Se'n conserven poques de fotografies de les obres en què hi treballà en Josep Quintana i Clé. En canvi, de fotografies de tota mena de maquinària d'obra civil i camions per la construcció i tractores usades, tant d'Espanya com de França, n'hi ha força més. Aquesta tasca la desenvolupà el senyor Quintana perquè era allò que se'n diu el cul del Jaumet, o sigui, molt bellugadís i actiu. Viatjar amunt i avall no l'espantava ni l'aclaparava pas. Hi estava avesat i li agradava. Sabia bellugar-se arreu com si estigués a casa seva. I tenia una gran habilitat per tancar la compravenda d'un vehicle que li interessava. Una habilitat natural de les persones dotades pel comerç.
En la dècada del 1970 i 1980 el senyor Quintana dedicà els seus esforços professionals devers la compra de maquinària, camions, motors i recanvis usats. Aquest material, convenientment repassat i apariat per professionals competents que coneixien l'ofici, sobre els quals hi tenia dipositada la seva màxima confiança i li garantien la qualitat de la feina encomanada, era exportat a alguns països sud-americans que necessitaven la maquinària però no podien pas estrenar-la. Se'n féu un fart d'exportar maquinària usada.
Fotografies de peces i maquinària retratada pel senyor Quintana:
Aquesta seqüència fotogràfica ens plau molt. En un solar tancat a l'entrada del poble del Garraf on hi aparcaven -i encara hi aparquen- les tractores i llurs banyeres que treballen en el transport d'àrids per la fàbrica de ciment que l'empresa Uniland té a Vallcarca, amb moll propi i limítrof a la carretera de les costes del Garraf, el senyor Quintana repassava una pala carregadora Caterpillar de cadenes d'ocasió. En un replà del massís, superada la carretera de les Costes del Garraf, un cartell publicitari anunciava els magatzems El Corte Inglés:
Tractores Pegaso i Dodge-Barreiros aparcades en el solar tancat; els camions que hi havia aquells anys:
Garraf, proper a la ciutat de Barcelona, amb la seva platja i les casetes de fusta, ocupades a l'estiu i escenari d'anuncis i pel·lícules, és d'uns pobles més pintorescs, jolius, primigenis i cobejats de la costa catalana.
Més maquinària fotografiada pel senyor Quintana:
En el proper article tractarem dels camions, el vehicle que en aquest bloc més ens plau. Continuarà.
Es veritat. Jo li feia els tickets d'avió per viatjar a Sudamérica.També hem va vendre a mí mateix un Seat 850 (primer cotxe que vaig tenir a la meva vida). Era un noi molt trempat.
ResponElimina