divendres, 23 de gener del 2015

Un Ford Maria de la O a Puigcerdà (Cerdanya).

L'amic Daniel Sitjà Palomeras, afeccionat als esports d'hivern que té per costum de practicar a les pistes d'esquí de la Cerdanya, ha retratat casualment al polígon industrial de Puigcerdà un camió Ford Maria de la O equipat amb un motor dièsel de la casa Barreiros:

IMG-20150204-WA0002

IMG-20150204-WA0003

Molts d'aquests camions vingueren a Espanya en el període de la guerra civil (1936-1939). L'exèrcit revoltat n'adquirí força camions Ford gràcies al suport indissimulat que els principals industrials nord-americans prestaren al general Franco. El govern anglès i nord-americà, malgrat la neutralitat invocada, també eren ferms partidaris dels militars sublevats contra el govern republicà. 

Donats de baixa del parc mòbil de l'exèrcit espanyol, aquests camions eren alienats en subhastes públiques; generalment es venien en lots. Incorporat a la vida civil, aquest camió fou carrossat amb un caixa de fusta apte per transports generals i motoritzat amb un motor dièsel que la casa Barreiros fabricava a Madrid. La combinació de colors de la cabina vermella i la caixa de fusta verd clar -i també de colors blau i gris- eren habituals en els anys 1960. 

Retirats de la circulació molts d'aquests camions acabaven els seus dies en granges i finques agrícoles per l'ús intern de l'explotació. Segons que sembla, aquest camió desproveït de targetes de la Inspecció Tècnica de Vehicles i per l'estat que presenta la planxa de la cabina, ha estat una colla d'anys tancat en un garatge. I per motius que desconeixem, però fàcilment imaginables, l'han deixat aparcat al carrer. 

Aquest camió, protagonista d'un dels episodis més tràgics de la dissortada història d'Espanya i de la seva desgraciada postguerra, mereix ser recuperat i restaurat. Poques unitats, pels motius exposats, han arribat fins els nostres dies. Fóra un pena que es perdés o es deixés perdre per la poca cura i diligència del seu propietari.  Es tracta al capdavall d'una peça carregada d'història.

dissabte, 17 de gener del 2015

En Luis Miguel Dominguin, representant dels vehicles Nazar a Madrid.

El passat vint-i-vuit de novembre publicarem un article sobre la reproducció executada per en Manolo Alfaro sobre una maqueta de la casa Otero Scale Models d'un camió Nazar A d'un firaire que recuperà i està restaurant un col·leccionista asturià. L'article fou il·lustrat amb unes fotografies facilitades per un gran amic asturià. 

Una de les fotografies retratava a un senyor elegant signant un document o llibre, no ho podem escatir amb exactitud. Fa uns dies rebérem un correu electrònic d'en Manolo Alfaro que ens informava que el senyor José Joaquín Pérez-Ezquerra, fabricant d'atraccions de fira, jubilat, reconegué el torero Luis Miguel Dominguin que estampava llur signatura en els papers presentats.

El senyor Luis Miguel Dominguin assegut en presència del senyor Vincenzo Angelino Gervasio, dret a la seva dreta amb un vestit fosc creuat, i altres dos senyors desconeguts:

IMG-20141206-WA0006

Uns treballadors de Factorias Napoles SA davant de dos camions Nazar produïts  al pati de l'empresa:  

Treballadors de l'empresa Nazar de Saragossa. Col·lecció Sr. Antonio Gámez Cano

Renglera de camions Nazar al pati de l'empresa:

IMG-20141206-WA0005

Un dels primers camions Nazar A matriculats a Barcelona fou comprat per l'empresa Transports Cotxarrera de Gironella: 

Camió Nazar de l'empresa TRANSPORTS COTXARRERA de Gironella (Berguedà)

Afegeix en Manolo Alfaro que en el llibre Evolución, editat pel Govern d'Aragó a finals de l'any 2000 i que conté un secció dedicada a la història d'algunes de les empreses aragoneses més conegudes, hi exposa que els orígens de Hispano Carrocera es remunten a l'empresa carrossera que fundà l'italià Vincenzo Angelino Gervasio en els anys 1950. Aquell llibre informa que el representant de Factorias Napoles SA a Madrid i, per tant, representant dels vehicles Nazar fou el torero Luís Miguel Dominguin, personatge d'una extraordinària popularitat aleshores.

