L'empresa tenia unes quantes pedreres escampades arreu de Catalunya. Una era la d'Avinyonet de Puigventós, a la comarca de l'Alt Empordà:
Un dels dos camions Ford Thames que l'empresa comprà a mitjan dels anys 1950 treballant a la pedrera d'Avinyonet de Puigventós:
El Ford Thames i el Seat 1400 A comprat l'any 1954 en la referida pedrera:
L'Andreu Agustí i llur oncle Emili Agustí en una visita a la pedrera d'Avinyonet de Puigventós:
L'enginyer Carlos Rubio, en Josep Maria Agustí i l'encarregat Dámaso Roca, el Ros, a la pedrera de Campdevànol, a la comarca del Ripollès, el 23 de febrer de 1951:
Tres treballadors de tota la vida de l'empresa d'Agustí y Masoliver SL retratats davant del camió a la pedrera del Carburo, a Campdevànol: el xofer, en Lluís Juanola, l'Antoni Grifà i Sarquella, en Tonet, i en Manuel Segura i Hernández:
La dècada de 1960, marcada per una forta expansió econòmica, es produí un considerable increment de treballs d'obres públiques. Aprofitant una conjuntura favorable Agustí y Masoliver SL emprengué unes actuacions per consolidar llur posició a Girona i obrir-se camí a la província de Barcelona.
L'any 1961 comprà a l'empresa paperera J. y F. Torras Hostench SA el mas Marc i també cinc hectàrees al pla de Sarrià de Ter per la instal·lació d'un dipòsit d'àrids, una matxucadora fixa i una planta d'emulsió asfàltica catiònica. Entre els anys 1963 i 1965, davant un considerable increment d'obres públiques a la província de Barcelona, la societat comprà un terreny d'una hectàrea i mitja a Sant Fost de Campsentelles que acollí llur delegació a Barcelona. Aquestes noves instal·lacions disposaven d'un edifici per les oficines, una matxucadora i una planta d'aglomerat en fred i una altre de calent.
El 25 d'agost de 1965 es signà el contracte d'arrendament de la pedrera de la República, amb una extensió superior a les cent hectàrees al paratge de Montaspre, al municipi de Palol de Revardit. D'aquesta pedrera se n'han extret i trinxat, en el curs d'aquests cinquanta anys, sense interrupció, centenars de tones de pedra. El mateix any de 1965 s'adquirí la primera planta per la fabricació d'aglomerat en calent de la marca Marini.
Es produí una millora incessant dels equipaments de l'empresa: màquines repartidores d'aglomerats en calent, piconadores vibradores, distribuïdores de graveta, tractors eruga, motoanivelladores, pales excavadores i carregadores, bolcadors llançadora. També compraren quatre camions Barreiros Super Azor.
En aquella dècada, d'activitat febril, acabaren la carretera que conduïa del poble de Molló fins al coll d'Ares, una obra que l'empresa hagué d'abandonar el mes de febrer de 1938. També construïren el tram de la carretera que connectava Hostalric amb La Batllòria; la travessia de la carretera nacional II per Sarrià de Ter; l'eixamplament i millorament del ferm de la carretera de Camprodon a Molló; l'abastament i distribució d'aigua potable a Molló i Ventalló; la pavimentació de places i carrers a Figueres; la construcció de les travessies a Platja d'Aro i Puigcerdà; la construcció d'un pont sobre la riera Xuncla, per esmentar-ne les principals.
Amatents a les novetats que es produïen en el sector de la construcció, l'any 1966 adquiriren la patent per produir el paviment Tapissable i d'un aglomerat que incorporava fibres artificials per disposar de major flexibilitat amb menor gruix de capa.
En aquella dècada, d'activitat febril, acabaren la carretera que conduïa del poble de Molló fins al coll d'Ares, una obra que l'empresa hagué d'abandonar el mes de febrer de 1938. També construïren el tram de la carretera que connectava Hostalric amb La Batllòria; la travessia de la carretera nacional II per Sarrià de Ter; l'eixamplament i millorament del ferm de la carretera de Camprodon a Molló; l'abastament i distribució d'aigua potable a Molló i Ventalló; la pavimentació de places i carrers a Figueres; la construcció de les travessies a Platja d'Aro i Puigcerdà; la construcció d'un pont sobre la riera Xuncla, per esmentar-ne les principals.
Amatents a les novetats que es produïen en el sector de la construcció, l'any 1966 adquiriren la patent per produir el paviment Tapissable i d'un aglomerat que incorporava fibres artificials per disposar de major flexibilitat amb menor gruix de capa.
Les obres de construcció del tram de la carretera que conduïa de Molló fins al coll d'Ares, després de dues interrupcions per causa de la guerra, foren abandonades definitivament el febrer de 1938. El seu acabament es produí en els anys 1960. Treballs de construcció de la carretera:
Les autoritats de l'època inauguraren el nou tram de la carretera des de Molló fins al coll d'Ares l'any 1966:
La xocolatera usada per escalfar el quitrà de les obres de la carretera de Sant Celoni a Tordera, en el tram comprès entre La Batllòria i Hostalric:
El futur Rei d'Espanya, aleshores Príncep Juan Carlos, acompanyat del
ministre José Solís Ruiz, contemplant, en una visita a la Fira de
Mostres celebrada a Madrid l'any 1969, una matxucadora Laron destinada a
la pedrera de la República per subministrar material per les obres de
construcció de l'autopista A7:
Planta de can Silet:
Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada