Un camió Nazar B carregat de troncs a la vall del Ges.

En Xavier Castells, que cerca infatigablement velles, oblidades i polsegoses fotografies que continguin camions, ha tret a la llum un altre Nazar B carregat de troncs i branques en un lloc i una data imprecises. Quant al camió, si bé desconeixem qui n'era llur propietari, és un Nazar B de set tones. No ens resulta pas possible precisar on fou retratat el Nazar. Probablement en qualsevol poble proper a la vall del Ges on hi havia els extensos boscos, compresos entre el nord d'Osona i la Garrotxa, d'on extreia la fusta de boix que constituïa la matèria primera per proveir les torneries de Torelló, Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç de Torelló. Tal vegada era Vidrà, Santa Maria de Besora, Montesquiu. No ens sembla que fos Sant Quirze de Besora, però tampoc hi posaríem la mà al foc.

Si bé la indústria de la torneria arrelà amb força als pobles de la vall del Ges suara esmentats (Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló), la seva implantació també és produí a municipis com Manresa, Sant Hilari Sacalm i Arbúcies. En el cas d'aquests darrers dos municipis la torneria fou afavorida pels grans boscos que els envoltaven i els proporcionaven la matèria primera que els hi calia. Als municipis de la vall del Ges moltes famílies arrodonien els ingressos amb els treball que les dones exercien a casa seva operant amb un torn de fusta. 

Els tallers de torneria de fusta treballaven principalment en la producció de peces per la indústria tèxtil i estris de fusta de tota mena. La introducció del plàstic i del metall, juntament amb la desaparició de la major part de la indústria tèxtil a Catalunya, ha arraconat aquest sector que avui dia ha esdevingut residual. 

El camió Nazar B carregat de troncs correspon al model que Factorias Nápoles SA presentà i produí l'any 1965. Presentació d'aquest model, equipat amb un motor Perkins Hispania, en una fira de mostres. La unitat presentada incorporava una ploma:

L'empresa de transports Àngel Vilar de La Bisbal d'Empordà tingué, tal com es recull en aquesta fotografia, una unitat d'aquest model que muntava una caixa de fusta amb alces i vela per a transports generals:

Un establiment malagueny especialitzat en la compra-venda de camions clàssics disposava fa uns anys d'un camió Nazar B de set tones equipat amb un bolquet. Estigué uns quants anys en venda i desconeixem que se n'ha fet. Les fotografies del Nazar facilitades per un bon amic:

Tant de bo que algun dels nombrosos lectors osonencs que ens segueixen puguin donar-nos més informació sobre aquest camió Nazar B carregat de trons fotografiat en un lloc indeterminat del nord de la comarca d'Osona. I sobre la data, apuntem que podria ser els primers anys de la dècada de 1970. 

Agraïm l'esforç desplegat per en Xavier Castells per trobar material valuós per fornir l'afició envers els camions clàssics al nostre país. En aquest cas concret, un camió Nazar, una autèntica rara avis.

La conservació: el primer pas per impulsar l'interès cap als camions clàssics.

El raonament o reflexió que exposem en aquest article sorgeix arran de l'experiència viscuda en la darrera edició de la trobada de camions clàssics que tingué lloc a Sant Vicenç de Torelló el passat mes d'octubre. Una experiència que volem compartir en aquest espai atès el seu interès, creiem, per enrobustir l'afició als camions clàssics. 

Atès que els municipis propers a Sant Vicenç de Torelló tingueren un nombre considerable d'indústries diverses -metal·lúrgiques, tèxtils, torneries-, la implantació de les quals fou afavorida per la emprenedoria dels seus veïns i l'energia hidràulica que proporcionava el riu Ter i llurs afluents, també hi hagué uns quants transportistes que treballaren per les fàbriques de Vic, Manlleu, Roda de Ter, Torelló, Sant Hipòlit de Voltregà i Sant Quirze de Besora. Les fàbriques propiciaren el creixement d'importants empreses de transport car el tren (la línia de Barcelona a Puigcerdà) era poc usat per transportar matèria primera i producte manufacturat.

La crisi industrial que causà el  tancament de nombroses industries, fet que es produí d'ençà de l'any 1973, impactà també en el sector del transports. La desaparició de fàbriques arrossegà uns quants transportistes que tancaren les portes o reduïren el seu volum. Malgrat la desaparició de nombrosos transportistes, la conservació d'uns quants camions antics constitueix el testimoni de la considerable importància que el sector del transport ha tingut al nord d'Osona. 

El fet que es conservin uns quants camions en els pobles osonencs de la vall del Ter no fou però profitós per l'exposició de camions clàssics de la trobada de Sant Vicenç de Torelló. La major part de camions conservats no es podien treure dels seus caus per ser exposats. Ni per ser carregats en una góndola servien.

Cal lloar el gran mèrit que els propietaris de camions retirats del transport, per motivacions principalment sentimentals, han tingut en conservar-los una bona colla d'anys. Una dèria positivament beneficiosa. No és el mateix, per raó de la mida i l'espai que ocupa, conservar una motocicleta o un automòbil que un camió. I l'aplicació de qualsevol criteri lògic i racional, atès que l'espai és un bé escàs i costós, i endemés gravat amb tributs de periodicitat anyal, conduïa indefectiblement a desempallegar-se dels camions vells. Sort que uns quants transportistes, a desgrat dels costos econòmics que la conservació dels seus vehicles els hi suposava, els han guardat fins els nostres dies. Sense aquesta actitud conservadora s'haurien perdut molts vehicles. Elogiem i ens congratulem d'aquest fet.

