En Pere Cullell i Pujol, d'Anglès: conductor de camions.

En Pere Cullell i Pujol va néixer a Anglès, un poble industrial de la comarca de La Selva, el 10 de gener de 1935. Llur família, que venia de pagès, eren masovers de la masia de can Bertran, popularment anomenada can Patllari. Per aquest motiu en Pere Cullell és conegut arreu com en Patllari. Un costum ben arrelat al país.

A catorze anys, com s'estilava aleshores, entrà a can Burés d'Anglès, una fàbrica de la família Juncadella que produïa teixits i filatura. Hi treballà fins els divuit anys en què feu de camàlic, o sigui, d'ajudant d'en Joan Guitart, també d'Anglès, per motiu El Cisteller, xofer de l'empresa La Forestal; conduïa un camió Ford equipat amb un motor de benzina. La Forestal també disposava d'un camió Mercedes Benz que muntava un motor de gasoil i tenia tres tones de capacitat, amb el qual carregava adobs a Barcelona, pedra a Caldes de Montbui, i descarregaven sacs a Montsó. Els trajectes de llarga distància els realitzava el Mercedes Benz perquè el gasoli era més econòmic que no pas la benzina; el Ford, amb el motor de benzina, el reservaven per desemboscar i traginar troncs a Celrà i transports de proximitat. 

La Forestal, que tenia en Costa d'encarregat, era una empresa de Celrà que explotava boscos i treballs forestals. Tallaven i desemboscaven els castanyers vells dels boscos de Les Guilleries, d'Amer, de Susqueda, de Sant Hilari Sacalm, i els que envoltaven el santuari de la Mare de Déu del Coll i l'ermita de Santa Bàrbara, a Anglès; els pelaven, els esbrancaven i els transportaven a la serradora de Celrà per triturar-los, estellar-los i extreure'n l'extracte. La fusta dels castanyers tendres era usada per fer bocois i botes de vi, i perxes, branques llargues i primes per abastar coses.

El mecànic de La Forestal que repassava i reparava els camions era en Ramon Albó; llur germà tenia taxis. Avui dia la família Albó regenta el concessionari de la Citroen d'Anglès. El Ford omplint el tanc del benzina en el sortidor de la plaça de la Rutlla, coneguda com la plaça dels Encantats, davant de la Fonda Selga, a Anglès:

El Ford carregava sacs a la fàbrica de ciment que Cementos Omedes SA tenia a Sant Julià de Ramis i els duia a Anglès. Un cop el Ford perdé la barra d'acoblament que girava la direcció en el revolt de Vilanna. Completament descontrolat espetegà a la via del carrilet de Girona a Olot. Tingueren el temps just per descarregar el camió de sacs de ciment, engegar el motor amb la maneta i treure'l de la via perquè no xoqués amb el carrilet.

El revolt de Vilanna, que era bac, a l'hivern es glaçava. Alguns automòbils particulars que desconeixien aquesta circumstància sortien indefectiblement de la carretera en relliscar amb el punt de glaç i anaven a petar al camp. Els camioners, uns homes forçuts, valents i abnegats, aturaven els camions i a pes de braços empenyien els autos fins a la carretera. La gent de la carretera no eren pas uns nyicris. Hi havia uns costums i codis entre els camioners d'ajut i assistència mútua.

En una altre ocasió, el Ford travessava el pas a nivell de la carretera de Santa Eugènia de Ter, a l'alçada de la plaça del Marqués de Camps on hi havia el restaurant La Pansa i Transports Corcoy, un recader gironí molt antic,  carregat de palla. En passar les vies del tren de la RENFE de la línia de Girona a Portbou el camió sotragà, la palla es desestabilitzà i s'escampà per la via i la carretera. 

Als vint-i-dos anys d'edat marxà a Jaca (Osca) a fer el servei militar. Es llicencià al cap de dos anys. Retornat a Anglès, es tragué amb vint-i-quatre anys d'edat el carnet de conduir especial de primera a l'autoescola Claret de Girona. L'examinà un enginyer gallec, el senyor Muries.