En Luís Miguel Dominguin nasqué a Madrid el novembre de 1926 en una família vinculada al món del toros. Son pare i son germà foren toreros. Oncle de la Carmen Ordoñez, també ho fou per extensió del torero Francisco Rivera, Paquirri. Del matrimoni amb l'actriu Lucia Bosé tingué tres fills, Miguel Bosé, Lucia i Paola Dominguin. Compartí una gran amistat amb el pintor Pablo Picasso. 

En Vincenzo Angelino, dotat d'un nas molt fi pels negocis, li assignà la representació dels vehicles que produïa a un home d'una gran popularitat aleshores a Espanya. Era també una manera d'estar proper al poder atès que el general Franco i en Dominguin eren bons amics. 

A part de les obres de Picasso que la família Bosé conserva, potser també conserven documentació del seu pare com a representant a Madrid dels vehicles Nazar. Curioses les activitats empresarials en què participaren els toreros d'aquells anys; la seva transcendència social ha estat substituïda pels futbolistes.

Agraïm la informació facilitada per en Manolo Alfaro que ens permet de disposar d'una altre peça del puzle que és la història dels vehicles Nazar.

divendres, 16 de gener del 2015

Transports Ricard Font de Girona: tres generacions en el món del transport.

En Francesc Font i Puigsec nasqué al cantó de la muralla de la ciutat de Girona. Fou un dels primers transportistes que treballà en la distribució de la llet embotellada. La llet recollida en pots a les granges de la comarca del Gironès era duta a la Central Lletera Municipal de Girona per ser envasada en ampolles de vidre i distribuïda als domicilis. 

En Ricard, fill d'en Francesc Font, quan era un vailet ja manifestava un viu interès envers els automòbils i camions:  

IMG_3196

Per la distribució de les ampolles de llet procedents de la Central Lletera Municipal de Girona el senyor Francesc Font disposava d'un carro i un burro, que tancava a can Panxut, una quadra del carrer Sant Josep de Salt. Al cap d'un temps comprà un camionet Renault. Era un antic automòbil d'un senyor de Palamós reformat per un carreter del pas estret de Santa Eugènia del Ter, un antic municipi limítrof a Girona. Aquest carreter construí, al cap d'uns anys, un remolc d'un eix que arrossegava el camionet Renault. Un altre carreter de Santa Eugènia de Ter que s'especialitzà en la construcció de caixes de fusta per camions fou en Sais.

El senyor Francesc Font amb el camionet Renault estacionat davant del Casal Avícola:

IMG_3200

Els dos fills d'en Francesc Font enfilats al camionet Renault:

IMG_3198

El remolc que arrossegava el camionet Renault carregat de vailets del barri del Ninot:

IMG_3194

Per atendre el volum de feina del repartiment d'ampolles de llet comprà el senyor Font un segon camió també usat, un Citroen. Treballava amb els dos camions. Arran de la malaltia que patí els dos camions foren conduïts per en Ramon Garcia Martínez. Davant la impossibilitat de continuar al capdavant del negoci de la distribució de llet embotellada, el senyor Font resolgué de traspassar-lo a son germà Ramon, impressor amb un establiment a la carretera de Santa Eugènia. El fill d'en Ramon Font  Puigsec és el conegut i acreditat critic gastronòmic que escriu un article setmanal al Diari de Girona. 

