Igualada, capital de la comarca de l’Anoia, té una posició privilegiada, estratègica, sobre l’antiga ruta de Barcelona a Lleida, enmig de dos colls de muntanya considerables, el dels Brucs, a l’est, i el de la Panadella, a l’oest. Era un lloc de parada obligatòria en ser un encreuament de carreteres: la nacional II, traçada d’est a oest, i la carretera de Vilafranca del Penedès cap a Manresa, de nord a sud. També hi arrenca la carretera que, a través de Els Prat de Rei, Calaf, Torà, Ponts i Organyà, condueix a La Seu d'Urgell i Andorra i, ensems, la carretera que porta a Valls a través del Pont d'Armentera i el Pla de Santa Maria. Un nus de comunicacions principal del país.
Tres imatges de la població d'Igualada en els anys 1960:
Tres imatges de la població d'Igualada en els anys 1960:
El fet que la nacional II, la principal carretera espanyola, passés per Igualada afavorí l’establiment de fondes i restaurants de carretera. En són una bona mostra els hotels i restaurants que hi havia en un marge de la carretera nacional II, establiments que avui dia porten una vida esllanguida i crepuscular en haver desaparegut el trànsit de vehicles per l’obertura de l’autovia fora del nucli urbà d’Igualada. Tres restaurants populars foren l’Amèrica, el Canaletas i el Carpi, a Òdena, fundat per un antic transportista. Els germans Carpi eren molt populars a la comarca d’Anoia per la seva activitat de camioners. Postal del hotel i restaurant Canaletas:
L'hotel i restaurant Amèrica:
El restaurant Amèrica, ampliat:
Els tres restaurants disposaven de salons amples i còmodes, amb menús per als qui es desplaçaven per carretera. I espais exteriors grans per estacionar-hi turismes, camions i autocars. La mateixa concepció de restaurant que hi havia a La Panadella: servei ràpid, plats populars, preus assequibles.
L’edifici que acollia el restaurant Carpi tenia l’estil art pop que estava en voga en la primera meitat dels anys 1970. La decoració seguia la mateixa pauta. El màxim exponent d’aquest estil és el restaurant Flash Flash del carrer La Granada del Penedès de Barcelona, a tocar del carrer Tuset, inaugurat l’any 1969 i que disposa d’una cuina especialitzada en truites; aquest restaurant barceloní fou un lloc freqüentat per la Gauche Divine.
A Igualada hi hagué el carrosser Domingo Majoral que feia caixes de fusta per a camions. L’empresa Fustes Closa tenia uns camions Ebros i Avias per transportar i distribuir la fusta que muntaven unes caixes construïdes per en Majoral. També construí la carrosseria d’un autocar Chevrolet que transportava treballadors de cal Font, una fàbrica tèxtil d’Igualada que en el moment d’esplendor tingué dos mil treballadors. Aquest autocar quedà abandonat en tancar la fàbrica i fou recuperat i restaurat al cap d’uns anys. Publicitat d'aquest carrosser, localitzat a l'avinguda de Navarra 16 d'Igualada, l'any 1968:
Els concessionaris oficials de vehicles, que en la dècada de 1960 abastaven tot el país, per vendre vehicles i recanvis nomenaven representants seus, en les capitals de comarca i ciutats grans, tallers mecànics que disposaven d’una bona clientela: molts clients eren potencials compradors de vehicles nous i d’ocasió; també cobrien la feina de servei oficial en el manteniment i les reparacions dels vehicles que representaven. D’aquesta manera, els representants de vehicles que hi hagué a Igualada en la dècada de les dècades de 1950 a 1970 foren els següents.
1) Pegaso:
Suàrez i Soler, representants de Motormovil SAE de Barcelona, concessionari oficial de ENASA a Catalunya i a les Illes Balears, era el servei oficial Pegaso a Igualada i, per extensió, a la comarca de l’Anoia: la venda i el taller mecànic. L’empresa fou fundada l’any 1940 pel senyor Eugeni Suàrez Pla, nascut a Sallent, mecànic de professió que residia al carrer Trinitat d’Igualada, i l’Isidre Soler Vives, nascut a Igualada i que l’any 1940 sol·licità a l’Ajuntament llicència municipal per exercir l’activitat de taller mecànic de vehicles en un local del carrer Caritat 21.
