Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Àvila. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Àvila. Mostrar tots els missatges

divendres, 4 d’octubre del 2019

Dues troballes remarcables.

Una de les seccions més interessants de les revistes de vehicles clàssics, singularment  de les angleses, que tenen un major tiratge i difusió, és la que tracta la descoberta de vehicles que han estat una colla d'anys tancats, amagats. L'anunci de tals descobriments és ben interessant, equiparable a la pràctica dels arqueòlegs. Potser el fet es pot adscriure al concepte de l'arqueologia industrial. El descobriment d'uns pocs vehicles, d'un notable valor, produeixen transaccions econòmiques d'un gran rendiment. 

Hi ha afeccionats que tenen nas per a trobar vehicles vells ocults. Coneixen persones que poden informar-los del lloc exacte on es troben i saben negociar-ne llur adquisició amb el propietari, negociació que generalment és plena de dificultats i de resultats incerts. L'amo, que l'ha conservat molts anys, li costa de desprendre's del vehicle per la càrrega sentimental que té, no pas pel valor econòmic intrínsec. Tanmateix molts vehicles surten a la llum per la mort del seu propietari i l'interès dels hereus de fer caixa. També en el moment que la nau o cobert on eren dipositats s'ha venut o s'ha hagut d'enderrocar. Sigui per la causa que sigui, els portals de compravenda de vehicles d'ocasió renoven contínuament els anuncis, que inclouen motocicletes, turismes, furgons i camions antics, vetusts. Aquests anuncis, per qualsevol afeccionat que gaudeix de les troballes, constitueix una distracció permanent.  

L'amic Arcadi Galbas va fotografiar fa uns mesos, carregat en un camió, a Granollers, un furgó Tempo amb una caixa de transports generals, que treballà per l'empresa Consist d'Agramunt, municipi de la comarca de l'Urgell, fabricant de sacs i bosses de paper, amb un estat de conservació estupend, admirable. Llur matrícula L-26418:

IMG-20190816-WA0006

IMG-20190816-WA0004

IMG-20190816-WA0005

IMG-20190816-WA0007

IMG-20190816-WA0008

I un altre anunci remarcable és la venda en un portal d'internet d'un furgó DKW F89L, amb matrícula AV-3515, matriculat l'any 1956, que fou d'un distribuïdor del butà de la província d'Àvila.

DKW BUTÀ AVILA 1956 1

DKW BUTÀ 1956 AVILA

DKW BUTÀ AVILA

dkw bUTÀ 1956

Furgó DKW repartiment butà Àvila 1956

INTERIOR DKW BUTÀ 1956

La gran pregunta de resposta impossible: quants vehicles industrials -furgonetes, furgons i camions- hi ha ocults arreu d'Espanya? Quants camions Hispano Suiza hi ha? Es conserva cap Karpetan? Hi ha algun camió Henschel Sura?. I pel que fa als vehicles Nazar?. Segurament que més dels que suposem. Aquesta matèria, que és una caixa permanent de sorpreses per les troballes que es produeixen successivament, hi ha més vehicles que no pas afeccionats amb capacitat per restaurar-los i mantenir-los.

divendres, 31 de maig del 2019

Petits camions de roda senzilla posterior que proliferaren en les décades de 1950 i 1960.

A mesura que la producció industrial dels països d'Europa Occidental va recobrar cap a l'any 1950 una certa normalitat després del sotrac causat per la Segona Guerra Mundial, regularitat en gran part afavorida pel considerable suport econòmic procedent dels Estats Units amb el propòsit de frenar l'expansionisme soviètic i disposar d'un mercat valuós, els fabricants de camions produïren petits vehicles adreçats a labors agrícoles, comercials i d'empreses. Els pagesos, propietaris de petits tallers, comerciants i paletes havien de menester un vehicle d'un preu de compra assequible, manteniment senzill i ús versàtil. 

La producció d'aquesta mena de vehicles tingué lloc grosso modo en el període que els francesos han batejat amb l'expressió precisa del Trente Glorieuses, els trenta anys compresos del 1946 al 1975 en què es produí en l'Europa Occidental, els Estats Units, Japó i Canadà la reconstrucció econòmica després de la devastació causada per la guerra, la plena ocupació acompanyada d'un fort creixement industrial, un increment de la natalitat i un estat del benestar d'un gran rendiment.

Aquests petits camions, que derivaven dels furgons amb carrosseries metàl·liques tancades, es matriculaven amb el pes màxim autoritzat d'acord amb les legislacions nacionals per ser conduïts amb el permís de circulació ordinari o corrent de turisme. I es comercialitzaven en la versió de xassís i cabina amb l'objectiu que l'adquirent li podés muntar la carrosseria que més li convingués amb plena llibertat. La seva concepció era ben senzilla i simple, també els elements mecànics que equipaven. La capacitat real de càrrega era superior a la legalment permesa.

El Renault Galion/Goelette, produït entre el 1947 i el 1957, és un dels primers vehicles de roda senzilla posterior produïts en l'Europa devastada per la guerra: 


Renault Goelette 1955

L'èxit espaterrant del Renault Goelette prosseguí amb el petit camió Saviem, filial de Renault, produït l'any 1965 amb la mateixa concepció, i cabines successives que incorporaven millores i avenços. Aquest model, la cabina del qual fou també venuda per altres constructors europeus, degudament renovat, estigué en producció fins la dècada de 1980: 

petit camió Saviem frontal

petit camió Savieml
 
Saviem, de roda posterior senzilla, equipat amb una cisterna:

petit camió Saviem cisterna

Aquesta concepció de vehicle també fou produïda pels constructors espanyols. A diferència de França, que es produí per primer cop l'any 1947, arribà a principis de la dècada de 1960, amb la promulgació i aplicació del Pla nacional d'estabilització econòmica l'any 1959 que causà un fort creixement econòmic i de la producció industrial juntament amb el despoblament massiu del camp cap als grans nuclis industrials. Els tenta anys gloriosos que visqué Europa Occidental s'escurçaren a Espanya a la meitat. Espanya sempre arriba tard i malament als grans esdeveniments històrics, singularment si són satisfactoris. 

Motor Ibèrica SA, fabricant del camió Ebro, produí el model B15, d'acord amb la mateixa pauta que el model gal. Dos petits camions Ebro B15 de l'Ajuntament de Còrdova equipats amb unes caixes per la recollida de brossa:

Camions Ebro_BC-35_Còrdova1965

Un Ebro B15, equipat amb una caixa de fusta, a El Prat del Llobregat:

camió Ebro B15 posterior

El model Ebro C-150, que muntava roda senzilla posterior, succeí el B15:

petit camió Ebro C150

Un Ebro C-150 amb caixa metàl·lica frigorífica, de la casa Danone, fundada al barri del Raval de Barcelona l'any 1916 pel senyor Isaac Carasso, un exiliat grec procedent de la ciutat de Tessalònica, la població de la qual patia la malnutrició a conseqüència dels estralls de la Primera Guerra Mundial, que elaborà iogurts amb llet fresca i ferments d'acord amb les pràctiques dels ramaders dels Balcans: 

Camió Ebro C Danone caixa refirgerada

Un Ebro D150 repartint productes làctics elaborats per la casa Danone de Barcelona, nom comercial adoptat de Danon, nom familiar Daniel, fill del senyor Carasso (fotografia del senyor Rafael de la Vega):

camio Ebro D150 Danone roda senzilla

El Ebro D150 amb roda senzilla posterior fou fabricat pocs anys. El model, a conseqüència de la demanda, fou produït amb doble roda posterior en permetre una major capacitat de càrrega. 

