Agustí Masoliver SA de Banyoles (Pla de l'Estany): pedreres de l'empresa i la dècada de 1960 (VI).

L'empresa tenia unes quantes pedreres escampades arreu de Catalunya. Una era la d'Avinyonet de Puigventós, a la comarca de l'Alt Empordà:

Un dels dos camions Ford Thames que l'empresa comprà a mitjan dels anys 1950 treballant a la pedrera d'Avinyonet de Puigventós: 

El Ford Thames i el Seat 1400 A comprat l'any 1954 en la referida pedrera:



L'Andreu Agustí i llur oncle Emili Agustí en una visita a la pedrera d'Avinyonet de Puigventós:

L'enginyer Carlos Rubio, en Josep Maria Agustí i l'encarregat Dámaso Roca, el Ros, a la pedrera de Campdevànol, a la comarca del Ripollès, el 23 de febrer de 1951:

Tres treballadors de tota la vida de l'empresa d'Agustí y Masoliver SL retratats davant del camió a la pedrera del Carburo, a Campdevànol: el xofer, en Lluís Juanola, l'Antoni Grifà i Sarquella, en Tonet, i en Manuel Segura i Hernández:

La dècada de 1960, marcada per una forta expansió econòmica, es produí un considerable increment de treballs d'obres públiques. Aprofitant una conjuntura favorable Agustí y Masoliver SL emprengué unes actuacions per consolidar llur posició a Girona i obrir-se camí a la província de Barcelona. 

L'any 1961 comprà a l'empresa paperera J. y F. Torras Hostench SA el mas Marc i també cinc hectàrees al pla de Sarrià de Ter per la instal·lació d'un dipòsit d'àrids, una matxucadora fixa i una planta d'emulsió asfàltica catiònica. Entre els anys 1963 i 1965, davant un considerable increment d'obres públiques a la província de Barcelona, la societat comprà un terreny d'una hectàrea i mitja a Sant Fost de Campsentelles que acollí llur delegació a Barcelona. Aquestes noves instal·lacions disposaven d'un edifici per les oficines, una matxucadora i una planta d'aglomerat en fred i una altre de calent. 

El 25 d'agost de 1965 es signà el contracte d'arrendament de la pedrera de la República, amb una extensió superior a les cent hectàrees al paratge de Montaspre, al municipi de Palol de Revardit. D'aquesta pedrera se n'han extret i trinxat, en el curs d'aquests cinquanta anys, sense interrupció, centenars de tones de pedra. El mateix any de 1965 s'adquirí la primera planta per la fabricació d'aglomerat en calent de la marca Marini. 

Es produí una millora incessant dels equipaments de l'empresa: màquines repartidores d'aglomerats en calent, piconadores vibradores, distribuïdores de graveta, tractors eruga, motoanivelladores, pales excavadores i carregadores, bolcadors llançadora. També compraren quatre camions Barreiros Super Azor.

En aquella dècada, d'activitat febril, acabaren la carretera que conduïa del poble de Molló fins al coll d'Ares, una obra que l'empresa hagué d'abandonar el mes de febrer de 1938. També construïren el tram de la carretera que connectava Hostalric amb La Batllòria; la travessia de la carretera nacional II per Sarrià de Ter; l'eixamplament i millorament del ferm de la carretera de Camprodon a Molló; l'abastament i distribució d'aigua potable a Molló i Ventalló; la pavimentació de places i carrers a Figueres; la construcció de les travessies a Platja d'Aro i Puigcerdà; la construcció d'un pont sobre la riera Xuncla, per esmentar-ne les principals.

Amatents a les novetats que es produïen en el sector de la construcció, l'any 1966 adquiriren la patent per produir el paviment Tapissable i d'un aglomerat que incorporava fibres artificials per disposar de major flexibilitat amb menor gruix de capa.

Les obres de construcció del tram de la carretera que conduïa de Molló fins al coll d'Ares, després de dues interrupcions per causa de la guerra, foren abandonades definitivament el febrer de 1938. El seu acabament es produí en els anys 1960. Treballs de construcció de la carretera:

Les autoritats de l'època inauguraren el nou tram de la carretera des de Molló fins al coll d'Ares l'any 1966:

La xocolatera usada per escalfar el quitrà de les obres de la carretera de Sant Celoni a Tordera, en el tram comprès entre La Batllòria i Hostalric:

El futur Rei d'Espanya, aleshores Príncep Juan Carlos, acompanyat del ministre José Solís Ruiz, contemplant, en una visita a la Fira de Mostres celebrada a Madrid l'any 1969, una matxucadora Laron destinada a la pedrera de la República per subministrar material per les obres de construcció de l'autopista A7: 

Planta de can Silet:



Continuarà.

Agustí Masoliver SA de Banyoles (Pla de l'Estany): la dècada de 1950 (IV).

L'acabament de la Segona Guerra Mundial, la caiguda del teló d'acer que migpartí Europa i el reconeixement progressiu de la dictadura del general Franco per part dels Estats Units i la resta de països europeus democràtics i d'economia capitalista comportà la importació d'una poca maquinària d'obres públiques. Aleshores es derogà l'exigència de salconduits per desplaçar-se lliurement arreu del país. 

La dictadura del general Franco portà el canvi del nom de l'empresa, en castellà, per imposició legal: Agustí Hermanos y Masoliver e Hijos SL. Els esforços desplegats pels amos i treballadors de l'empresa en la dècada de 1940 meresqué el qualificatiu de companyia molt competent expressada pel senyor Benito Izquierdo, enginyer-director de la Diputació de Girona. Un reconeixement administratiu de gran importància i significació aleshores. 

