Transports Joan Corominas SL de Salt (VIII).

La crisi econòmica que patí Espanya després de l'acabament dels Jocs Olímpics de Barcelona l'estiu de 1992 es superà en pocs anys. Després del sever ajust que imposà el ministre d'economia espanyol Pedro Solves, i aprofitant els vents favorables que bufaven de la resta d'Europa, ben aviat, a partir de l'any 1996 l'economia espanyola s'enlairà de mica en mica. I l'any 1997, la recuperació de l'economia espanyola era un fet confirmat per tots els indicadors disponibles. La millora econòmica que es produí aleshores reforçà la compra, per part de Transports Corominas, de més tractores.

En aquest article abordem les tractores comprades per Transports Corominas els anys 1997, 1998 i 1999, i que són els darrers camions de la casa amb matrícules provincials, en aquest cas, matriculades a Girona. La primera fou una tractora Volvo FH12 amb una cabina, ample i còmode, concebuda pel transport de llarga distància:

L'any següent, el 1998, Transports Corominas comprà una tractora Daf 95XF:












La tractora Daf acompanyada de la tractora Iveco EuroStar:

I l'any 1999 compraren dues tractores més. La primera fou una altre tractora Daf 95XF, que muntava una cabina agermanada amb la del Pegaso Troner:

La tractora amb el nou model de matrícula que incorporava la franja vertical blava a l'esquerra:

Aquesta segona tractora Daf patí un accident que li xafà la part superior de la cabina. Estat que presentava la tractora dipositada a la nau de can Corominas:

L'any 1999, atesa la bonança econòmica que hi havia aleshores, can Corominas comprà una altre tractora, en aquest cas, un Man F2000 Evolution:

Quan Transports Corominas comprava una tractora nova per renovar-ne una d'usada, generalment lliuraven l'usada com a part del preu del nou camió adquirit. La seva política sempre ha estat clara i pràctica: pocs vehicles i bons. Per tant, la renovació de la flota és una prioritat constant.

Catàleg dels vehicles Pegaso i Sava a finals dels any 1970 i el 1981.

El senyor Joan Brugués conserva dos catàlegs que contenen tots els vehicles que produïa ENASA a finals dels any 1970 i l'any 1981 comercialitzats amb les dues marques amb què operava: Pegaso per als camions, autobusos i autocars grossos i Sava per als vehicles lleugers. L'objectiu de Sava, mai reeixit, fou competir amb Motor Ibérica SA. 

El catàleg exposa la gamma de motors que produïa. A Barcelona, alguns taxistes i particulars canviaren els motors originals de benzina que muntaven els seus Seat 124 per motors Sava. Aquests motors eren poc fiables, molts lents i pesats. Aquesta solució també s'aplicà en el Seat 132 motoritzat amb el motor dièsel Mercedes Benz i el Seat 124 equipat amb el popular i fiable motor Perkins: 

La gamma lleugera, integrada per furgonetes i camions petits, es basava en la Sava J4 -una evolució de la furgoneta anglesa Austin- i la Sava Cosmos, model aquest molt modern i funcional però que tingué poques vendes. La marca Sava, que tenia una mala imatge entre els transportistes i professionals, fou un llast per a competir amb els vehicles Ebro i Avia produïts per Motor Ibérica SA:

La gamma mitjana de camions era formada per el Pegaso Comet, el model de ENASA que estigué més anys en producció, i els Pegasos cabina quadrada abatible:

La gamma pesada era formada pels diferents models i configuracions que muntaven la cabina quadrada, i també les tractores:

ENASA, com també fou el cas de Seat, tenia la voluntat d'oferir un catàleg amplíssim que abastava  des de la gamma lleugera fins a la pesada i també el major nombre de bastidors per autobusos i autocars. D'aquesta manera, la gamma d'autobusos i autocars començava amb els microbusos i acabava amb els models articulats. En quant als autocars, tots els carrossers treballaven amb bastidors Pegaso:

El catàleg concloïa amb els vehicles especials per l'exèrcit, cossos de bombers i vehicles per obres públiques:

La gamma de ENASA de l'any 1981, encara amb les dues marques Pegaso i Sava, presentava respecte del catàleg anterior les següents novetats: la desaparició de la cabina del Pegaso Comet substituïda pel model 1121 (la cabina Comet es mantingué solament per al model 3041); la racionalització i simplificació de la gamma d'autobusos i autocars amb la desaparició dels models de menys demanda per reduir les pèrdues econòmiques; i més oferta de vehicles militars amb la incorporació de tanquetes i vehicles amfibis:

Tractora Pegaso amb llur semiremolc l'any 1981: 



També us presentem la relació de motors i dels preus dels vehicles que produïa aleshores ENASA: 

D'ençà de l'any 1972, que es presentà el Pegaso cabina quadrada, a l'any 1981, es produïren poques novetats a ENASA: algunes millores en els motors i el llançament de la cabina abatible. Foren els anys dels grans costos econòmics derivats de les indemnitzacions de reducció de personal i, per tant,  poc capital hi hagué disponible per invertir en investigació i desenvolupament. 

L'any 1983, amb la presentació de la nova gamma de camions T-1, desaparegué la marca Sava en favor de Pegaso. Les furgonetes i camions lleugers Sava foren comercialitzats sota la marca Pegaso. Els vehicles Sava desaparegueren definitivament amb el llançament de la gamma lleuguera Ekus de procedència alemanya. 

En els propers articles continuarem l'exposició de més catàlegs dels vehicles produïts per ENASA.

Els darrers camions Pegaso que treballen a Barcelona.

El proper any s’escaurà el vintè aniversari de la venda d’ENASA, el fabricant espanyol de camions i furgonetes de titularitat pública, a IVECO, un dels grans fabricants europeus amb presència als cinc continents.

Durant aquests gairebé vint anys, els Pegasos que corrien per les carreteres, ciutats i pobles, han minvat considerablement. Encara se’n veuen, però escadusserament. També caldria afegir-hi els Pegasos conservats pels seus propietaris per motius sentimentals. N’hi ha un bon grapat.

A Barcelona, de camions Pegasos en tinc comptabilitzats menys d’una desena que treballen diàriament. Curiosament pertanyen a dos rams concrets: les neteges de clavegueram, pous i foses sèptiques, i les empreses constructores i de venda de material de construcció.

Els Pegasos del sector de les neteges industrials munten cisternes i motors per xuclar les restes que cal extreure. I els del ram de les constructores i dels materials de construcció, són Pegaso equipats amb un bolquet i una ploma per les tasques de càrrega i descàrrega.

El més antic, de l’empresa GIMENO, és aquest Pegaso matriculat l’any 1984 amb la seva cisterna per emmagatzemar els residus de les aigües negres i del clavegueram fotografiat al carrer Muntaner de Barcelona:

El segon Pegaso de neteges industrials, model posterior de l’anterior, fotografiat a l’avinguda Diagonal:

Un Pegaso Tecno de l’empresa Neteges Berrocal, impecable, fotografiat al carrer Muntaner:

I el darrer Pegaso d’aquest ram pertany a l’empresa neteges Zepol Systa SL, de Cornellà del Llobregat. És un Pegaso Mider fotografiat davant d’una casa senyorívola de l’avinguda Diagonal de Barcelona:

El xofer amb el qual varem enraonar va informar-nos que encara havia de treballar uns quants anys més. L’amo del camió té la intenció de repintar-li la cabina.

