divendres, 4 de desembre del 2015

La conservació: el primer pas per impulsar l'interès cap als camions clàssics.

El raonament o reflexió que exposem en aquest article sorgeix arran de l'experiència viscuda en la darrera edició de la trobada de camions clàssics que tingué lloc a Sant Vicenç de Torelló el passat mes d'octubre. Una experiència que volem compartir en aquest espai atès el seu interès, creiem, per enrobustir l'afició als camions clàssics. 

Atès que els municipis propers a Sant Vicenç de Torelló tingueren un nombre considerable d'indústries diverses -metal·lúrgiques, tèxtils, torneries-, la implantació de les quals fou afavorida per la emprenedoria dels seus veïns i l'energia hidràulica que proporcionava el riu Ter i llurs afluents, també hi hagué uns quants transportistes que treballaren per les fàbriques de Vic, Manlleu, Roda de Ter, Torelló, Sant Hipòlit de Voltregà i Sant Quirze de Besora. Les fàbriques propiciaren el creixement d'importants empreses de transport car el tren (la línia de Barcelona a Puigcerdà) era poc usat per transportar matèria primera i producte manufacturat.

La crisi industrial que causà el  tancament de nombroses industries, fet que es produí d'ençà de l'any 1973, impactà també en el sector del transports. La desaparició de fàbriques arrossegà uns quants transportistes que tancaren les portes o reduïren el seu volum. Malgrat la desaparició de nombrosos transportistes, la conservació d'uns quants camions antics constitueix el testimoni de la considerable importància que el sector del transport ha tingut al nord d'Osona. 

El fet que es conservin uns quants camions en els pobles osonencs de la vall del Ter no fou però profitós per l'exposició de camions clàssics de la trobada de Sant Vicenç de Torelló. La major part de camions conservats no es podien treure dels seus caus per ser exposats. Ni per ser carregats en una góndola servien.

Cal lloar el gran mèrit que els propietaris de camions retirats del transport, per motivacions principalment sentimentals, han tingut en conservar-los una bona colla d'anys. Una dèria positivament beneficiosa. No és el mateix, per raó de la mida i l'espai que ocupa, conservar una motocicleta o un automòbil que un camió. I l'aplicació de qualsevol criteri lògic i racional, atès que l'espai és un bé escàs i costós, i endemés gravat amb tributs de periodicitat anyal, conduïa indefectiblement a desempallegar-se dels camions vells. Sort que uns quants transportistes, a desgrat dels costos econòmics que la conservació dels seus vehicles els hi suposava, els han guardat fins els nostres dies. Sense aquesta actitud conservadora s'haurien perdut molts vehicles. Elogiem i ens congratulem d'aquest fet.

També hi hagut afeccionats que s'han afanyat en acumular camions i demés vehicles industrials vells. En els anys 1980 i 1990 hi havia la possibilitat de comprar camions vells dels anys 1940 i 1950 per cap preu. A preu de ferro, per entendre'ns. Els desballestaments eren plens de camions vells produïts a Espanya que cap transportista volia. Eren una nosa que ocupava espai.

Una mostra d'una col·lecció de camions d'aquesta mena, formada per camions vells i mecànicament esgotats, es troba a Toledo. El primer camió, un Pegaso de dos eixos que muntava el motor dièsel de cent quaranta-cavalls de potència:

IMG-20150722-WA0003


IMG-20150722-WA0006

IMG-20150803-WA0011

Sobta que el primer model de camió que produí Pegaso, del qual se n'han conservat ben poques unitats, estigui dipositat al ras. Un altre camió estranger procedent de l'exèrcit força capolat:

IMG-20150803-WA0016

Un dels camions més interessants i graciosos, en la nostra opinió, és aquest Sava Austin que fou d'una casa de colonials de la ciutat de Toledo. Conserva tots els elements propis dels anys 1960, quan fou matriculat i posat a la carretera. Atès que la cabina curta no permetia de dormir-hi, s'habilità un petit espai a la caixa per tal que el conductor descansés, espai al qual s'accedeix des d'un pas cobert que comunica la cabina amb la caixa: 

IMG-20150803-WA0012

IMG-20150803-WA0014

Finestra de l'espai on dormia el conductor habilitada a la caixa de fusta:

IMG-20150803-WA0020

Aquest model de Sava Austin, que se n'han conservat poques unitats i no n'hi ha cap de restaurada -que nosaltres coneguem-, atès la seva gràcia, mereix ser restaurat conservant els colors i la caixa de fusta que té. 

Més vehicles de la gran col·lecció de vehicles que hi ha a Toledo i que ocupa diverses naus: 

IMG-20150803-WA0017

IMG-20150803-WA0015

IMG-20150803-WA0018

IMG-20151209-WA0000

IMG-20150803-WA0019

La conservació de vehicles industrials vells, tancats en garatges i espais coberts o directament abandonats al ras, no fa però afició. Acumular vehicles vells plens de pols en espais tancats, inaccessibles als afeccionats, nomé té el valor de la conservació del vehicle. Res més.

Afermar l'interès pels camions i demés vehicles clàssics només és possible restaurant-los i exposant-los al públic. Aquest costum que es practica en d'altres països europeus, el qual els anglesos hi excel·leixen, ho fa cada any amb gran èxit de públic i vehicles participants l'Associació per la Recuperació i Conservació d'Autobusos (ARCA) de Sabadell que promou el ral·li de Barcelona a Caldes de Montbui. Dues altres manifestacions són la trobada itinerant que anyalment organitzen els responsables del fòrum Camionesclasicos i la trobada de camions clàssics que cada dos anys té lloc a Sant Vicenç de Torelló. 

Per aquest motiu cal reconèixer l'esforç esmerçat pels promotors de restauracions de vehicles industrials i d'autobusos i autocars. Cadascú dins les seves possibilitats. Des de l'afeccionat que disposa d'un o dos vehicles fins els grans col·leccionistes que tenen molts camions restaurats. És aquesta la llavor que fa créixer la passió per aquests vehicles. Tenir-los tancats en una nau, cobets de pols, és una llavor perduda que no fructifica. Restaurats o no però compartits amb d'altres afeccionats en trobades i exposicions aferma l'afició i ens equipara, en aquest punt, amb la resta de països europeus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada