dissabte, 15 de febrer de 2020

Gonzalo Latorre Ezquerra, transportista lleidatà (1928-1980).

En Gonzalo Latorre Ezquerra va néixer l’any 1928 en l’antic poble agrícola de Garrapinillos, avui dia integrat com un barri perifèric de la ciutat de Saragossa, entitat local que disposa de certa autonomia administrativa. Pertanyia a una família nombrosa, amb quatre nois i quatre noies. El seu pare, que com la mare, van morir joves, treballava en el manteniment i reparació del Canal imperial d’Aragó, una infraestructura gestionada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. La família Latorre posseïa terres que els hi proporcionava uns petits rendiments econòmics i alimentaris. Cap a l’any 1956 els vuit germans abandonaren el poble. Les quatre nois marxaren a Saragossa i els quatre germans s’establiren a Lleida. 

El germà gran, en Pascual, entrà en el cos de Policia de carreteres, competència que després exercí la Guàrdia civil. El seu tracte afable combinat amb la clarividència de l’avenir que el transport havia de tenir a la ciutat de Lleida l’impulsà a obrir una corredoria d’assegurances amb un soci local, el senyor Freixes. Totes les pòlisses d’assegurances de transportistes lleidatans, de camions i autocars, eren negociades i signades en la corredoria Freixes-Latorre. Al cap d’uns anys, els dos socis extingiren la societat i el senyor Latorre prosseguí l’activitat de mediació d’assegurances pel seu compte aprofitant la gran cartera de clients que havia acumulat. 

El segon germà, en Fernando, es guanyà la vida de xòfer de camió. Treballava per l’empresa Germans Jové de Lleida, de motiu Bernet. La denominació de l’empresa, impresa en les portes dels camions, era Transports Jové (Bernet). També treballà a Transports Trota i a Transports Tarragona i féu de xòfer pel seu germà petit, en Gonzalo, que tenia aleshores dos camions Pegaso. Durant un temps portà un Pegaso 1066 que son germà Gonzalo havia comprat el 1973.

Els germans Jové (Bernet) foren els primers transportistes que treballaren per la cervesera San Miguel, indústria que es posà en funcionament a Lleida l'any 1957. Tenien dos camions, un Autocar i un White. Només treballaren per la fàbrica de la San Miguel tres anys. El 1960 els responsables de  San Miguel van fundar Transportes Agroindustriales SA (TAISA), domiciliada a Madrid, empresa que avui dia encara perdura amb la denominació Taisa Logístics SAU. El majestuós Autocar per transportar cervesa San Miguel que tenien els germans Jové (Bernet):

camió Autocar Germans Jové Bernet Lleida

La pèrdua del transport de la cervesa propicià que els germans Jové emprenguessin l'obertura i explotació d'una gravera al riu Segre, a tocar de la ciutat de Lleida, i la producció de formigó en una planta localitzada a la carretera de Balaguer, que servien amb una flota de Barreiros Centauro.

L’Andrés, el tercer germà, un fi i hàbil conductor de turismes, entrà en el parc mòbil ministerial i fou el xofer personal del Governador civil de Lleida, una figura poderosa en l’estructura administrativa de la dictadura franquista. Morí ben jove a conseqüència d’una malaltia deixant dues filles petites. 

 I el quart germà, el petit, el caganiu, fou en Gonzalo, protagonista d’aquest article. La seva primera feina, a Lleida, fou el manteniment i reparació dels autobusos de l’empresa ATSA (Automòbils i Transports SA), que tenia la concessió de l’explotació del servei del transport urbà de Lleida amb autobusos. En possessió del permís de conduir de primera, que l’habilitava a portar camions i autocars, activitat que l'abellia més que no pas fer de mecànic, entrà a treballar a Transports Javier Gastó de Balaguer (La Noguera). Conduïa un Volvo que transportava farina des de Lleida cap a Barcelona i tornava carregat de sacs de ciment. 

