En Francesc Font i Puigsec nasqué al cantó de la muralla de la ciutat de Girona. Fou un dels primers transportistes que treballà en la distribució de la llet embotellada. La llet recollida en pots a les granges de la comarca del Gironès era duta a la Central Lletera Municipal de Girona per ser envasada en ampolles de vidre i distribuïda als domicilis.
En Ricard, fill d'en Francesc Font, quan era un vailet ja manifestava un viu interès envers els automòbils i camions:
Per la distribució de les ampolles de llet procedents de la Central Lletera Municipal de Girona el senyor Francesc Font disposava d'un carro i un burro, que tancava a can Panxut, una quadra del carrer Sant Josep de Salt. Al cap d'un temps comprà un camionet Renault. Era un antic automòbil d'un senyor de Palamós reformat per un carreter del pas estret de Santa Eugènia del Ter, un antic municipi limítrof a Girona. Aquest carreter construí, al cap d'uns anys, un remolc d'un eix que arrossegava el camionet Renault. Un altre carreter de Santa Eugènia de Ter que s'especialitzà en la construcció de caixes de fusta per camions fou en Sais.
El senyor Francesc Font amb el camionet Renault estacionat davant del Casal Avícola:
Els dos fills d'en Francesc Font enfilats al camionet Renault:
El remolc que arrossegava el camionet Renault carregat de vailets del barri del Ninot:
Per atendre el volum de feina del repartiment d'ampolles de llet comprà el senyor Font un segon camió també usat, un Citroen. Treballava amb els dos camions. Arran de la malaltia que patí els dos camions foren conduïts per en Ramon Garcia Martínez. Davant la impossibilitat de continuar al capdavant del negoci de la distribució de llet embotellada, el senyor Font resolgué de traspassar-lo a son germà Ramon, impressor amb un establiment a la carretera de Santa Eugènia. El fill d'en Ramon Font Puigsec és el conegut i acreditat critic gastronòmic que escriu un article setmanal al Diari de Girona.
En Ricard Font i Mis, fill d'en Francesc, completats els estudis bàsics entrà a treballar a can Marfà, una fàbrica tèxtil de Santa Eugènia de Ter. Plegat del sector tèxtil treballà a can Galceran, un establiment situat davant per davant de l'estanc de Salt que produïa escombres. Com era el cul del Jaumet, treballà a l'escorxador que en Pere Ramió, fill de Camós, tenia al carrer sant Dionís de Salt. Al cap d'un temps treballà a la secció de recanvis del Garatge Sport, propietat d'en Josep Casals Blanquera, de cal Cigarro, que tenia el taller al passeig del marquès de Camps de Salt. Es desplaçava a Girona amb una bicicleta per proveir les peces que necessitava el taller. També treballà a l'establiment de pneumàtics que en Martin Franco tenia a la carretera de Santa Eugènia de Girona. Féu el servei militar a la ciutat de Girona.
En possessió del carnet de primera, obtingut a l'Autoescola Provincial SA (APSA) del carrer del Nord de Girona, entrà a treballar a Transports Joan Corominas. Feia d'ajudant en qualsevol dels tres camions que aleshores tenia l'empresa -un Chevrolet vell, un Pegaso 165 comprat semi-nou a Auto Remolcs Girona i un Barreiros Azor estrenat nou-, principalment en la carrega i descarrega de caixes de la Pepsi Cola de Barcelona a Girona. Transports Corominas tingué el primer o segon Pegaso 1095 que hi hagué a Girona. Al cap d'un temps li assignaren el Barreiros Azor per traginar caixes de Pepsi Cola de Barcelona al magatzem de Girona. També carregava a Barcelona canyes que subministrava a can Galceran per muntar les escombres. Atès que fou el seu primer camió, era una mica tendre per conduir el Barreiros Azor. A Barcelona hi traginava el rebuig de la fosa de bateries de la foneria Ripoll de Bonmatí, una feina molt feixuga atès que el rebuig es carregava i descarregava a palades; també duia la fusta transformada d'una serradora que dipositava a un magatzem del carrer Pere IV del barri del Poblenou, densament industrialitzat en aquells anys.
Acabada la seva etapa professional a can Corominas, en Ricard Font treballà per l'empresa familiar de transports de l'Anna Font. Compraren d'ocasió un camió Nazar A carrossat amb un bolquet, al qual li acoblaren una grua d'auto-càrrega Valman G-8, casa representada a Girona per en Jaume Xifra, per transportar material de construcció a les obres. Transportaven bigues que produïa Tain rere la gasolina de Vila-Roja. També tenien un Barreiros Azor que procedia de Transports Jou de Vilobí d'Onyar. Disposaven ensems d'un Barreiros Super Azor Gran Ruta amb matrícula GI-63850, comprat d'ocasió a la constructora Homs de Girona. Compraren nou un Pegaso 1061, dotat d'un motor de dos-cents cavalls de potència i canvi de bola i carrossat amb un bolquet de la casa Taca Marrel construït a Saragossa, que conduïa en Ricard Font.
Quan en Ricard Font es posà pel seu compte com a conductor autònom treballà un temps amb el Barreiros Azor Gran Ruta. Després treballà amb el Pegaso 200 en el transport d'àrids per l'empresa Rubau SA. La grua d'auto-càrrega Valman G-8 que muntava el Nazar A fou comprada per Construccions Metàl·liques Riera de Montfullà i instal·lada en un Pegaso Supercomet. Aquest grua d'auto-càrrega fou recomprada pel senyor Font i acoblada al seu Pegaso 1061.
El Barreiros Super Azor Gran Ruta fou adquirit per en Ramon García que li muntà una formigonera Barybal construïda a Saragossa per treballar per Formigons Girona. Més endavant treballà per CAMPSA en la conducció de camions cisterna, el transport de cotxes per Tradisa de Barcelona i també d'àrids.
Unes quantes fotografies del Pegaso 1061 carrossat amb un bolquet de Taca Marrel i més endavant amb la grua d'auto-càrrega Valman G-8, en el curs dels anys que el tingué en Ricard Font:
El Pegaso 1061 fou venut a en Jordi Salvador que tenia unes terreres a Sant Daniel i Cornellà de Terri. Acabà a l'Àfrica. Estrenà nou el senyor Font un Volvo FL7 al concessionari oficial, el Garatge Sport de Salt. Aquest camió, magnífic en tots els sentits i que donà un resultat rodó, li muntà un grua d'auto-càrrega Fassi 115.22. Quina diferència amb el Pegaso. Tres fotografies del Volvo FL7:
Amb el Pegaso 1061 i el Volvo FL7 el senyor Font treballà trenta anys transportant àrids per l'empresa Rubau SA. Es jubilà als seixanta-set anys d'edat l'any 2011. El senyor Font al costat d'una tractora Kenworth:
En Ricard Font Martin ha continuat la professió de son pare; transporta àrids amb una tractora Volvo FH16 equipada amb un motor de cinc-cents cinquanta cavalls de potència; també disposa de dues banyeres d'alumini. Dues fotografies d'aquest Volvo:
En Ricard Font i Mis ha conservat tota la seva vida l'afició pels vehicles -motos, automòbils i camions- manifestada de ben petit. Ara que gaudeix de la jubilació posseeix un Seat 850 de l'any 1970 i un Chryler 180 amb el què participa en trobades de tota mena:
D'esquerra a dreta, els senyors Joan Prat i Brugués, Miquel Patinyo i Bartomeu, Ricard Font i Mis i Pere Liu i Vila:
Agraïm al senyor Font la seva biografia professional en el món del transport, activitat que la família Font continua exercint a través del seu fill Ricard.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina