Transports Josep Casadevall d'Anglès (La Selva).

En Josep Casadevall nasqué a la masia El Vilar de la Barroca, a Sant Aniol de Finestres, el 2 de gener de 1934, un dia que havia nevat. Recorda la retirada dels soldat republicans cap a la frontera a finals de gener i principis de febrer de 1939. Estaven famolencs i cansats. Eren igual de dolents els soldats republicans que els feixistes. Mataven el bestiar i s'enduien els ous, les gallines, els porcs i les vaques.

Acabada la Guerra Civil la família Casadevall feu de masovers a la Torre, un mas de Sant Climent d'Amer. L'any 1940, als sis anys d'edat, en Josep Casadevall engegava les ovelles i les cabres a les muntanyes properes a la masia de La Torre. Als set anys d'edat feu la Primera Comunió a Sant Climent d'Amer.

Fins els disset anys d'edat, a la masia La Torre de Sant Climent d'Amer, on vivia amb la seva família, el senyor Casadevall hi feia de pagès. Tenien unes quantes vaques i vedells i tres parells de bous. Treballava la terra i la llaurava amb una arada tirada per un parell de bous. Un cop segat el blat, el batien a l'era de la casa amb uns bous o vaques que hi passaven per sobre. Collien la palla, separada del gra, i aixecaven un paller a forcades. Al cap d'un temps, en Boles d'Amer disposava d'unes màquines de batre de la casa Batlle, una màquina molt avançada aleshores, que les llogava als pagesos. La palla era el farratge pel bestiar.

De petit no va  voler anar a estudi. Hi havia un capellà a Sant Climent d'Amer que impartia l'ensenyament i la doctrina cristiana. Després vingué una mestra, jove, d'uns vint anys. Eren els anys que la Guàrdia Civil perseguia les partides de maquis; més d'un cop, els guàrdies civils havien menjat i dormit en la pallissa de la casa de pagès. Complerts dels disset anys, en Josep Casadevall anà a bosc per guanyar uns jornals.

El servei militar li tocà de fer-lo a la caserna de Gardeny, a Lleida. Un bon amic seu, en Carreras, li ensenyà la lletra perquè de xic no havia volgut anar a l'escola. Quan tornà de la mili sabia una mica de lletra i aprengué a conduir vehicles. Comprà un moto Lube, de color negre, que tenia un canvi de marxes que s'accionava amb la mà.

Per la seva experiència i coneixement del bosc, fou nomenat el cap de la colla de treballadors que tallà  els arbres dels boscos que hi havia entre els embassaments de Susqueda i El Pasteral. Els matxos d'arrossegament transportaven els troncs fins als llocs d'encontre convinguts amb els camions. Per portar a cap aquesta gran feina els principals tractants de boscos de la contrada s'uniren temporalment. Els tractants de boscos que treballaren mancomunadament foren en Lluís Quer de Susqueda, en Gribaldi d'Amer, en Cassic de Les Serres, en Surroca de Bonmatí; també hi participaren en Jaume de Cases Baixes i en Gassiot, fills de Susqueda i que tenien unes serradores a Olot. Per tallar els arbres compraren un motor de xerracar nord-americà.

Atès que tenia el carnet de conduir de primera, que l'autoritzava de portar camions, aprofità que plegà un dels xofers d'un dels camions d'en Gassiot, el tractant de boscos de Susqueda que tenia una serradora a Olot, per conduir, quan circulava buit, un Ford Maria de la O amb motor de vuit cilindres de benzina. En Josep Casadevall maldava per aprendre a portar camions. No cobria despeses però amb el Ford d'en Gassiot aprengué de conduir-lo.

En Carreras, un tractant de boscos de Banyoles que produïa carbó vegetal i fabricava caixes de fusta per la fruita i les ampolles de vidre, tenia quatre camions, dos Mans alemanys, un Chevrolet i un Jeep procedent de la Segons Guerra Mundial. En Girbau, un mecànic del Rosselló establert a Banyoles que coneixia i reparava els motors d'olis pesats o dièsel, treballava per ell.

