La industrialització de Barcelona a principis del segle XX va comportar un important augment de la població procedent principalment de la resta del país, del País Valencià i les comarques aragoneses de parla catalana. Malgrat les condicions laborals vigents aquells anys, el treball a les fàbriques permetia una renda impossible als seus pobles.
El gran rebost d'on es proveïa la ciutat de Barcelona eren els productes de la terra de les comarques limítrofs del Baix Llobregat, amb una horta excepcional, el Maresme amb el vi d'Alella, i el Vallès Oriental i Occidental. De la comarca del Penedès es proveïen de vi que transportaven en bocois.
El gran rebost d'on es proveïa la ciutat de Barcelona eren els productes de la terra de les comarques limítrofs del Baix Llobregat, amb una horta excepcional, el Maresme amb el vi d'Alella, i el Vallès Oriental i Occidental. De la comarca del Penedès es proveïen de vi que transportaven en bocois.
Carros i camions traginaven diàriament productes agrícoles dels camps dels pobles d'aquestes comarques fins a Barcelona. Eren per força productes de temporada i de proximitat, dos valors reivindicats avui dia.
A les entrades de Barcelona hi havia els burots, funcionaris municipals que cobraven tributs per l'entrada de mercaderies a Barcelona, principalment productes agrícoles, bestiar i aviram. Van estar vigents als anys 1950, sent derogats l'any 1962.
A les entrades de Barcelona hi havia els burots, funcionaris municipals que cobraven tributs per l'entrada de mercaderies a Barcelona, principalment productes agrícoles, bestiar i aviram. Van estar vigents als anys 1950, sent derogats l'any 1962.
Hi havia moltes empreses familiars que traginaven cada dia mercaderies cap a Barcelona. Primer en carro i cavall i després en camions i furgonetes. La família Poma, de Santa Eulàlia de Ronçana, n'és un bon exemple. En Josep Poma i Puig, de sobrenom "Pepitu", casat amb la Dolors Pineda i Prat, matrimoni que ha tingut tres fills, dos nois i una noia, es va dedicar al transport de mercaderies de tota mena.
En Josep Poma i Puig va comprar als anys 1950 un camió, segurament que un Ford, per a transports generals. Transportava principalment els pelats, troncs de pins nets de branques, per les drassanes de Barcelona, i productes agrícoles de temporada. Les delicioses cireres de Bigues i Riells, patates de Puigcerdà i Solsona. També treballava per les fàbriques de pobles propers a Santa Eulàlia de Ronçana: la matèria primera i el producte acabat, en uns anys que hi havia molts pocs camions.
El camió d'en Josep Poma fotografiat a Santa Eulàlia de Ronçana l'any 1956:
El camió d'en Josep Poma fotografiat a Santa Eulàlia de Ronçana l'any 1956:
Els dies que baixava a Barcelona, en Josep Poma esmorzava al restaurant "La Cruïlla", de Lliçà d'Amunt, i li guardava sempre una cadira pel seu bon amic l'Emili Badia "En Trumfet", de Sant Feliu de Codines.
Els fills d'en Josep Poma han continuat l'ofici de transportista del seu pare amb la raó social de Transports Josep Poma SL, a Santa Eulàlia de Ronçana. Un Scania de Transports Poma:
Volem agrair a la família Poma i a l'Emili Badia "Trumfet" les fotografies dels camions d'aquesta empresa de transports de Santa Eulàlia de Ronçana que palesa l'evolució del transport al nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada