, completat el procés de neteja, tornava a marxar:



Avui dia Transports Rosendo Quintana SA transporta una cisterna de llet per una empresa làctia de Barcelona. Vint-i-cinc mil litres de llet recollits en una granja d'Osona. També, aprofitant un retorn, carreguen llet a França o Bèlgica. Quants milions de litres de llet ha transportat Transports Rosendo Quintana SA des de l'any 1939 fins ara? Impossible de saber-ho.

Tractores Scania amb llurs semiremolcs aparcades al pati de l'empresa:

















D'esquerra a dreta, el senyor Xavier Castells, cofat amb una gorra com era costum del senyor Rosendo Quintana, el senyor Joan Suñé i un conductor de la casa davant d'una de les tractores Scania de l'empresa:



Agraïm al senyor Joan Suñé i Rifà, gendre del senyor Rosendo Quintana, l'amabilitat amb què ens acollí a casa seva i l'exposició de la història de l'empresa familiar, la qual hem recollit en aquests articles il·lustrats amb l'extraordinari arxiu fotogràfic que la família Quintana ha tingut l'encert de crear i conservar.

dissabte, 22 de febrer del 2014

Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter: el transport de la llet (VII).

En aquest article us presentem la flota que tenia Transports Rosendo Quintana SA a finals dels anys 1970 i la primera meitat dels anys 1980.

Un Pegaso Comet equipat amb una cisterna que servia llet a la fàbrica que Cebalsa-Ato tenia al carrer Motors de la Zona Franca de Barcelona, fotografiat al costat del garatge on hi tancaven els camions, al carrer Verdaguer 25, a l'entrada de Roda de Ter procedent de Vic. En aquest garatge, ampliat al cap dels anys, can Quintana hi tanca les tractores Scania amb la combinació de tres colors:



Un semiremolc cisterna al pati de l'empresa. Al seu costat, dues tractores, una Pegaso a l'esquerra i una Barreiros a la dreta.



Aquestes dues tractores amb llurs cisternes, i la cisterna enmig, fotografiades al pati de l'empresa:



La flota de camions de Transports Rosendo Quintana SA fotografiada al pati de l'empresa al carrer Verdaguer 25 de Roda de Ter. Els camions grossos, en primer terme; la flota de Pegasos Comet equipats amb cisternes i un camionet Ebro C350 amb una caixa de fusta; al seu costat un Jeep Comando i una furgoneta Renault 4:



La flota de camions. En primer terme, una encavallada de formigó dipositada en un racó del pati per l'ampliació del garatge on hi tancaven els camions:





Els Pegasos Comet i els Pegasos cabina quadrada de la casa retratats en un camí rural a prop del garatge de l'empresa:



La flota completa, amb els dos Ebros C 350, el Jeep Comando, la furgoneta Renault, els Pegasos i la tractora Barreiros:



Tots els Pegasos de la casa retratats en el mateix indret, vuit Pegasos Comet i tres Pegasos cabina quadrada:



Els Pegasos amb la tractora Barreiros:



Els Pegasos amb el Jeep Comando:





La flota completa constituïda per catorze camions:



En el proper article abordarem la compra dels primers camions Scania, la marca que Transports Rosendo Quintana SA sempre hi ha confiat. 

divendres, 21 de febrer del 2014

Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter: el transport de la llet (VI).

Als anys 1960, al costat de les marques de llet amb molta presència al mercat com Letona, de la família Viader, i La Lactaria Espanyola SA, productora de la llet RAM, amb plantes a Sils (La Selva) i al barri del Poblenou, a Barcelona, sorgiren marques de llet que també tingueren la confiança dels consumidors. Ens referim a Productos Lácteos Freixas, amb una planta a Santa Perpètua de Mogoda, on produïa la llet Rania. I a la llet Ato, produïda per Centro Lácteo Balcells (CEBALSA), fundat per la família Balcells l'any 1970, amb una planta d'envasat al carrer Motors de la Zona Franca de Barcelona. 

Amb les cantines que traginaven els camions Ebro B i C des de les granges a la planta de refrigeració de Roda de Ter, Transports Rosendo Quintana SA transportava més de cent mil litres de llet diaris. La llet recollida a les granges i cases de pagès i refrigerada a la planta de Roda de Ter era transportada a les  plantes de Letona SA i Cebalsa-Ato a Barcelona amb una flota de camions Pegaso equipats amb cisternes. Cada dia una corrua de camions cisterna de can Quintana enfilaven la nacional 152, avui dia la C-17, cap a Barcelona i tornaven a Roda de Ter. Als anys 1970, les cisternes eren comprades a Indox de Tàrrega. Estengueren l'àmbit de recollida o captació de llet cap al Lluçanès, una comarca natural a l'oest de la plana de Vic.

