A dos quarts de dotze del matí, a bord dels cotxes respectius, i acompanyats del Pegaso 1061 d'en Toni Ceballos, emprenguérem la marxa cap a Alcarràs per la carretera nacional II. La calor excessiva, en aquella hora, començava a manifestar les primeres molèsties. Era una incomoditat evident i inevitable.
Arribats a Alcarràs, ens dirigirem dretament a una nau industrial on en Claudi i l'Eduard Herguido hi tanquen un Barreiros Super Azor curosament restaurat; fou un dels camions que tingué son pare, en Mariano Herguido Abardia. La restauració executada pels senyors Herguido, talment es pot apreciar en les fotografies que acompanyen aquest article, és gairebé perfecta. No gosem qualificar-la de perfecta, afegint-hi un adverbi, per prudència; la perfecció és un atribut diví, no pas humà.
A desgrat que el senyor Herguido tingué Barreiros i Pegasos, el camió que millor resultat i majors satisfaccions li proporcionà fou el Barreiros Super Azor. El motor que equipava era una còpia destre d'un motor Scania-Vabis. L'Eduardo Barreiros, probablement l'industrial espanyol més important de la segona meitat del segle XX, un gat vell, sabia el què feia, coneixia l'ofici. La importància que significà Barreiros per la indústria espanyola avui dia ho personifica l'industrial tèxtil Amancio Ortega.
La nau, on es serviren begudes fresques que ens revifaren, era un refugi ideal per a combatre la calor africana. En Pere Liu i en Joan Brugués al costat del Barreiros:
A desgrat que el senyor Herguido tingué Barreiros i Pegasos, el camió que millor resultat i majors satisfaccions li proporcionà fou el Barreiros Super Azor. El motor que equipava era una còpia destre d'un motor Scania-Vabis. L'Eduardo Barreiros, probablement l'industrial espanyol més important de la segona meitat del segle XX, un gat vell, sabia el què feia, coneixia l'ofici. La importància que significà Barreiros per la indústria espanyola avui dia ho personifica l'industrial tèxtil Amancio Ortega.
La nau, on es serviren begudes fresques que ens revifaren, era un refugi ideal per a combatre la calor africana. En Pere Liu i en Joan Brugués al costat del Barreiros:
Part posterior del Barreiros Super Azor, amb la llum verda a l'esquerra que indicava la via lliure als vehicles que volien avançar:
En Xavier Maraña al volant del Barreiros:
En Jordi Ramos i el seu fill, vinguts de Reus, contemplaven meravellats els detalls d'època que incorpora el Barreiros Super Azor:
El Barreiros, fidel reproducció del camió que tingué el senyor Mariano Herguido, té la mateixa caixa de fusta amb una porta lateral per facilitar la descarrega dels sacs de farina i una llauna d'oli CS acoblada al xassís, a tocar de la roda posterior. Dins la caixa, hi ha un carretó com el que usava el senyor Herguido per traginar els sacs de farina:
Interior del Barreiros Super Azor. En la nostra opinió, el volant i el pom del canvi de marxes pintats de color blanc és un encert absolut:
La restauració del Barreiros Super Azor, projecte que es pogué portar a terme per la col·laboració del senyor Joaquim Bernadó, és un homenatge i reconeixement d'en Claudi i l'Eduard al seu pare. Per aquest motiu, el camió restaurat és una reproducció exacte d'un dels tres Barreiros Super Azor que tingué el senyor Mariano Herguido.
La caixa de fusta que tingué el primer Barreiros Super Azor segurament que la construí el carrosser Sucarrats de Cervera. En els anys 1960 era el carrosser que treballava més en aquestes comarques. Conserva el número del primer telèfon que tingué en Mariano Herguido, de dos dígits; munta una visera blava amb el nom de l'empresa gravada; i el nom del poble d'Alcarràs, escrit a la porta, és en castellà, amb una Z fictícia en lloc de la S genuïna; també llueix a la cabina l'escut del poble d'Alcarràs.
La caixa de fusta que tingué el primer Barreiros Super Azor segurament que la construí el carrosser Sucarrats de Cervera. En els anys 1960 era el carrosser que treballava més en aquestes comarques. Conserva el número del primer telèfon que tingué en Mariano Herguido, de dos dígits; munta una visera blava amb el nom de l'empresa gravada; i el nom del poble d'Alcarràs, escrit a la porta, és en castellà, amb una Z fictícia en lloc de la S genuïna; també llueix a la cabina l'escut del poble d'Alcarràs.
