En Gaudenci Sellés i Romà, nascut a Quart, un poble de la comarca del
Gironès, l'any 1918, treballà en la dècada del 1930 a la Central
Lletera de Girona, de propietat municipal, emplaçada al carrer Jeroni
Real de Fontclara, davant per davant del parc de bombers. El solar de
l'antic parc de bombers ara és ocupat pels Jutjats de la ciutat de
Girona. Son pare era cisteller i sa mare mestra.
Esclatada
la guerra civil, fou mobilitzat per l'exèrcit de la República. Fet
escapol, passà a França i s'incorporà a l'exèrcit del general Franco.
Acabada la guerra, tornà a casa seva, a Quart. Cap a l'any 1941 començà a
transportar pots de llet de masies i cases de pagès de Quart que
traginava fins a la Central Lletera de Girona, de gestió municipal. Per la recollida dels pots de llet usà un
sidecar acoblat a una moto Norton o BSA, la marca no la podem precisar
amb exactitud. Aquesta moto, com una gran part dels vehicles que circulaven aleshores, procedia de l'exèrcit.
El
problema que hi hagué en la immediata postguerra fou disposar de
vehicles en condicions per transportar mercaderies. S'hi afegia el parc
mòbil, completament devastat, agreujat per la manca de
recanvis, pneumàtics i combustible. La precarietat i pobresa era
desorbitada. El país estava completament debolit, arruïnat, desfet.
Imatge eloqüent d'un vehicle recuperat pel senyor Gaudenci Sellés, en la dècada del 1940, la reconstrucció del qual permetia de disposar d'un mitjà de transport de carretera. A aquest estat de coses havia arribat un país pròsper, emprenedor, treballador i dotat d'un potent teixit industrial com Catalunya:
El primer camió que tingué el senyor Sellés per recollir les marranxes de llet. Procedent segurament d'un fabricant nord-americà, un Chevrolet o un GMC, fou precàriament reconstruït i funcionava amb gasogen; disposava de la matrícula GI-6521. La Ramona Sellés, germana seva, retratada al costat del primer camió de la casa:
La decrepitud que presentaven aquells camions era tal que no podien treballar gaire temps atès que es desfeien literalment a causa del sotragueig a què eren exposat quan circulaven per camins i carreteres completament abandonades i deixades de la mà de Déu.
El segon camionet que tingué el senyor Sellés fou aquest antic auto matriculat a Barcelona (B-22769) i reformat amb una caixa i una vela. La roda de recanvi, imprescindible per les punxades sovintejades que sofrien les rodes apedaçades, eren dutes al cim de la cabina artesanal construïda amb els pocs mitjans a l'abast:
A finals dels anys 1940 el senyor Gaudenci Sellés adquirí successivament quatre Fiats Ardita. El primer disposava de la matrícula GI-7716. Un altre era matriculat a Saragossa. I dels altres dos Fiat no disposem de llurs matrícules. Tots aquests camions procedien de les subhastes que convocava l'exèrcit. El primer camió Fiat Ardita que tingué el senyor Sellés:
Els motors originals de benzina que equipaven els Fiat Ardita amb el
temps foren reemplaçats per motors dièsel de la casa Barreiros i
Perkins. Gasoses Girbal, amb un magatzem al carrer Sant Joan Baptista de la Salle de Girona, tenia dos camions Fiat Ardita per la distribució de begudes. Un dels Fiat li fou llevat la caixa i muntat un bolquet pels serveis interns de la fàbrica Pagans de Servià del Ter.
En Gaudenci Sellés i Feliu, el fill gran, assegut el dia de la seva Primera Comunió en una moto Ducati 175 d'un treballador de l'empresa de transports de son pare:
El setè camió de la casa fou un Chevrolet més gros que els Fiat Ardita i amb major capacitat de càrrega. Transportava els pots de llet per Làctics Clarió, de Maçanet de la Selva, propietat del senyor Magí Clarió que produïa llet fresca amb el nom comercial de Lactanasa. Làctics Clarió SA féu el proveïment de llet que prestava la Central Lletera de Girona, una activitat empresarial municipal que fou sotmesa al règim de concessió administrativa l'any 1947 i adjudicada al senyor Magí Clarió i Salilles que tenia una planta embotelladora de llet fresca a Maçanet de la Selva.