En Carreras carregava en sarrions el carbó vegetal produït pels carboners a les muntanyes de Rocacorba, a prop de Banyoles, i els transportava a un magatzem del barri de la Sagrera de Barcelona. A Barcelona carregava carbó de pedra per les fàbriques de la Torras Hostench SA de Sarrià de Ter i de Sant Julià de Ramis. En Josep Casadevall conduïa un dels camions d'en Carreras que feia la ruta de Banyoles a Barcelona i tornava a Girona.

En aquells anys, el carbó es carregava i descarregava a palades. I fou a can Carreras on descobrí la utilitat dels toros. Un bon dia, tingué una agradable sorpresa en descobrir que el carbó vegetal era carregat per un tractor proveït amb una pala. La tracció mecànica s'imposava poc a poc en les operacions de carrega i descarrega de les mercaderies que transportaven els camions. Un gran avenç en tots els sentits.

Plegat de can Carreras, en Josep Casadevall entrà a treballar a Transports Francesc Barnadas SA de Girona. Es coneixien pel transport de carbó de pedra que el senyor Casadevall feia a les fàbriques de Torras Hostench SA. A can Barnadas, on conduïa un camió Pegaso, també transportava carbó de pedra. A vegades, de tornada de Barcelona, carregava àrids i sorres en unes sorreres del riu Tordera; aquest àrid s'usava en les obres de Girona. Hi treballà una colla d'anys a Transports Francesc Barnadas SA. Aquesta empresa tenia dues menes de xofers, els de prop i els de lluny, que transportaven arreu d'Espanya. Ell era un xofer de lluny i com volia estar-se a casa, plegà.  

En Josep Casadevall, abraçat a la seva mare, el dia del seu casament:

Amb trenta-tres anys, entrà a treballar a Transcolisa, un transportista de Solsona que treballava per l'empresa Fonter d'Amer, que envasava i comercialitzava aigua mineral amb gas. Conduïa un Pegaso 1060 equipat amb un motor de 165 cavalls de potència. Hi treballà solament tres mesos.

En Pere Pons, que disposava de la concessió oficial dels automòbils Seat a Anglès, tenia quatre camions: tres Pegasos, dos dels quals, el model 165, un de xassís curt i l'altre llarg, i un Barreiros Super Azor amb llantes d'aranya. Un dels Pegasos, un doble direcció que tenia un motor de dos-cents cavalls de potència i muntava un bolquet de trabuc o de costat, fabricat pel Taller RAN de Girona i que basculava amb dos pistons telescòpics, un al davant i l'altre a la part posterior, el conduïa en Josep Casadevall. Aquest bolquet funcionava molt bé. Aquest Pegaso, que era molt incòmode, transportava feldspat de les mines d'Osor al port de Sant Feliu de Guíxols; tornava carregat de sorres i àrids de la pedrera que en Bofill tenia a Regencós, per la construcció de l'embassament de Susqueda.

El Pegaso doble direcció d'en Pere Pons, amb el bolquet de trabuc: 

Plegat d'en Pere Pons conduí un dúmper extravial de pedrera Euclid, de l'empresa madrilenya Dragados i Construcciones SA, que treballava en la construcció de l'embassament de Susqueda. Fotografia de la construcció de l'embassament de Susqueda:

Després de treballar en la construcció de l'embassament de Susqueda, en Josep Casadevall comprà un camió Bedford per anar a bosc, a carregar socs. No hi treballà pas gaire temps a bosc. Tornà al sector de l'obra pública, que aleshores tenia una gran activitat. Comprà a en Pere Pons, d'Anglès, un Pegaso 1060 carrossat amb un bolquet de dos pistons que funcionava amb olis bruts i era molt lent. Amb el Pegaso carregava àrids a la pedrera Montpalau de Pineda de Mar, que servia a la construcció de l'autopista de Barcelona a Mataró que executava Dragados i Construcciones SA; també treballà dia i nit en els moviments de terra del tram de Montmeló de l'autopista de Barcelona a Girona. 