Nazar, els vehicles produïts per Factorias Nápoles SA a Saragossa, també produí, en sis anys, tres models de camions petits amb roda posterior senzilla. El model A exposat a la Fira de Mostres de Saragossa:

Furgons Nazar A fira saragossa

Un camió Nazar A amb roda simple posterior que fou de l'empresa Transports Cotxarrera de Gironella (Berguedà):

Camionet Nazar de l'empresa TRANSPORTS COTXARRERA

El Nazar B 1500 presentat l'any 1963 a la ciutat de Saragossa:

camió Nazar B 1500 quilos presentació Saragossa 1963

El mateix model amb una cabina lleugerament modificada, presentat l'any 1964:

image006

El petit camió Nazar C exposat a la Fira de Mostres de Saragossa l'any 1965:

furgoneta1500 any 1965 Fira de Saragossa

Aeronàutica Industrial SA, fabricant dels vehicles Avia, produí el model 1500 dotat de roda senzilla posterior. Llurs vendes, en comparació del model immediatament superior, foren irrisòries:

camió Avia 1500 dièsel 1964

camió Avia 1500

Sava, el fabricant de Valladolid, també tingué en el catàleg vehicles d'aquesta mena. El primer, un petit camió fabricat amb llicència anglesa que fou de l'empresa Vins Roqueta de la comarca del Bages:

IMG_3478

I un Sava 211, un vehicle que, com en el cas de l'Ebro D150, només es produí uns pocs anys en desaparèixer en favor de la versió de doble roda posterior: 

catàleg portada camió Sava 211 ENASA

Si a França els camions petits de roda senzilla foren comercialitzats fins la dècada de 1980, a l'estat espanyol van desaparèixer en el primers anys de la dècada de 1970. La raó és prou evident: quin sentit tenia treballar amb una vehicle dotat de quatre rodes senzilles si el mateix model disposava de doble roda posterior amb els avantatges que presentava pel que feia a major capacitat de càrrega i rendiment. L'any 1975, a Espanya, era un vehicle desaparegut. L'alternativa foren les furgonetes en versió xassís cabina, per usos urbans, amb menor capacitat de càrrega. Quatre furgons amb caixes: Mercedes Benz de Transports Josep Hereu Vidal de Sant Feliu de Guíxols, Ebro F275 que fou d'un ramader de Sant Pau de Segúries, Pegaso J4 i Nissan Trade 2.0 d'un comerciant de Torelló:

Furgó Mercedes Bemz empresa Hereu Vidal

Furgó Ebro F275 Samt Pau de Seguries

Pegaso J4 caixa metàl·lica

2011_0310clase0048[1]





Els petits camions de tres-mil cinc-cents quilos de pes màxim autoritzat que fins fa uns pocs anys tenien una gran demanda -els Nissan L35 i ECO T100 assoliren unes bones vendes- han perdut interès en favor de les furgonetes metàl·liques tancades, furgons aptes per carrosseries distintes i camions de major tonatge.

Camions Nissan L35 i Eco T-100:

camio Nissan L35

Nissan Eco T 100

El cessament precipitat de la fabricació dels camions Nissan NT500 a la fàbrica d'Àvila, per la poca demanda que tenien, posa de manifest que aquesta mena de vehicles té poca cabuda en el mercat actual. Ara per ara, en la planta castellana l'únic vehicle que es fabrica és el Nissan NT400 Cabstar, la producció del qual es preveu cancel·lar l'any vinent. De l'antiga fàbrica de Fadisa ja no sortiran més vehicles. Sembla ben bé que el Nissan NT400 Cabstar sigui, d'acord amb la venda de vehicles industrials, una reminiscència de temps pretèrits.

Nissan NT500 i NT400 Cabstar:

Nissan NT 500

nissan-nt400-cabstar

El segment de mercat que ha abandonat Nissan vol ocupar-lo el fabricant Isuzu que ha desembarcat a Espanya amb una gamma de camions que arrenca amb un model de tres-mil cinc-cents quilos:

camió Isuzu 3500 quilos

Caldrà veure com reaccionarà el mercat a la proposta de Isuzu. Una època de canvis ràpids, gairebé vertiginosos, i profunds, presidits per la incertesa absoluta i total.

dijous, 11 d’abril del 2013

Un Nazar i un Karpetan a la Fira de la Puríssima de Sant Boi del Llobregat (Baix Llobregat).

