Manual d'instruccions i manteniment del Sinca 1000 i catàleg de l'autocar Barreiros 5300.

Per participar en el gran pastís que fou el creixement del parc de vehicles a Espanya d'ençà de la dècada de 1960 impulsat per la demanda d'automòbils per la classe mitjana i treballadora del país sorgida amb la bonança econòmica que aleshores es produí, l'Eduardo Barreiros fabricà el Simca 1000, un vehicle que s'ajustava perfectament a les necessitats i desitjos dels conductors. Foren també els anys que proliferaren les autoescoles. Hi hagué un gavadal incessant de nous conductors que, en possessió del permís de conduir, signaren les lletres de canvi requerides per comprar i disposar del seu primer automòbil i fer la sortida els diumenges i dies festius acompanyats de la família. És la imatge d'una família entaforada dins un popular i modest Seat 600, amb la baca atapeïda d'embalums, circulant per l'autovia de Castelldefels per passar el dia a la platja.  

La concepció del Simca 1000, d'una extrema senzillesa i ben pràctica, era idèntica a la de la resta de cotxes populars que aleshores es comercialitzaren. Una motor de poc cubicatge ubicat a la part posterior, una carrosseria de quatre portes amb molts elements comuns que en simplificava llur construcció i n'abaratia el cost de fabricació.

El senyor Joan Brugués, que en tingué un en els anys 1960, amb el qual  feien els sortides familiars els dies festius, conserva el manual d'instruccions per la utilització i manteniment del Simca 1000:

Carrosseria funcional i eficaç de procedència francesa i produïda a Villaverde sota llicència:



Espai on era gravat el número de bastidor del vehicle i del motor:



Recomanació del fabricant que sempre s'usessin recanvis originals:



Posició del motor en la part posterior del vehicle:



Seients que muntaven el Simca 1000, en les dues versions, sense cap concessió al luxe i a la comoditat:



Lloc de conducció del Simca 1000, modern i ben acabat atenent als paràmetres estètics i les modes en voga aquells anys:

I de l'abundant documentació que posseeix el senyor Brugués també hem seleccionat el catàleg de l'autobús Barreiros 5300. Per poc que hom s'hi fixi, era la mateixa carrosseria de l'autobús Barreiros A131 posada al dia. Els canvis afectaven al davant, amb uns llums i un radiador més modern, en consonància amb la nova gamma de camions comercialitzada a finals dels anys 1960, el robust i valent Barreiros Ye-ye, de cabina de color taronja:

L'interior de l'autobús incorporava millores significatives respecte del model precedent: 







Característiques principals del vehicle:



Continuarà.

Fitxers de vehicles comercials i industrials espanyols dels anys 1960 (II)

Prosseguim l'exposició d'alguns dels vehicles comercials i industrials que es produïren a Espanya en els anys 1960. Comencem amb l'Ebro D, llançat al mercat a finals dels anys 1960 i que fou el primer camió espanyol dotat d'una cabina abatible. En aquest punt, és curiós que el model cabina quadrada que Pegaso comercialitzà l'any 1972 no l'incorporés pas la cabina abatible. Un error greu de planificació que visualitza un cert anquilosament en l'adopció de decisions per part dels responsables ENASA atès que Motor Ibérica SA ja havia incorporada la cabina abatible l'any 1968.

El model D de Ebro arrencava amb el D150 i finalitzava amb el D700. Fou un èxit rotund i el camió per antonomàsia del transport lleuger a Espanya en els anys 1970. Fitxa dels models Ebro D150 i D350 equipat amb una cabina moderna, bella, panoràmica, funcional i còmode pels estàndards d'aleshores:

L'Ebro D450 i 550, models que han deixat un bon record entre els transportistes que els conduïren:

El models D600, del qual no disposem de la fitxa, i el D700 en foren grans clients els recaders o ordinaris que els carrossaren amb caixes de fusta i vela. La combinació de camions concebuts per trajectes curts més el poc pes que traginaven els ordinaris -principalment paqueteria- els feia ideals per aquesta activitat. 

