Transportes Izquierdo de Bilbao: una empresa especialitzada en transports especials que treballava principalment per companyies elèctriques (V).

El transport especial que exposem en aquests articles, obtinguts de l'arxiu fotogràfic que custodia la Fundació Endesa, que n'és la propietària, procedent de l'empresa FECSA (Forces Elèctriques de Catalunya SA), realitzat per Transportes Izquierdo a la primera meitat dels anys 1970, era el trasllat d'un alternador de grans dimensions des de la fàbrica que Westinghouse SA tenia a Erandio, un municipi limítrof a Bilbao, fins al port de Bilbao per llur embarcament amb destí al port de La Corunya. 

L'any 1972 ENDESA  va iniciar la construcció de la central tèrmica de As Pontes, al municipi de As Pontes de García Rodríguez, un topònim curiós. Les obres van acabar l'any 1976. La construcció a l'Estat espanyol i a la resta de països europeus de centrals tèrmiques i nuclears a la dècada dels anys 1970 s'ha de posar en relació amb la crisi del petroli i la necessitat vital de disposar d'autosuficiència energètica. El cas de França i l'ambiciós programa de construcció de centrals nuclears és molt il·lustratiu.

Les fotografies que us presentem retraten l'arribada de la tractora Mack al port de Bilbao, atapeït de vehicles que circulaven per les carreteres del voltant:

Fotografia d'un dia rúfol, gris i trist del port de Bilbao, als primers anys 1970, amb els camions d'aleshores amunt i avall. Per no entorpir el trànsit i minimitzar les molèsties, el Mack circulava per un carrer paral·lel:

La retirada amb un toro dels cotxes aparcats que impedien el pas del comboi:




Els Seats 600 i els Renaults acaparaven el mercat de cotxes aquells anys:







L'arribada del comboi al port de Bilbao, destí final del transport especial:














Continuarà.

Darrers treballs de l'embassament de Mequinensa i transport dels transformadors (i IV)

El mes de febrer del 1962 les obres de construcció de l'embassament de Mequinensa ja estaven força avançades. Les fotografies de l'embassament, preses l'hivern del 1962, ho posen de manifest. En quatre anys, s'havia gairebé acabat l'obra més important que va construir ENHER. Treballs de formigonar l'embassament:

Treballs del camí d'accés a la part superior de l'embassament el mes d'abril de 1962:



Obres de construcció de la subestació exterior al peu de l'embassament:



Obres de construcció de la central, gairebé concloses:



Maquinària treballant en la construcció de la subestació exterior de l'embassament:

El mes de maig del 1962, ENHER va transportar, usant camions per arrossegar gran pesos, els transformadors i la maquinària per a produir electricitat a l'embassament de Mequinensa. Un camió de l'EMPRESA NACIONAL DE ELECTRICITAT SA transportant un transformador:

La construcció d'aquest embassament va demostrar la capacitat d'ENHER per a escometre grans obres públiques. En contrapartida, va desaparèixer l'antic poble de Mequinensa, les terres i els masos engolits per l'aigua de l'embassament.

La desaparició de Mequinensa va ser el preu que els mequinensans van haver de pagar per contribuir a posar les bases de la modernització i creixement econòmic del país, centrat en la regulació del cabal de l'Ebre i la producció elèctrica. Malauradament mai cap preu just satisfet per una expropiació no cobreix pas els danys morals que abandonar a desgrat i per força la casa familiar on han viscut generacions sempre provoca.

Per a imaginar-nos com era la Mequinensa que jeu sota les aigües, sempre tindrem a l'abast el llibre d'en Jesús Montcada, "Camí de Sirga". Un testimoni excepcional d'un poble i una cultura debolida.