En Ricard Font i Mis, fill d'en Francesc, completats els estudis bàsics entrà a treballar a can Marfà, una fàbrica tèxtil de Santa Eugènia de Ter. Plegat del sector tèxtil treballà a can Galceran, un establiment situat davant per davant de l'estanc de Salt que produïa escombres. Com era el cul del Jaumet, treballà a l'escorxador que en Pere Ramió, fill de Camós, tenia al carrer sant Dionís de Salt. Al cap d'un temps treballà a la secció de recanvis del Garatge Sport, propietat d'en Josep Casals Blanquera, de cal Cigarro, que tenia el taller al passeig del marquès de Camps de Salt. Es desplaçava a Girona amb una bicicleta per proveir les peces que necessitava el taller. També treballà a l'establiment de pneumàtics que en Martin Franco tenia a la carretera de Santa Eugènia de Girona. Féu el servei militar a la ciutat de Girona.

En possessió del carnet de primera, obtingut a l'Autoescola Provincial SA (APSA) del carrer del Nord de Girona, entrà a treballar a Transports Joan Corominas. Feia d'ajudant en qualsevol dels tres camions que aleshores tenia l'empresa -un Chevrolet vell, un Pegaso 165 comprat semi-nou a Auto Remolcs Girona i un Barreiros Azor estrenat nou-, principalment en la carrega i descarrega de caixes de la Pepsi Cola de Barcelona a Girona. Transports Corominas tingué el primer o segon Pegaso 1095 que hi hagué a Girona. Al cap d'un temps li assignaren el Barreiros Azor per traginar caixes de Pepsi Cola de Barcelona al magatzem de Girona. També carregava a Barcelona canyes que subministrava a can Galceran per muntar les escombres. Atès que fou el seu primer camió, era una mica tendre per conduir el Barreiros Azor. A Barcelona hi traginava el rebuig de la fosa de bateries de la foneria Ripoll de Bonmatí, una feina molt feixuga atès que el rebuig es carregava i descarregava a palades; també duia la fusta transformada d'una serradora que dipositava a un magatzem del carrer Pere IV del barri del Poblenou, densament industrialitzat en aquells anys. 

Acabada la seva etapa professional a can Corominas, en Ricard Font treballà per l'empresa familiar de transports de l'Anna Font. Compraren d'ocasió un camió Nazar A carrossat amb un bolquet, al qual li acoblaren una grua d'auto-càrrega Valman G-8, casa representada a Girona per en Jaume Xifra, per transportar material de construcció a les obres. Transportaven bigues que produïa Tain rere la gasolina de Vila-Roja. També tenien un Barreiros Azor que procedia de Transports Jou de Vilobí d'Onyar. Disposaven ensems d'un Barreiros Super Azor Gran Ruta amb matrícula GI-63850, comprat d'ocasió a la constructora Homs de Girona. Compraren nou un Pegaso 1061, dotat d'un motor de dos-cents cavalls de potència i canvi de bola i carrossat amb un bolquet de la casa Taca Marrel construït a Saragossa, que conduïa en Ricard Font. 

Quan en Ricard Font es posà pel seu compte com a conductor autònom treballà un temps amb el Barreiros Azor Gran Ruta. Després treballà amb el Pegaso 200 en el transport d'àrids per l'empresa Rubau SA. La grua d'auto-càrrega Valman G-8 que muntava el Nazar A fou comprada per Construccions Metàl·liques Riera de Montfullà i instal·lada en un Pegaso Supercomet. Aquest grua d'auto-càrrega fou recomprada pel senyor Font i acoblada al seu Pegaso 1061. 

El Barreiros Super Azor Gran Ruta fou adquirit per en Ramon García que li muntà una formigonera Barybal construïda a Saragossa per treballar per Formigons Girona. Més endavant treballà per CAMPSA en la conducció de camions cisterna, el transport de cotxes per Tradisa de Barcelona i també d'àrids. 