Per renovar la flota de camions l'any 1961 el senyor Sellés comprà a Dimasa, el concessionari oficial a Girona, un Barreiros TT 90.21 amb matrícula GI-29728. La caixa de fusta amb alces fou construïda per Carrosseries Sais, propietat de l'Agustí Sais i Rigau, amb un taller al barri gironí de Santa Eugènia de Ter:
Amb aquest Barreiros recollien pots de llet per Làctics Clarió. Més endavant passaren a transportar la llet per la planta que Sila-Nestlé tenia a Sant Celoni, a la comarca del Vallès Oriental. En aquesta planta Nestlé produí els iogurts Chamburcy. El subministrament de llet a la planta de Sant Celoni posà en contacte el senyor Gaudenci Sellés amb responsables de la casa Nestlé, fet que li permeté, al cap d'uns anys, de treballar a la fàbrica de cafè que la multinacional suïssa té a Girona.
El bon rendiment que oferí el primer Barreiros animà el senyor Sellés a comprar més camions que l'industrial gallec Eduardo Barreiros produïa a la fàbrica de Villaverde, a prop de Madrid. El segon Barreiros, també carrossat amb una caixa i vela per transports generals construïda per Carrosseries Sais, fou el model 70 que muntava un motor de quatre cilindres amb bomba rotativa. Fou molt dolent i problemàtic. El segon Barreiros de Transports Sellés de Quart:
El tercer Barreiros, un Saeta 35, fou comprat quan el senyor Gaudenci Sellés i Feliu complí els divuit anys i estigué en possessió de carnet de segona, car aquest camió no requeria pas del carnet de primera. També era carrossat amb una caixa fabricada per Carrosseries Sais de Girona de transports generals i tenia la matrícula GI-75738:
Amb aquest petit Barreiros 35, en Gaudenci Sellés fill transportava pots de llet per la Sila-Nestlé de Sant Celoni i sacs de pinso que carregava al magatzem que la casa Pycsa tenia al carrer València de Barcelona amb destí als clients de Girona. A dinou anys d'edat, en Gaudenci Sellés hagué de fer el servei militar a Roses.
Els camions de can Sellés també subministraren llet a la planta que Nestlé tenia a Olot, l'antiga Granja Soldevila comprada l'any 1940. Quan Nestlé tancà llurs fàbriques, recolliren la llet per la planta que Letona SA tenia a Aiguaviva, al peu la carretera Nacional II.
L'any 1968, Transports Sellés començà a treballar en la fàbrica de cafè que Nestlé obrí a Sant Gregori, municipi limítrof a Girona. Avui dia aquesta fàbrica és dins del municipi de Girona per la modificació de la delimitació dels dos municipis limítrofs arran de l'execució de l'autopista AP-7. Nestlé fou un dels seus principals clients.
La família Sellés comprà un Barreiros Saeta 50 i un Barreiros Gran Ruta de dos eixos amb matrícula GI-78195. El Barreiros retratat a la fàbrica Nestlé de Sant Gregori. Al fons, a la dreta, un Pegaso 1065 Europa de Transports Sagués de Santa Coloma de Farners, que també treballava, quan calia, en aquesta fàbrica:
Aquest Barreiros Super Azor fou venut al senyor Samuel Casacuberta Camps que transportava les bombones de butà entre la planta que Butano SA tenia a Caldes de Malavella i el magatzem que la família Castanyer, llur agent a la Garrotxa, tenia al Bosc de
Tosca, a Les Preses, per la seva distribució als pobles de la comarca:
En Gaudenci Sellés i Romà comprà una tractora Barreiros Super Azor Gran Ruta per transportar palets carregats de pots de cafè de la casa Nestlé, talment s'aprecia en aquestes dues fotografies:
A la comarca del Gironès hi hagué tres tractores Barreiros Super Azor Gran Ruta. La de Transports Sellés, recollida en aquestes dues fotografies, que fou venuda a Transports Vàzquez de Girona; una d'en Joan Corominas, un transportista de Salt; i la de Transports Sunyer de Palafrugell, que principalment treballava per la indústria del suro. Aquesta darrera empresa també tingué una tractora Pegaso 2020 que transportava ferro per Comercial de Laminados SA de Palafrugell.
