Alguns transportistes de la comarca de l'Anoia.

A Igualada, en els primers anys 1960, hi ha havia dos o tres transportistes grans i una colla de petits transportistes autònoms que tenien un, màxim dos camions. Dues imatges de la localitat en els anys 1960:






L’empresa més gran era Transports Pericales, fundada pel senyor Méndez, vingut de Múrcia i establert a Igualada. Tenia molta relació amb les terres de Múrcia i del País Valencià. Disposava de mecànics propis. Tenia una vintena de camions: els grossos eren Leylands Beaver i Aclo importants de la Gran Bretanya, i els petits, per la distribució, Ebros, Avia i Austin Sava. Les cabines eren pintades de color blanc i blau.

En la cavalcada dels Reis d'Orient d'Igualada, que té lloc la nit del cinc de gener, hi participaven tres camions Leyland del senyor Méndez, carregats de paquets i regals per repartir a la canalla. La curiositat era que els patges, en els cims de les caixes dels camions, amb l'ajut d'escales mòbils, pujaven cap dalt i donaven els paquets als nens que els esperaven en els balcons de casa seva, acompanyats de la seva família. Aquesta singularitat encara es manté a Igualada.

En la celebració de la festa de Sant Cristòfol, l’amo, el Sr. Méndez, després de la benedicció dels camions, ben enramats i polits, convidava tots els treballadors, xofers, mecànics i administratius, a dinar a l’Hostal Vell de La Pobla de Claramunt. Els Leylands, que portaven fruita i verdura del País Valencià, marxaven els diumenges a la tarda cap a Castelló i més avall. D’aquesta manera, a primera hora del mati del dilluns els camions eren a destí, prests per ser carregats. Publicitat de Transports Pericales, amb la façana del garatge, un Leyland i la taronges que portaven del País Valencià:

Transports Madrid tenia una flota de quatre camions Pegaso de quatre eixos que feien la ruta de Barcelona a Madrid. Transports Tarragó tenia tres camions Berliet, de morro llarg, per fer el servei de paqueteria d’Igualada a Barcelona, i uns camions petits per la distribució.

L’Agència Oller cobria el servei de paqueteria a Barcelona amb tres camions Ebro. Eren recaders o ordinaris. Aquest servei també el feia Transports Visa, avui dia Trans Visa Exprés SL, amb una nau al polígon industrial Les Comes d’Igualada.

El fundador de Transports Junyent tenia un Studebaker que traginava guix des de les pedreres d’Òdena fins a les fàbriques que hi havia a Vilanova del Camí, al costat de l’estació del tren. Els dos fills, l’Agustí i en Jaume, treballaven amb dos Barreiros, un Super Azor Gran Ruta i un Super Azor a seques. En el transport de guix també hi treballà, amb camions nord-americans apedaçats i reconstruïts, en Florenci Puigrodon.

En Joan Oliva Tristany treballava en el transport de farina amb camions Pegaso. Tingué un Pegaso 140 dièsel i, després, un Pegaso 165. El primer Pegaso que tingué el senyor Oliva, un 140:



Pel que fa als transportistes petits, autònoms, hi hagué en Muncunill, en Josep Puig, en Josep Jorba,  en Lluis Bisbal, el senyor Artigas que tenia un Pegaso 140 dièsel i en Josep Talavera. En Puig tenia un Nazar gros de vuit tones; en Muncunill, un seu amic, tancava el camió en el mateix garatge, en el carrer de Sant Josep. Aquests dos transportistes compraren, al cap d’uns anys, dos Austin Sava de morro. En Lluís Bisbal també tingué un Austin Sava de morro. Transports Subirana tenia un Ford Thames Trader; els seus dos fills també treballaren en el transport. Finalment Transports Bernaus.

Hi hagué a Igualada un transportista que treballava amb dos camions Henschel Hispania,  marca que, malauradament, passà sense pena ni glòria: Transports Pujol. En Josep Pujol tingué dos camions, un Pegaso 140 dièsel i dos Henschel Hispania amb motor dièsel Henschel Sura muntats a Òdena; treballava en el ram agroalimentari: traginava cereal, begudes per distribuïdors, pinso i adobs. Els camions Henschel Hispania, en opinió d’alguns dels xofers que els conduïren, tenien un defecte de concepció gros: eren estrets de xassís, fet que provocava un risc de bolcar en aixecar el bolquet per descarregar si el terreny no era pla. Camions Henschel Hispania HS11, en filera, en llur presentació: 

A la Pobla de Claramunt hi havia Transports Parellada que treballava, amb un camió Hino importat del Japó, per les fàbriques de paper de la localitat; també Transports Martorell, que tenia un camió Ford Maria de la O preparat per transportar botes de vi. Transportava el vi que comercialitzava llur germà Domingo, tractant de vins que comprava en cellers i masies. Després tingueren un Ebro.

L'avinguda de José Antonio a La Pobla de Claramunt: 



A la localitat de Carme hi havia dos transportistes; Transports Vaqué, que tenien un camió i un autocar amb una carrosseria construïda per en Majoral d’Igualada que feina la línia regular de Carme a Igualada; i Transports Palet, amb un petit camió Citroen de tres tones condicionat per portar botes de vi.

A Òdena hi hagué un transportista, en Gubern, conegut com El Ros, pel cabell, que treballava amb un camió petit, de tres tones, en el transport del guix de les pedreres d’Òdena a les guixeres de Vilanova del Camí. Després tingué un camió Barreiros Super Azor.

I a Vilanova del Camí hi havia en Josep Cullell, fill d’Organyà, que treballava amb un Pegaso Comet per les guixeres de la localitat. 

Segurament que hi hagué més transportistes. Només hem recollit els que en tenim notícia. I ens disculpem si hem omès algun transportista en no tenir-ne esment.