L’any 1942 s’incorporà a la societat un tercer soci, el senyor Marcel Claramunt. La denominació de la societat es convertí, en conseqüència, en Suàrez, Soler i Claramunt. Cap a l’any 1952 el senyor Claramunt abandonà la societat i fou recuperada la denominació original, Suàrez i Soler.
El taller mecànic que tenia Suàrez i Soler a Igualada era ubicat al carrer Soledat 117, que era el tram de l’antiga carretera nacional II que discorria dins de llur nucli urbà, una via amb llambordes. A causa que l’entrada del taller del carrer Soledat era una mica petita, els camions acostumaven a entrar per l’accés que tenia el local en el carrer de la Virtut, situat en la part posterior.
Devers l’any 1955, a redós de la tímida millora econòmica progressiva general que experimentà el país, que culminaria l’any 1959 amb la promulgació del pla nacional d’estabilització econòmica, enterrament de facto dels principis econòmics autàrquics i l’aplicació de criteris marcadament liberals, el Taller Suàrez i Soler emprengué, amb camions nord-americans que formaven part del contingent aportat pels Estats Units per participar en la Segona Guerra Mundial i pel desplegament del Pla Marshall, ideat per contenir l’avanç del comunisme als països de l’Europa Occidental, el servei de grues per atendre vehicles accidentats i en pana i per feines industrials i de la construcció en una comarca, l’Anoia, que concretava un gruix considerable d’empreses tèxtils, adoberies i papereres implantades a la conca del riu Anoia. Les primeres grues, muntades sobre els xassissos dels camions nord-americans, foren construïdes pels treballadors i responsables del propi taller. Alguns dels primers camions grua que tingué Suàrez i Soler. El primer, aixecant un Citroen accidentat:
Arrossegant un Pegaso en pana:
Participant en la recuperació d'un altre Pegaso bolcat:
Arrossegant un Pegaso Comet accidentat:
Auxiliant un camió de València accidentat:
Aixecant un bolquet:
Un altre camió de fabricació nord-americana amb una grua construïda en el propi taller:
Aixecant un Pegaso 1031 accidentat:
Un camió Sava, matriculat a Girona, amb el parabrisa partit:
Un Pegaso Comet amb una grua:
En el moment que Motormóvil SAE deixà de ser el concessionari oficial Pegaso a Catalunya, Suàrez i Soler SA, que n’eren els representants a la comarca de l’Anoia, perderen tal condició. El representant oficial de Pegaso fou Motor Enrich, que depenia del concessionari de Vilafranca del Penedès, el Garatge Martí. La família Enrich, per motiu cal Saboner, ostentava una posició social i econòmica de pes a Igualada, L’amo, el senyor Enrich, era d’una gran qualitat humana. El gerent era el senyor Jorba. Factura del Garatge Martí de Vilafranca del Penedès, expedida el novembre de 1947, amb la seva condició de representant oficial dels vehicles de GM:
L'any 1954 el Taller Martí era agència oficial Pegaso a Vilafranca del Penedès:
Suàrez i Soler continuà l’activitat de reparació i manteniment de camions al taller del carrer Soledat 117, ben valorat per la qualitat i professional del servei que oferien. Eren molt bons mecànics, gent d’ofici. L’empresa prestava l’activitat mecànica i alhora el servei de grues per vehicles, industries i constructors. Molts transportistes que tenien Pegasos els reparaven en aquest taller malgrat que no era servei oficial. El taller l’extingí Suàrez i Soler progressivament, centrant la seva activitat en les grues.
Després de successius canvis accionarials, l’empresa, amb la denominació social Grues Suàrez i Soler SA i que disposava d’un nau a l’avinguda dels Països Catalans 32 del polígon industrial de les Comes d’Igualada, fou adquirida l’any 2006 per Grues Palau de Polinyà (Vallès Occidental).
El servei oficial Pegaso a Igualada era el Taller Nogués, situat al costat de Motor Enrich, que avui dia té el servei de grues de la Panadella per atendre camions en pana i accidentats. Plafó de Pegaso que tenia el Taller Nogués, propietat d'un col·leccionista:
El Taller Enrich, en la dècada de 1960, tenia el costum de sol·licitar a qualsevol comprador d’un camió Pegaso una entrada del vint per cent del seu preu; i la resta, el 80% ho podia finançar amb lletres. I si el camió es matriculava a Madrid, s’autoritzada un pes màxim autoritzat addicional.