En aquells anys s'incorporà a l'empresa el senyor Joan Suñé Rifà, gendre del senyor Rosendo Quintana, nascut a la colònia tèxtil del Còdol Dret, a les Masies de Roda, fundada l'any 1862 per l'industrial Ròmul Bosch i Alsina i desapareguda l'any 1964 sota les aigües de l'embassament de Sau.

La mecanització també arribà al procés de recollida de la llet a les granges. Uns tancs refrigerats acumulaven la llet munyida de les vaques. La llet del tanc era transvasada a un camió cisterna de can Quintana. Als anys 1970 i 1980 la major part de la recollida era transportada a dues plantes d'envasat que hi havia a Barcelona: la de Letona SA al carrer Pujades i la de Cebalsa-Ato al carrer Motors de la Zona Franca de Barcelona.

L'any 1990, la multinacional francesa Besnier adquirí Cebalsa-Ato, propietat de la família Balcells. Cebalsa-Ato fou comprada l'any 2000 per la Corporación Alimentaria Peñasanta, S.A (CAPSA), que tancà la planta de Barcelona i traslladà al producció a la moderna fàbrica de Vidreres, la planta construïda a mitjans dels anys 1950 per la Lactaria Española SA on produïa la llet RAM, la fundació de la qual es remunta a l'any 1941, a Sils, per iniciativa del senyor Ferran Moragas.

El camió número 10 era un Pegaso Comet amb una cisterna refrigerada que recollia la llet a les granges i la transportava directament a Barcelona:





IMG_1358





Un altre Pegaso Comet de can Quintana:



Un altre Pegaso Comet que transportava llet per la fàbrica que Cebalsa-Ato tenia a la Zona Franca de Barcelona:



Un dels camions més bonics que tingué Transports Rosendo Quintana SA: un Pegaso 1086 que li correspongué el número 12. Fotografia del camió, amb placa verda, tot just carrossat:





El Pegaso 1086 amb la matrícula definitiva fotografiat davant del concessionari oficial Pegaso i Sava a la comarca d'Osona, Auto Subministres Vic SA, al peu de l'antiga carretera Nacional 152 que conduïa a Ripoll i Puigcerdà:





El Pegaso 1086 fotografiat en un camí rural a prop del garatge de l'empresa, a Roda de Ter:







Una de les primeres tractores de la casa, un Pegaso 2080 amb la cisterna de llet damunt del semiremolc:



Una altre tractora Pegaso 2081 amb llur semiremolc cisterna fotografiada al pati del garatge on hi tancaven -i encara hi tanquen- els camions, a Roda de Ter. A la part posterior de la cisterna, les inicials del fundador de l'empresa, el senyor Rosendo Quintana:





En el proper article abordarem la flota que Transports Rosendo Quintana tenia als anys 1980. Gairebé tots els camions eren Pegasos.

dijous, 20 de febrer del 2014

Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter: el transport de la llet (V).

A la segona meitat dels anys 1960 es produeix la consolidació de l'empresa, la qual, per les inversions realitzades pel senyor Rosendo Quintana disposava de tots els permisos administratius per la recollida de la llet a les granges i masies, la seva refrigeració i posterior transport a les plantes d'envasat. 

Fotografia de la planta de refrigeració de llet del senyor Quintana al carrer Verdaguer 10, de Roda de Ter: 



Un Renault 4 de la casa, un auto molt apreciat per pagesos i ramaders, fotografiat davant de la planta de refrigeració de la llet. A l'esquerra, el moll per descarregar els pots de llet. A la dreta, l'espai on era instal·lat un tanc que transvasava la llet refrigerada a les cisternes dels camions per transportar-la a les plantes d'envasat, operació que en aquell moment s'estava duent a terme amb un Pegaso Comet que lluïa els tres colors identificadors de l'empresa, el granat inferior, el crema enmig i el blanc a la part superior:



El senyor Quintana renovà i amplià la flota de camions. Aquesta decisió vingué causada per l'augment de la demanda de llet produïda pel creixement demogràfic i la millora del poder adquisitiu dels consumidors.