També hi hagut afeccionats que s'han afanyat en acumular camions i demés vehicles industrials vells. En els anys 1980 i 1990 hi havia la possibilitat de comprar camions vells dels anys 1940 i 1950 per cap preu. A preu de ferro, per entendre'ns. Els desballestaments eren plens de camions vells produïts a Espanya que cap transportista volia. Eren una nosa que ocupava espai.

Una mostra d'una col·lecció de camions d'aquesta mena, formada per camions vells i mecànicament esgotats, es troba a Toledo. El primer camió, un Pegaso de dos eixos que muntava el motor dièsel de cent quaranta-cavalls de potència:

Sobta que el primer model de camió que produí Pegaso, del qual se n'han conservat ben poques unitats, estigui dipositat al ras. Un altre camió estranger procedent de l'exèrcit força capolat:

Un dels camions més interessants i graciosos, en la nostra opinió, és aquest Sava Austin que fou d'una casa de colonials de la ciutat de Toledo. Conserva tots els elements propis dels anys 1960, quan fou matriculat i posat a la carretera. Atès que la cabina curta no permetia de dormir-hi, s'habilità un petit espai a la caixa per tal que el conductor descansés, espai al qual s'accedeix des d'un pas cobert que comunica la cabina amb la caixa: 

Finestra de l'espai on dormia el conductor habilitada a la caixa de fusta:

Aquest model de Sava Austin, que se n'han conservat poques unitats i no n'hi ha cap de restaurada -que nosaltres coneguem-, atès la seva gràcia, mereix ser restaurat conservant els colors i la caixa de fusta que té. 

Més vehicles de la gran col·lecció de vehicles que hi ha a Toledo i que ocupa diverses naus: 

La conservació de vehicles industrials vells, tancats en garatges i espais coberts o directament abandonats al ras, no fa però afició. Acumular vehicles vells plens de pols en espais tancats, inaccessibles als afeccionats, nomé té el valor de la conservació del vehicle. Res més.

Afermar l'interès pels camions i demés vehicles clàssics només és possible restaurant-los i exposant-los al públic. Aquest costum que es practica en d'altres països europeus, el qual els anglesos hi excel·leixen, ho fa cada any amb gran èxit de públic i vehicles participants l'Associació per la Recuperació i Conservació d'Autobusos (ARCA) de Sabadell que promou el ral·li de Barcelona a Caldes de Montbui. Dues altres manifestacions són la trobada itinerant que anyalment organitzen els responsables del fòrum Camionesclasicos i la trobada de camions clàssics que cada dos anys té lloc a Sant Vicenç de Torelló. 

Per aquest motiu cal reconèixer l'esforç esmerçat pels promotors de restauracions de vehicles industrials i d'autobusos i autocars. Cadascú dins les seves possibilitats. Des de l'afeccionat que disposa d'un o dos vehicles fins els grans col·leccionistes que tenen molts camions restaurats. És aquesta la llavor que fa créixer la passió per aquests vehicles. Tenir-los tancats en una nau, cobets de pols, és una llavor perduda que no fructifica. Restaurats o no però compartits amb d'altres afeccionats en trobades i exposicions aferma l'afició i ens equipara, en aquest punt, amb la resta de països europeus.

Els camions Chevrolet de la família Rodas de Santa Maria de Besora (Osona)

La subcomarca del Bisaura integrada pels municipis de Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora, Santa Maria de Besora i Vidrà tenia una important activitat forestal d'aprofitament dels boscs i de serradores, mercès als importants boscos de pins, roures i faigs de la serra de Milany, el serrat de la Garrafa, el bosc de la Coma, la serra de Bufadors i el serrat de la Roura. Aquests boscos tingueren una important explotació forestal fins a les darreries de 1960 i començaments del 1970 en que llur rendibilitat minvà considerablement.

Durant la primera meitat del segle XX, l'explotació dels boscs es realitzava mitjançant matxos arrossegadors que eren ensinistrats per a transportar els troncs fins al peu de carrega. A partir del 1950 els camions anaren reemplaçant gradualment la feina amb animals.

Entre els capdavanters en l'ús de camions per anar a les tasques de desemboscar hi hagué la família Rodas de Santa Maria de Besora. L'any 1929 l'avi Rodas va comprar un camió Chevrolet equipat amb motor de benzina, destinant-lo a anar al bosc i transportar troncs i llenya. Després de conclosa la guerra civil del 1936-1939, aquest camió se li va instal·lar un gasogen per l'absència de carburant en aquells anys tant difícils. A començaments dels anys 1950 se li va tornar a muntar un motor de benzina, un cop el subministrament de benzina es va restablir progressivament.

Per a substituir aquest primer camió Chevrolet que tan bon resultat havia donat, l'any 1959 es va comprar un segon camió Chevrolet de l'any 1938 a Can Baulenas de Granollers (Vallès Oriental), que havia estat matriculat de nou anys més tard. Aquest camió era equipat amb un motor Barreiros Diesel, un canvi de cinc marxes i diferencial Timken; el conduïa en Francisco Rodas i Bananera, i carregava de cinc a sis tones de pes. També es dedicava a anar a bosc i a transports generals pels pobles del Bisaura.

En aquesta fotografia hi ha el camió Chevrolet comprat a Can Baulenas batent palla a l'era de la masia de Can Rodas a Santa Maria de Besora l'estiu de l'any 1960:



Una altre fotografia que recull la benedicció per Sant Cristòfol del camió Chevrolet l'any 1961:



La minva de rendibilitat econòmica de l'explotació i aprofitament dels boscos produïa a partir de la dècada del 1960, va estimular l'aparició d'altres sectors econòmics en els pobles que integren la subcomarca del Bisaura, la qual, ubicada al prepirineu català, gaudeix de paisatges naturals de gran bellesa amb indrets meravellosos que han esdevingut un atractiu turístic.