2) Barreiros:
El segon taller, el Garatge Central, estava localitzat al carrer Soledat, l’antic tram de la carretera nacional II que discorria dins la localitat d’Igualada. El nom comercial Garatge Central es trobava també a Barcelona i Vilafranca del Penedès, L’encarregat, la màxima autoritat de l’establiment, que tenia quatre persones a les oficines, era el senyor Balletbò. Eren representants dels camions i tractors Barreiros, el concessionari oficial dels quals, a Catalunya, era Dimasa, els turismes Seat i les motos Vespa. Pel que fa als camions, eren competència directa de Suàrez i Soler i, més tard, de Motor Enrich, que foren, com s’ha exposat, successivament, els dos representants dels camions Pegaso.
A finals dels anys 1950 i primers anys 1960 el Garatge Central d’Igualada muntà molts motors dièsel Barreiros en vells camions de postguerra: Studebaker, Reo, GMC, Ford i Chevrolet. També muntaren, per a provar-los, tres motors dièsel de la casa Matacàs de Barcelona a tres Seat 1400B que feien el servei de taxi a Igualada. Aquests motors, concebuts per a moure barques, causaven moltes vibracions, marxaven a trompicons i danyaven les precàries carrosseries dels turismes construïts aquells anys. Van tenir poc èxit i no se’n van vendre gaires.
Publicitat dels motors i camions Barreiros:
El Garatge Central oferia bones condicions de pagament als clients dels motors i camions Barreiros, Aquesta facilitat en el pagament, aquells anys, afavorí les vendes dels productes Barreiros.
En tancar el Garatge Central, dos dels socis, en Pere Morató, que tenia la casa Ford a Vilafranca del Penedès, i l’Antoni Marigó, representant de la Renault a Vilanova i la Geltrú, van comprar el negoci i van obrir, entre els restaurants Canaletas i l’Amèrica, Auto Mundial, taller mecànic que al cap d'un temps es transformà en Garatge Mundial.
3) Ebro (Motor Ibèrica SA):
El representant de Ford i els vehicles que fabricava Motor Ibérica SA i comercialitzava amb la marca Ebro fou el senyor Ramon Solsona. El primer taller es localitzava al tram de l’antiga carretera nacional II que passava per Igualada. Tenia un taller gran amb dotze mecànics. Hi reparaven els camions, furgonetes i tractors Ebro. Publicitat del camió Ebro B45 apte per carregar cinc tones:
4) Sava Austin:
El servei oficial Sava Austin, els primers anys, fou el Talleres Balmes que estava situat a l’avinguda Balmes cantonada amb el carrer de Trobadiners. El concessionari oficial Sava Austin a Catalunya els primers anys 1960 fou Dimasa. També tenia els Tallers Balmes la representació dels automòbils anglesos Morris, Austin i Mini. Aquest establiment era de dos socis, els senyors Just i Montoliu. En la dècada de 1970, a causa de la compra de Sava per ENASA, el venedor de les furgonetes Sava J4 i els petits camions Sava era el Taller Enrich.
Camió Austin Sava FH 800:
Publicitat del camió Austin Sava apareguda en el diari el Noticiero Universal el 19 de juliol de 1962:
Furgó Austin Sava LDO:
Els vehicles Avia, Nazar i Romeo A, el concessionari oficial dels quals a Catalunya era Motorsol SA de Barcelona, d’acord amb la informació que disposem, no tenia un representant específic a Igualada. Les furgonetes DKW i les Romeo A van tenir a la comarca de l’Anoia molt bona acollida. En general, el record que ha perdurat és satisfactori. Eren vehicles molt senzills que donaren un gran rendiment. Publicitat del camió Avia 4000:
Publicitat de les furgonetes Romeo equipades amb motors Perkins:
Hem de consignar que a Òdena, un molt bon mecànic de la localitat, el senyor Pujol, tenia un taller on muntaven els camions Henschel Hispania. Aquest establiment rebia els xassissos, les rodes, els diferencials, els motors fabricats a l’Hospitalet del Llobregat i les cabines dels camions Henschel Hispania, i una colla de mecànics d’ofici els muntaven. Un cop que el senyor Pujol plegà d’aquesta activitat, muntà, darrera del restaurant Amèrica, un taller que reparava maquinària d’obra civil. Camions Henschel Hispania i Rubel i estrella original de sis puntes d'un camió Henschel Hispania que té un col·leccionista:
En el proper article abordarem alguns transportistes d'Igualada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada