dijous, 5 de juliol del 2012

Biografia d'en Pere Caba, de CARROSSERIES CABA, de Sabadell.


En Pere Caba i Bedós va néixer a Sabadell l’u de setembre de 1922, el mateix dia que el seu pare, en Salvador Caba i Valls. Estudià al Col·legi dels Germans Maristes de Sabadell on va establir i forjar grans vincles d'amistat que va mantenir al llarg de la seva vida. Va acabar la seva formació tècnica i artística (dibuix) en acadèmies de Sabadell.

Els qui el van conèixer el defineixen amb poques paraules: optimista, treballador, perfeccionista, bonhomiós, molt sociable i sobretot emprenedor. Pel seu caràcter alegre i extravertit era de tracte fàcil. Honrat, respectuós amb tothom i sempre a punt per col·laborar. Una persona senzilla, apassionat de la seva família, la natura, de la seva ciutat i de la seva terra.

Malgrat estar plenament dedicat en cor i ànima al negoci familiar, sempre trobava estones per gaudir de les seves aficions que procurava compartir amb la família i els amics: escoltar música, caminar per la muntanya, gaudir de la platja i el mar, esquiar i fer visites i excursions a diferents indrets de Catalunya. Casualment, en una excursió va conèixer qui seria la seva esposa i amb la qual va tenir sis fills, 3 noies i 3 nois.

El seu pare, en Salvador Caba Valls, va ser el fundador de Carrosseries Caba, un taller de disseny i construcció de carros i carrosseries per a vehicles. El fet de créixer enmig d'automòbils marcà de ben jovenet la seva trajectòria professional. 

A la guerra civil, als 14 anys, treballà amb el seu pare a l’aeroport de Sabadell fent de planxista i soldador. Els tres anys de guerra civil, amb les patrulles de control i les requisicions arbitràries de vehicles, utillatge i material, al començament, van provocar que no hi hagués eines, maquinària, cotxes ni matèria primera. Fins i tot van haver d’anar a la Jonquera a recuperar les eines un cop acabat el conflicte bèl·lic.

Finalitzada la guerra, en Pere Caba tenia 17 anys. No en va ser una excepció i juntament amb el seu pare i el seu germà van començar de zero sense cap ajuda externa de ningú; van treballar durament per recuperar el negoci. Per a moltes famílies i, per al país sencer, a la primavera del 1939 es va haver de tirar endavant amb un gran esforç, treball i tenacitat.

Amb el temps, en Pere Caba aprengué l’ofici de carrosser de la mà d’un expert com era el seu pare, en Salvador, i amb molt d’esforç i dedicació, CARROSSERIES CABA va recuperar el prestigi d’antany. Era un negoci reconegut per la qualitat de les seves carrosseries, on el perfeccionisme es manifestava fins al darrer detall. El 1944, el germà gran d’en Pere s’establí pel seu compte i continuaren al negoci en Pere Caba amb el seu pare, en Salvador.

A Cal Caba s’hi dissenyaven i construïen cotxes, furgons, les caixes dels camions i autocars. Van especialitzar-se en la construcció de caixes de fusta i planxa pel transport de teixits, molt demanat per les empreses tèxtils de Sabadell. També fabricaven carrosseries d’autobusos i autocars per empreses de transport públic que es feien mirar per la seva originalitat i qualitat d’acabats. Els dissenys dels vehicles publicats a les revistes franceses, eren estudiats i font d’inspiració per a les línies de llurs carrosseries.

Fins i tot la premsa de la ciutat va fer difusió de l’estrena de l’autocar Pegaso de l’empresa “La Vallesana S.A.”, pel qual va rebre moltes felicitacions i un gran reconeixement com a carrosser i, també, pels acabats de pintura i tapisseria:

IMG_1686

Els anys de prosperitat viscuts per l’emergent indústria tèxtil van repercutir en el món de l’automòbil, convertint-se en un element dinamitzador d’aquest sector. A mesura que les empreses de Sabadell creixien, tenien més necessitats del transport de mercaderies i del personal. El fet que les famílies milloressin la seva economia va donar la possibilitat, no solament de posseir un cotxe, aleshores un luxe, sinó, a més a més, d’escollir-ne el disseny.