Els tres vells camions dels anys 1930 foren donats de baixa i substituïts per uns Ebros B i C, comprats nous al concessionari oficial can Rovira, de Vic, representant de Motor Ibérica SA a la comarca d'Osona, amb caixa de fusta i vela per la recollida dels pots de llet als punts d'origen. Els camions petits destinats a la recollida de pots de llet eren pintats amb una combinació de dos colors. Els camions cisterna, per contra, eren pintats amb la referida combinació de tres colors que s'ha mantingut fins als nostres dies. 

La nova etapa, que arrencà l'any 1965, s'encetà amb un canvi en la numeració dels camions. Talment s'aprecia en les fotografies, es tornaren a numerar els camions. Aquesta camioneta B15, amb roda senzilla posterior, li fou assignat el número 2, que corresponia al vell taxi dels anys 1930 transformat en camioneta:



El número 3, que corresponia al vell camionet Fiat matriculat a Girona, completament reconstruït i equipat amb motor Perkins, li pertocà a un Ebro B35, amb la mateixa carrosseria per la recollida de pots de llet:



El camió número 5 fou un Ebro C350, amb caixa i vela per la recollida de marranxes de llet, que substituïa el Sava Austin:



El primer Pegaso Comet de la casa equipat amb una cisterna i que li correspongué el número 6 fou canviat per un Pegaso Supercomet, un 1095, també amb una cisterna. Fotografia del Pegaso a la carretera de Vic, davant de la planta de refrigeració de llet; al fons, dos autocars que prestaven el servei a Roda de Ter: 



Dues fotografies més d'aquest Pegaso 1095:





El número 7 assignat al camió Nazar B que havia xocat amb un plataner a la carretera de Roda de Ter a Vic, li fou adjudicat en la nova numeració a un altre Ebro C350 que recollia pots de llet:



El número 8 correspongué a un Pegaso Comet equipat amb una cisterna:



Un altre Pegaso 1095 fotografiat a la carretera de Vic, amb els autocars de l'Ajuntament de Roda de Ter de testimonis, equipat amb una cisterna fabricada per la casa Dacar de València :







Aquest camió retratat anys més tard, després d'haver patit un petit accident, quan Transports Rosendo Quintana transportava llet per la casa Ato de Barcelona:





El senyor Rosendo Quintana tingué una gran relació amb els responsables d'Auto Subministres Vic, el concessionari oficial Pegaso i Sava a la comarca d'Osona. Fou un bon client de Pegaso.

Fotografia de la flota de camions de Transports Rosendo Quintana el juliol de 1968; al fons, la planta de refrigeració de llet amb la façana blanca. Al davant, els camions Ebro B i C de recollida dels pots de llet; al capdavall, els dos Pegasos Comet amb cisterna:





En el proper article abordarem els anys 1970, amb nous clients i la renovació de la flota de camions.

dimarts, 18 de febrer del 2014

Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter: el transport de la llet (IV).

Acabada la Guerra Civil Espanyola la primavera de l'any 1939, en Rosendo Quintana recollia amb un carro i un cavall els pots de llet de les masies de Roda de Ter, les Masies de Roda i L'Esquirol-Santa Maria de Corcó fins a l'estació de tren de Vic. Una feina sacrificada. S'hi treballava tots els dies de la setmana, diumenges inclosos. Les vaques desconeixen els dies de festa i les vacances. 

Publicitat de Cacaolat, produït per la Granja Viader, els anys 1930 (arxiu Sr. Jordi Viader i Riera):  
 







Una de les conseqüències derivades de la Guerra Civil fou el desproveïment generalitzat de productes de primera necessitat, inclosos els medicaments. Els canals de recepció de mercaderies s'havien interromput i era molt difícil de posar-los de nou en funcionament. El control ferotge que l'administració exercia sobre els productes de primera necessitat, amb l'excusa de perseguir el mercat negre que les seves decisions administratives creava i fomentava, per pura supervivència, agreujava aquell estat de coses. Els militars africanistes, vencedors de la guerra, desconeixien aquell refrany català tan entenimentat i pràctic que no és pot matar tot el que és gras. 