Sant Boi del Llobregat, posat a tocar del curs final del riu Llobregat, ha tingut des de temps remots sorreres que extreien les graves, sorres i còdols d'aquest riu intensament aprofitat des del seu naixement a Castellar de N'Hug fins a la seva desembocadura a El Prat del Llobregat. Al llarg del seu curs, per les comarques del Berguedà, el Bages i el Baix Llobregat, les seves aigües van procurar l'energia que precisava la indústria tèxtil. Les colònies en desús són testimonis del benefici que el Llobregat ha tingut en la industrialització del país.

L'activitat d'explotació de graves va ser intensa en el curs final dels rius Besòs i Llobregat, proper a la ciutat de Barcelona. Hi havia una forta demanda de sorres i graves pel creixement urbà de Barcelona i les ciutats limítrofs que experimentaven un augment constant de la població que trobava feina en el sector industrial i els serveis. A Sant Adrià de Besòs, les famílies Bachs i Serret, Barrachina i Bolós extreien àrids que s'usaven en la construcció. A Sant Boi del Llobregat també hi havia sorreres d'anomenada, una de les quals, gestionada per la família Garrigosa.

En Juan Ramon Sánchez, creador i administrador del fòrum Pegasoqueestasenloscielos, va penjar una fotografia molt interessant del recinte firal de la Fira de la Puríssima que es va celebrar a principis del mes de desembre de l'any 1962 a Sant Boi del Llobregat -que en aquells anys tristos, pobres i repressius se'n deia San Baudilio del Llobregat, una època que alguns cada cop més insistentment volen tornar a imposar- on s'hi retraten dos camions, un Nazar A i un Karpetan carrossat amb un bolquet. Aquesta fotografia va ser obtinguda del noticiari de la dictadura del general Franco, el NO-DO, acrònim de Noticiaris i Documentals:

nazarlayetanbun9

En aquells anys les distraccions eren poques. Passejar amunt i avall pel recinte firal amb les robes senzilles, desgastades i sargides, n'era una. Jugar a cartes i assistir al camp de futbol dels diumenges n'eren dues altres. Els dos camions tenien les portes obertes perquè els clients i compradors podessin admirar els seus interiors moderns, còmodes i amples.

El camió Karpetan exposat a la Fira de la Puríssima de Sant Boi del Llobregat és aquest model fotografiat a Saragossa acompanyat d'una senyoreta vestida a la moda d'aquells anys per promocionar-lo:

image029

Els dos Karpetan són carrossats amb el mateix bolquet produït per Talleres Bosqued SL, de Saragossa, i muntat a la fàbrica que l'empresa Lerma Autobastidores Industriales SA, fabricants dels camions i autocars Layetan, Oretran, Albatros, Amler i Karpetan tenia als afores de Saragossa. Aquests bolquets, que disposaven de dos pistons i una bomba hidràulica amb una petita cardan, eren molt apreciats per la seva qualitat.

Alguns camions Nazar també sortien de fàbrica carrossats amb bolquets construïts per Talleres Brosed SL. I això era perquè aquestes dues empreses saragossanes que fabricaven en la primera meitat dels anys 1960 camions de petit i mitjà tonatge, equipats amb els mateixos motors, van centrar els seus esforços en conquerir el mercat dels constructors i paletes.

A principis dels anys 1960 hi havia molta feina en la construcció i Nazar i Karpetan van intentar posicionar-se en aquest sector i cobrir la important necessitat de camions. Aquests esforços foren endebades atès que, ben aviat, es va palesar els clients preferien el Pegaso Comet i el Barreiros Saeta.  

L'aparador que representava la Fira de la Puríssima de Sant Boi del Llobregat, molt popular aquells anys, i la demanda de camions per les sorreres que hi havia en el curs final del Llobregat va ser la causa per la qual els representants de Nazar i Karpetan van exposar-hi aquests dos camions. El Nazar estava flanquejat per dues furgonetes mítiques dels anys 1960, la DKW Auto Unión fabricada per Imosa al País Basc i la Romeo A produïda a Àvila; i el Karpetan ja muntava un bolquet per facilitar-ne la venda. Mai sabrem on van anar a parar aquests dos camions.

divendres, 26 d’octubre del 2012

El Barreiros Super Azor Gran Ruta de TRANSPORTS PUJOL de Sant Feliu de Codines.