Els automòbils que més es redissenyaven eren els Bedford, Ford, Fiat i Hispano Suiza, en versió automòbil i autocar. Les produccions d’en Pere Caba eren un testimoni dels grans canvis en la indústria de l’automoció, una mostra de com les empreses de la ciutat van començar a motoritzar els seus transports i un referent en el ram de l’automobilisme i creixement de la ciutat.

Malgrat que la clientela del taller era majoritàriament constituïda per famílies de Sabadell, també tenia encàrrecs d'empreses i clients de Barcelona i d’altres localitats de les comarques limítrofs, ja que la fama i prestigi de Carrosseries Caba era coneguda molt més enllà de la ciutat de Sabadell.

Ja entrats el anys 50, en Pere Caba, el primer carrosser de Sabadell, va orientar el negoci cap a la reparació d’automòbils, car els cotxes ja venien carrossats de fàbrica. També va ser un dels pioners en abastar tots els apartats dels vehicles, a part de la planxa i pintura: fusteria, forja, mecànica, tapisseria i electricitat, per tal d’oferir un bon servei al client, ja que els cotxes fabricats eren tots iguals i molts clients se’ls volien personalitzar, modificant-ne la carrosseria, l'entapissat, o la pintura. El negoci es va anant especialitzant cap a aquests àmbits. Un cotxe abonyegat al taller de can Caba:

IMG_1859

Amb els anys, la passió per la feina ben feta i l’amor pel seu ofici va convertir Carrosseries Caba en una empresa de renom, la qual cosa va permetre d’assolir molts clients fidels de la ciutat que el reconegueren com el millor carrosser sabadellenc.

En Pere Caba no tenia per costum de delegar i executava la feina personalment perquè era un treballador incansable. Cercava els millors professionals de les rodalies per mantenir el prestigi de l’empresa, però li era molt difícil trobar bons planxistes. Fins i tot per contractar un planxista li va oferir pis a Sabadell. Els sous dels treballadors eren alts atesa l’alta qualificació que tenien perquè eren gent d'ofici, una qualitat i virtut que avui s'ha perdut. 

Va casar-se amb l’Aurèlia Arnella i Gallego una noia molt ben plantada i eixerida. S’havien conegut en una excursió al Puig de la Creu. L’Aurèlia era filla d’uns coneguts propietaris rurals amb una casa-masia a Barberà del Vallès. 

En Pere amb la seva muller i els fills sovintejaven les platges i els banys de mar a Castelldefels. També passaven els estius en una casa d’estiueig a Sant Feliu del Racó, un bonic poblet, parròquia de Castellar del Vallès, situat als peus de la Mola, la muntanya més emblemàtica del Vallès Occidental on hi anava molt sovint amb els seus fills a passejar.

Al 1950, en Pere Caba va reconstruir un Buick nord-americà matriculat a Girona. Disposava de nou places i alguns diumenges –els dissabtes es treballava- marxava d’excursió amb la família, els pares, els consogres i els fills; s’hi afegeixen els amics que tenien cotxe aleshores, i plegats recorrien bells indrets de Catalunya. Més endavant, cap als anys 1960, també feien escapades cap a Andorra i La Molina. El Buick:

IMG_1681

IMG_1673

 IMG_1535

Atès que era una família nombrosa, de vuit membres, hi anaven amb dos cotxes que conduïen el pare i la mare. L'Aurèlia va ser la segona dona de l'extens barri de la Creu Alta, de Sabadell, amb permís de conduir; l’any 1956 ja tenia el permís. En Pere l'omplia de felicitat de veure tota la família aplegada al voltant de la taula; sovint trobava una excusa per fer un gran dinar i sempre es mostrava pletòric de felicitat per aconseguir-ho.