També hi ha un Pegaso Tecno de l’empresa CASA ROJALS, de mudances i guardamobles, amb la seva combinació de colors blanc i vermell:

Del ram de les empreses constructores i venda de material de construcció, hi ha constància dels següents Pegaso en actiu. Aquest Pegaso Tecno que munta un bolquet i ploma, d’una empresa constructora catalana, comprat ja usat, fotografiat al carrer de Buenos Aires de Barcelona:

Un altre Pegaso Tecno de l’empresa SUCCESSORS DE J. PALLEROLS, de Barcelona, també equipat amb un bolquet i una ploma:

Un altre Pegaso Tecno d'una empresa constructora fotografiat al carrer de Còrsega de Barcelona, just davant d'una empresa de venda de materials de construcció i ferramentes per obres:

Durant aquests anys hi havia uns quants Pegaso Tecno i Mider que els hi hem perdut la petjada completament. Els anys de bonança econòmica –i malbarament- que es van acabar abruptament l’any 2008 van permetre a moltes empreses i autònoms de renovar els camions amb el qual es guanyaven el jornal. Dos Pegasos que no n'hem sabut res més:

Quatre anys enrere, encara corrien uns quants Pegasos Comet, un model mític de la marca del cavall alat. L’un, molt conegut, pertanyia a l’empresa Cuatrecasas dedicada a la recollida de runa en contenidors. Als afeccionats als camions vells, ens agradava de fotografiar-lo amb la seva cabina petita de disseny arcaic circulant enmig dels cotxes i autobusos de Barcelona.

Segurament que el conductor que es guanyava les garrofes conduint-lo diàriament enmig dels embussos de la ciutat, el maleïa més d’un cop quan patia de mal d’esquena o de ronyons. La comoditat d’un vehicle dissenyat a principis de la dècada del 1960 no podia pas comparar-se amb els moderns camions que circulen avui dia. Aquest Pegaso Supercomet fotografiat a l'avinguda Diagonal de Barcelona:

Fotografiat al carrer de la Riera de Sant Miquel de Barcelona:

L’altre Pegaso Comet estava impecable. Muntava un bolquet baix i transportava bigues i estructures de ferro, molt demandades en la dècada anterior, els anys del creixement immobiliari fora mida.

Quan es va fotografiar al carrer Aribau de Barcelona, el conductor enriolat va comentar que era vell però molt fiable. Aquest camió ja fa temps que no l’hem vist més circular. El seu motor emetia un soroll inconfusible que t’advertia de llur presència. Amb la jubilació del seu propietari, deu estar tancat en algun garatge o nau.

També havia corregut fins fa no pas gaire anys, aquest Pegaso 1065 de l'empresa Transports i Excavacions Artosa, de Barcelona. Aquest camió és tancat a una nau de l'empresa i surt algun cop:

L'empresa ARTOSA també tenia aquest Pegaso Trakker amb matrícula de vehicle especial fotografiat a la confluència del carrer de Còrsega amb el Passeig de Gràcia:

Tanmateix, Barcelona acull un petit tresor. El prototip de Pegaso Z-207 amb doble eix davanter direccional conservat a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, integrada dins de la Universitat Politècnica de Catalunya, al capdamunt de l’avinguda Diagonal. Una donació d’ENASA a aquesta Escola pel reconeixement pels enginyers formats en aquesta Escola que van contribuir a forjar el prestigi dels camions Pegaso.

Quelcom de semblant succeeix a les carreteres i pobles de la resta del país. En Jordi Núñez, un bon amic de l'Arboç (Baix Penedès), ens ha enviat les dues últimes caceres de Pegasos que ha realitzat. L'un és un Pegaso 1121, un dels camions més lletjos que va fabricar ENASA a corre cuita per substituir el Pegaso Comet, amb un caixa de transport de bestiar, circulant per la carretera Nacional 340 dins del nucli urbà de l'Arboç:

L'altre és un furgó Sava-Pegaso impecable, amb caixa metàl·lica:

Aquests són els darrers Pegaso que hom pot veure per Barcelona. Els últims camions d'una gran nissaga, descendent de la mítica Hispano Suiza.