L'any 1951 es comprà una piconadora equipada amb un motor dièsel de deu tones; i també se'n comprà una altre a vapor, de segona mà, de quinze tones. 

El primer camió que es comprà, l'any 1953, fou un Borgward importat d'Alemanya. Al cap d'un temps es compraren dos camions Ford Thames als quals se li muntaren unes caixes trabucadores. I l'any 1954 arribà el primer cotxe de fabricació nacional: un Seat 1400 A. Amb dos tractors Continental, comprats de segona mà, l'un amb cadenes i l'altre amb pneumàtics, començaren els moviments de terres. 

A cavall dels anys 1952 i 1953 s'adaptaren els magatzem que l'empresa tenia a Banyoles per la producció d'aglomerat en fred i emulsions asfàltiques. Al cap d'un temps es projectaren les instal·lacions per la producció d'aglomerat en calent, el qual es perfilava com el paviment del futur. 

L'any 1958 l'empresa disposava, en ple rendiment, de catorze matxucadores de pedra; aquestes matxucadores, de mida petita, eren fàcils de traslladar. Aquell any es simplificà el nom de la societat: Agustí y Masoliver SL. El capital social era de quatre milions dues-cents mil pessetes. Una quantitat considerable aleshores. Una de les principals obres executades aleshores fou el Pla de modernització de la carretera nacional II, amb l'obertura de dues variants. La perfecció, qualitat i celeritat amb què s'executà l'obra de la Jonquera, amb la dificultat derivada de la construcció de dos ponts sobre el riu Llobregat d'Empordà, meresqué la felicitació de l'Administració que havia licitat i adjudicat l'obra.

Algunes de les obres executades en aquella dècada foren la construcció dels molls de pescadors de Portbou i Roses, un repte atès que foren treballs en el mar, la reconstrucció d'un canal a Besalú per conduir l'aigua del riu Fluvià, els treballs de la presa de Colomers, al riu Ter, la reconstrucció del camí de Camprodon a Setcases, a la comarca del Ripollès, i com ja hem consignat, la modernització de la carretera nacional II amb l'execució de dues variants.

El moll dels pescadors de Portbou abans de llur perllongament: 



Treballs per la construcció del moll de pescadors l'any 1951:



El moll de pescadors perllongat, obres que s'acabaren l'any 1953:

Obres de perllongament del moll de Roses l'any 1953, obra d'envergadura que comptà amb la intervenció d'un escafandrista:

Construcció de la travessia de La Bisbal d'Empordà amb pavimentació de formigó. Les imatges recullen les vies del carrilet de Girona a Palamós:

Variant de la travessera de La Jonquera executada l'any 1956; en la primera fotografia hi ha un dels dos camions Mercedes Benz comprat per can Silet l'any 1939:

Ampliació de la carretera de la Jonquera l'any 1956:



Obres al darrer tram de la carretera nacional II, a la Jonquera:









Ponts oblics construïts a la variant de la travessera de La Jonquera:

Variant de La Jonquera. Visita a les obres dels gerents de l'empresa, els senyors Josep Masoliver, Emili Agustí i Andreu Agustí.

En el proper article reportarem altres obres executades per can Silet en els anys 1950.

Fotografies de les Fires Internacionals de mostres de Barcelona celebrades els anys 1951, 1952 i 1955.

Les Fires Internacionals de mostres de Barcelona, celebrades als anys 1950, acusaven la minsa activitat industrial d'aquells anys. El nombre d'expositors i d'estands era escadusser. Eren els anys àlgids de l'aïllament internacional i de la pretesa autosuficiència econòmica, una quimera pròpia de qualsevol dictadura.

De la Fira de mostres celebrada l'any 1951, hi destacava la presentació del Troleibús Pegaso Z-501:

També hi participava la firma francesa Willeme, fabricant de camions:

Seddon, fabricant anglès de camions i autocars equipats amb motor Perkins dièsel, també participava en aquesta Fira. Els vehicles es lliuraven sense cabina. Cada propietari li muntava la cabina que li abellia o que bonament podia:

L'empresa saragossana Talleres Nápoles, que a partir del 1961 fabricaria els autocars i camions Nazar, va especialitzar-se en la construcció de cabines per a camions Seddon. N'hi havia d'altres carrossers arreu del país que refeien cabines i les construïen per als Seddon.

Ford hi presentava el camió Thames que més tard produiria Motor Ibérica SA sota la marca Ebro, i que esdevindria un esclatant èxit comercial:

A la Fira Internacional de Mostres de Barcelona del 1952 hi participava Mercedes Benz, amb un estand decorat sòbria i elegantment. La revifada econòmica i la reconstrucció del país protagonitzada pel poble alemany l'any 1945 és un motiu d'admiració. Tot un exemple on emmirallar-se avui dia:

A la Fira Internacional de Mostres de l'any 1955 hi destacaven els microcotxes espanyols, gairebé tots fabricats a Barcelona i ciutats properes. L'estand del Biscuter, fabricat a Sant Adrià de Besòs i equipat amb un motor Hispano Villiers. Va gaudir d'un extraordinari èxit entre les classes mitjanes del país, deleroses de poder desplaçar-se:

L'estand d'un altre microcotxe, el David, fabricat a Barcelona per iniciativa d'en Josep Maria Moré i Comas:

Estand amb cartells publicitaris d'empreses que es promocionaven:

Les fires de mostres dels anys 1950, per bé que hi havia un poc més d'expositors que les fires de la dècada del 1940, constitueix una de les etapes més tristes i apagades de la Fira Internacional de Mostres de Barcelona.