Unes quantes fotografies del Pegaso 1061 carrossat amb un bolquet de Taca Marrel i més endavant amb la grua d'auto-càrrega Valman G-8, en el curs dels anys que el tingué en Ricard Font:

IMG_3191

IMG_3190

IMG_3207

IMG_3192

IMG_3205

IMG_3208

IMG_3204

El Pegaso 1061 fou venut a en Jordi Salvador que tenia unes terreres a Sant Daniel i Cornellà de Terri. Acabà a l'Àfrica. Estrenà nou el senyor Font un Volvo FL7 al concessionari oficial, el Garatge Sport de Salt. Aquest camió, magnífic en tots els sentits i que donà un resultat rodó, li muntà un grua d'auto-càrrega Fassi 115.22. Quina diferència amb el Pegaso. Tres fotografies del Volvo FL7:

IMG_3188

IMG_3187

IMG_3197

Amb el Pegaso 1061 i el Volvo FL7 el senyor Font treballà trenta anys transportant àrids per l'empresa Rubau SA. Es jubilà als seixanta-set anys d'edat l'any 2011. El senyor Font al costat d'una tractora Kenworth:

IMG-20141213-WA0003

En Ricard Font Martin ha continuat la professió de son pare; transporta àrids amb una tractora Volvo FH16 equipada amb un motor de cinc-cents cinquanta cavalls de potència; també disposa de dues banyeres d'alumini. Dues fotografies d'aquest Volvo: 

IMG-20141213-WA0002

IMG-20141213-WA0004

En Ricard Font i Mis ha conservat tota la seva vida l'afició pels vehicles -motos, automòbils i camions- manifestada de ben petit. Ara que gaudeix de la jubilació posseeix un Seat 850 de l'any 1970 i un Chryler 180 amb el què participa en trobades de tota mena:

IMG_3219

IMG_3220

IMG_3218

IMG_3221

IMG_3222

IMG_3216


IMG_3185

D'esquerra a dreta, els senyors Joan Prat i Brugués, Miquel Patinyo i Bartomeu, Ricard Font i Mis i Pere Liu i Vila:

IMG_3213

Agraïm al senyor Font la seva biografia professional en el món del transport, activitat que la família Font continua exercint a través del seu fill Ricard.

diumenge, 11 de gener del 2015

Industrias Esteban de Pamplona: el gran fabricant espanyol de seients.

En els anys 1980, quan agafava els autobusos de les línies 23 ó 64 de Barcelona per desplaçar-me al col·legi on cursava l'Educació General Bàsica, un trajecte curt comprès entre les parades de Via Augusta-Muntaner fins la plaça de la Bonanova, em fixava que els seients dels conductors que equipaven els autobusos Pegaso eren produïts per Industrias Esteban. Són records de fa més de trenta anys. La línia 23 desaparegué fa molts anys i fou substituïda per la línia 58. Els autobusos Pegaso que ens duien a escola, sorollosos, bruts, desmarxats i contaminants, han donat pas a d'altres models de fabricants europeus -Man, Mercedez i Iveco- més eficaços però buits d'encant.

Aquest record, que tenia oblidat, m'ha revingut arran del catàleg que el senyor Joan Brugués té de Industrias Esteban SA, un dels principals fabricants espanyols de seients per l'automoció. El seu capital actualment és en mans alemanyes. Els seients dels conductors dels autobusos Pegaso dels anys 1980 se m'ha fet present amb tots els records associats.

Industrias Esteban SA té més de cinquanta anys d'història. Fou fundada a Pamplona per emprenedors locals l'any 1958. L'any 1984 els accionistes de Industrias Esteban constituïren l'empresa Tecno Confort SL amb la finalitat de produir i subministrar els seients del model Volkswagen Polo que es construïa a la planta de Landaben. 

Arran de l'adhesió d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, ingrés que es féu efectiu el dia 1 de gener de 1986, la multinacional alemanya Achter Ebels AG n'adquirí aquell any la major part del capital social. Industrias Esteban SA disposa avui dia d'una planta de fabricació al polígon industrial Landaben, als afores de la ciutat de Pamplona, on produeix els seients i aglutina el centre d'investigació i desenvolupament i l'emmagatzematge de peces i del producte acabat per ser lliurat. 