Transports Joan Serra de Santa Coloma de Farners treballà per Mosaics Planas SA, també de Santa Coloma de Farners i la Paperera de Sils
SA. També carretejà pinso amb un Barreiros 2626 equipat amb una cisterna per Pinsos Suprem SA
de Santa Coloma de Farners, que tancà les portes l'any 2010. Aquesta empresa tingué uns quants camions Barreiros i dos Pegasos, un Super Comet i un 1065 Europa. Després féu transport
internacional amb uns camions Renault amb cabina de procedència Berliet i proveïts de
motors Barreiros, els Gitanos amb gavardina, sota el nom comercial de Sertir SA.
L'Enric Vàzquez comprà a Transports Joan Serra un Barreiros Super Azor Gran Ruta, de cabina llarga, de dos eixos, que transformà en una tractora acoblant-li una cinquena roda. A aquesta tractora li acoblà un semiremolc curt de sis metres dotat d'un sol eix i amb dues cisternes circulars, conegudes amb el nom de mamelles, que traginaven fosfat càlcic per la fàbrica Pagans de Girona.
Transports Sellés SA comprà un Barreiros 4265 amb matrícula GI-94999 i una tractora Barreiros 4238, preservada, a la qual li fou acoblat un semiremolc d'un sol eix per transportar els palets de pots buits de cafè emmagatzemats a Fornells de la Selva fins a la fàbrica de Girona. Llur matrícula és GI-101.781:
Per la retirada del residu de cafè mòlt que produïa la fàbrica de Girona, el marro, compraren d'ocasió a Transporta Salavedra de Salt un Pegaso Comet carrossat amb un bolquet i una cisterna que tenia la matrícula GI-46273.
Els primers anys de la dècada de 1970 compraren un Barreiros 4270 amb matrícula GI-1095-A i un altre Barreiros 4220 amb matrícula GI-2968-A, camió que acabà en mans d'un firaire, talment s'aprecia en aquesta fotografia:
La flota de Transports Sellés SA s'amplià amb un Barreiros 4238 amb matrícula GI-9486-B; un Barreiros 4235 amb matrícula GI-7355-D i un altre 4238 amb matrícula GI-4370-E. Compraren a Transports Bagudanch de Girona un Pegaso 1080 equipat amb una ploma Hiab que transportava prefabricats de les plantes de Suberolita SA a les obres; tenia la matrícula GI-7665-F.
A mitjans dels anys 1970 s'incorporà a l'empresa en Narcís Sellés i Feliu, l'altre fill d'en Gaudenci Sellés i Roma. Foren els anys que treballaren el pare i els dos fill, en Gaudenci i en Narcís.
Compraren tres tractores Dodge-Barreiros C38T amb les matrícules GI-6644-I, GI-6888-K i GI-0158-M. La primera tractora arrossegava un semiremolc amb una caixa isotèrmica. També tingueren un Dodge C-20 amb matrícula GI-1873-N, retratat en aquesta fotografia de perfil al costat d'un Seat 1500, camió que el senyor Sellés també conserva, i una furgoneta Ebro F-350 amb matrícula GI-9331-N:
En el proper article abordarem els anys que Transports Sellés SA treballà amb camions de la casa sueca Volvo. Aquesta empresa familiar sempre fou d'una gran fidelitat a dos fabricants: l'espanyol Barreiros i el suec Volvo. El primer Volvo que tingueren fou una tractora F-1220 amb matrícula GI-4749-P.