En possessió del carnet especial de primera, entrà  a Transports Viñolas, d'Anglès, empresa de transports generals d'en Joan Viñolas Hortal, conegut com en Mon. Tenia dos camions Pegaso 140, una tractora i un rígid de dos eixos que muntava un motor Henschel. La tractora Pegaso 140 era conduïda pel propi senyor Joan Viñolas Hortal. Treballaven per l'Aigua Fontier de la Font Picant d'Amer; més endavant simplificaren el nom comercial per Aigua Fonter, perdent la i. Transportaven aigua envasada Fontier des d'Amer a Barcelona. També traginaven l'aigua de Ribes, a la comarca del Ripollès, cap a Barcelona. Les dues aigües eren propietat de la mateixa empresa i compartien el mateix director, el senyor Guillermo Martin

En Pere Cullell féu de camàlic amb la Pegaso 140. Una feina molt feixuga. En Pere Cullell remuntava i descarregava les garrafes i caixes d'aigua Fontier del semiremolc. Hi estigué quatre anys treballant de camàlic amb el Pegaso. La tractora Pegaso 140 que conduïa en Joan Viñolas Hortal carregada de garrafes d'aigua Fontier:

Als vint-i-vuit anys d'edat treballà per en Narcís Vilagran, un fabricant d'Anglès de sifons i gasoses que repartia primer en un carro. Més endavant tingué un petit camionet italià, que havia set una ambulància en la guerra d'Abissínia, i muntava un motor dièsel de la casa Barreiros. El senyor Cullell, amb un petit camionet Chevrolet de dues tones, repartia els sifons en els establiments i bars d'Anglès i en els pobles de la rodalia d'Amer, Osor, Susqueda -abans de ser inundat i desaparèixer sota les aigües de l'embassament-, Sant Martí Sapresa, Sant Feliu de Pallerols i Bescanó. Hi treballà uns tretze anys a can Vilagran.

En Joaquim Pla Nogué, fill d'Anglès, començà en el sector del transport amb un camió Ifa alemany que transportava carbó de les mines de Fígols, al Berguedà, a Girona. Després treballà en la construcció de l'embassament de Susqueda i de l'autopista AP7. Cap a l'any 1973 fundà l'empresa Central de Hormigones SA, a Anglès. Es proveïa de ciment porland produït per Uniland SA a les fàbriques de Vallcarca i Santa Margarida i els Monjos que barrejava amb aigua, sorra i aigua en la planta de Vilanna i servia a les obres amb camions formigoneres. Tenia uns quants Pegasos carrossats amb bolquets que traginaven la sorra i els àrids i unes formigoneres per dur el formigó fresc als clients.

Central de Hormigones SA tenia dues plantes a Vilanna separades per la carretera de Girona a Anglès. Una planta d'àrids a la llera del riu Ter i la planta de formigó al peu de la carretera. 

Acomplerts els quaranta anys, entrà a Central de Hormigones SA. Al començament conduí un Pegaso carrossat amb un bolquet i després un Pegaso 3060 que muntava una formigonera per repartir el formigó per fonaments, estructures i sostres de les obres en construcció. El senyor Cullell estintolat a la cabina del Pegaso 3060 formigonera en la celebració de la festa de Sant Cristòfol:

En Joaquim Pla Nogué era una bellíssima persona. Central de Hormigones SA era una empresa familiar i el tracte amb els treballadors era molt proper i correcte. Cuidava molt el seu personal. També féu molta publicitat de l'empresa amb vanos, clauers, calendaris o disc de control d'horaris com el que conserva el senyor Cullell:

Quan es jubilà el senyor Pla vengué la planta de ciment de Vilanna a Fornorest SA (Formigons del Nord Est SA), empresa del grup Ciments Molins SA de Sant Vicenç dels Horts, el primer gerent de la qual fou en Domènec Espadaler i Vergés, amo de Transports Minguet d'Olot i actual president de la Cambra de Comerç de Girona. Avui dia la planta de formigó de Vilanna pertany a Promsa (Promotora Mediterranea-2 SA), també del Grup Ciments Molins SA.

El senyor Cullell es jubilà a l'empresa Central de Hormigones SA, aleshores propietat de Promsa, com a encarregat de la planta d'àrids de Vilanna, a la llera del riu Ter. De dreta a esquerra els senyors Pere Cullell, Miquel Patinyo i Joan Brugués:

L'exposició de les ocupacions laborals que el senyor Pere Cullell ha desenvolupat en la seva vida ens permeten de recuperar persones i empreses molt destacades en la vila d'Anglès en la segona meitat del segle XX.