Autocars d'Egipte fotografiats pel senyor Joan Brugués i Prat.

El desembre del 2001, els senyors Brugués varem visitar Egipte, un país absolutament fascinador. En aquells anys era factible de visitar Egipte amb absoluta seguretat. Actualment, les revolucions que han esclatat i cremen per causes diverses als països del sud de la Mediterrània n'han esllanguit el turisme.

El turisme és la principal activitat econòmica d'Egipte. La crisi turística causada per la inseguretat que avui dia hi ha al país provoca greus perjudicis en una població molt castigada per la pobresa, la desigual distribució de la riquesa i la corrupció de les classes dirigents. Tres fotografies ben turístiques captades pel senyor Brugués: uns autocars de transport de turistes aparcats just davant d'una piràmide:

A Egipte, les marques europees tenien una quota de mercat destacada:

Un petit autocar d'Egipte:

Una renglera d'autocars amb carrosseries modernes, funcionals i còmodes destinades als turistes: 

En el proper article visitarem Croàcia, un país que va recuperar la llibertat vint anys enrere.

Autocars i autobusos fotografiats pel senyor Joan Brugués a Costa Rica.

D'aquests articles estivals sobre autocars d'arreu del món, li toca el torn a Costa Rica, el petit país d'Amèrica central que el matrimoni Brugués Olivé va visitar l'octubre de 1996. En aquesta ocasió, el senyor Joan Brugués va fotografiar-ne quatre d'autobusos, que ens il·lustra clarament sobre les carrosseries dels autocars i autobusos que hi ha en aquest país. El primer autocar, fotografiat a un hotel, va ser aquest Volvo:

Davant seu hi havia aquest microbús Mitsubishi:

Aquests països no tenen empreses d'automoció pròpies. Recorren per tant a l'importació de vehicles japonesos atès que les marques d'automoció del país del sol naixent gaudeixen mundialment de fama i reconeixement. Als Estats Units, els tres grans de Detroit van cedint gradualment quota de mercat en favor de Toyota i Honda. La lluita entre General Motors i Toyota per ser el primer fabricant mundial d'automòbils es decantarà a favor del fabricant nipó. Sense oblidar que els USA, un país profundament liberal de debò, no va pas dubtar a intervenir GM, una empresa emblemàtica de la seva indústria automobilística, per evitar-ne la fallida.  Un altre autocar de marca desconeguda captat pel senyor Brugués:

El darrer autobús fotografiat pel senyor Joan Brugués, un Mercedes Benz amb una carrosseria força reeixida de gust europeu:



En el proper article estival coneixerem alguns autocars d'Egipte. 

Més carrosseries construïdes per en Josep Vert i Planas (II).

En aquest repàs d’algunes de les fotografies disperses que integren l’important arxiu fotogràfic que va aplegar en Josep Vert i Planas, abordem en aquesta crònica les fotografies de carrosseries construïdes a Torroella de Montgrí a la dècada del 1940 i 1950.

Són carrosseries muntades sobre xassís amb motor i capó, molt característic del període comprès entre els anys 1940 i 1960. Pegaso, aleshores l’únic gran fabricant de camions grossos espanyol, fabricava els autocars sense morro. Un avenç sens dubte, herència de la cabina avançada que la Hispano Suiza de Barcelona havia desenvolupat a principis dels anys 1940. Les primeres fotografies corresponen a una carrosserias fabricades per encàrrec de l’empresa Bernal, de Madrid, sobre un xassís Mercedes Benz:

Un carrosseria sobre un xassís Man també de l'empresa Bernal de Madrid. Al fons, el Montgrí amb el castell que el corona:

Un altre client principal d’en Josep Vert fou l’empresa Autolíneas Alsina, a qui va construir-li aquesta carrosseria:

Un altre carrosseria fabricada a Can Vert sobre un xassís d’un vehicle nord-americà. No sabem precisar-ne la marca i el model. Al fons, el cim del Montgrí amb el castell, una imatge que en Vert li agradava particularment:

A l’arxiu fotogràfic d’en Josep Vert també hi ha dues fotografies d’un autobús anglès de l’empresa Lerma, titular de la línia regular de València a Bunyol:

Continuarà.

Autocars carrossats per en Josep Vert i Planas (II).

L'ensulsiada de la guerra civil del 1936-1939 i la postguerra van comportar una reorientació de l'activitat dels carrossers de camions i autocars. Calia recuperar l'escarransit i danyat parc mòbil d'aleshores.

Arran de la guerra civil van trinxar-se molts de vehicles. Els que s'havien conservat, estaven força malmesos. A més, el país s'havia empobrit fins a nivells impensables i la misèria s'escampava arreu. La fam i les malalties s'estenien com una plaga. Gairebé tots els intel·lectuals del país van haver d'exiliar-se. Més tot l'exili de ciutadans que combregaven amb la república o havien lluitat amb l'exèrcit republicà. Una tragèdia sense parió.

En quant a l'automoció, no hi havia diners per a peces, material, recanvis, pneumàtics ni carburant. L'esclat de la Segona Guerra Mundial i l'aïllament del règim feixista del General Franco ho agreujava tot plegat més.

Per a superar aquell tràngol calia molt de treball, esforços i imaginació per a engiponar solucions. Els carrossers van haver de començar a refer les carrosseries dels pocs autocars conservats emprant els pocs materials que tenien a l'abast. Sort n'hi havia del contraban per a proveïr-se d'algunes peces imprescindibles.

Són els anys de la reconstrucció. Els pocs autocars eren reconstruïts diversos cops amb carrosseries diferents. Vells vehicles dels anys 1920 i 1930 són refets completament, de dalt a baix: els xassís, els eixos, el diferencial i el motor els hi són canviats els cops que calgui. Aquesta activitat durarà fins ben entrats els anys 1960.

Tampoc era cap solució d'importar vehicles estrangers. Els pocs que s'importaven eren amb quotes assignades molt limitades. Els vehicles importats es podien comptar amb els dits d'una mà. S'havia que pagar aranzels molts alts per a importar un vehicle perquè la dictadura franquista volia industrialitzar el país a cop de Decret a través de l'aïllament econòmic. L'autarquia en deien. Un fracàs absolut, no cal dir-ho.

En les fotografies d'aquesta sèrie d'articles dedicats a les carrosseries construïdes per en Josep Vert i Planas hi ha autocars amb matrícules prou antigues carrossats de nou. Era l'activitat principal dels carrossers. Allargaven els xassís dels vells autocars, els hi muntaven una carrosseria nova, els equipaven amb un motor Perkins i un diferencial Timken, i a rodar altre cop. Ras i curt, era una qüestió purament de supervivència.

Espigolant aquest arxiu fotogràfic, publiquem algunes de les carrosseries que va construir en Josep Vert al seu taller de Torroella de Montgrí als decennis del 1940 i 1950. Un autocar, segurament de procedència nordamericana, amb grans vidres i una carrosseria de dos colors, molt de moda aleshores:

Un altre carrosseria muntada sobre un xassís d'un Bedford:

Un autocar, de l'empresa AUTOLINEAS ALSINA SA, que cobria la línia regular de Conca a Valverde:

Un autocar Mercedes Benz de l'empresa Bernal de Madrid:







Un imponent autocar Man carrossat per en Josep Vert, també de l'empresa madrilenya Bernal:









Un altre autocar amb una carrosseria pròpia d'aquells anys:

Un autocar de l'empresa LA HISPANO LLACUNENSE SA, de Sant Sadurní d'Anoia, que cobria la línia regular de Sant Sadurní a Barcelona. Avui dia aquesta empresa forma part de HILLSA:

Continuarà.