Industrias Esteban SA gaudeix de la condició de líder espanyol en la fabricació de seients per autobusos i camions, condició que manté pels seus acords de col·laboració amb d'altres empreses del sector, bàsicament alemanyes i japoneses. També és present a Mèxic, Brasil, Regne Unit, Turquia i Iran. Llurs principals clients són els carrossers Beulas, Irizar i Setra, i els constructors de vehicles Volkswagen, Iveco i  Mercedes Benz; també subministra seients al fabricant de maquinària agrícola John Deere.

Catàleg dels seients que produïa Industrias Esteban SA en la segona meitat dels anys 1980 i primeries dels anys 1990:


IMG_2217

IMG_2218

IMG_2219

Fantàstica imatge dels seients en plena consonància amb la moda imperant en els anys 1980 reflectida en algunes de les pel·lícules que es produïren aleshores sobre aquesta temàtica:

IMG_2221

IMG_2222

Industrias Esteban SA, com la resta d'empreses del País Basc i Navarra, tenen un avantatge addicional: el règim del concert econòmic els permet de tenir un règim de tributació específic per les societats, diferent de la resta de territoris espanyols. 

Els avantatges objectius i quantificables derivats del règim del concert econòmic foral sobre les persones físiques i jurídiques residents en aquestes dues comunitats autònomes és absolutament feridor davant de l'espoli fiscal que pateixen Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears; aquest drenatge de recursos públics sense comparació possible amb la resta de països europeus per les sumes fabuloses de diners recaptats que no retornen, aplicat des de l'any 1714 fins els nostres dies amb una gran i letal eficàcia, mai ha estat qüestionat com a insolidari i injust pels grans partits espanyols. Un cinisme absolut que deslegitima completament als ulls de molts catalans el paper dels successius governs espanyols quan s'oposen a una millora del finançament de Catalunya. A més, en aquests anys de crisi econòmica severíssima en què el deute públic creix any rere any, l'actual govern espanyol ha millorat i blindat el règim del concert econòmic. 

dissabte, 10 de gener del 2015

Catàleg del Pegaso 5231 Tecnobus.

En gran treball desplegat pel departament tècnic de ENASA a principis dels anys 1980 fructificà en el llançament de nous models de camions i autocars i autobusos. La gamma d'autocars de ENASA s'enriquí amb un nou model, el Pegaso 5231. I malgrat que tothom, amb major o menor grau, ens plau de penjar-nos medalles, que aquest model representà un gran avanç -qualificat de nou concepte en el catàleg- fou un fet cert. 

Portada del catàleg  del Pegaso 5231 il·lustrat amb una fotografia del xassís i dels elements mecànics amb què sortia de fàbrica:

IMG_2193

El bastidor d'aquest nou vehicle incorporava novetats per plantar cara a la resta de fabricants europeus:

IMG_2195

El motor també presentava millores significatives en quant a reducció de consum, augment de la fiabilitat i reducció de les emissions:

IMG_2196

Visió aèria del xassís i demés elements mecànics que muntava el Pegaso 5231 Tecnobus: 

IMG_2197

Els demés elements mecànics que muntava aquest nou model produït per ENASA, tals com la cadena cinemàtica, els frens, la suspensió i la direcció, foren millorades i dotades de la tecnologia més avançada disponible aleshores: 

IMG_2198

IMG_2199

Tots els carrossers espanyols disposaven de carrosseries per vestir aquest model. La xarxa d'assistència tècnica que Pegaso tenia a Espanya i a la resta dels països europeus oferia un servei àgil, ràpid i de qualitat:

IMG_2200

IMG_2201

Amb aquest catàleg acabem la sèrie d'articles consagrats a la història de ENASA i alguns dels models que aquesta empresa de capital públic comercialitzà en la seva dilatada activitat industrial, els quals, són els camions espanyols per excel·lència. El seu paper és equiparable al que representà Berliet a França, Leyland al Regne Unit, Daf a Holanda, Steyr a Àustria, Saurer a Suïssa o Sisu a Finlàndia. Aquest paper de constructor nacional és més diluït a Itàlia, Alemanya i Suècia per la proliferació de grans constructors que tingueren aquests països. Volvo i Scania, en el cas suec, són dos grandíssims constructors de camions. 

