Descobertes les restes d'un petit camió Nazar B al poble de Sossís (Pallars Jussà).

Sossís, petit poble posat al nord de la comarca del Pallars Jussà i conegut per les mines de carbó d'on s'extreia un lignit de qualitat pobre, fou un municipi independent que tingué Ajuntament propi en el període comprès entre el 1812, any de la promulgació de la primera constitució espanyola, la de Cadis, fins el 1847, quan, arran dels pocs habitants que comptava, fou agregat al municipi de Claverol. 

En un bosc d'aquest poble, avui mateix, en Fernando Merino Doll, en Nano de La Pobla de Segur, ha fotografiat les restes d'un petit camió Nazar B de tres mil cinc-cents quilos. Una troballa que ha comunicat a en Quimet Bernadó, un seu amic, que ens les ha fet arribat per a difondre-la en aquest espai.  

Aquest Nazar B, que conserva llur matrícula (L-32999), segons tots els indicis i la opinió qualificada del Sr. Joaquim Bernadó, fill de la Pobla de Segur i que de jove conduí camions, fou del senyor Ginestà, que regentava una botiga de queviures a La Pobla de Segur. La caixa de fusta, material que estava en voga en la primera meitat dels anys 1960, i concebuda per transports generals, fou construïda per l'Arilla, un carrosser que tenia l'establiment als afores del poble, exactament a la carretera de La Pobla de Segur a Sort. Aquest carrosser plegà a principis dels anys 1990, un cop es jubilà.

Les fotografies que disposem de les restes del camió Nazar que fou del senyor Ginestà, abandonades en un bosc de Sossís. La cabina, desmuntada del xassís, fou posada sobre les restes de la caixa del camió:

El camió petit Nazar B de tres mil cinc-cents quilos, carrossat de fàbrica:

El senyor Bernadó recorda que a La Pobla de Segur, el segon municipi més important del Pallars Jussà després de Tremp, que n'és la capital, hi hagué, pel cap baix, tres camions de la casa Nazar. El del senyor Ginestà, les restes del quals són enmig d'un bosc de Sossís, el del senyor Monich, que treballava a bosc, i un Nazar gros d'en Manuel Martínez Matas, que diàriament traginava llet des de La Pobla de Segur fins a Barcelona superant el coll de Comiols i la Panadella. El senyor Martínez canvià el Nazar per un Pegaso que era exposat a l'aparador de Motormóvil SA, concessionari oficial a Lleida, perquè necessitava un camió amb un motor més gros i potent que disposés d'una major capacitat de càrrega. 

En Quimet Bernadó, que porta el desballestament fundat pel seu pare a Soses, establiment que acumula una bona pila de recanvis dels principals fabricants espanyols de camions -Pegaso, Barreiros Ebro i Avia-, cercarà més informació d'aquests tres vehicles. Sobta que aquest Nazar anés a espetegar a Sossís, i les seves restes no hagin desaparegut per sempre més.

Si en un bosc recòndit del Pallars Jussà s'ha descobert un camió Nazar esgavellat, és versemblant de suposar que als grans espais agrícoles del país, tancats i ocults en masies, graners i coberts, n'hi pot haver més. Fins i tot, amb una mica de sort, algun Karpetan oblidat. 

Agraïm al senyors Joaquim Bernadó, pare i fill, les fotografies i la informació facilitada per fornir aquest article. I ens congratulem de la descoberta que el senyor Merino ha portat a cap. Tant de bo que podem donar-vos més informació d'aquest vehicle, manifestació d'arqueologia industrial en estat pur.

Aclariment sobre el llum verd posterior que equipaven els camions en la dècada de 1960.

En una crònica anterior exposàrem la restauració portada a cap per en Claudi i l'Eduard Herguido Fo, del municipi d'Alcarràs, d'un Barreiros Super Azor com a honorança a la figura del seu pare, en Mariano Herguido Abardia, que en tingué dos. Aquest camió és una reproducció fidel, també en els detalls més petits, del Barreiros que tingué el senyor Herguido.

Dues fotografies del Barreiros Super Azor de Transports Herguido d'Alcarràs: 

En la referida crònica exposarem que a la part posterior del camió, sota la caixa, els restauradors hi muntaren, a l'esquerra, un llum verd, talment s'aprecia en aquesta fotografia:



Afirmàrem que el llum verd posterior encès advertia els conductors dels vehicles que volien avançar que la carretera era lliure i l'avançament es podia fer. La seva funció era equiparable als semàfors que regulen la circulació.