Fotografia del camió Volvo que conduí el senyor Latorre, a l’esquerra, amb ulleres de sol, matriculat a Barcelona a conseqüència que el representant i distribuïdor oficial a Catalunya dels vehicles Volvo, Talleres Autopràctico SA, estava localitzat a la capital de Catalunya, exactament, en el carrer Bonaventura Muñoz: 

Volvo Transports Xavier Balaguer

Al cap d’un temps fou contractat per Transports Teifer, un dels grans transportistes lleidatans juntament amb Transports Tarragona, Trota i Ratés, i conduïa un camió Alfa Romeo impulsat amb un motor dièsel que fou el primer camió que comprà l’any 1949 el senyor Ramon Ferrer Vall, un dels dos socis fundadors de l’empresa. Com la major part dels transportistes lleidatans que hi havia aquells anys, transportava remolatxa, farina i carbó procedent de les mines de Mequinensa cap a Barcelona. El senyor Latorre al costat de l’Alfa Romeo de Transports Teifer, amb el volant a l'esquerra, que conduïa: 

Alfa Romeo Teifer Sr Latorre

També va treballar per l’Alejandro Arroyo, un transportista lleidatà que tenia un ERF anglès motoritzat amb un motor dièsel Rolls Royce i un Gräf wien Stift, camió importat d’Àustria que muntava un motor dièsel Mercedes Benz, comprats l’any 1962 a M.A.Y.F. Lamolla SL de Lleida. Transportava cap a Astúries fruita de Lleida i rajola produïda a les bòbiles de La Bisbal d’Empordà. En Gonzalo Latorre conduïa qualsevol dels dos camions.

Aquests dos camions, en abandonar l’activitat del transport per carretera i emprendre l’execució d’obra civil amb maquinària pesada, el senyor Arroyo només els tingué uns mesos. Els va dipositar a M.A.Y.F. Lamolla SL, que n’era el representant a la demarcació de Lleida, perquè els vengués d’ocasió. 

L’any 1959 el senyor Latorre es maridà amb la Rosa Ratés Ortiz, filla del senyor Miquel Ratés Esteve, un dels grans transportistes lleidatans. El senyor Ratés tenia un Pegaso 125 dièsel que traginava cereal des d’Osca cap a Lleida i Barcelona per proveir les fàbriques que produïen pinso. El Pegaso 125, que era vell i les panes sovintejaven, fou reemplaçat pel Gräf & Stift que havia estat del senyor Arroyo i que M.A.Y.F Lamolla SL venia seminou, d’ocasió. 

Tan aviat com M.A.Y.F Lamolla SL posà a la venda el Gräf & Stift, el gendre engrescà el sogre de comprar-lo ja que el coneixia bé en haver-lo conduït quan treballà pel referit transportista, el senyor Arroyo. El senyor Ratés accedí al suggeriment del gendre i comprà el Gräf & Stift que tenia la matrícula M-241356, era equipat amb un motor dièsel de la casa Mercedes Benz i muntava una caixa de fusta per transports generals. 

El senyor Ezquerra desaconsellà a llur sogre la compra del ERF motoritzat amb un motor Rolls Royce dièsel per dos motius: el primer, perquè el Gräf & Stift era més econòmic; i en segon lloc a conseqüència del fet que si bé el motor dièsel Rolls Royce era una joia, el diferencial, per contra, era flac, fluix i problemàtic. El diferencial no estava concebut per països muntanyosos i amb carreteres en pendents. Quan circulava per carreteres planes, el diferencial engreixava molt bé i el seu funcionament era fi i precís. Tanmateix, quan marxava carregat de fruita o rajola bisbalenca cap a Astúries i ascendia el port de Pajares, amb un pendent del 17%, l’oli no arribava suficientment a la corona del diferencial, es ressecava i el mecanisme se n’anava en orris. 

Un camió Gräf & Stift que posseïa un transportista asturià, com el que comprà d’ocasió el senyor Miquel Ratés a M.A.Y.F. Lamolla SL, que havia estat propietat del senyor Alejandro Arroyo, amb matrícula M-241356: 

Gräf asturià

El ERF fou comprat per un transportista del poble de Les Borges Blanques, el senyor Josa. Li acoblà una cisterna pel transport d'oli i líquids. El Gräf & Stift només el tingué el senyor Ratés set anys; des de l’any 1963 al 1970. Cap a l’any 1970 fou venut a un transportista lleidatà que el comprà amb el propòsit de disposar del motor dièsel Mercedes Benz que muntava i de peces de recanvi, i al cap de poc temps, un cop canibalitzat, les restes foren desballestades. 