Tenim la sensació, repassada la història de ENASA, i sense ànim de menystenir el paper que en la motorització del país tingué, que es podrien haver fet millor les coses. La cabina abatible fou produïda l'any 1975; en canvi, un altre fabricant espanyol, Motor Ibérica SA, disposava de la cabina abatible des de l'any 1968 amb el llançament de la sèrie D; un endarreriment notable per ENASA. 

El problema principal dels vehicles que produïa ENASA era la qualitat dels components que equipaven més que no pas la tecnologia aplicada. I aquest problema, que es podia exculpar en els anys 1960, no tenia pas defensa possible en els anys 1970. En els anys 1980, quan la gent de ENASA li veié les orelles al llop, fou el moment d'espavilar-se i del llançament dels millors vehicles produïts per la marca del cavall alat.   

divendres, 9 de gener del 2015

Bastidor del Pegaso 5036 S/1 equipat amb un motor de 310 cavalls de potència.

La divisió d'autocars i autobusos de ENASA llançà l'any 1984 el xassís Pegaso 5036 S/1, un bastidor de dotze metres de longitud i que muntava un motor de tres-cents deu cavalls de potència. Aquest celebrat model equipava el motor del camió Pegaso 1231, la popular tractora bocanegra. Secció d'aquest autocar amb el xassís i demés elements mecànics i components que equipava: 

IMG_2226

ENASA recalcava el gran esforç per oferir als professionals del transport un vehicle, ja fos camió o bé autocar, dotat d'una tecnologia capdavantera. S'incidia de nou, com en la publicitat continguda en els catàlegs dels anys 1970, en tres conceptes que eren una divisa per l'empresa: seguretat, fiabilitat, confort i rendibilitat:

IMG_2227

El confort en carretera s'assolia mitjançant una suspensió pneumàtica integral:

IMG_2228

Estructura del xassís amb el motor posterior:

IMG_2229

Distintes carrosseries de carrossers espanyols que es podien muntar sobre el xassís de l'autocar Pegaso 5036 S/1: 

IMG_2230

Carrosseria Everest II del carrosser Irizar muntada en un autocar de l'empresa Samar de Madrid: 

IMG_2233

Carrosseria Yethero-Gold E del carrosser Camelsa amb un radiador inspirat en el que muntaven els automòbils Mercedes Benz, acoblada en un autocar que pertanyia a la casa Muñoz de Madrid:

IMG_2235

Carrosseria Master 35 del carrosser Castrosua muntada en un autocar de l'empresa madrilenya Travel Bus:

IMG_2232

Carrosseria Grinder del carrosser Unicar que vestia un autocar de la casa Portillo de Navarra:

IMG_2234

I en la nostra opinió, la carrosseria més bonica i elegant, S'Agaró Plus E, un nom que traspua elegància i refinament, del carrosser Obradors de Manresa, muntada sobre un autocar de la casa Julià de Barcelona:

IMG_2231

El motor que equipava aquest model d'autocar representà un salt qualitatiu notable en la història de ENASA i els vehicles Pegaso:

IMG_2237

Cobertura d'assistència i prestacions del Servei Pegaso:

IMG_2238

IMG_2239

En aquells anys el competidor Iveco, que al cap d'uns anys compraria ENASA, tenia en catàleg el model 370.12.35 presentat amb una deliciosa carrosseria italiana.

IMG_2223

IMG_2224

En el proper article abordarem el Pegaso 5231.