Les furgonetes de l'empresa Transports Josep Hereu i Vidal de Sant Feliu de Guíxols.

Aquest article recull els furgons i furgonetes que va tenir Transports Josep Hereu Vidal SA en els anys 1970, 1980 i 1990 per la recollida i repartiment de la paqueteria de la clientela de Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro, Santa Cristina d'Aro i S'Agaró, aquest darrer, un dels espais més bells de la Costa Brava, obra personal i encertadíssima del senyor Josep Ensesa que mereix tota mena de lloances ditiràmbiques d'en Josep Pla en el seu llibre La Costa Brava.

El primer vehicle és aquest furgó Mercedes Benz, característic de finals dels anys 1960 i la dècada posterior. Tot ell, amb aquest carrossat i decoració, traspua una veritable ancianitat:

Una altre furgoneta Mercedez Benz:



Un camionet Nissan Trade proveït amb una caixa tancada del carrosser Terradas:

Els quatre vehicles lleugers d'aquesta empresa que representen tres dècades perfectament acotades: els anys 1970 representats amb el furgó Mercedes Benz de disseny arcaic; els anys 1980 disposen de la furgoneta Pegaso J4, l'únic vehicle produït per ENASA que va tenir Transports Josep Hereu, client assidu dels camions Barreiros fabricats a la fàbrica de Villaverde, a Madrid; i la furgoneta Mercedes Benz i el camionet Nissan Trade, vehicles característics dels anys 1990:

Les furgonetes Pegaso J4 i Mercedes Benz, i el camionet Nissan Trade, aparcats dins el garatge de l'empresa, al centre de Sant Feliu de Guíxols.

 

Va haver-hi uns anys, a la dècada dels anys 1970 i 1980, que els recaders es guanyaven molt bé la vida. Era un negoci de positiu rendiment econòmic. Traginar paqueteria amunt i avall, sovint mercaderia delicada i encomanada per una gran confiança, era ben remunerat. I els ordinaris, que tenien les línies reconegudes per l'Administració, van morir d'èxit. No van saber defensar prou bé la irrupció i l'intrusisme executat sense miraments per les empreses de missatgeria i transport urgent. Cada dia n'hi ha menys d'ordinaris. L'actual crisi del transport, d'efectes devastadors, segurament que n'ha estat el seu cop de gràcia. Els fills han renunciat a seguir l'ofici dels pares, avis i besavis. Una tradició i manera de fer les coses en el transport, fonamentada en les relacions personals, debolida completament. 

La compra per l'empresa de transports Josep Hereu de dos camions Bedford els anys 1950.

El Garatge Boada de Santa Coloma de Farners, el gerent del qual era en Codina, va vendre a l'empresa de transports Josep Hereu un segon camió Bedford amb motor de benzina. Va ser carrossat amb una caixa amb marquesina gairebé idèntica a la del primer Bedford, i similar a la del GMC. Un treball pulcrament realitzat pel carrosser Josep Vert i Planas. 

Aquests camions Bedford traginaven bales de taps de suro cap a Barcelona per la carretera nacional II. Per aquest motiu disposaven d'una marquesina, semblantment als camions de les comarques de pla de Lleida que traginaven bales de palla. De tornada, carregaven mercaderies de tota mena que precisaven les empreses i comerços de Sant Feliu de Guíxols. 

Les fotografies dels camions de l'empresa familiar de transports que conserva el senyor Josep Hereu van ser preses majorment engalanats per la celebració de la festa de Sant Cristòfol, patró dels transportistes i traginers, permesa per la dictadura del general Franco pel seu caràcter religiós: 

El senyor Josep Hereu acompanyat de la Maria Teresa, al costat del camió:

 



Dos camions de l'empresa Transports Josep Hereu, el Bedford i el camió Mercedes Benz











Un altre camió Bedford d'aquesta empresa, amb la mateixa caixa, matriculat a Barcelona, fotografiat quan el mossen el beneïa:

Aquests Bedfords, amb matrícula de Barcelona, amb el temps també se'ls hi va canviar el motor original de benzina per un motor dièsel Barreiros, treball executat pel Garatge Boada, representants de la casa Barreiros i molt populars aquells anys per la qualitat dels mecànics que hi treballaven remenant motors. Uns professionals de debò.

