Transports Joan Corominas SL de Salt (VI).

L'any 1994 Transports Corominas SL continuà, sota criteris de prudència, la renovació de la seva flota de camions. La marca escollida aquest cop fou Iveco, empresa que havia engolit Pegaso. I el model escollit foren dues tractores Iveco EuroStar adquirides de cop a Auto Remolcs Girona SA, el concessionari oficial Iveco-Pegaso de sempre a Girona: llurs matrícules eren GI-6682-AW i GI-6683-AW.

La família Corominas conserva un grapat de fotografies de la primera tractora Iveco EuroStar que treballà en el transport internacional. Era pintada amb el color blau cel dels camions de la casa. Fotografies de la tractora Iveco EuroStar pendent de matricular-se: 

Aquesta tractora amb la matrícula que li correspongué:

La primera tractora Iveco EuroStar amb el semiremolc de tres eixos de la casa Viberti que arrossegava:

Més fotografies d'aquesta tractora, que, com a bon vehicle italià presenta un disseny fresc, juvenil i dinàmic, i que també acusà el pas de temps i el treball acumulat:

Aquesta tractora tingué un trist final. Resultà greument danyada per causa d'un accident i fou desballestada. Aquest és l'estat que presentava el camió dipositat al pati de l'empresa després de l'accident. Absolutament irrecuperable:

Darrer viatge de la tractora Iveco EuroStar devers el ferroveller:

El model Iveco EuroStar fou concebut pels italians per retenir part de la quota de mercat de camions pesants que havia ostentat Pegaso. Per assolir aquest objectiu Iveco disposava de l'extensa xarxa de punts de venda i assistència heretada de Pegaso, la qual es complementava amb la xarxa que el fabricant italià tenia a la resta de països europeus. Aquest fet li atorgà en els primers anys una posició avantatjosa respecte la resta dels altres grans constructors europeus. 

Atès que ni el reconeixement de la marca ni la seva qualitat era, en general, pels transportistes, comparable amb d'altres fabricants, bàsicament germànics i suecs, l'estratègia comercial de Iveco es basà en un camió modern i bonic i alhora amb un preu de compra ajustat. Una estratègia comercial que, segons que sembla, s'ha manifestat eficaç per quant en aquests darrers anys que s'han produït importants concentracions d'empreses -Renault és la segona marca de Volvo, Scania i Man comparteixen el mateix amo i Daf és propietat d'un fabricant nord-americà-, Iveco manté la seva independència i alhora ha tingut l'habilitat d'implantar-se arreu del món. Un fet que no ha de sorprendre'ns si es coneix la tradició comercial de les principals ciutats italianes i l'esperit que animà a l'explorador i comerciant venecià Marco Polo de recórrer en el segle XII la ruta de la Seda. I des del finals dels anys 1960, els acords comercials entre el grup Fiat i els països de l'Est, incloent-hi la poderosa i temible Rússia, per la fabricació d'automòbils, es practicaren amb regularitat. No es pot perdre de vista que l'Imperi Romà sorgí d'Itàlia.

El segon Iveco EuroStar que tingué aquells anys Transport Corominas amb matrícula GI-6683-AW:

Les dues tractores Iveco EuroStar de Transports Corominas retratades a Girona:

En el proper article continuaren amb l'exposició de les tractores que Transports Corominas posseí en la segona meitat dels anys 1990.

Més carrosseries produïdes per en Salvador Caba i Valls (Sant Llorenç Savall 1889 - Sabadell 1965).

Continuem amb l'exposició de fotografies que la família Caba conserva d'algunes de les carrosseries que en Salvador Caba va fabricar a Sabadell en el període comprès entre l'any 1918, quan obre el taller, i el juliol de 1936 quan per causa de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola va haver de cessar la producció i transformació de carrosseries. Una carrosseria de fusta amb el disseny característic dels anys 1920 construïda per al servei urbà de Sabadell:

Un Dodge Brothers amb una bella carrosseria de fusta on cada renglera de seients disposava de la seva pròpia porta, de conformitat amb el concepte de les carrosseries d'automòbils:

Un altre Dodge Brothers amb una carrosseria construïda l'any 1929 per al servei urbà de Sabadell:

Una ambulància construïda l'any 1929 per en Salvador Caba i que incorporava els avenços més moderns d'aquells anys. La seva estrena va gaudir de molta requesta a Sabadell: 

Interior d'aquesta ambulància que combina admirablement un confortable llit de descans, una pica i mirall de lavabo amb els indispensables armaris i uns sofàs per escarxofar-se. No es podia demanar gaire més l'any 1929:

Carrosseria de furgó tancat construïda damunt d'un xassís Ford de l'empresa tèxtil egarenca Trullàs i Palau:

Carrosseria molt moderna i ben resolta construïda sobre un xassís Mercedes Benz que cobria la línia regular d'Artés fins a Barcelona:

Interior d'aquest autocar que disposava d'uns còmodes i elegants seients i passadís centrals per als usuaris:

Ambulància construïda a principis dels anys 1930 sobre un xassís Ford per encàrrec de l'Ajuntament de Sabadell. L'evolució i innovacions incorporades respecte de l'anterior ambulància carrossada per en Salvador Caba són clarament perceptibles a cop d'ull:

Retrat de maduresa d'en Salvador Caba, amb l'elegància i distinció que sempre va tenir.