Els diumenges que no anaven a fer una excursió a qualsevol indret de Catalunya, en Pere Caba es passava els matins al taller perquè, segons les seves manifestacions, era quan treballava més tranquil; fins i tot s'emportava la feina a casa. Cada dia, al capvespre, confeccionava els esborranys de les factures que els oficinistes passaven a net. Ho supervisava absolutament tot.

Atès que el nombre de clients augmentava molt, tal com consta en els assentaments dels llibres de registre d’entrada del taller, amb molts d’automòbils any rere any, va haver d’ampliar l’espai. Tots els cotxes no hi cabien alhora i el 1959 va ampliar el taller amb la finca contigua del carrer Llevant, avui carrer de Montllor i Pujal. I encara després va necessitar espai pel taller de mecànica, i va comprar la finca contigua a l’anterior, una adquisició que va significar un gran esforç econòmic. Una fotografia del taller:

IMG_1789

Les carrosseries d’autocars i autobusos produïdes a Cal Caba eren totalment artesanals. L’autocar més gran i luxós que es va carrossar, és de l’any 1957.

A principis dels 60 es va especialitzar en la fabricació de caixes de camions, la qualitat de les quals era tan alta que quan el camió ja no servia, la muntaven en un altre vehicle o camió nou, carrosseries de furgons, transformació de vehicles i reconstrucció de cotxes antics, tot dissenyat segons els gustos i necessitats dels clients. Caixes per camions construïdes per Can Caba:

IMG_1993

 IMG_1771

 IMG_1827

IMG_1805

 IMG_1812

IMG_1844

IMG_1853

IMG_1817



 IMG_1730

IMG_1866

IMG_1870


IMG_1890

IMG_1872

IMG_1871

A mitjans de la dècada dels 60, en Pere Caba tenia al voltant de 50 operaris i aprenents al seu càrrec. Tanmateix, era ell qui tractava directament amb els seus clients i demostrava així el seu rigor i perfeccionisme; revisava personalment totes i cadascuna de les feines. En Pere Caba, al taller, als anys 1960:

IMG_1797

IMG_1788

Amb la motorització del país als anys 60, amb els Seat 600, Carrosseries Caba començà la seva secció de mecànica l’any 1965 per reparar els motors i altres peces mecàniques de tots els vehicles que circulaven aquells anys, ja fos un exclusiu Maserati o un senzill Seat 600.

En Pere Caba fou un precursor del servei integral de l’automòbil: va crear un servei de grua les 24 hores de tots els dies de la setmana; un servei de lloguer de cotxes Seat 600, 850 i 127; xofer de substitució per acompanyar els propis clients; i una botiga de recanvis de totes les marques d’automòbils del mercat. Camió Ebro que cobria el servei de grua les 24 hores pels cotxes que patien panes:

IMG_1935

Una bossa de la botiga de recanvis fundada per en Pere Caba:

IMG_1939

En Pere Caba no deixà mai, però, la feina artesanal, doncs seguia rebent encàrrecs, sobretot de col·leccionistes de la ciutat i rodalies per restaurar cotxes antics, i dels fabricants de teixits que volien caixes especials per a camions per traginar les seves peces, i d’altres tipus de transports.

L'any 1968 es va escaure el cinquantè aniversari de la fundació de Carrosseries Caba, l'any 1918, per en Salvador Caba i Valls. Es va celebrar una festa que tingué molt de ressò a Sabadell:

IMG_1781

La família Caba fotografia en ocasió de la celebració del cinquantè aniversari de la fundació de l'empresa:

IMG_1782

A finals de la dècada dels 60, es van incorporar a Carrosseries Caba en Claudi i en Pere, dos dels fills d’en Pere Caba; més tard una de les filles, la Montserrat; i posteriorment el fill petit, en Josep. La tercera generació s'incorporava al negoci familiar, negoci que encara està en actiu amb el mateix nom. Caixes de camions construïdes a principis de la dècada dels anys 1970:

IMG_1894

 IMG_1888

IMG_1898

La crisi del petroli va provocar una greu davallada dels sectors industrials de Sabadell. Aquesta greu crisi econòmica dels anys 1970 i principis del 1980 va obligar a reduir la plantilla de Carrosseries Caba. 

