A mesura que la producció industrial dels països d'Europa Occidental va recobrar cap a l'any 1950 una certa normalitat després del sotrac causat per la Segona Guerra Mundial, regularitat en gran part afavorida pel considerable suport econòmic procedent dels Estats Units amb el propòsit de frenar l'expansionisme soviètic i disposar d'un mercat valuós, els fabricants de camions produïren petits vehicles adreçats a labors agrícoles, comercials i d'empreses. Els pagesos, propietaris de petits tallers, comerciants i paletes havien de menester un vehicle d'un preu de compra assequible, manteniment senzill i ús versàtil.
La producció d'aquesta mena de vehicles tingué lloc grosso modo en el període que els francesos han batejat amb l'expressió precisa del Trente Glorieuses, els trenta anys compresos del 1946 al 1975 en què es produí en l'Europa Occidental, els Estats Units, Japó i Canadà la reconstrucció econòmica després de la devastació causada per la guerra, la plena ocupació acompanyada d'un fort creixement industrial, un increment de la natalitat i un estat del benestar d'un gran rendiment.
Aquests petits camions, que derivaven dels furgons amb carrosseries metàl·liques tancades, es matriculaven amb el pes màxim autoritzat d'acord amb les legislacions nacionals per ser conduïts amb el permís de circulació ordinari o corrent de turisme. I es comercialitzaven en la versió de xassís i cabina amb l'objectiu que l'adquirent li podés muntar la carrosseria que més li convingués amb plena llibertat. La seva concepció era ben senzilla i simple, també els elements mecànics que equipaven. La capacitat real de càrrega era superior a la legalment permesa.
El Renault Galion/Goelette, produït entre el 1947 i el 1957, és un dels primers vehicles de roda senzilla posterior produïts en l'Europa devastada per la guerra:
L'èxit espaterrant del Renault Goelette prosseguí amb el petit camió Saviem, filial de Renault, produït l'any 1965 amb la mateixa concepció, i cabines successives que incorporaven millores i avenços. Aquest model, la cabina del qual fou també venuda per altres constructors europeus, degudament renovat, estigué en producció fins la dècada de 1980:
Saviem, de roda posterior senzilla, equipat amb una cisterna:
Aquesta concepció de vehicle també fou produïda pels constructors espanyols. A diferència de França, que es produí per primer cop l'any 1947, arribà a principis de la dècada de 1960, amb la promulgació i aplicació del Pla nacional d'estabilització econòmica l'any 1959 que causà un fort creixement econòmic i de la producció industrial juntament amb el despoblament massiu del camp cap als grans nuclis industrials. Els tenta anys gloriosos que visqué Europa Occidental s'escurçaren a Espanya a la meitat. Espanya sempre arriba tard i malament als grans esdeveniments històrics, singularment si són satisfactoris.
Motor Ibèrica SA, fabricant del camió Ebro, produí el model B15, d'acord amb la mateixa pauta que el model gal. Dos petits camions Ebro B15 de l'Ajuntament de Còrdova equipats amb unes caixes per la recollida de brossa:
Un Ebro B15, equipat amb una caixa de fusta, a El Prat del Llobregat:
El model Ebro C-150, que muntava roda senzilla posterior, succeí el B15:
Un Ebro C-150 amb caixa metàl·lica frigorífica, de la casa Danone, fundada al barri del Raval de Barcelona l'any 1916 pel senyor Isaac Carasso, un exiliat grec procedent de la ciutat de Tessalònica, la població de la qual patia la malnutrició a conseqüència dels estralls de la Primera Guerra Mundial, que elaborà iogurts amb llet fresca i ferments d'acord amb les pràctiques dels ramaders dels Balcans:
Un Ebro D150 repartint productes làctics elaborats per la casa Danone de Barcelona, nom comercial adoptat de Danon, nom familiar Daniel, fill del senyor Carasso (fotografia del senyor Rafael de la Vega):
El Ebro D150 amb roda senzilla posterior fou fabricat pocs anys. El model, a conseqüència de la demanda, fou produït amb doble roda posterior en permetre una major capacitat de càrrega.
Nazar, els vehicles produïts per Factorias Nápoles SA a Saragossa, també produí, en sis anys, tres models de camions petits amb roda posterior senzilla. El model A exposat a la Fira de Mostres de Saragossa:
Un camió Nazar A amb roda simple posterior que fou de l'empresa Transports Cotxarrera de Gironella (Berguedà):
El Nazar B 1500 presentat l'any 1963 a la ciutat de Saragossa:
El mateix model amb una cabina lleugerament modificada, presentat l'any 1964:
El petit camió Nazar C exposat a la Fira de Mostres de Saragossa l'any 1965:
Aeronàutica Industrial SA, fabricant dels vehicles Avia, produí el model 1500 dotat de roda senzilla posterior. Llurs vendes, en comparació del model immediatament superior, foren irrisòries:
Sava, el fabricant de Valladolid, també tingué en el catàleg vehicles d'aquesta mena. El primer, un petit camió fabricat amb llicència anglesa que fou de l'empresa Vins Roqueta de la comarca del Bages:
I un Sava 211, un vehicle que, com en el cas de l'Ebro D150, només es produí uns pocs anys en desaparèixer en favor de la versió de doble roda posterior:
Si a França els camions petits de roda senzilla foren comercialitzats fins la dècada de 1980, a l'estat espanyol van desaparèixer en el primers anys de la dècada de 1970. La raó és prou evident: quin sentit tenia treballar amb una vehicle dotat de quatre rodes senzilles si el mateix model disposava de doble roda posterior amb els avantatges que presentava pel que feia a major capacitat de càrrega i rendiment. L'any 1975, a Espanya, era un vehicle desaparegut. L'alternativa foren les furgonetes en versió xassís cabina, per usos urbans, amb menor capacitat de càrrega. Quatre furgons amb caixes: Mercedes Benz de Transports Josep Hereu Vidal de Sant Feliu de Guíxols, Ebro F275 que fou d'un ramader de Sant Pau de Segúries, Pegaso J4 i Nissan Trade 2.0 d'un comerciant de Torelló:
![2011_0310clase0048[1]](https://live.staticflickr.com/5132/5534543710_3d92a53da3.jpg)
Els petits camions de tres-mil cinc-cents quilos de pes màxim autoritzat que fins fa uns pocs anys tenien una gran demanda -els Nissan L35 i ECO T100 assoliren unes bones vendes- han perdut interès en favor de les furgonetes metàl·liques tancades, furgons aptes per carrosseries distintes i camions de major tonatge.
Camions Nissan L35 i Eco T-100:
El cessament precipitat de la fabricació dels camions Nissan NT500 a la
fàbrica d'Àvila, per la poca demanda que tenien, posa de manifest que aquesta mena
de vehicles té poca cabuda en el mercat actual. Ara per ara, en la planta castellana l'únic
vehicle que es fabrica és el Nissan NT400 Cabstar, la producció del qual es preveu cancel·lar l'any vinent. De l'antiga fàbrica de Fadisa ja no sortiran més vehicles. Sembla ben bé que el Nissan NT400 Cabstar sigui, d'acord amb la venda de vehicles industrials, una reminiscència de temps pretèrits.
Nissan NT500 i NT400 Cabstar:
El segment de mercat que ha abandonat Nissan vol ocupar-lo el fabricant Isuzu que ha desembarcat a Espanya amb una gamma de camions que arrenca amb un model de tres-mil cinc-cents quilos:
Caldrà veure com reaccionarà el mercat a la proposta de Isuzu. Una època de canvis ràpids, gairebé vertiginosos, i profunds, presidits per la incertesa absoluta i total.