La represa de l'activitat un cop acabada la Guerra Civil Espanyola l'hivern del 1939: els petits camionets per a la recollida i repartiment de paqueteria de l'empresa de transports Josep Hereu.

L'any 1939 el capolament del país era complet. Tot el progrés assolit durant dècades d'esforços i treballs es van fondre. La devastació havia estat absoluta. Les conquestes socials se n'anaren en orris. Les classes treballadores patien de valent les penúries de l'època. Es van produir morts per no poder disposar els malalts  de les medecines necessàries, concretament, d'antibiòtics com la penicil·lina.

En aquesta conjuntura, hom no podia pas rendir-se i claudicar. S'havia de tirar endavant amb les energies i esforços disponibles, més aviat magres. Però va haver-hi la represa en un context marcat per la misèria, la por, les delacions i la revenja.

En el sector del transport, les dificultats eren els pocs vehicles disponibles i la manca de peces, recanvis, carburant, pneumàtics i l'estat d'abandonament de les carreteres amb ponts i altres infraestructures ensorrades. Es van organitzar uns centres de recuperació on es dipositaven els vehicles abandonats per l'exèrcit republicà als efectes de retornar-los als seus legítims propietaris. Els vehicles que no foren reclamats, eren subhastats.  Tanmateix, la insuficiència de vehicles per atendre les necessitats de desplaçaments i transports era patent.

Els recaders, en aquest context, van haver d'organitzar-se com bonament podien. Amb els pocs mitjans disponibles, feien mans i mànigues per agafar el tren a l'estació més propera del respectiu municipi. RENFE els hi expedia uns bitllets especials d'una durada d'un any que també els autoritzava a dur-hi la mercaderia en mocadors de farcell. Tenien per costum d'agafar el primer tren del matí per poder arribar el més aviat a Barcelona i fer totes les gestions encomanades. Al tren, coincidien amb la resta de recaders que també l'agafaven per realitzar les seves gestions i comandes. Al poble de procedència, tenien un carro i un cavall o bé, els més afortunats, uns petits camionets per la recollida i lliurament de la mercaderia. És el cas de l'empresa de transpots Josep Hereu, que aleshores encara girava amb el nom comercial de J. Vidal.

A la dècada dels anys 1940, l'empresa J. Vidal va disposar de tres petits camionets per atendre els encàrrecs de recollida i lliurament de la mercaderia per Sant Feliu de Guíxols. S'ha de tenir en compte que Sant Feliu de Guíxols era una vila amb una important activitat industrial: la producció de taps de suro i també la indústria tèxtil. El primer vehicle fou aquest camionet amb una marquesina: 

Aquest camionet enramat duent la imatge de Sant Cristòfol en la festivitat del patró:













Participant en una altre celebració de la festa de Sant Cristòfol:



El segon camionet d'aquells anys, amb matrícula de Toledo:









I el tercer camionet, fotografiat també en ocasió de la festa de Sant Cristòfol:

Molt d'aquests camionets, amb caixa oberta o tancada, eren antics automòbils particulars transformats en vehicles de transport per carrossers locals amb molt d'ofici i destres en aquestes actuacions. Per desgràcia, s'ha perdut la pista de molts d'aquests carrossers que hi havia gairebé a tots els pobles de Catalunya d'una certa importància. Eren autèntics artesans amb molt d'ofici i coneixement que improvisaven solucions de tota classe. En podem seguir la pista d'alguns d'aquests carrossers recuperats en els llibres de temàtiques locals que han aflorat amb intensitat aquests darrers anys.

En la propera crònica abordarem la compra, a finals dels anys 1940, del primer camió de gran tonatge, fet que constitueix una manifestació de tímid redreçament de la penúria d'aquells anys.