El ERF, que amb tota probabilitat fou el camió més formidable i espaterrant que hi hagué a Lleida en els anys 1960, fou abandonat pel senyor Josa en un camp cap a l’any 1980. I cap a l’any 2000, absolutament espoliat -només se’n conservava la carcanada-, el senyor Josep Maria Biela, propietari del Talleres Biela SL de Lleida, que havia estat representant oficial de la casa Daf fins que va adquirir-la el senyor Sebastià Ticó, de Mollerussa, i aleshores tenia la concessió oficial dels camions ERF a Lleida, pocs anys abans de llur desaparició en ser adquirida per Man, el comprà per restaurar-lo. Atès que amb la desaparició de ERF va extingir-se la representació oficial que ostentava del constructor anglès a Lleida, el senyor Biela va desistir de restaurar-lo i el vehicle va desaparèixer. 

Estat que presentava el ERF que fou del senyor Alejandro Arroyo i del senyor Josa l’any 2000, dipositat en el polígon industrial del Segre: 

frontal ERF

ERF esbiaixat

ERF interior

Amb la jubilació del senyor Ratés cap a l’any 1963, el gendre el va substituir o es subrogà en l’activitat del transport que exercia el sogre. Tenia el Gräf & Stift i, successivament, va comprar d’ocasió, seminous, els següents Pegasos: un Z-206 amb matrícula M-243883, un 1060 amb matrícula S-24550 i un altre 1060 amb acerbi i dotat de la matrícula NA-26455. Els tres Pegasos, en general, van donar un bon resultat. El Pegaso 1060 amb acerbi, matriculat a Navarra, li va sortir una biela i va haver de canviar el motor al taller oficial Pegaso de Terol, on tingué la pana. El manteniment dels camions fou confiat al taller oficial Pegaso de Lleida. 

En Gonzalo Latorre Ratés, ben xic, davant del Pegaso 1060 amb matrícula S-24550 de son pare:

Pegaso 1060 Transports Latorre LLeida

L’any 1972 la Pegaso de Lleida posà a la venda, a molt bon preu, quatre Pegasos 1066. Aquests camions foren fabricats per ser exportats a Cuba, exportació però que fou cancel·lada. Dues unitats foren adquirides per Transports Serveto; una altre pels germans Chiné de Fraga, avui dia, Transmayoros SL que disposa d’una nau a Alcarràs; i el quart el comprà el senyor Latorre; llur Pegaso 1066, que li correspongué la matrícula L-8772-A, el senyor Latorre li muntà una caixa amb arcs metàl·lics per transports generals que construí Carrosseries Gaspar de Saragossa. 

El senyor Gonzalo Latorre Ratés amb el Pegaso 1066, estrenat l’any 1973: 

Gonzalo Latorre fill agafdat al Pegaso 1066

L’any 1980, en un fatídic accident a la ciutat de Saragossa, morí el senyor Gonzalo Latorre Ezquerra als cinquanta-dos anys. El succeí, en el negoci familiar, el seu fill gran, en Gonzalo Latorre Ratés. El Pegaso 1066 el conduí un parell d’anys.

Atès que l’any 1982 decidí d’entrar a treballar amb un camió propi per Transports Teifer, una tractora Pegaso 2080 d’un transportista autònom que treballava per la referida empresa i havia decidit de plegar, va vendre el Pegaso 1066 a Autocamions Homs, establiment de compravenda de camions que regentava el senyor Josep Homs Surrell, nascut a la ciutat de Girona i que fou comercial de la Pegaso de Girona i després, establert a Lleida, treballà de venedor dels camions Barreiros-Dodge.

Tractora Pegaso 2080, amb matrícula L-6132-C, amb la qual el Gonzalo Latorre Ratés treballà per Transports Teifer SL de Lleida:

Pegaso 2080 sr Latorre L 6132 C

El senyor Homs va vendre el Pegaso 1066 a un transportista de Barcelona, el qual, al cap de pocs mesos, sense haver ni tan sols eliminat qualsevol referència a l’anterior propietari, la família Latorre, va bolcar-lo a Castelló, fet que propicià el seu desballestament ineluctable. Fotografia de la recuperació del Pegaso 1066 bolcat que el senyor Philippe Bernard ha compartit a la pàgina de Facebook, Les camions Pegaso

Pegaso 1066 bolcat Castelló

En el proper article abordarem la història de Transports Ratés de Lleida, un dels quatre grans transportistes de la ciutat de Lleida. Agraïm al senyor Gonzalo Latorre Ratés l’exposició de la trajectòria professional del seu pare, recollida en aquesta crònica, acompanyada d’unes fotografies familiars d’alguns dels camions que posseí llur pare, d’un considerable interès.

Cap comentari:

Publica un comentari