A diferència de la resta de models de la sèrie D, el D600 i el D700 equipats amb uns motors de sis cilindres foren un veritable desastre, una calamitat. Un preludi del que succeí amb els Ebros de la sèrie P, un model dotat d'una cabina elegant i moderna i un motor pèssim, una pura ruïna, un nyap. Per aquest fet, malgrat les grans vendes que tingueren en el seu temps per la confiança que els professionals dipositaven sobre els vehicles Ebro, una fama merescuda i justificada, poques unitats d'aquests models han arribat fins els nostres dies. És opinió comuna i estesa que Perkins fou un gran fabricant de camions dièsel lleugers i petits; en canvi, els motors grossos que produí de més cilindres i potència defraudà les expectatives creades. Això sí, el soroll que emetien els motors d'aquests camions era meravellós.

Fitxa de l'Ebro D700 i del Land Rover que Metalúrgica Santana SA produïa a Linares:

El senyor Jordi Busquets conserva també les fitxes d'un quants vehicles que comercialitzà la casa Barreiros. La primera és d'una furgoneta fabricada sota llicència i que no tingué pas gaire èxit -se n'han conservat molt poques unitats fins els nostres dies- i un camió militar de cabina avançada: 

Prosseguim amb la fitxa d'un Barreiros Saeta, camió d'una gran polivalència d'usos, i un Super Azor carrossat amb una caixa frigorífica:

Un Barreiros Centauro de tres eixos, concebut pel sector de la construcció, i un Super Azor equipat amb la cinquena roda, un model escombrat per les vendes que en aquest segment tingué Pegaso:

Un altre Barreiros Centauro amb més capacitat de càrrega i un bonic autocar Barreiros AEC, també produït sota llicència, de la casa Melià. Quan es tractava d'abaratir costos de disseny i investigació, el senyor Eduardo Barreiros era un as:

Continuarà.

Les furgonetes de l'empresa Transports Josep Hereu i Vidal de Sant Feliu de Guíxols.

Aquest article recull els furgons i furgonetes que va tenir Transports Josep Hereu Vidal SA en els anys 1970, 1980 i 1990 per la recollida i repartiment de la paqueteria de la clientela de Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro, Santa Cristina d'Aro i S'Agaró, aquest darrer, un dels espais més bells de la Costa Brava, obra personal i encertadíssima del senyor Josep Ensesa que mereix tota mena de lloances ditiràmbiques d'en Josep Pla en el seu llibre La Costa Brava.

El primer vehicle és aquest furgó Mercedes Benz, característic de finals dels anys 1960 i la dècada posterior. Tot ell, amb aquest carrossat i decoració, traspua una veritable ancianitat:

Una altre furgoneta Mercedez Benz:



Un camionet Nissan Trade proveït amb una caixa tancada del carrosser Terradas:

Els quatre vehicles lleugers d'aquesta empresa que representen tres dècades perfectament acotades: els anys 1970 representats amb el furgó Mercedes Benz de disseny arcaic; els anys 1980 disposen de la furgoneta Pegaso J4, l'únic vehicle produït per ENASA que va tenir Transports Josep Hereu, client assidu dels camions Barreiros fabricats a la fàbrica de Villaverde, a Madrid; i la furgoneta Mercedes Benz i el camionet Nissan Trade, vehicles característics dels anys 1990:

Les furgonetes Pegaso J4 i Mercedes Benz, i el camionet Nissan Trade, aparcats dins el garatge de l'empresa, al centre de Sant Feliu de Guíxols.

 

Va haver-hi uns anys, a la dècada dels anys 1970 i 1980, que els recaders es guanyaven molt bé la vida. Era un negoci de positiu rendiment econòmic. Traginar paqueteria amunt i avall, sovint mercaderia delicada i encomanada per una gran confiança, era ben remunerat. I els ordinaris, que tenien les línies reconegudes per l'Administració, van morir d'èxit. No van saber defensar prou bé la irrupció i l'intrusisme executat sense miraments per les empreses de missatgeria i transport urgent. Cada dia n'hi ha menys d'ordinaris. L'actual crisi del transport, d'efectes devastadors, segurament que n'ha estat el seu cop de gràcia. Els fills han renunciat a seguir l'ofici dels pares, avis i besavis. Una tradició i manera de fer les coses en el transport, fonamentada en les relacions personals, debolida completament.