Tanmateix, en Joan Mercader ens comentà que la informació sobre la utilitat dels llums verds posteriors del camions consignada en l'anterior article, era inexacta. El llum verd encès avisava al conductor del vehicle posterior que s'havia advertit la seva presència, i quan la circulació i tram de la carretera ho permetés, li facilitaria el pas encenent l'intermitent dret. El llum verd es limitava a manifestar, al vehicle que volia avançar, de la seva presència. Però l'avançament s'indicava amb l'intermitent dret.

El senyor Mercader també ens informà que tots els camions fabricats en els anys 1960 havien de dur instal·lat amb caràcter obligatori el llum verd posterior. I que la normativa que regulava el llum verd estigué en vigor des de principis dels anys 1960 fins l'any 1970 aproximadament. El primer camió que conduí, un Ebro B45 matriculat l'any 1962, tenia el llum verd posterior. Cap a l'any 1971, quan conduïa l'Ebro, l'encesa del llum verd havia caigut en desús.

Agraïm l'aclariment del senyor Mercader i esmenen la imprecisió continguda en la crònica dedicada al Barreiros Super Azor restaurat per en Claudi i l'Eduard Herguido, una restauració que solament pot qualificar-se d'excel·lent i superba des de qualsevol punt de vista.

Encontre el 27 de juny de 2015 al pla de Lleida: el Barreiros Super Azor de Transports Herguido d'Alcarràs (II).

A dos quarts de dotze del matí, a bord dels cotxes respectius, i acompanyats del Pegaso 1061 d'en Toni Ceballos, emprenguérem la marxa cap a Alcarràs per la carretera nacional II. La calor excessiva, en aquella hora, començava a manifestar les primeres molèsties. Era una incomoditat evident i inevitable.

Arribats a Alcarràs, ens dirigirem dretament a una nau industrial on en Claudi i l'Eduard Herguido hi tanquen un Barreiros Super Azor curosament restaurat; fou un dels camions que tingué son pare, en Mariano Herguido Abardia. La restauració executada pels senyors Herguido, talment es pot apreciar en les fotografies que acompanyen aquest article, és gairebé perfecta. No gosem qualificar-la de perfecta, afegint-hi un adverbi, per prudència; la perfecció és un atribut diví, no pas humà.

A desgrat que el senyor Herguido tingué Barreiros i Pegasos, el camió que millor resultat i majors satisfaccions li proporcionà fou el Barreiros Super Azor. El motor que equipava era una còpia destre d'un motor Scania-Vabis. L'Eduardo Barreiros, probablement l'industrial espanyol més important de la segona meitat del segle XX, un gat vell, sabia el què feia, coneixia l'ofici. La importància que significà Barreiros per la indústria espanyola avui dia ho personifica l'industrial tèxtil Amancio Ortega.

La nau, on es serviren begudes fresques que ens revifaren, era un refugi ideal per a combatre la calor africana. En Pere Liu i en Joan Brugués al costat del Barreiros:      

Part posterior del Barreiros Super Azor, amb la llum verda a l'esquerra que indicava la via lliure als vehicles que volien avançar:

En Xavier Maraña al volant del Barreiros:

En Jordi Ramos i el seu fill, vinguts de Reus, contemplaven meravellats els detalls d'època que incorpora el Barreiros Super Azor:

El Barreiros, fidel reproducció del camió que tingué el senyor Mariano Herguido, té la mateixa caixa de fusta amb una porta lateral per facilitar la descarrega dels sacs de farina i una llauna d'oli CS acoblada al xassís, a tocar de la roda posterior. Dins la caixa, hi ha un carretó com el que usava el senyor Herguido per traginar els sacs de farina:

Interior del Barreiros Super Azor. En la nostra opinió, el volant i el pom del canvi de marxes pintats de color blanc és un encert absolut:

La restauració del Barreiros Super Azor, projecte que es pogué portar a terme per la col·laboració del senyor Joaquim Bernadó, és un homenatge i reconeixement d'en Claudi i l'Eduard al seu pare. Per aquest motiu, el camió restaurat és una reproducció exacte d'un dels tres Barreiros Super Azor que tingué el senyor Mariano Herguido.

La caixa de fusta que tingué el primer Barreiros Super Azor segurament que la construí el carrosser Sucarrats de Cervera. En els anys 1960 era el carrosser que treballava més en aquestes comarques. Conserva el número del primer telèfon que tingué en Mariano Herguido, de dos dígits; munta una visera blava amb el nom de l'empresa gravada; i el nom del poble d'Alcarràs, escrit a la porta, és en castellà, amb una Z fictícia en lloc de la S genuïna; també llueix a la cabina l'escut del poble d'Alcarràs.

