El camió Avia de Transports Pujol de Sant Feliu de Codines destinat a la paqueteria internacional.

A la segona meitat dels anys 1960, hi havia a Espanya dues empreses principals que produïen camions lleugers: Motor Ibérica SA, que fabricava els camions Ebro i disposava d'una gran quota de mercat, i Aeronautica Industrial SA, participada per l'Estat i que comercialitzava els camions Avia. 

Malgrat que aquests camions competien en el mateix segment de mercat, eren diferents. Els camions Ebro eren robusts i fiables, per bé que lents. En canvi els Avia eren més lleugers i força més ràpids. També trencaven més paliers. La cabina dels camions Avia es va mantenir inalterada durant força anys. Pocs van ser els canvis introduïts en les tres versiones de les cabines produïdes. La darrera cabina, procedent d'Ebro, era completament diferent.

SA TRANSPORTIR també cobria la recaderia internacional per països d'Europa. Sovint es necessitava atendre encàrrecs concrets per països europeus. 

Per cobrir aquest servei, en Josep Pujol va comprar un camió Avia amb una caixa i vela, que disposava de targeta TIR per poder transportar pertot els països d'Europa. Per a càrregues lleugeres i de llarga distància a través de la xarxa de les autopistes dels països europeus era més adient un camió Avia que no pas l'Ebro, més lent i pesat. El servei de petits encàrrec i recaderia arreu dels països d'Europa van dir-ne Mini-Tir.  Aquest camió Avia amb plaques verdes provisionals:

El camionet Avia prest per treballar. Ja tenia la vela amb la serigrafia de la SA TRANSPORTIR: 





L'Avia a l'autopista de Lió a Marsella:

Aquest camionet Avia, fabricat a Madrid i equipat amb un motor Perkins Hispania, havia cobert serveis a Suècia. En aquesta fotografia està aturat en un pàrquing de camions, enmig dels grans camions europeus d'aquells anys -Henschel, Scania-, i amb una nevada pròpia del temps hivernal del centre i del nord d'Europa:

L'Avia al costat d'un camió Pegaso d'una empresa valenciana en un moll de càrrega:

França, per proximitat i vincles comercials, va ser on aquest camió Avia va treballar-hi més. L'Avia al costat d'un Berliet en una base de l'empresa de transports francesa Mory SA:

Aquells anys, a Transports Pujol hi treballaven en Josep Pujol, l'amo, en Joan Valls, conegut per motiu com en Joan de Bigues, en referència al poble d'on procedia, Bigues i Riells, a la vall del Tenes, en Francesc García i en Pere Figueres, que feia d'ajudat o camàlic. 

SA Transportir va ser capdavantera en la recaderia internacional, destinada principalment aquells anys a atendre els serveis que havien de menester les empreses. La indústria catalana, força internacionalitzada, precisava exportar i importar peces. Aquest servei el cobria Transports Pujol a través de SA Transportir amb aquest camionet Avia. La propera crònica versarà sobre el camió més emblemàtic que va tenir Transports Pujol de Sant Feliu de Codines, una imponent tractora Magirus Deutz. 

La Fira Internacional de mostres de Barcelona de l'any 1962.

No cal tenir gaire coneixements de la història econòmica del país. Ni tampoc cal escarrassar-s'hi pas gaire. Simplement cal comparar les fotografies de les fires internacional de mostres celebrades a les dècades del 1940 i 1950 amb les posteriors edicions dels anys 1960. Tot plegat havia canviat completament. El nombre d'expositors i la superfície dels estands, el públic que visitava la fira i l'animació general que s'hi percebia.

Aquell cop sí. Finalment s'havien deixat enrere les fires esllanguides d'edicions anteriors i les perspectives s'albiraven amb uns altres ulls. Encara hi havia molta feina pendent però les bases ja s'havien bastit. La millora de les condicions de vida de qualsevol ciutadà era a l'abast, si hi havia ganes. I aquest fet es reflectia a la fira internacional de mostres de Barcelona de l'any 1962.

L'entrada del recinte de la Fira de Barcelona des de la plaça d'Espanya. Hi havia una gran munió de persones que s'aplegaven al voltant d'aquest esdeveniment, delerosos de contemplar les novetats que els expositors hi presentaven:

L'avinguda de la Reina Maria Cristina amb una gran gernació de visitants gaudint dels estands dels expositors, empreses d'automoció i d'accessoris i components.