Amb el Barreiros Halcon, Transports Pujol havia encetat les rutes per Espanya. La recaderia entre Sant Feliu de Codines i Barcelona i els transports d'àmbit provincial eren cosa del passat. Atès que la recaderia era una activitat que no interessava, els senyors Pujol van vendre-li la línia de recaderia i el camió Ebro B-45 amb què cobrien aquest servei a en Joan Salamaña, un altre transportista de Sant Feliu de Codines que feia de recader i treballava per empreses del municipi.  

El Barreiros Halcon era un camió una mica just de motor i tenia una cabina molt petita. Per atendre els transports arreu de l'Estat espanyol, cada cop més nombrosos, en Josep Pujol i Vallcorba va comprar un Barreiros Azor Gran Ruta, amb una caixa de fusta per transports generals fabricada per Carrosseries Vic, el seu carrosser de confiança. Disposava d'una vela que cobria la mercaderia.

La cabina d'aquest Barreiros, que derivava del Berliet francès, gaudia de molt bona acollida entre els transportistes espanyols. I llur amplitud la feia apte per transports de llargues distàncies. En Joan Pujol dins la cabina del Barreiros Super Azor Gran Ruta:

fot678

Als anys seixanta el món del transport i les relacions entre els camioners eren molt diferents d'avui dia. Era costum d'aturar-se a la carretera i fer-la petar amb altres companys de professió. En Joan Pujol acompanyat d'uns altres camioners aturat a un voral de la carretera:

fot679

fot681

També se li afegeixen altres companys amb els seus vehicles. En aquells anys en les rutes nacionals hi havia principalment camions Pegaso, Barreiros i alguns estrangers d'importació, com el Man dièsel retratat: 

fot680

fot683

fot684

fot685

fot682

El Barreiros a Casares, un poble de Màlaga. Una imatge habitual de la Espanya dels anys 1960 amb el pagès que es protegeix del sol amb una boina i el burret al seu darrera. El camàlic es carregava els feixos a l'esquena i usava una escala per enfilar-se a la caixa, una tasca que exigia paciència, temps i traça:

fot689

El Barreiros Super Azor fotografiat a Sant Feliu de Codines amb la placa TIR. El començament dels transports internacionals amb les rutes per països europeus:

fot696

fot697

El Barreiros Super Azor amb llantes trilex o d'aranya, i amb la placa TIR, acrònim de Transport International Routier, la finalitat del qual era la simplificació administrativa dels tràmits duaners entre els països adherits. Transports Pujol havia fet un pas més i realitzava rutes pels països europeus.

fot686

En Josep Pujol va treballar per TRANSPORTIR, una agència especialitzada en els transports internacionals i que tenia l'oficina a l'avinguda Marqués de l'Argentera 23 de Barcelona, davant de l'Estació de trens de França i prop del parc de la Ciutadella, que acull el palau del Parlament de Catalunya i del Zoo de la ciutat, al barri de la Ribera de Barcelona, on hi havia les oficines i establiments de les empreses de transport que operaven a Barcelona:

fot687

fot688

Per atendre els clients de Transportir, en Josep Pujol anava sovint al port de Barcelona per carregar i descarregar. Quan hi havia feina al port, tenia per costum de dinar en una fonda de la plaça de Sant Agustí Vell, al cor del barri de Ribera, de Barcelona, que freqüentaven alguns transportistes, on endrapaven una cuina popular i saborosa.

També es van iniciar els transports pels països europeus, principalment França i Itàlia. El Barreiros Super Azor fotografiat en diversos indrets d'Europa. Mentre es feia temps per complimentar els tràmits administratius, era una bona ocasió per fotografiar el camió:
fot690

fot691

fot692

fot693

Es cobrien transports internacionals i també serveis per l'Estat espanyol. El Barreiros fotografiat davant de les muralles de Àvila, a Castella:

fot700

Transports Pujol es va especialitzar en els transports internacionals. La internacionalització de l'economia catalana amb empreses exportadores que alhora precisaven de productes i maquinària estrangera permetia aquesta activitat.