Estrenar nou i carrossar en els anys 1960 un camió Barreiros Super Azor, o alternativament un Pegaso, era a l'abast de molts pocs transportistes. El preu que s'havia de satisfer en comprar-lo equivalia a unes quantes cases de qualsevol poble de Catalunya. Però gràcies al camió, i els que vingueren més tard, al cap d'uns anys, el senyor Mariano Herguido, que traginava sacs de farina a Barcelona i treballava al riu Segre en la recollida d'àrids, pencant de valent, progressà i féu créixer la família. 

Amb el Barreiros Super Azor, un camió molt ràpid, el senyor Mariano Herguido es féu un fart de marxar carregat cap a Saragossa i Barcelona. A Saragossa, havia de superar el port de Fraga, una odissea aleshores. I a Barcelona hi havia el port de la Panadella i el port dels Brucs, aquest segon particularment dificultós per les costes i el traçat amb uns revolts molt tancats. Per descomptat, amb els camions carregats en excés, un costum habitual aleshores practicat pels transportistes i més o menys permès per les autoritats que feien els ulls grossos.

El port de Fraga i el dels Brucs registraren nombrosos accidents de camions. La causa principal fou la fallada dels frens en les baixades amb els camions ben carregats. A les nits, més d'un cop, un camió qualsevol baixava el port de Fraga amb una bola vermella sota el xassís; era el fre elèctric roent. Però quan el fre fallava, aleshores l'accident era inevitable.  

El transport en els anys 1960 era una feina sacrificada. No hi havia horaris. Molt poc descans. Un sabia quan sortia però no pas quan arribaria a casa i es reuniria amb la família. Uns camions que sovint patien panes i equipaven uns pneumàtics justets; que circulaven per carreteres mal asfaltades, de traçat antic i recargolat; un motors pobres de potència i dotats d'unes cabines incòmodes, glaçades a l'hivern i xardoroses a l'estiu; i uns fars que oferien una llum pobre i macilent, completament insuficient.

L'altre cara de la moneda d'aquesta precarietat de mitjans disponibles era la solidaritat, la germanor, la humanitat i la companyonia que presidia la relacions entre els camioners. Un camió en pana despertava la solidaritat i l'ajut dels altres camioners que passaven per la carretera. Tothom, dins les seves possibilitats, donava un cop de mà. Un món definitivament perdut, extingit.

En Pere Liu, mecànic jubilat, examinant el Pegaso 1061 que portà des d'Ivars d'Urgell, amb parada a Mollerussa, fins a Alcarràs en Toni Ceballos:

En Xavier Maraña, sota un sol inclement, recolzat al para-xocs del Pegaso:

Arrencat el Barreiros, i convenientment escalfat el motor, en Claudi Herguido el tragué de la nau i l'aparcà al costat del Pegaso:

El Barreiros Super Azor i el Pegaso 1061, dos vehicles que eren competència directa i els millors camions espanyols aleshores a l'abast dels transportistes. És difícil de pronunciar-se i emetre una opinió sobre quin és el més bonic dels dos camions:

En Félix Alegre de Burgos i en Manolo Alfaro de Saragossa, vinguts de tant lluny i incorporats més tard a l'encontre, retratant els dos camions:

Uns quants afeccionats aplegats a Alcarràs drets entre els dos camions. De dreta a esquerra: Joaquim Bernadó (La Pobla de Segur), Claudi Herguido (Alcarràs), Félix Alegre (Burgos), Xavier Maraña (Barcelona), Antoni Ceballos (Ivars d'Urgell), Manolo Alfaro (Saragossa), Rafael Conde (Tarragona) i Toni Ceballos (Ivars d'Urgell): 

En Toni Ceballos, en Claudi Herguido i els senyors Bernadó, pare i fill, comentant la jugada: 

En Félix Alegre, que vingué des de Burgos per assistir a l'encontre, gest que agraïm profundament, recolzat a la cabina del Pegaso 1061 d'en Toni Ceballos: 

En Félix estintolat a la cabina del Barreiros Super Azor, un camió que li desvetllà els records de petit, quan, a bord del Pegaso de son pare, l'acompanya en els viatges que feia en la segona meitat dels anys 1960 i principis del 1970:  

En Félix Alegre i en Manolo Alfaro davant del Barreiros Super Azor:

Després de fruir dels dos camions marxarem cap a Lleida on ens entaularem en un restaurant ben refrigerat, per dinar i recuperar forces abans d'emprendre la darrera activitat, la visita al museu de l'automoció Roda Roda.