L'enderrocament del garatge de Transports Josep Hereu i Vidal de Sant Final de Guíxols: la desaparició de l'empresa.

La central de l'empresa Transports Josep Hereu Vidal, constituïda per una nau d'un sol pis que disposava d'una generosa fondària, era posada al centre de Sant Feliu de Guíxols. Era l'espai on es dipositava tota la mercaderia recollida per tramitar i la que calia repartir. Una fotografia del garatge en els anys 1940, amb la mercaderia apilada a la dreta pendent de despatxar-se i els vehicles disponibles: 

El garatge l'any 1975 amb el senyor Josep Hereu, al mig. Al fons, a la dreta, el Barreiros Super Azor amb acerbi, la pava:

Tres Barreiros de la casa, amb les seves caixes de fusta amb les alces, de can Terradas de Riudarenes, aparcats dins el garatge:

Amb la jubilació del senyor Josep Hereu Vidal, després d'una intensa vida de treball, es va extingir l'empresa de transports familiar. Els temps havien canviat, i de quina manera, des que la senyora Josepa Vidal Bou va tenir l'empenta de fundar l'any 1918 el servei de missatgeria i recaderia amb un mocador de farcells des de Sant Feliu de Guíxols fins a Barcelona usant la línia de tren de Girona a Barcelona que s'aturava a l'estació de Caldes de Malavella, un poble reconegut per la qualitat dels seus balnearis.

El tancament de l'empresa va comportar la venda del garatge a una empresa immobiliària que va aixecar-hi un edifici d'habitatges. El senyor Hereu va fotografiar el dia del tancament del garatge:

La porta del garatge oberta i el rètol de l'empresa llevat del seu emplaçament:

Aquest rètol, retirat de l'espai que havia ocupat tants d'anys a la façana del garatge, condensa l'acte del tancament d'aquesta empresa de transports amb gairebé noranta anys d'història, que és aviat dit: 

El solar resultant de l'aterrament del garatge. On s'hi tancaven camions i furgonetes és un espai habitat per persones que gaudeixen d'un dels pobles més acollidors de la Costa Brava:

Amb aquest article finalitzem la sèrie dedicada a l'empresa Transports Josep Hereu i Vidal. La trajectòria d'aquesta empresa il·lustra d'una manera precisa la història del transport al nostre país, amb les vicissituds que aquest sector econòmic ha sofert al llarg del segle XX, incloent-hi una guerra civil amb una postguerra paupèrrima i dues dictadures. 

Les furgonetes de l'empresa Transports Josep Hereu i Vidal de Sant Feliu de Guíxols.

Aquest article recull els furgons i furgonetes que va tenir Transports Josep Hereu Vidal SA en els anys 1970, 1980 i 1990 per la recollida i repartiment de la paqueteria de la clientela de Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro, Santa Cristina d'Aro i S'Agaró, aquest darrer, un dels espais més bells de la Costa Brava, obra personal i encertadíssima del senyor Josep Ensesa que mereix tota mena de lloances ditiràmbiques d'en Josep Pla en el seu llibre La Costa Brava.

El primer vehicle és aquest furgó Mercedes Benz, característic de finals dels anys 1960 i la dècada posterior. Tot ell, amb aquest carrossat i decoració, traspua una veritable ancianitat:

Una altre furgoneta Mercedez Benz:



Un camionet Nissan Trade proveït amb una caixa tancada del carrosser Terradas:

Els quatre vehicles lleugers d'aquesta empresa que representen tres dècades perfectament acotades: els anys 1970 representats amb el furgó Mercedes Benz de disseny arcaic; els anys 1980 disposen de la furgoneta Pegaso J4, l'únic vehicle produït per ENASA que va tenir Transports Josep Hereu, client assidu dels camions Barreiros fabricats a la fàbrica de Villaverde, a Madrid; i la furgoneta Mercedes Benz i el camionet Nissan Trade, vehicles característics dels anys 1990:

Les furgonetes Pegaso J4 i Mercedes Benz, i el camionet Nissan Trade, aparcats dins el garatge de l'empresa, al centre de Sant Feliu de Guíxols.

 

Va haver-hi uns anys, a la dècada dels anys 1970 i 1980, que els recaders es guanyaven molt bé la vida. Era un negoci de positiu rendiment econòmic. Traginar paqueteria amunt i avall, sovint mercaderia delicada i encomanada per una gran confiança, era ben remunerat. I els ordinaris, que tenien les línies reconegudes per l'Administració, van morir d'èxit. No van saber defensar prou bé la irrupció i l'intrusisme executat sense miraments per les empreses de missatgeria i transport urgent. Cada dia n'hi ha menys d'ordinaris. L'actual crisi del transport, d'efectes devastadors, segurament que n'ha estat el seu cop de gràcia. Els fills han renunciat a seguir l'ofici dels pares, avis i besavis. Una tradició i manera de fer les coses en el transport, fonamentada en les relacions personals, debolida completament.