En Josep Casadevall amb la seva esposa i els seus dos fills:

Fotografia familiar. A la dreta, un dels camions que treballaven per l'empresa Fonter SA:

L'any 1972, amb el lliurament del Pegaso 1060, comprà a Gerauto SA, el concessionari oficial Dodge-Barreiros-Simca de Girona, un Barreiros 4220 que carrossà amb un bolquet construït per en Fluvià de Girona. Per compte de constructores grosses com Agustí i Masoliver SA, de Banyoles, Rubau Tarrés SA, de Verges, i també de petits constructors i paletes, traginava sorres per tota la província de Girona. El senyor Casadevall i llur fill retratats amb el Barreiros 4220:

La família Casadevall amb el camió Barreiros  4220 i el Seat 124 retratats davant de la seva casa:



La senyora Casadevall amb els dos fills:

L'any 1978 lliurà el Barreiros 4220 i comprà també a Gerauto SA un Dodge C-20, de dos eixos, carrossat de fàbrica amb un bolquet construït per en Comellas. El Barreiros 4220 el comprà l'empresa Grues Viñolas. Aquest camió el conduí el seu fill. El Dodge C-20 fotografiat a Anglès:

L'any 1979 estrenà un Pegaso 260 rígid, amb la cabina abatible, comprat a can Forné. Aquest camió li acoblà un remolc porta-cotxes. Transportava per compte de Traveco (Transports de Vehicles i Cotxes), una cooperativa de transportistes gironins que portaven cotxes i que tenia de socis en Rafael Rosales, l'Antonio Cobo, en Valverde, en Joan Navarro de Cassà de la Selva, els cotxes Seat produïts a la fàbrica de Barcelona que s'exportaven a la resta d'Europa. Aquest camió el tingué solament dos anys.  

L'any 1980 el senyor Casadevall comprà una tractora Dodge C-38 a Gerauto SA. Treballà al sector de la construcció amb una banyera. Quan la feina a la construcció s'esllanguí, treballà en el transport internacional. Per compte de Praderio, empresa de transports internacionals, anava per tots els països europeus: Alemanya, França, Itàlia, Portugal i Andorra. La tractora Dodge C-38 amb la banyera enganxada:

Els dos camions de la casa: el Dodge C-20 i el C-38, amb el pare i el fill:

El Dodge C-20 el vengué a en Joan Soler, de Medinyà, que feia transports d'àrids i materials de construcció per paletes i constructors. El Dodge C-38 amb el semiremolc per transports generals quan treballava per compte de Praderio:

La tractora Dodge C-38 la canvià a Gerauto SA per una tractora Renault T38 TR 355, coneguda popularment com un gitano amb gavardina per ser un motor Barreiros amb una cabina Renault, amb la qual, primer continuà el transport internacional i, més endavant, féu transport d'àrids amb una banyera:

El darrer camió que tingué en Josep Casadevall fou una tractora Man comprada usada, amb sis anys d'antiguitat, a Acebsa de Riudellots de la Selva, empresa fundada l'any 1946 per en Josep Maria Bregante i Castellà, fabricant de conductors esmaltats i aïllants flexibles de coure. Continuà amb el transport d'àrids amb una banyera:

Targeta de l'empresa Transports Josep Casadevall:

En Josep Casadevall, que se n'ha fet un fart de treballar tota la seva vida, es jubilà l'any 2003, als seixanta-nou anys d'edat. La seva trajectòria professional palesa els esforços que hagué d'encarar per sortir endavant en uns anys extremament complicats, marcats per les dificultats de tota mena, que amb molt de treball i constància superà. Li agraïm l'exposició de la seva biografia, agraïment extensiu al senyor Miquel Patinyo que hi contactà per una bona amistat d'ençà de fa molts anys.