Un dels productes amb més demanda era la llet. N'hi havia poca al mercat. Les vaqueries de les ciutats no cobrien pas la demanda. A Barcelona i a les ciutats industrials de la seva corona hi havia vàries empreses envasadores de llet que cobrien la demanda que es produïa. Eren la Societat Anònima Letona, de la família Viader, que produïa el Cacaolat, llet envasada i iogurts; La Lactaria Espanyola SA, que comercialitzava la marca RAM; Reyda SA, productora de la llet Letel; Empresa Cooperativa de Receptores de Leche y Ganaderos de Barcelona, que produïa la llet sota la marca Corele; Central Lechera Espanyola (CLESA) de Santa Coloma de Gramenet, que produïa llet sota la marca Altaflor; Sociedad Anónima Lechera Industrial (SALI); Industrias Peret-Hereu SA; i Industria Láctea Badalonesa.

Publicitat del iogurt Letona SA produït a la fàbrica del carrer Pujades 5 de Barcelon (arxiu Sr. Jordi Viader i Riera): 



Moll de càrrega de la fàbrica Letona SA al carrer Pujades de Barcelona (arxiu Sr. Jordi Viader i Riera): 



Els pots de llet que el senyor Rosendo Quintana facturava al tren de Vic amb destí a Barcelona eren adquirits per les empreses envasadores de llet en el mercat de la llet que es celebrava al barri del Poblenou de Barcelona. Dos dels clients principals eren Letona SA i Industrias Peret-Hereu SA. També DANONE, productor de iogurts.

Flota de l'empresa Transports Rosendo Quintana en la primera meitat dels anys 1960. Els quatre primers vehicles equipats amb les caixes de fusta i vela recollien les marranxes a les cases de pagès properes a Roda de Ter:


A principis dels anys 1960 el parc mòbil era un batibull absolut, d'una desigualtat completa. Els Ebros B45, els Pegasos Comet i els Barreiros Saeta convivien amb vells autos matriculats en els anys 1930 completament reconstruïts, alguns dels quals, més d'un cop. Aquesta fotografia és il·lustrativa d'aquest fet: tres vehicles molt vells al costat de tres camions de la dècada del 1960: un Sava, un Ebro B-45 i un Pegaso Comet.



El gran creixement econòmic que visqué el país a partir de 1960 agafà els fabricants de vehicles industrials a contrapèl. Els dos grans fabricants espanyols de camions lleugers i grossos, Motor-Ibérica SA-Ebro i ENASA-Pegaso, que exercien un oligopoli indissimulat, no tenien prou capacitat per atendre la demanda de vehicles nous. Aquest fet va propiciar diverses iniciatives empresarials amb una sort desigual. Van aparèixer fabricants de vehicles industrials com bolets, malgrat els impediments i entrebancs administratius adoptats pel ministeri d'indústria espanyol: Avia, Barreiros, LAI-Karpetan, Nazar i Sava intentaven esgarrapar part del mercat de camions nous no satisfets per Ebro i Pegaso.

L'intervencionisme del ministeri d'indústria espanyol per controlar la producció de vehicles industrials provocava greus distorsions. Així, mentre que a l'Europa Occidental, un mercat molt competitiu, hi havia una concentració de marques amb pocs fabricants que tenien una gran capacitat productiva, a l'estat espanyol succeïa el contrari: sorgien diversos fabricants amb poca producció. Aquest situació però s'aclariria a la segona meitat dels anys 1960.  




En la dècada dels anys 1950 entrà en vigor una normativa sobre el tractament i comercialització de la llet destinada al consum. Sancionava la comercialització de llet crua a les ciutats i obligava a vendre la llet pasteuritzada i envasada. Una legislació per garantir el proveïment de llet a les ciutats i fomentar la concentració d'empreses que produïen llet envasada i pasteuritzada en plantes industrials. Els requisits higiènics i sanitaris s'incorporaven poc a poc a la legislació espanyola.

L'aplicació d'aquesta normativa obligà el senyor Quintana a construir una planta de refrigeració de llet al carrer Verdaguer 10, de Roda de Ter, on també produïa gel. Els quatre camions carrossats amb caixes de fusta recollien el pots de llet a les masies i cases de pagès i els conduïen a la planta de refrigeració. Un cop refrigerada, la llet era carregada a les dues cisternes de l'Ebro B45 i del Pegaso Comet amb destí a Barcelona: 



Aquesta fotografia recull la coexistència dels nous camions dels anys 1960 amb els antics vehicles dels anys 1930, recuperats i reconstruïts:





En el proper article abordarem la flota de Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter en la segona meitat dels anys 1960, l'etapa de creixement i consolidació de l'empresa.