Aquests articles dedicats a en Salvador Caba han estat possible perquè va tenir una especial cura en retratar les carrosseries que sortien del seu taller, encomanades als fotògrafs de més anomenada de Sabadell, i per l'interès de la seva família en conservar aquest extraordinari arxiu fotogràfic que forma part de la història del transport i de la indústria de Sabadell, Terrassa i d'altres ciutats catalanes, inclosa la capital, Barcelona. 

Agraïm a la família Caba l'amabilitat amb què ens ha tractat i la satisfacció d'haver pogut difondre a través d'aquest espai el llegat industrial d'en Salvador Caba i Valls. Sembla que finalment la seva obra i la del seu fill Pere comença a ser coneguda i se li atorga la importància que es mereix dins de la indústria carrossera catalana.

El Barreiros Super Azor Gran Ruta de TRANSPORTS PUJOL de Sant Feliu de Codines.

Amb el Barreiros Halcon, Transports Pujol havia encetat les rutes per Espanya. La recaderia entre Sant Feliu de Codines i Barcelona i els transports d'àmbit provincial eren cosa del passat. Atès que la recaderia era una activitat que no interessava, els senyors Pujol van vendre-li la línia de recaderia i el camió Ebro B-45 amb què cobrien aquest servei a en Joan Salamaña, un altre transportista de Sant Feliu de Codines que feia de recader i treballava per empreses del municipi.  

El Barreiros Halcon era un camió una mica just de motor i tenia una cabina molt petita. Per atendre els transports arreu de l'Estat espanyol, cada cop més nombrosos, en Josep Pujol i Vallcorba va comprar un Barreiros Azor Gran Ruta, amb una caixa de fusta per transports generals fabricada per Carrosseries Vic, el seu carrosser de confiança. Disposava d'una vela que cobria la mercaderia.

La cabina d'aquest Barreiros, que derivava del Berliet francès, gaudia de molt bona acollida entre els transportistes espanyols. I llur amplitud la feia apte per transports de llargues distàncies. En Joan Pujol dins la cabina del Barreiros Super Azor Gran Ruta:

Als anys seixanta el món del transport i les relacions entre els camioners eren molt diferents d'avui dia. Era costum d'aturar-se a la carretera i fer-la petar amb altres companys de professió. En Joan Pujol acompanyat d'uns altres camioners aturat a un voral de la carretera:

També se li afegeixen altres companys amb els seus vehicles. En aquells anys en les rutes nacionals hi havia principalment camions Pegaso, Barreiros i alguns estrangers d'importació, com el Man dièsel retratat: 

El Barreiros a Casares, un poble de Màlaga. Una imatge habitual de la Espanya dels anys 1960 amb el pagès que es protegeix del sol amb una boina i el burret al seu darrera. El camàlic es carregava els feixos a l'esquena i usava una escala per enfilar-se a la caixa, una tasca que exigia paciència, temps i traça:

El Barreiros Super Azor fotografiat a Sant Feliu de Codines amb la placa TIR. El començament dels transports internacionals amb les rutes per països europeus:

El Barreiros Super Azor amb llantes trilex o d'aranya, i amb la placa TIR, acrònim de Transport International Routier, la finalitat del qual era la simplificació administrativa dels tràmits duaners entre els països adherits. Transports Pujol havia fet un pas més i realitzava rutes pels països europeus.

En Josep Pujol va treballar per TRANSPORTIR, una agència especialitzada en els transports internacionals i que tenia l'oficina a l'avinguda Marqués de l'Argentera 23 de Barcelona, davant de l'Estació de trens de França i prop del parc de la Ciutadella, que acull el palau del Parlament de Catalunya i del Zoo de la ciutat, al barri de la Ribera de Barcelona, on hi havia les oficines i establiments de les empreses de transport que operaven a Barcelona:

Per atendre els clients de Transportir, en Josep Pujol anava sovint al port de Barcelona per carregar i descarregar. Quan hi havia feina al port, tenia per costum de dinar en una fonda de la plaça de Sant Agustí Vell, al cor del barri de Ribera, de Barcelona, que freqüentaven alguns transportistes, on endrapaven una cuina popular i saborosa.

També es van iniciar els transports pels països europeus, principalment França i Itàlia. El Barreiros Super Azor fotografiat en diversos indrets d'Europa. Mentre es feia temps per complimentar els tràmits administratius, era una bona ocasió per fotografiar el camió:

Es cobrien transports internacionals i també serveis per l'Estat espanyol. El Barreiros fotografiat davant de les muralles de Àvila, a Castella:

Transports Pujol es va especialitzar en els transports internacionals. La internacionalització de l'economia catalana amb empreses exportadores que alhora precisaven de productes i maquinària estrangera permetia aquesta activitat.