L'estand dels vehicles Pegaso, al capdamunt de l'avinguda de la Reina Maria Cristina. El Pegaso amb carrosseria Monotral, el Pegaso Comet, un autèntic encert comercial, i el Pegaso 200:

L'estand dels camions Pegaso, a tocar de la font màgica de Montjuïc. El Pegaso Comet era el vehicle destacat d'aquella edició. S'ajustava perfectament a les necessitats dels transportistes d'aquells anys. El canvi de gerència a ENASA també donava els seus fruits i els resultats eren prou visibles:

L'estand d'Henschel, amb l'estrella que coronava la columna:



Els camions Henschel i Barreiros, dues empreses amb una sort desigual al mercat espanyol:

L'avinguda de la Reina Maria Cristina. Al capdavall, a tocar de la plaça Espanya, les dues torres venecianes que afiten l'entrada al recinte firal:

L'estand exterior dels camions Barreiros, amb totes les novetats que hi presentava:



L'estand de l'empresa Borgward Iso Española SA, propera a l'entrada del recinte firal:



L'estand interior dels autocars Pegaso, amb la seva xapa acanalada característica:

L'estand dels camions lleugers Avia, fabricats per AERONAUTICA INDUSTRIAL SA, a Madrid, i equipats amb motors Perkins Hispania. Llur representant a Barcelona era Motorsol SA, que alhora també ho era dels vehicles Nazar:

Finalment la Fira Internacional de mostres de Barcelona havia recuperat la importància i la finalitat pròpies. En les edicions posteriors, va consolidar-se com una fira de referència.

El saló de l'automòbil de Barcelona celebrat l'any 1967 (I).

El nombre d'expositors i la cabuda dels estands contractats al saló de l'automòbil celebrat l'any 1967 palesava el creixement del nivell de vida que havia experimentat el país en aquella dècada. Tanmateix, aquest important creixement econòmic i de renda minvaria a partir de l'octubre del 1973, amb la primera gran crisi del petroli que van patir els països industrialitzats.

També el sector de l'automòbil s'havia racionalitzat. Algunes de les empreses fabricants de vehicles creades a començaments dels anys 1960, havien desaparegut per la concentració industrial derivada del creixement de les empreses causat per les inversions qua calia atendre pel desenvolupament i comercialització que els nous models suposava, en un mercat on els clients cada cop eren més exigents.

L'any 1967, els fabricants espanyols de camions, autocars i furgonetes eren els següents: per a camions de gran tonatge, Pegaso i Barreiros, per bé que l'empresa de Villaverde tenia una àmplia gamma que abastava camions lleugers, furgons, tractors i toros; Sava era un altre fabricant amb una oferta de camions grossos i petits, produïts sota llicència Berliet i Austin-BMC.

En quant als fabricants de camions lleugers i furgonetes, hi havia Ebro, que també fabricava tractors, i Avia. També cal afegir-hi d'altres fabricants més petits com Metalúrgica Santa Ana SA, fabricant del Land Rover sota llicència, i les furgonetes Mercedes Benz, fabricades a Barcelona per ENMASA.

Fotografia del pavelló que acollia els vehicles industrials i accessoris, exposats al saló de l'automóbil del 1967:

L'estand dels camions Barreiros. També hi ha l'estand de Sava i Pegaso:

L'estand de l'empresa castellana Sava, que fabricava amb llicència Austin, BMC i Berliet:

L'estand de Pegaso, la marca de l'EMPRESA NACIONAL D'AUTOCAMIONS SA (ENASA):



Autocars i autobusos Pegaso:



Les autoritats visitant l'estand de Pegaso:





Els estands més modestos de Land Rover, Trimak i Commer:

Les furgonetes Mercedes Benz L-319D, fabricades per ENMASA a la fàbrica del barri de Sant Andreu de Barcelona, també participaven al saló de l'automòbil del 1967:

L'estand del fabricant Magirus Deutz. En primer pla, un autocar Magirus Deutz carrossat per Ayats, d'Arbúcies.

Les empreses de components i accessoris per a l'automoció també hi eren present al saló de l'automòbil de Barcelona. L'estand d'Acerbi, fabricant d'eixos per a camions:

Continuarà.