El tancament d’empreses tèxtils i metal·lúrgiques va ser general a Sabadell aquells anys. Moltes indústries tèxtils van haver de plegar totalment i els tancaments van ser regulats pels "expedients de crisi", com s'anomenaven aleshores. L'atur es va disparar a Sabadell i al Vallès Occidental.

Carrosseries Caba també patia la crisi econòmica; menys feina, ja no es fabricaven les caixes dels camions i furgons per a les empreses tèxtils i altres indústries, i pocs podien permetre's grans capricis en els seus automòbils. Uns operaris molt qualificats, treballadors, excel·lents professionals, però amb sous alts i antiguitat a l’empresa. Els neguits i preocupacions eren constants. 

En aquestes circumstàncies adverses, malgrat que en Pere Caba va treballar infatigablement per superar la crisi, l’esllanguiment de l’activitat productiva del taller va seguir fins l’any 1980, any que patí una greu malaltia i provocà la seva jubilació forçosa abans del que ell hauria desitjat. Aquesta malaltia li va impedir de seguir amb la feina que tant estimava i per la què tant havia lluitat; ho va acceptar durant molts anys amb una abnegació i enteresa exemplars.

IMG_1928

Els seus fills, en Claudi i en Pere, van reorientar el negoci, i actualment encara treballen en el sector de l’automoció. En Pere Caba i Bedós va morir a Sabadell envoltat de tota la seva família que tant l’estimava, el 8 de febrer del 2004.

La creació més reeixida d’en Pere Caba, pels entesos en el ram, fou un elegant Seat 600 descapotable que va dissenyar el 1966, una peça única. Cal tenir en compte la moda popular de transformar i modificar els Seat 600 aquells anys. Aquest bell Seat 600:

IMG_1825

IMG_1824

IMG_1823

IMG_1822

IMG_1931

Els dissenys i produccions palesen l’habilitat i capacitat d’en Pere Caba com a mestre carrosser ja que les seves carrosseries i transformacions reflecteixen la seva creativitat i enginy a l’hora d’idear i construir automòbils. Podem afirmar que Pere Caba era un “perfeccionista exagerat”.

Carrosseries Caba va ser una de les empreses fundadores de la “Unión de Empresarios del Metal”, el 1961, actual Centre Metal·lúrgic de Sabadell.

En Pere Caba, seguint la trajectòria del seu pare, en Salvador, i amb d’altres professionals del ram de l'automòbil, el 8 de gener de 1975, es van reunir en l’assemblea de la “Agrupación Sindical de Talleres de Reparación de Vehículos”, a la Delegación Comarcal de Sindicatos, sent elegit President fins el 23 de setembre de 1975. Després, hi va romandre com a vocal de la Junta. 

En vida va rebre diversos homenatges amb atorgament de plaques i medalles en reconeixement a la seva trajectòria personal i professional en el sector de l’automoció, per iniciativa de les diverses associacions de les quals n’havia format part i d'altres entitats: de l’Ajuntament de Sabadell per l’alcalde, el senyor Antoni Farrés, del Gremi de Tallers de Reparació d’Automòbils i del Centre Metal·lúrgic. 

Sens dubte, en Pere Caba va fer de Carrosseries Caba una empresa emblemàtica a Sabadell.

1 comentari:

  1. Hola,
    Sóc la neta del Pere Caba. Crec que tant a mi com a la resta de familiars ens fa molta il·lusió poder llegir aquesta publicació.
    Gràcies.

    ResponElimina