Estrenar nou i carrossar en els anys 1960 un camió Barreiros Super Azor, o alternativament un Pegaso, era a l'abast de molts pocs transportistes. El preu que s'havia de satisfer en comprar-lo equivalia a unes quantes cases de qualsevol poble de Catalunya. Però gràcies al camió, i els que vingueren més tard, al cap d'uns anys, el senyor Mariano Herguido, que traginava sacs de farina a Barcelona i treballava al riu Segre en la recollida d'àrids, pencant de valent, progressà i féu créixer la família.
Amb el Barreiros Super Azor, un camió molt ràpid, el senyor Mariano Herguido es féu un fart de marxar carregat cap a Saragossa i Barcelona. A Saragossa, havia de superar el port de Fraga, una odissea aleshores. I a Barcelona hi havia el port de la Panadella i el port dels Brucs, aquest segon particularment dificultós per les costes i el traçat amb uns revolts molt tancats. Per descomptat, amb els camions carregats en excés, un costum habitual aleshores practicat pels transportistes i més o menys permès per les autoritats que feien els ulls grossos.
El port de Fraga i el dels Brucs registraren nombrosos accidents de camions. La causa principal fou la fallada dels frens en les baixades amb els camions ben carregats. A les nits, més d'un cop, un camió qualsevol baixava el port de Fraga amb una bola vermella sota el xassís; era el fre elèctric roent. Però quan el fre fallava, aleshores l'accident era inevitable.
El port de Fraga i el dels Brucs registraren nombrosos accidents de camions. La causa principal fou la fallada dels frens en les baixades amb els camions ben carregats. A les nits, més d'un cop, un camió qualsevol baixava el port de Fraga amb una bola vermella sota el xassís; era el fre elèctric roent. Però quan el fre fallava, aleshores l'accident era inevitable.
El transport en els anys 1960 era una feina sacrificada. No hi havia horaris. Molt poc descans. Un sabia quan sortia però no pas quan arribaria a casa i es reuniria amb la família. Uns camions que sovint patien panes i equipaven uns pneumàtics justets; que circulaven per carreteres mal asfaltades, de traçat antic i recargolat; un motors pobres de potència i dotats d'unes cabines incòmodes, glaçades a l'hivern i xardoroses a l'estiu; i uns fars que oferien una llum pobre i macilent, completament insuficient.
L'altre cara de la moneda d'aquesta precarietat de mitjans disponibles era la solidaritat, la germanor, la humanitat i la companyonia que presidia la relacions entre els camioners. Un camió en pana despertava la solidaritat i l'ajut dels altres camioners que passaven per la carretera. Tothom, dins les seves possibilitats, donava un cop de mà. Un món definitivament perdut, extingit.
En Pere Liu, mecànic jubilat, examinant el Pegaso 1061 que portà des d'Ivars d'Urgell, amb parada a Mollerussa, fins a Alcarràs en Toni Ceballos:
En Xavier Maraña, sota un sol inclement, recolzat al para-xocs del Pegaso:
Arrencat el Barreiros, i convenientment escalfat el motor, en Claudi Herguido el tragué de la nau i l'aparcà al costat del Pegaso:
El Barreiros Super Azor i el Pegaso 1061, dos vehicles que eren competència directa i els millors camions espanyols aleshores a l'abast dels transportistes. És difícil de pronunciar-se i emetre una opinió sobre quin és el més bonic dels dos camions:
En Félix Alegre de Burgos i en Manolo Alfaro de Saragossa, vinguts de tant lluny i incorporats més tard a l'encontre, retratant els dos camions:
Uns quants afeccionats aplegats a Alcarràs drets entre els dos camions. De dreta a esquerra: Joaquim Bernadó (La Pobla de Segur), Claudi Herguido (Alcarràs), Félix Alegre (Burgos), Xavier Maraña (Barcelona), Antoni Ceballos (Ivars d'Urgell), Manolo Alfaro (Saragossa), Rafael Conde (Tarragona) i Toni Ceballos (Ivars d'Urgell):
En Toni Ceballos, en Claudi Herguido i els senyors Bernadó, pare i fill, comentant la jugada:
En Félix Alegre, que vingué des de Burgos per assistir a l'encontre, gest que agraïm profundament, recolzat a la cabina del Pegaso 1061 d'en Toni Ceballos:
En Félix estintolat a la cabina del Barreiros Super Azor, un camió que li desvetllà els records de petit, quan, a bord del Pegaso de son pare, l'acompanya en els viatges que feia en la segona meitat dels anys 1960 i principis del 1970:
En Félix Alegre i en Manolo Alfaro davant del Barreiros Super Azor:
Després de fruir dels dos camions marxarem cap a Lleida on ens entaularem en un restaurant ben refrigerat, per dinar i recuperar forces abans d'emprendre la darrera activitat, la visita al museu de l'automoció Roda Roda.
